Dia 22 de desembre
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Visquem el Nadal com els pastors (2023, desembre 20)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Missatge de Nadal (2022)
Lectures del dia:
Lectura primera 1S 1, 24-28
Anna dona gràcies al Senyor pel naiximent de SamuelLectura del primer llibre de Samuel
En aquells dies, quan Anna hagué deslletat a Samuel, se'l va endur a Siló, amb un bou de tres anys, mig sac de farina i un odre de vi, i el va presentar al santuari del Senyor. Samuel encara era un xiquet. Després d'immolar el bou, presentaren el xiquet a Elí.
Anna li va dir: «Senyor meu, ho jure per la vostra vida: jo soc aquella dona que un dia vaig pregar ací mateix, davant de vós. Este xiquet és el que jo vaig demanar al Senyor, i ell me'l va concedir. Per això ara jo li'l done: serà d'ell tota la vida». Després es prosternaren allí mateix i adoraren el Senyor.
Salm responsorial 1S 2,1.4-5.6-7.8abcd (R.: 1a)
Celebre de tot cor el Senyor,alce el meu front gràcies a ell,la meua boca es riu dels enemics.Soc feliç perquè ell m'ha salvat.R. Celebre de tot cor el Senyor que em salva.Als valents, els tremola l'arc,però els covards s'armen de valor;els farts es lloguen per un tros de pa,però els famolencs s'embafen;la dona estèril porta al món set fills,però la mare fecunda queda erma. R.És el Senyor qui dona mort o vida,qui estaca en l'abisme o en trau fora.És el Senyor qui dona pobresa o riquesa,qui abaixa o enaltix. R.Alça de la pols el desvalgut,trau el pobre de la cendra,per a posar-lo entre els nobles,i assignar-li un tron de glòria. R.
Al·leluia
Rei de les nacionsi pedra angular de l'Església:veniu a salvar l'home que formàreu del fang.
Evangeli Lc 1,46-56
El Totpoderós ha fet en mi obres grans
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Maria va dir:
«La meua ànima magnifica el Senyor,el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador,perquè ha mirat la humilitatde la seua serventa.Per això des d'ara totes les generacionsem diran benaventurada,perquè el Totpoderós ha fet en mi coses grans.El seu nom és sant,i la seua misericòrdia arribaa tots els qui creuen en ellde generació en generació.Les obres del seu braç són potents:dispersa els hòmens de cor altiu,destrona els poderosos
i exalça els humils;ompli de béns els pobres,i deixa els rics sense res.Ha protegit Israel, el seu servent,i s'ha recordat de la misericòrdiaque havia promés als nostres pares,a Abraham i a la seua descendència per sempre».
Maria es quedà tres mesos amb Isabel, i després se'n tornà a sa casa.
O Rex
Oh Rei i Desitjat de les nacions,
pedra angular que de dos pobles n’heu fet un,veniu a salvar l’home que formàreu del fang.
O Rex gentium et desideratus earum,lapisque angularis, qui facis utraque unum:veni et salva hominem, quem de limo formasti.
Martirologi Romà
1. Commemoració dels sants Queremó, bisbe de Nilòpolis, i molts altres màrtirs a Egipte, alguns dels quals, durant la persecució sota l'emperador Deci, part d'ells, donant-se a la fugida, van errar per llocs solitaris i van sucumbir, alguns davant de les feres, uns altres, consumits per la fam, el fred i la malaltia, i la resta, finalment, exterminats pels bàrbars i els lladres, i així tots, amb mort diferent, van ser coronats amb la glòria del martiri. (250)
2. També commemoració de sant Isquirió, màrtir a Egipte, el qual, per refusar sacrificar paganament, entre burles i injúries va ser travessat per les entranyes amb una punxeguda perxa, i així entregat a la mort. (c. 250)
3. A Roma, a la via Labicana, al cementeri ad Duas Lauros, trenta sants màrtirs, que van rebre la corona el mateix dia. (s. inc.)
4. A la regió de Raiti, a Egipte, quaranta-tres sants monjos màrtirs, els quals van ser morts pel poble dels blèmies a causa de la religió cristiana. (c. s. IV)
5. A Utrech, a la regió de Gueldre, a Lotaríngia, actual Bèlgica, sant Hunger, bisbe. (866)
6. Beat Tomàs Holland, prevere i màrtir.
Tomàs Holland, prevere de la Companyia de Jesús, va realitzar el seu ministeri clandestinament en temps del rei Carles I, per la qual cosa va ser condemnat a la pena capital i penjat. Va entregar així el seu esperit a Londres en 1642.
Francesca Xavier Cabrini va nàixer prop de Pavia (Itàlia) en 1850. Va fundar l'Institut de Missioneres del Sacratíssim Cor de Jesús, i amb exímia caritat es va dedicar a atendre els emigrants. Va morir a Chicago, de l'estat d'Illinois, als Estats Units d'Amèrica del Nord, en 1917. Ella va ser la primera ciutadana nord-americana declarada santa pel Sant Pare. És patrona dels immigrants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada