17 de desembre de 2023, diumenge III d'Advent "Gaudete"

Del 17 al 24 de desembre

Segona part del Temps d'Advent: fèries privilegiades

L'Advent s'intensifica en estos dies: l'Església es prepara per a rebre la glòria del Nadal del Senyor. Se submergix en un temps d'estupor remarcat amb les cèlebres antífones de la O del Magnificat. Estes antífones es recullen en el Leccionari com a vers propi per al cant de l'Al·leluia. Tota la sinopsi convergix en els anuncis immediats a la vinguda del Senyor.

Es prepara la sorpresa total del Nadal i de l'Epifania: Déu s'ha fet home. Cada fèria és una anunciació del Senyor i tota la litúrgia s'amera del Crist anunciat, profetitzat i esperat. L'Antic Testament arriba a la seua fi per a donar pas al Nou Testament.

El Fill, el naiximent del qual esperem celebrar, és un Fill desitjat per la fe d'Israel i per tota la humanitat, assedegada de la revelació del misteri de Déu. L'Ésglésia, en analogia mariana, es fa ella mateixa "mare del Senyor", ja que l'engendrarà en el seu cor i en la seua fe. [font, p. 52]

17 de desembre

Comencem demà l'última setmana d'Advent, en la qual ens preparem més directament per al pròxim Nadal, per això anirem recordant els esdeveniments de l'evangeli de la infància de Jesús que van precedir el seu naiximent. Acompanyem la Mare de Déu, que en estos dies se'ns mostra com la primera evangelitzadora, com Estrella del matí que precedeix a Crist, «sol que ve del cel per a il·luminar els qui viuen en la foscor, en les ombres de la mort».

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Joan Baptista, testimoni i veu (2023, desembre 13)

Venerable Joan Baptista Bertran, prevere (Atzeneta del Maestrat, 1530 - l'Alcora, 1601)

Aniversari del naiximent del papa Francesc (1936)

Aniversari de la mort del cardenal valencià Ricard Maria Carles (2013).

• J.M. Bausset: El cardenal Carles (2013)

DIUMENGE III D'ADVENT "GAUDETE" / Cicle B

Lectures del dia

Lectura primera Is 61,1-2a.10-11

Aclame el Senyor, ple de goig

Lectura del llibre d'Isaïes

L'Esperit del Senyor reposa sobre mi,

perquè el Senyor m'ha ungit,

m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts,

a curar els cors ferits,

a proclamar als captius la llibertat,

i als presos el retorn de la llum,

a proclamar l'any de gràcia del Senyor.

Aclame el Senyor ple de goig,

la meua ànima celebra el meu Déu,

que m'ha mudat amb vestits de victòria,

m'ha cobert amb un mantell de felicitat,

com el nóvio coronat amb una diadema,

com la nóvia que s'engalana amb joies.

El Senyor Déu farà germinar el benestar

i la glòria davant de tots els pobles

com la terra fa créixer els brots

o el jardí fa nàixer la sembra.

Salm responsorial Lc 1,46-48.49-50.53-54 (R.: Is 61,10b)

La meua ànima magnifica el Senyor,

el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador,

perquè ha mirat la humilitat de la seua serventa.

Per això des d'ara totes les generacions

em diran benaurada.

R. La meua ànima celebra el meu Déu.

Perquè el Totpoderós ha fet en mi obres grans.

El seu nom és sant,

i la seua misericòrdia arriba a tots els qui creuen en ell

de generació en generació. R.

Ompli de béns els pobres,

i deixa els rics sense res.

Ha protegit Israel, el seu servent,

com ho havia promés als nostres pares. R.

Lectura segona 1Te 5,16-24

Que Déu guarde el vostre Esperit, la vostra ànima i el vostre cos

per a quan retorne el nostre Senyor Jesucrist

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans, viviu sempre contents, no vos canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist. No apagueu l'Esperit, no desestimeu els dons de profecia, examineu-ho tot i quedeu-vos allò que trobeu bo, guardeu-vos de tota ombra de mal.

Que el mateix Déu de la pau, vos santifique plenament i vos guarde totalment irreprensibles el vostre esperit, la vostra ànima i el vostre cos per a quan retorne el nostre Senyor Jesucrist. Déu, que vos crida, és digne de tota confiança; ell ho farà així.

Al·leluia Is 61,1

L'Esperit del Senyor reposa sobre mi,

m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts.

Evangeli Jo 1,6-8.19-28

Encara que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ha de vindre

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, per a que per ell tots arribaren a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.

Quan els jueus li enviaren, des de Jerusalem, sacerdots i levites per a interrogar-lo, el testimoni de Joan va ser este.

Li preguntaren: «¿Qui eres tu?».

Ell confessa obertament: «Jo no soc el Messies».

Li preguntaren: «¿Qui eres, per tant? Elies?».

Els diu: «No ho soc».

«¿Eres el Profeta que esperem?». 

Respongué: «No».

Li digueren: «Per tant, qui eres? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: ¿què dius de tu mateix?». Digué: «Soc una veu que crida en el desert: "Aplaneu el camí del Senyor", com diu el profeta Isaïes».

Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara: «¿I per què bateges, si no eres el Messies, ni Elies, ni el Profeta?».

Joan els respongué: «Jo batege només amb aigua, però, encara que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no soc digne ni de deslligar-li la corretja de les sandàlies».

Açò va passar a Betània, a l'altra banda del Jordà, on Joan batejava.

Escoltem la veu d'un profeta que anuncia la bona notícia de la salvació. I escoltem també la veu del seu poble que entona una acció de gràcies per este anunci. És un poble pobre i necessitat, però enmig de la seua pobresa sap vore els signes de la salvació de Déu i, per això, s'alegra. I nosaltres també ho fem amb el Salm responsorial. Sant Pau ens dona la clau d'esta alegria: oració i agraïment per a saber discernir i així mantindre'ns allunyats de tot mal. Joan el Baptiste és com el profeta Isaïes de la primera lectura, pobre i humil, per a anunciar la salvació que ve de Déu a través de Jesús.

• Joan Baptista: testimoni de la llum (Joan 1,6-8.19-28) (laparaula.com)

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Associació Josep Climent: Missa d'Onze.
• Missa d'À Punt: Pregària d'Advent (The Word among Us)

* * * * *

Des de hui es canten les antífones de la "O".

O Sapientia

Oh Saviesa de l’Altíssim,
que abasteu totes les coses
i les disposeu vigorosament i amb bondat,

veniu a ensenyar-nos el camí de la prudència.

O Sapientia, quae ex ore Altissimi prodisti,

attingens a fine usque ad finem,

fortiter suaviterque disponens omnia:

veni ad docendum nos viam prudentiae.

 

Martirologi Romà

1. A Jerusalem, sant Modest, bisbe, el qual, després que la Ciutat Santa fora conquistada i devastada pels àrabs, va reconstruir monestirs i els va omplir de monjos, i amb molta faena va refer els santuaris destruïts per l'incendi. (634)

2. A Eleuteròpolis, de Palestina, passió dels sants soldats que, en nombre de cinquanta, i en temps de l'emperador Heracli, a causa de la seua fe en Crist van ser morts pels sarraïns que assetjaven Gaza. (638)

Entre els quals: sants Joan, Pau, un altre Joan, un altre Pau, Fotí, Zitas, Eugeni, Museli, Joan, Esteve, Teodor, Joan, un altre Teodor, fill del precedent, Jordi, Teopent, un altre Jordi, Sergi, un altre Jordi, un altre Teodor, Ciríac, un altre Joan, Zitas, Filoxé, un altre Jordi, un altre Joan i un altre Jordi, tots de la cohort dels Escites; Teodosi, Epifani, Joan, Teodor, Sergi, Jordi, Tomàs, Esteve, Conó, un altre Teodor, Pau, un altre Joan, un altre Jordi, un altre Joan, un altre Joan, Paulí, Caiumas, Abrami, Marmises i Marí, tots de la cohort dels Voluntaris.

3. A la Bretanya menor, a l'actual França, sant Judicael de Dumnònia, que va procurar en gran manera la concòrdia entre els bretons i els francs, i, després d'abdicar de la seua reialesa, es diu que va viure al monestir de Saint-Méen. (c. 650)

4. A Andenne, lloc de Brabant, també a França, santa Bega, viuda, la qual, després de l'assassinat del seu marit, va fundar el monestir de la Benaurada Mare de Déu, sota la Regla de sant Columbà i sant Benet. (693)

5. Al monestir de Fulda, a Austràsia, sant Esturmi, abat, deixeble de sant Bonifaci, que va evangelitzar Saxònia, i per mandat del mestre va edificar este cèlebre monestir, que va governar com a primer abat. (779)

6. Als contraforts de la muntanya de Mercuri, a l'antiga regió italiana de Lucània, sant Cristòfor de Collesano, monjo, que, juntament amb tota la seua família va treballar per a estendre la vida monàstica. (s. XI)

7. Prop de Brussel·les, a la regió de Brabant, a Lotaríngia, actualment Bèlgica, santa Vivina, primera abadessa de l'abadia de Grand-Bigard. (1170)

8. A Roma, al puig Celi, sant Joan de Mata, prevere, el qual, francés d'origen, va fundar l'Orde de la Santíssima Trinitat, per a la redempció dels captius. (1213)

• J.M. Bausset: Sant Joan de Mata (2015)

9. A Barcelona, sant Josep Manyanet i Vives, prevere, que va fundar les Congregacions de Fills i Filles de la Sagrada Família, perquè, a exemple de la santa Família de Natzaret, Jesús, Maria i Josep, totes les famílies s'orientaren cap a la perfecció (1901). (Canonitzat el 17 de maig de 2004).

• J.M. Bausset: Sant Josep Manyanet (2014).

10. A Don Benito, localitat pròxima a Badajoz, beata Matilde del Sagrat Cor Téllez Robles, verge, que, contemplant en l'home la imatge de Crist, es va consagrar amb afable diligència a l'auxili espiritual i, sobretot, material dels pobres, i va fundar la Congregació de Filles de Maria, Mare de l'Església. (1902)

11. A Roma, a Santa Sabina de l'Aventí, beat Jacint (Enric) Cormier, prevere, que sent mestre general, va governar prudentment l'Orde de Predicadors, fomentant els estudis teològics i espirituals. (1916)