29 de desembre
Els qui amen els germans viuen en la llumLectura de la primera carta de sant JoanGermans, per a saber si coneixem a Jesucrist, mirem si complim els seus manaments. Els qui diuen que el coneixen, però de fet no complixen els seus manaments, són mentirosos, no diuen la veritat. Però els qui fan cas de la seua paraula han arribat de veritat a amar a Déu perfectament. Tenim este senyal per a saber si estem en ell: els qui diuen que estan en ell s'han de comportar com ell es comportava.Benvolguts, el manament que ara vos escric no és nou, sinó antic: el teniu des del principi. El manament antic és la paraula que vau sentir. Però, d'altra banda, sí que és nou, tant en Jesucrist com en vosaltres, perquè la foscor ja es retira i apunta la llum verdadera. Els qui diuen que estan en la llum, però odien els seus germans, encara estan en la foscor. Els qui amen els germans viuen en la llum, i res no els fa entropessar; però els qui odien els germans estan en la foscor, caminen a fosques i no saben on van, perquè la foscor els encega els ulls.
Canteu al Senyor un càntic nou,canteu al Senyor, tota la terra,canteu al Senyor, beneïu el seu nom.R. El cel se n'alegra, la terra fa festa.Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,conteu a les nacions la seua glòria,conteu a tots els pobles els seus prodigis. R.El Senyor ha fet el cel.Honor i majestat en la seua presència,poder i esplendor en el seu temple. R.
Llum que es revele a les nacions,glòria d'Israel, el poble de Déu.
Llum que es revele a les nacions᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Nunc dimittis Quan es compliren els dies de la seua purificació, segons la Llei de Moisès, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per a presentar-lo al Senyor, tal com prescriu la Llei del Senyor:«tot baró primogènit serà consagrat al Senyor»; i per a oferir en sacrifici «un parell de tórtores o dos colomins», com diu la Llei del Senyor.Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i piadós que esperava l'hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l'Esperit Sant.
En una revelació, l'Esperit Sant li havia promés que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà, per tant, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb el xiquet Jesús, per a complir amb ell allò que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí a Déu dient:
«Ara, Senyor, deixeu que el vostre serventse'n vaja en pau com li havíeu promés.Els meus ulls han vist el Salvadorque preparàveu per a presentar-lo a tots els pobles;llum que es revele a les nacions,glòria d'Israel, el vostre poble».
Son pare i sa mare estaven meravellats d'açò que es deia d'ell. Simeó els va beneir i digué a Maria, sa mare:
«Este xiquet serà motiu que molts caiguen a Israel i molts d'altres s'alcen; serà signe de contradicció, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima; així es revelaran els sentiments amagats en els cors de molts».
The death of Tomas Becket |
Commemoració de Sant Tomàs Becket
Sant Tomas Becket, bisbe i màrtir, que, per defendre la justícia i l'Església va ser obligat a exiliar-se de la seu de Canterbury i de la seua pàtria, Anglaterra, a la qual va tornar al cap de sis anys i on va patir molt fins que va emigrar cap a Crist, en ser assassinat a la catedral pels esbirros del rei Enric II. (1170)- J.M. Bausset: Sant Tomàs Becket (2014)
- J.M. Bausset: La Seu d'Urgell i el bisbe Benlloch (2022)
- Joan-Lluís Ayala: El bisbe Benlloch (2021)
- Martí Crespo: ‘El gran Carlemany’, el centenari himne ‘valencià’ d’Andorra (2021)
- Francesc J. Hernández: Un cardenal en guerra (2016)
- J.M. Bausset: El cardenal valencià Joan Benlloch (2014)
- Joan Benlloch i Vivó: Litúrgia i art (1914)
Martirologi Romà
2. Commemoració de sant David, rei i profeta, fill de Jesé betlehemita, que va trobar gràcia davant de Déu i va ser ungit amb el sant oli pel profeta Samuel per a regir el poble d'Israel. Va traslladar a la ciutat de Jerusalem l'arca del Senyor, i Déu li va jurar que la seua descendència romandria per sempre, perquè d'ell naixeria Jesucrist segons la carn.
3. A Arle [Arlés], lloc de Provença, a la Gàl·lia, actualment França, sant Tròfim, considerat com el primer bisbe d'esta seu. (s. III)
4. A Cartago, a l'actual Tunísia, sant Libosi, bisbe de Vaga [actual Béja] i màrtir, que en el concili de Cartago va afirmar sobre el baptisme dels heretges: Crist va dir en l'Evangeli: «Jo soc la veritat, i no va dir: Jo soc el costum». (c. 258)
5. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sant Martinià, bisbe. (c. 431)
6. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Marcel, abat del monestir dels Acemetes al Bòsfor, on dia i nit, sense parar, es cantaven salms. (c. 480)
7. A Exmes, població de Nèustria, actual França, sant Ebrulf [o Evrul], abat del monestir de Saint-Fuscien, en temps del rei Xildebert. (c. 596)
8*. A Palerm, a la regió italiana de Sicília, beat Gerard Cagnoli, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que durant molt de temps va fer vida eremítica. (1342)
9. A Londres, a Anglaterra, beat Guillem Howard, màrtir, que, sent vescomte de Stafford, va professar la fe catòlica i, per això, va ser acusat de conspirar contra el rei Carles II i, a causa d'això, sentenciat a morir degollat per la seua fe en Crist. (1680)
10. A Seül, ciutat de Corea, sants Beneta Ion Kyong-nyon, viuda i catequista, i sis companys, màrtirs, tots els quals van patir molts suplicis pel fet de ser cristians, i van acabar decapitats. (1839)
Els noms són: sant Pere Ch’oe Ch’ang-hub, catequista; Bàrbara Cho Chung-i, viuda de sant Sebastià Nam I-gwam; Magdalena Han Yong-i, viuda; Isabel Chong Chong-hye, verge, filla de santa Cecília Yu So-sa i germana de sant Pau Chong Ha-sang; Bàrbara Ko Sun-i, dona de sant Agustí Pak Chong-won; i Magdalena Yi Yong-dog, verge, germana de santa Caterina Yi.
11. A Paterna, beat valencià Josep Aparicio Sanz, prevere i màrtir. (1936) (memòria a Énguera)
12. Al Picador de Paterna, beats valencians màrtirs Enric Juan Requena, prevere, i Josep Perpinyà Nàcher, els quals van lluitar noblement per Crist. (1936) (mem. a Aielo de Malferit i a Sueca)
13. A Sant Miquel dels Reis, beat valencià Joan Baptista Ferreres Boluda, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir. (1936) (memòria a l'Olleria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada