Dia 20 de desembre
Lectura primera: Is 7,10-14
La donzella tindrà un fillLectura del llibre d'IsaïesEn aquells dies el Senyor digué a Acaz:
«Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós,
tan avall com vullgues,
en les profunditats del país dels morts,
o tan amunt com vullgues, dalt en el cel».
Acaz respongué:
«No vullc demanar-ne cap; no vullc temptar el Senyor».
Llavors digué Isaïes:
«Escolteu, casa de David:
¿no en teniu prou cansant els hòmens
que canseu fins al meu Déu?
Per això el Senyor mateix vos donarà un senyal:
la verge tindrà un fill,
i li posarà de nom Emmanuel,
que vol dir "Déu amb nosaltres"».
Salm responsorial: 23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: 7c i 10b)
Del Senyor és la terra i tot el que l'ompli,el món i tots els qui l'habiten.Li ha posat els fonaments en els mars,l'ha assentat en les aigües abismals.R. Ha d'entrar el Senyor,el rei de la glòria.¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?¿Qui pot estar en el seu temple sant?Qui té les mans innocents i el cor pur,que no confia en els déus falsos. R.Serà beneït pel Senyor,li farà justícia el Déu que salva.Eixe és el poble que vos busca,que ve a la vostra presència, Déu de Jacob. R.
Al·leluia
Clau de David,que obriu les portes del regne etern:veniu, traieu de la presó els encadenats que viuen en la foscor.
Evangeli: Lc 1,26-38
Déu t'ha concedit el seu favor i tindràs un fill᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Déu envià l'àngel Gabriel a un poble de Galilea anomenat Natzaret, per a dur un missatge a una verge, promesa amb un descendent de David, que li deien Josep, i el nom de la verge era Maria.
L'àngel entrà en sa casa i li digué: «Déu et guarde, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella es torbà al sentir eixes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l'àngel li digué: «No tingues por, Maria; Déu t'ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, son pare. Regnarà sobre la casa de Jacob per sempre, i el seu regnat no tindrà fi».
Maria preguntà a l'àngel: «¿Com pot ser això, si jo no tinc marit?» L'àngel li respongué: «L'Esperit Sant vindrà sobre tu, i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seua ombra; per això el fruit sant que naixerà, l'anomenaran Fill de Déu. També la teua parenta, Isabel, ha concebut un fill a la seua edat; ella, que era tinguda per estèril, ja està de sis mesos, perquè a Déu no li és impossible res».
Maria va respondre: «Soc l'esclava del Senyor: que es complixquen en mi les teues paraules». I l'àngel es va retirar.
- Que es complisquen en mi les teues paraules (Lluc 1, 26-38) (laparaula.com)
O clavis David
Oh clau de David i ceptre de la casa d’Israel:
si obriu, ningú tancarà; si tanqueu, ningú pot obrir;
veniu, traieu de la presó els encadenatsque viuen en la foscor i en les ombres de la mort.
O Clavis David, et sceptrum domus Israel;qui aperis, et nemo claudit; claudis, et nemo aperit:veni et educ vinctum de domo carceris,sedentem in tenebris et umbra mortis.
El valor de la solidaritat
Papa Francesc: Fratelli tutti, (114-117).
114. Vull destacar la solidaritat, que «com a virtut moral i actitud social, fruit de la conversió personal, exigix el compromís de tots aquells que tenen responsabilitats educatives i formatives. En primer lloc em dirigisc a les famílies, cridades a una missió educativa primària i imprescindible. Elles constituïxen el primer lloc on es viuen i es transmeten els valors de l'amor i de la fraternitat, de la convivència i del compartir, de l'atenció i de la cura de l'altre. Elles són també l'àmbit privilegiat per a la transmissió de la fe des d'aquells primers simples gestos de devoció que les mares ensenyen als fills. Els educadors i els formadors que, a l'escola o en els diferents centres d'associació infantil i juvenil, tenen l'àrdua tasca d'educar els xiquets i jóvens, estan cridats a prendre consciència que la seua responsabilitat té a vore amb les dimensions morals, espirituals i socials de la persona. Els valors de la llibertat, del respecte recíproc i de la solidaritat es transmeten des de la més tendra infància. [...] Els qui es dediquen al món de la cultura i dels mitjans de comunicació social tenen també una responsabilitat en el camp de l'educació i la formació, especialment en la societat contemporània, en què l'accés als instruments de formació i de comunicació està cada vegada més estés».
