4 de desembre de 2023, dilluns: Santa Bàrbara

DILLUNS DE LA SETMANA I D'ADVENT

Lectura primera Is 2,1-5

El Senyor congrega totes les nacions en la pau eterna del Regne de Déu

Lectura del llibre d'Isaïes

Paraules revelades a Isaïes, fill d'Amós, 

sobre Judà i Jerusalem:

Al final dels temps s'alçarà ferma

la muntanya del temple del Senyor

en la cima de les muntanyes

i per damunt dels tossals.

Totes les nacions hi afluiran,

hi aniran tots els pobles dient:

«Veniu, pugem a la muntanya del Senyor,

al temple del Déu de Jacob,

que ens ensenye els seus camins

i seguim les seues rutes»,

perquè la llei ix de Sió;

de Jerusalem, l'oracle del Senyor.

Ell posarà pau entre les nacions

i calmarà tots els pobles,

de les seues espases forjaran relles,

i corbelles de les seues llances.

Cap nació empunyarà l'espasa contra una altra,

ni s'entrenaran mai més per a fer la guerra.

Casa de Jacob, veniu,

caminem a la llum del Senyor.

Salm responsorial 121,1-2.3-4a.4b-5.6-7.8-9 (R.: cf. 1)

Quina alegria quan em van dir:

«Anem a la casa del Senyor».

Ja han arribat els nostres peus

a la teua porta, Jerusalem.

R. Anem amb alegria a la casa del Senyor.

Jerusalem, ciutat ben construïda,

conjunt harmoniós;

allà pugen les tribus,

les tribus del Senyor. R.

A complir l'aliança d'Israel,

a alabar el nom del Senyor.

Allí estan els tribunals de justícia,

els tribunals del palau de David. R.

Desitgeu la pau a Jerusalem:

«Que visquen segurs els qui t'estimen,

que siga inviolable la pau dels teus murs,

la quietud de les teues torres». R.

Per amor dels meus germans i amics,

deixeu-me dir: «Que hi haja pau dins de tu».

Per la casa del Senyor, el nostre Déu,

et desitge la felicitat. R.

Al·leluia Cf. Salm 79,4

Senyor, Déu nostre, renoveu-nos;

que ens il·lumine la vostra mirada.

Evangeli Mt 8,5-11

Molts venen d'orient i d'occident al Regne del cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió va anar a buscar-lo i li deia: «Senyor, el meu criat es troba al llit en casa, paralític i amb uns dolors terribles». Jesús li diu: «Vaig a curar-lo». Li respon el centurió: «Senyor; jo no soc digne que entreu en ma casa: Digueu-ho només de paraula, i el meu criat es posarà bo. Jo també sé què és tindre autoritat: tinc soldats a les meues ordes, i si a un li dic que se'n vaja, se'n va, i si a un altre li dic que vinga, ve, i si al meu criat li mane que faça una cosa, la fa».

Quan Jesús ho va sentir, se'n va admirar, i va dir als qui el seguien: «Vos ho dic amb tota veritat: No he trobat dins d'Israel ningú que tinguera tanta fe. I jo vos assegure que vindrà molta gent d'orient i d'occident, i es posaran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel».

Santa Bàrbara (Ouka Lele)

Santa Bàrbara

Commemoració de santa Bàrbara, de la qual es diu que va ser verge i màrtir a Nicomèdia, a l'actual Turquia. (s. III/IV)

Santa Bàrbara [o Bàrbera], patrona d'Alfara del Patriarca, Benidoleig, Benifaió, Casinos, Catadau, Chulilla, Faura, Higueruelas, Macastre, Montcada, Montanejos, Piles, Rocafort, Sella, Torralba del Pinar i el barri del Calvari de Castelló (Ribera Alta); titular de les esglésies parroquials de Beniparrell, Borriana, Canales, Casinos, Higueruelas, Piles, Rocafort, Tàrbena, una de Carcaixent i Mas del Olmo; cotitular de la de Massarrojos.

• J.M. Bausset: Santa Bàrbara (2014).

Pregària a Santa Bàrbera

    1      O Bàrbera santa, de fe digne ciri,
    2      serventa d’aquell qui el món tot regeix
    3      i rosa vermella per digne martiri,
    4      i flor pura i blanca així com lo lliri
    5      per virginitat que en vós resplandeix!
    6      verge beneita, humil i honesta!
    7      puix vós ens podeu a tots ajudar,
    8      feu vós que pugam del cel fer conquesta
    9      i, ací en lo món, de foc i tempesta,
    10     de trons i de lamps, vullau-nos guardar,
    11     i de cruel mort sobtada i maligna
    12     vullau deslliurar-nos vós, santa molt digna.
             Amen.

Font: Cançoner sagrat de vides de sants.

Beat valencià Francesc Gàlvez, màrtir (mem. ll. a la diòcesi de València).

• J.M. Bausset: Beat Francesc Gàlvez (2015)

Sant Joan Damascé, prevere i doctor de l'Església (mem. ll.), cèlebre per la seua santedat i per la seua doctrina, que va lluitar valerosament de paraula i per escrit contra l'emperador Lleó Isàuric per a defendre el culte de les sagrades imatges, i fet monjo a la laura de Sant Saba, prop de Jerusalem, va compondre himnes sagrats i allí va morir. El seu cos va ser enterrat en este dia. (c. 750)

• J.M. Bausset: Sant Joan Damascé (2015).

Aniversari de la clausura del concili de Trento (1563)

Aniversari del naiximent del filòsof Xavier Zubiri (Sant Sebastià 1898)

Dia dels Drets Lingüístics del País Valencià.

• Moisés Pérez: Valencians de segona (2019).

Martirologi Romà

3. A Alexandria d'Egipte, sant Heraclas, bisbe, famós com a deixeble d'Orígenes, de qui va ser col·laborador i successor a l'escola; va ser elegit després per a regir esta seu. (247/249)

4. A Sanaklar, a la regió del Pont, Turquia actualment, sant Meleci, bisbe, el qual, encara que ja famós per la seua erudició, va ser encara més famós per la seua virtut i senzillesa de vida. (s. IV)

5. A Bolonya, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Fèlix, bisbe, que va ser diaca de l'Església de Milà amb sant Ambròs. (431/432)

6. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, també França, sant Abre [o Apre], prevere, el qual, abandonant la seua pàtria, es va construir una cel·la on va portar una vida solitària i penitent. (s. VII)

7. A la regió de Bourges, a Aquitània, sant Cirà, pelegrí i abat de Longoret. (s. VII)

8. A Cenomanum, a Nèustria, hui Le Mans, de nou a l'actual França, santa Adrehildis o Ada, abadessa del monestir de Santa Maria. (c. 692)

9. Al monestir d'Ellwangen, a Baviera, Alemanya en l'actualitat, sant Sola, prevere i eremita. (794)

10. A Polibot, lloc de Frígia, actual Turquia, sant Joan, anomenat "Taumaturg", bisbe, que, contra el dictamen de l'emperador Lleó l'Armeni, va treballar intensament en favor del culte de les sagrades imatges. (s. IX)

11. Al monestir de Siegburg, a la regió de Renània, a Alemanya, sant Annó, bisbe de Colònia, home d'enginy agut, que va ser tingut en gran honor, tant a l'Església com en els negocis civils, en temps de l'emperador Enric IV, i, per a augmentar la fe i la devoció, va procurar la fundació de moltes esglésies i monestirs. (1075)

12. A Salisbury, a Anglaterra, sant Osmund, bisbe, que juntament amb el rei Guillem s'havia traslladat de Normandia a Anglaterra, on, promogut de seguida a l'episcopat, va consagrar l'església catedral, i es va ocupar de proveir a l'administració de la seu i al culte diví. (1099)

13. A Parma, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Bernat, bisbe, el qual, sent monjo, es va aplicar a una vida de perfecció, i després, com a cardenal, va buscar el bé de l'Església, per a, finalment, ja bisbe, procurar la salvació de les ànimes. (1133)

14. A Siena, a la regió també italiana de la Toscana, beat Pere el Pectinari [o Pentiner o Pinter], religiós del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, insigne per la seua peculiar caritat cap als pobres i els malalts, i per la seua humilitat i silenci. (1289)

15. Al lloc anomenat Edo, del Japó, beats màrtirs Francesc Gálvez, prevere de l'Orde dels Germans Menors, Jeroni d'Angelis, prevere, i Simó Yempo, religiós, estos dos últims de la Companyia de Jesús, tots ells cremats pels qui odiaven la fe. (c. 1622/1623)

16. A Colònia, a Alemanya, beat Adolf Kolping, prevere, que, ardentment sol·lícit envers els treballadors i la justícia social, va fundar una societat de jóvens obrers, que va difondre en molts llocs. (1865)

17. A Verona, a Itàlia, sant Joan Calabria, prevere, que va fundar les Congregacions de Servents Pobres  i de Serventes Pobres de la Divina Providència. (1954)