17 de gener de 2025, divendres: Sant Antoni

• Enric Benavent Vidal, arquebisbe de València: Testimonis de l'esperança: carta pastoral amb motiu de la celebració del Jubileu ordinari de l'any 2025,

DIVENDRES DE LA SETMANA I / I

Lectura primera He 4,1-5.11

Esforcem-nos per a entrar en este lloc de repòs

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, Déu manté encara la promesa de fer-nos entrar en el seu lloc de repòs. Però no viscam massa confiats, no siga que algú de vosaltres es trobe exclòs. Nosaltres hem rebut una Bona Nova, igual que el poble de Déu en el desert, però a ells no els serví de res haver escoltat la paraula, perquè no l'acolliren amb fe dels qui l'havien escoltada. Només els qui hem cregut entrem en el seu lloc de repòs, tal com ho deixa entendre quan diu: 

«Per això, indignat, vaig jurar: 

"No entrareu en el meu lloc de repòs"». 

És cert que Déu havia acabat la seua obra des de la creació del món; hi ha un lloc de l'Escriptura que, parlant del dia que feia set, diu que Déu «reposà de tota l'obra que havia fet». Però en el salm afig: «No entrareu en el meu lloc de repòs». 

Per tant, esforcem-nos per a entrar en este lloc de repòs; que ningú siga indòcil a Déu com aquells ho van ser en el desert.

Salm responsorial 77,3 i 4abc.6c-7.8 (R.: cf. 7c)

El fets que hem sentit i aprés,

els que els pares contaren,

no els amagarem als nostres fills,

i ells els contaran als qui vindran:

són les gestes glorioses del Senyor.

R. No oblideu les obres de Déu.

Que s'alcen i ho conten als fills

per tal que posen en Déu la confiança,

no obliden mai més les obres de Déu

i guarden els seus manaments. R.

Que no es tornen com els seus pares,

gent indòcil i rebel,

gent de cor inconstant,

d'esperit infidel a Déu. R.

Al·leluia Lc 7,16

Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,

Déu ha visitat el seu poble.

Evangeli Mc 2,1-12

El Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats ací en la terra

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Al cap d'uns dies, Jesús va tornar a Cafarnaüm. Va córrer la veu que estava en casa, i hi anà tanta gent que no cabien ni davant de la porta. Jesús els anunciava la paraula. 

Mentrestant vingueren quatre hòmens que li portaren un paralític i, com que no li'l pogueren acostar per la multitud que hi havia, alçaren la teulada sobre el lloc on estava Jesús i pel forat baixaren la llitera on anava el paralític. Jesús, en vore aquella fe, diu al paralític: «Fill, queden perdonats els teus pecats».

Allí es trobaven uns mestres de la Llei que en el seu cor pensaven: «¿Com pot dir això este home? Això és una blasfèmia. ¿Qui pot perdonar pecats sinó Déu?» 

A l'instant, Jesús, que coneixia que pensaven això, els digué: «¿Per què penseu això en el vostre cor? ¿Què és més fàcil, dir al paralític: "Queden perdonats els teus pecats", o bé dir-li: "Alça't, carrega't la llitera i camina"? Mireu, ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats ací en la terra». 

I a continuació diu al paralític: «Alça't, carrega't la llitera i ves-te'n a ta casa». 

Ell es va alçar immediatament, es va carregar la llitera i se'n va anar a la vista de tots. Tots quedaren astorats i donaven glòria a Déu.  

Deien: «No havíem vist mai res de semblant».

 

* * * * *

Sant Antoni, abat (mem. ob.).

1. La festa de sant Antoni abat. [...], té molt arrelament popular i el Sant ha adquirit al llarg dels segles una intensa i àmplia devoció. És considerat un dels pares del monacat i la seva vida, austera i silenciosa, es remunta al segle III-IV en terres d’Egipte. Quan es converteix a Crist, ven els seus béns, els regala als pobres i es retira a la solitud del desert. A més del seu amor al proïsme, admira i respecta els altres éssers de la creació. Per això, des de molt antic, és considerat el patró dels animals (Salvador Giménez, bisbe valencià).

• J.M. Bausset: Sant Antoni Abat (2017)
• J.M. Bausset: Sant Antoni Abat (2015)

Demà comença l'octavari de pregària per la unitat dels cristians.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 17 de gener

Memòria de sant Antoni, abat, qui, havent perdut els seus pares, va distribuir tots els seus béns entre els pobres, seguint la indicació evangèlica, i es va retirar a la soledat de la regió de Tebaida, a Egipte, on va portar vida ascètica. Va treballar per a reforçar l'acció de l'Església, va sostindre els confessors de la fe durant la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià, va fer costat a sant Atanasi contra els arrians i va reunir tants deixebles que va meréixer ser considerat pare dels monjos. (356)

2. A la regió de Capadòcia, a l'actual Turquia, sants Espeusip, Elausip i Melasip, germans, i amb ells Leonil·la, la seua àvia, màrtirs. (s. inc.)

3. Al territori d'Osroene, hui dividit entre Síria i Turquia, commemoració de sant Julià, asceta, anomenat pels seus paisans "Saba" o "Ancià", qui, encara que detestava l'ambient estrepitós de la ciutat, va deixar temporalment la seua estimada soledat per a confondre, a Antioquia, els seguidors de l'heretgia arriana. (c. 377)

4. A Die, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Marcel, bisbe, defensor de la ciutat, el qual, per haver mantingut la fe catòlica, va ser desterrat pel rei arrià Euric. (510)

5. A Bourges, ciutat d'Aquitània, també a la França actual, sant Sulpici, anomenat "el Piadós", bisbe, la preocupació més gran del qual, després de passar del palau reial a l'episcopat, va ser la cura dels pobres. (647)

6. A Baviera, hui Alemanya, beat Gamalbert [o Gamelbert], prevere, que va entregar tots els seus béns a Utó, de qui havia sigut padrí en la font baptismal, perquè construïra l'abadia de Metten. (c. 802)

7. A Frejús, localitat de Provença, a França, santa Rosalina de Vilanova, priora de Celle-Roubaud, de l'Orde Cartoixà, que es va distingir per la seua abnegació i per la seua austeritat en el menjar, el son i el dejuni. (1329)

8. A la ciutat de Tocolatlán, a Mèxic, sant Genar Sánchez Delgadillo, prevere, màrtir durant la persecució mexicana. (1927)