115. En estos moments on tot sembla diluir-se i perdre consistència, ens fa bé apel·lar a la solidesa [88] que sorgix de saber-nos responsables de la fragilitat dels altres buscant un destí comú. La solidaritat s'expressa concretament en el servici, que pot assumir formes molt diverses de fer-se càrrec dels altres. El servici és «en gran part, cuidar la fragilitat. Servir significa cuidar els fràgils de les nostres famílies, de la nostra societat, del nostre poble». En esta tasca cada u és capaç de «deixar de costat les seues cerques, afanys, desitjos d'omnipotència davant de la mirada concreta dels més fràgils. [...] El servici sempre mira el rostre del germà, toca la seua carn, sent la seua condició de proïsme i fins i tot en alguns casos la "patix" i busca la promoció del germà. Per això mai el servici és ideològic, ja que no se servix a idees, sinó que se servix a persones».
116. Els últims en general «practiquen eixa solidaritat tan especial que hi ha entre els que patixen, entre els pobres, i que la nostra civilització sembla haver oblidat, o almenys té moltes ganes d'oblidar. Solidaritat és una paraula que no cau bé sempre, jo diria que algunes vegades l'hem transformada en una mala paraula, no es pot dir; però és una paraula que expressa molt més que alguns actes de generositat esporàdics. És pensar i actuar en termes de comunitat, de prioritat de la vida de tots sobre l'apropiació dels béns per part d'alguns. També és lluitar contra les causes estructurals de la pobresa, la desigualtat, la falta de treball, de terra i de vivenda, la negació dels drets socials i laborals. És enfrontar els destructors efectes de l'Imperi dels diners. [...] La solidaritat, entesa en el seu sentit més profund, és una manera de fer història i això és el que fan els moviments populars».
117. Quan parlem de cuidar la casa comuna que és el planeta, acudim a eixe mínim de consciència universal i de preocupació per la cura mútua que encara pot quedar en les persones. Perquè si algú té aigua de sobres i, no obstant això, la cuida pensant en la humanitat, és perquè ha aconseguit una altura moral que li permet transcendir-se a si mateix i al seu grup de pertinença. Això és meravellosament humà! Esta mateixa actitud és la que es requerix per a reconéixer els drets de tot ser humà, encara que haja nascut més enllà de les nostres fronteres.
Aniversari del naiximent de monsenyor Ramon Arnau i Garcia (Alberic 1925)
- Gaspar Navarro: Ramon Arnau i Garcia.
Martirologi Romà
1. A Roma, al costat del cementeri de Calixt, a la via Àpia, sepultura de sant Zeferí [o Ceferí], papa, el qual va governar l'Església durant díhuit anys i va manar al seu diaca sant Calixt construir el susdit cementeri per a l'Església Romana. (217/218)
2. També a Roma, a la via Salària Antiga, al cementeri al costat dels Set Coloms, sant Liberal, màrtir, qui, segons es diu, va exercir l'ofici de cònsol. (s. inc.)
3. A Antioquia de Síria, actual Turquia, sant Filogoni, bisbe, que, per voluntat de Déu, sent advocat va ser cridat a regir esta Església, i juntament amb el bisbe sant Alexandre i altres companys va ser el primer a lluitar contra Arri per la fe catòlica, després de la qual cosa va descansar en el Senyor ple de mèrits. Sant Joan Crisòstom el celebra amb gran encomi. (324)
4. Al massís del Jura, a la ribera del Duby, a la regió helvètica, hui Suïssa, sant Ursicí [o Ursí], deixeble de sant Columbà, que primer va portar vida eremítica en la soledat, i després de ser descobert, va induir a molts a abraçar este gènere de vida. (c. 620)
 |
| Sant Doménec de Silos |
- J.M. Bausset: Sant Doménec de Silos (2015).
6. A Torre del Greco, prop de Nàpols, a Itàlia, sant Vicent Romano, prevere, que, sent rector, es va dedicar esforçadament a l'educació dels xiquets i a les necessitats dels obrers i pescadors. (1831)
7. Al camp de concentració de Sachsenhausen, a Alemanya, beat Miquel Piaszczyński, prevere i màrtir, el qual, polonés d'origen, va ser empresonat en eixe lloc a causa de la fe, i, suportats els turments, va passar a la glòria celeste. (1940)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada