Calia que es fera en tot semblant als germans per a ser compassiuLectura de la carta als cristians hebreusEls fills d'una família són d'una mateixa sang. Per això Jesús s'ha emparentat amb nosaltres per a poder destituir amb la seua mort el diable, que tenia domini sobre la mort; i ens ha fet lliures, ja que, sotmesos com estàvem al temor de la mort, érem esclaus tota la vida.
Noteu que ell no ha vingut per a ajudar els àngels, sinó als descendents d'Abraham. Per això calia que es fera en tot semblant als germans, i així poguera ser un gran sacerdot compassiu i acreditat davant de Déu per a expiar els pecats del poble.
Perquè, després que ell mateix ha passat la prova del sofriment, pot confortar els qui ara l'estan passant.
Enaltiu el Senyor, invoqueu el seu nom,proclameu entre els pobles les seues gestes.Canteu-li al so de les cítares,mediteu tots els seus prodigis.R. El Senyor recorda sempre l'aliança.Glorieu-vos del seu nom, que és sant,alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.Busqueu el Senyor i el seu poder,busqueu sempre la seua presència. R.Fills d'Abraham, el seu servent,fills de Jacob, el seu elegit,ell, el Senyor, és el nostre Déu,que governa tota la terra. R.Recorda sempre l'aliança,la promesa feta per a mil generacions,l'aliança pactada amb Abraham,el jurament fet a Isaac. R.
Al·leluia Jo 10,27
Les meues ovelles coneixen la meua veu,
diu el Senyor;
també jo les conec i elles em seguixen.
Evangeli Mc 1,29-39
Jesús va curar molts malalts de diverses malalties
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús, eixint de la sinagoga, se n'anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu.
La sogra de Simó estava en el llit amb febra, i de seguida li ho digueren a Jesús. Ell se li va acostar i, agarrant-la de la mà, la va fer alçar. Li desaparegué la febra i es va posar a servir-los.
A poqueta nit, quan el sol s'havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. Tot el poble s'havia reunit davant de la porta. Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va expulsar molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.
De bon matí, quan encara era fosc, es va alçar, se n'anà a un lloc solitari i es quedà pregant. Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. Quan el trobaren, li digueren: «Tota la gent està buscant-vos».
Ell els digué: «Anem a uns altres llocs, als pobles veïns, a predicar també allí, que per això he vingut».
I anà per tot Galilea, predicant en les sinagogues i expulsant els dimonis.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 15 de gener
1. A la ciutat d'Anagni, a la regió italiana del Laci, santa Secundina, verge i màrtir. (s. inc.)
2. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Joan Calibita, de qui es conta que durant un temps va viure en un racó de la casa paterna, i després en una barraca (kalyba), completament donat a la contemplació, passant desapercebut fins i tot davant dels seus pares, que després de la seua mort només el van reconéixer per un exemplar de l'Evangeli, adornat en or, que ells mateixos li havien regalat. (s. V)
Santa Ida |
4. A la ciutat de Rieti, a la Savina, hui la regió italiana del Laci, commemoració de sant Probe, bisbe, elogiat pel papa sant Gregori el Gran. (c. 570)
5. A Glanfeuil, al costat del riu Loira, al territori d'Angers, a la Gàl·lia, hui França, sant Maur [o Maure o Mur], abat. (s. VI/VII)
- J.M. Bausset: Els sants Maur i Plàcid (2015)
6. A la regió de Rodés, també a la Gàl·lia, santa Tarsícia, verge i màrtir. (s. VI/VII)
7. Al llogaret d'Hamme, a Brabant, actual Holanda, sant Ablebert o Emebert, bisbe de Cambrai. (c. 645)
8. A la ciutat de Chartres, al territori de Nèustria, actualment hui França, sant Malard, bisbe. (c. 650)
9. A Val di Non, a l'actual regió italiana de Trentino, sant Romedi, anacoreta, qui, després d'entregar a l'Església tots els seus béns, va portar vida penitent al lloc que encara porta el seu nom. (c. s. VIII)
10. A Lió, ciutat de la Gàl·lia, hui França, mort de sant Bonet, bisbe de Clarmont. Era prefecte de Marsella en el moment de ser elevat a l'episcopat per a ocupar el lloc del seu germà sant Avit, però deu anys més tard va renunciar a la seu, es va retirar a l'abadia de Manhluec [Manglieu] i, després de peregrinar a Roma; al retorn va morir a Lió. (c. 710)
11. A Armo, prop de Reggio Calàbria, a Itàlia, sant Arseni, eremita, cèlebre pel seu esperit d'oració i per la seua austeritat. (904)
12. A Saint-Gilles-les-Boucheries, a la regió de Provença, a l'actual França, beat Pere de Castellnou, prevere i màrtir, que, havent ingressat a l'abadia cistercenca de Fontfreda, va ser encarregat pel papa Innocenci III perquè anunciara en aquella regió la pau i instruïra sobre la verdadera fe, però va morir ferit per una llança d'alguns heretges. (1208)
13. A Città della Pieve, a l'Úmbria, a Itàlia, beat Jaume, anomenat "l'Almoiner", que es va mostrar bon advocat de pobres i oprimits. (c. s. XIII)
14. Al territori de Gualdo Tadino, també a l'Úmbria, beat Àngel, eremita. (1325)
15. A la ciutat de Fu'an, a la província de Fujian, a la Xina, sant Francesc Fernández de Capillas, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, el qual va anunciar el nom de Crist primer a les Illes Filipines i després a Fujian, on durant la persecució sota els tàrtars va ser empresonat per llarg temps i finalment decapitat. (1648)
16. Al llogaret de Steyl, a Holanda, sant Arnold Janssen, prevere, qui, per a difondre la fe en les missions, va fundar la Societat del Verb Diví. (1909)
17. A Berlín, a Alemanya, beat Nicolau Gross, pare de família i màrtir, que, dedicat a les qüestions socials, es va enfrontar amb un règim contrari a la dignitat humana i a la religió. Per no voler actuar en contra dels preceptes de Déu, va ser empresonat i penjat, i va obtindre, així, la seua participació en la victòria de Crist. (1945)
18. Beats Valentí Palència Marquina i companys* (Suances, Cantàbria, Espanya, 1937). Sacerdot diocesà, director, capellà i professor del «Patronat de Sant Josep per a l'ensenyament i educació de xiquets pobres», i quatre dels xics del col·legi assassinats per odi a la fe.
* Donat Rodríguez Garcia, Germà García Garcia, Zacaries Cuesta Campo, Emili Huidobro Corrales.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada