23 de gener de 2025, dijous II

• Enric Benavent Vidal, arquebisbe de València: Testimonis de l'esperança: carta pastoral amb motiu de la celebració del Jubileu ordinari de l'any 2025,

DIJOUS DE LA SETMANA II / I

Lectura primera He 7,25-8,6

Jesús, gran sacerdot, es va oferir ell mateix una sola vegada

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, Jesús té el poder de salvar definitivament tots els qui per ell s'acosten a Déu, ja que viu intercedint per sempre a favor d'ells. 

Este és realment el gran sacerdot que ens calia: sant, innocent i sense taca; separat dels pecadors i enaltit més amunt del cel. Ell no necessita, com els altres, oferir sacrificis cada dia tant pels seus propis pecats com pels pecats del poble: es va oferir ell mateix una sola vegada. La Llei fa sacerdots uns hòmens plens de debilitats, però la paraula del jurament, que ha substituït la Llei, fa gran sacerdot el Fill, que ha arribat a la plenitud per sempre.

El coronament de tot el que hem dit és que tenim un gran sacerdot que s'ha posat en el cel, a la dreta del tron de la majestat de Déu; i celebra en el santuari, en el verdader tabernacle, aquell que no van erigir els hòmens, sinó Déu mateix. 

Tot gran sacerdot està destinat a oferir dons i sacrificis; per això també calia que el nostre gran sacerdot presentara a Déu alguna ofrena. Ara que, si ell estiguera en la terra, ni tan sols seria sacerdot, perquè ací ja estan els sacerdots que presenten les ofrenes prescrites per la Llei. Però estos celebren un culte que no és sinó una imitació i una ombra de la realitat celestial. Per això, quan Moisés anava a començar la construcció del tabernacle, l'oracle del Senyor li digué: «Mira de fer-ho tot igual al model que et mostre ací en la muntanya». En canvi, al nostre gran sacerdot li correspon celebrar un culte més excel·lent, ja que és mediador d'una aliança molt millor, fonamentada en promeses incomparablement millors.

Salm responsorial 39,7.8-9.10 i 17 (R.: 8a i 9a)

M'heu dit a cau d'orella

que no voleu sacrificis ni ofrenes

que no cal holocaust ni víctima.

R. Ací em teniu:

Déu meu, vullc fer la vostra voluntat.

Per això vos dic: «Ací em teniu:

-com està escrit en el meu llibre-,

Déu meu, vullc fer la vostra voluntat,

amb la vostra llei en el cor». R.

Anuncie de gust la vostra justícia

en la gran assemblea;

no em mossegue els llavis;

vós bé que ho sabeu, Senyor. R.

Que s'alegren i vos celebren

tots els qui vos busquen de veres;

canten a tota hora "El Senyor és gran",

els qui volen la vostra salvació. R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre salvador,

ha destituït la mort

i, amb l'Evangeli,

ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Mc 3,7-12

Els esperits malignes cridaven: «Vós sou el Fill de Déu».

Però Jesús els reprenia, perquè no volia que el descobriren

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús se'n va anar amb els deixebles cap al llac i el va seguir una multitud de gent de Galilea. També va vindre gent de Judea, de Jerusalem, d'Idumea, de l'altra banda del Jordà, i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit parlar de tot el que feia. 

Ell digué als deixebles que li procuraren una barca per a que la gent no l'oprimira: n'havia curat tants que els malalts s'abalançaven damunt d'ell per a poder tocar-lo. 

Els qui tenien esperits malignes, quan el veien, es prosternaven als seus peus i cridaven: «Vós sou el Fill de Déu». Però Jesús els reprenia molt severament, perquè no volia que el descobriren. 

 

* * * * *

Sant Ildefons o Alfons, bisbe (mem. ob.)

Sant Francesc Gil de Frederic, prevere i màrtir (mem. ll. a la diòcesi de Tortosa)

Sisena jornada de Pregària per la unitat dels cristians.

Aniversari del naiximent de sant Vicent Ferrer (València 1350)

Aniversari de la butla pontifícia del papa Alexandre VI, Roderic de Borja, per la qual reconeixia la universitat creada amb les noves Constitucions de l'Estudi General (1501)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 23 de gener

A la ciutat de Toledo, a la Hispània Tarraconense, sant Ildefons [o Alfons], que va ser monjo i rector del seu cenobi, i després elegit bisbe. Autor fecund de llibres i de textos litúrgics, es va distingir per la seua gran devoció a la santíssima Mare de Déu. (667)

Va nàixer a Toledo, de família noble, cap a l'any 606. Jove encara, va professar com a monjo a Agalí, monestir famós de l'Espanya visigoda, prop de la ciutat de Toledo. L'any 657 va succeir sant Eugeni a la seu metropolitana. Va ser un defensor insigne de la virginitat de la Mare de Déu i de la doctrina verdadera sobre el baptisme. Va morir el 23 de gener de 667. El seu cos va ser tralladat a Zamora.

2. A Cesarea de Mauritània, a l'actual Algèria, sants màrtirs Severià i Àquila, esposos, que van ser cremats vius. (s. III)

3. A Roma, al cementeri Major de la via Nomentana, santa Emerenciana, màrtir. (c. s. IV)

4. A Ancira [Ankara], ciutat de Galàcia, hui Turquia, sants Clement [o Climent], bisbe, i Agatàngel, màrtirs. (s. IV)

5. A Teano, a la regió hui italiana de Campània, commemoració de sant Amassi, bisbe. (c. 356)

6. A Dampierre, prop de Besançon, a Borgonya, actualment França, sant Mainbod, oriünd d'Irlanda, el qual, pelegrí i eremita, va ser assassinat per uns lladres. (c. s. VIII)

7. A la ciutat de Seül, a Corea, sant Andreu Chong (Tyong) Hwagyong, catequista i màrtir, que va col·laborar amb el sant bisbe Llorenç Imbert, fent de la seua casa un refugi per als cristians i, per esta raó, va ser ferit cruelment i estrangulat en la presó. (1840)