20 de gener de 2025, dilluns II: Sant Sebastià

• Enric Benavent Vidal, arquebisbe de València: Testimonis de l'esperança: carta pastoral amb motiu de la celebració del Jubileu ordinari de l'any 2025,

DILLUNS DE LA SETMANA II / I

Lectura primera He 5,1-10

Encara que era el Fill, aprengué en els patiments què és obeir

Lectura de la carta als cristians hebreus

Tot gran sacerdot, tret d'entre els hòmens, està destinat a representar-los davant de Déu i a ofrenar-li dons i víctimes pels pecats. Ell és capaç de ser indulgent amb els ignorants i eks extraviats, perquè ell també experimenta la seua debilitat. Per això ha d'oferir sacrificis pels seus propis pecats igual que pels pecats del poble. I ningú es pot apropiar l'honor de ser gran sacerdot: és Déu qui el crida, com va cridar a Aaró.

Tampoc Crist es va donar a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó Déu, que li ha dit: «Tu eres el meu Fill, jo t'he engendrat hui». I en un altre lloc diu: «Tu eres sacerdot per sempre segons l'orde de Melquisedec».

Ell, Jesús, durant la seua vida mortal, es va dirigir a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-li i suplicant-li amb grans clams i amb llàgrimes.
I Déu l'escoltà per la seua entrega filial. Així, encara que era el Fill, aprengué en els patiments què és obeir, i, quan arribà a la plenitud, es convertí en font de salvació eterna per a tots els qui l'obeïxen, ja que Déu l'ha proclamat gran sacerdot segons l'orde Melquisedec.

Salm responsorial 109,1.2.3.4 (R.: 4bc)

Digué el Senyor al meu Senyor:

«Posa't a la meua dreta,

i espera que faça dels enemics

la banqueta dels teus peus».

R. Eres sacerdot per sempre

segons l'orde de Melquisedec.

Que el Senyor estenga lluny des de Sió

el poder del teu ceptre.

Impera enmig dels enemics. R.

«Eres príncep des del dia que vas nàixer,

tens la glòria sagrada des del si de la mare,

abans de l'aurora jo t'he engendrat». R.

El Senyor no es desdiu del que jurà:

«Eres sacerdot per sempre,

segons l'orde de Melquisedec». R.

Al·leluia He 4,12

La paraula de Déu és viva i eficaç,

i discernix les intencions i els pensaments del cor.

Evangeli Mc 2,18-22

Tenen amb ells l'espòs

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Un dia que els deixebles de Joan i els fariseus dejunaven, alguns anaren a buscar a Jesús i li preguntaren: «¿Per què els deixebles de Joan i els dels fariseus fan dejuni, i els teus no dejunen?»

Jesús els contestà: «¿Poden dejunar els convidats a un casament mentres l'espòs està amb ells? Mentres el tenen amb ells no poden dejunar. Però ja vindrà el dia en què s'emportaran l'espòs, i aquell dia sí que dejunaran. Ningú cus a un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: el pedaç nou estiraria la roba vella i s'esgarraria més. I ningú aboca vi nou en odres vells: el vi rebentaria els odres i es llançarien a perdre els odres i el vi. El vi nou s'ha de posar en odres nous».

 

 Sant Sebastià  (Bernini) 

MEMÒRIES LITÚRGIQUES

Sant Sebastià, màrtir, patró de la Pobla de Vallbona, Silla, Vinaròs, etc. (mem. ll.).

Sant Sebastià, màrtir, oriünd de Milà, que, com narra sant Ambròs, es va dirigir a Roma en temps de cruels persecucions, i va patir allí el martiri. A la ciutat on havia arribat com a hoste va obtindre el definitiu domicili de l'eterna immortalitat, i va ser enterrat en este dia en les catacumbes de Roma. (s. IV in.)

• J.M. Bausset: Sant Sebastià (2015)

Sants Fructuós, bisbe, Auguri i Eulogi, diaques, màrtirs (mem. ll.).

Sants Fructuós, Auguri i Eulogi. L'any 259, a Tarragona, en temps dels emperadors Valerià i Galié, després d'haver confessat la seua fe en presència del procurador Emilià, van ser portats a l'amfiteatre, i allí, en presència dels fidels i amb veu clara, el bisbe va pregar per la pau de l'Església.  Mentre pregaven agenollats, van consumar el seu martiri en la foguera.

Sant Fabià, papa i màrtir (mem. ll.).

San Fabià. L'any 236, encara que era un simple laic, va ser cridat al pontificat per indicació divina i, després de donar exemple de fe i virtut, va patir el martiri en la persecució sota l'emperador Deci. Sant Ciprià, en fer l'elogi del seu combat, afirma que va deixar el testimoniatge d'haver regit l'Església de manera irreprotxable i il·lustre. El seu cos va ser sepultat el 20 de gener de 250 al cementeri de Calixt, a la via Àpia de Roma.

Tercera jornada de Pregària per la unitat dels cristians.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Per la unitat dels cristians (2025)
• Sergi Gordo Rodríguez, bisbe de Tortosa: La unitat com a camí cap a l'amor (2025)
• Guions per a les celebracions eucarístiques o de la paraula i per a la pregària comunitària o personal (2025)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 20 de gener

4. A Antinoe, a la regió de Tebaida, a Egipte, sant Ascla, màrtir, que, portat davant del governador, no va témer les seues amenaces atés que li causava molta major preocupació renegar de Crist, i després de ser sotmés a diversos turments, va ser llançat al riu. (s. IV)

5. A Nicea, a Bitínia, hui Turquia, sant Neòfit, màrtir. (s. IV)

6. A la regió de Palestina, sant Eutimi, abat, el qual, nascut a Armènia i consagrat a Déu des de la infància, va anar a Jerusalem, i transcorreguts molts anys en la soledat, al final de la seua vida, fidel i esforçat en la humilitat i en la caritat, va morir deixant exemple d'observança i disciplina. (473)

7. A la ciutat de Worcester, a Anglaterra, sant Wulfstan [o Vulstan], bisbe, que va passar del claustre a la seu, on va mantindre els costums monàstics dins del seu zel pastoral. Va visitar incansablement les parròquies de la seua diòcesi, ocupant-se a erigir esglésies, fomentar els estudis i condemnar els abusos. (1095)

8. Al monestir de Coltibuono, a la regió italiana de Toscana, beat Benet Ricasoli, eremita de la congregació benedictina de Vallombrosa. (c. 1107)

9. A Finlàndia, sant Enric, bisbe i màrtir, que, originari d'Anglaterra, se li va confiar la tasca de regir l'Església d'Uppsala, on es va dedicar amb obstinació a l'evangelització dels finlandesos. Va ser ferit de mort per un homicida, al qual havia tractat de corregir segons la disciplina eclesiàstica. (c. 1157)

10. A la ciutat de Messina, a l'illa italiana de Sicília, santa Eustòquia Calafato, verge, abadessa de l'Orde de les Clarisses, que es va dedicar amb totes les seues forces a restaurar la primitiva disciplina de la vida regular, en el seguiment de Crist segons l'exemple de sant Francesc. (1485)

11. Beat Àngel Paoli (1642- Roma 1720). Sacerdot profés de l'Orde Carmelita de l'antiga observança. Es va distingir per portar la direcció espiritual de moltes persones de tots els sectors socials i per ser "pare dels pobres". La font de la seua espiritualitat i de la seua activitat caritativa era el seu ardent zel eucarístic unit a la devoció mariana.

12. A Seül, a Corea, sant Esteve Min Kuk-ka, màrtir, catequista, que va ser decapitat en la presó per la seua fe cristiana. (1840)

13. Beat Basili Antoni Maria Moreau (1979- Le Mans, França 1873). Sacerdot, fundador de la Congregació de la Santa Creu.

14. A la ciutat de Casoria, prop de Nàpols, a Itàlia, santa Maria Cristina de la Immaculada (Adelaida) Brando, verge, que va dedicar la seua existència a la formació cristiana dels xiquets i va fundar la Congregació de Religioses Víctimes Expiatòries de Jesús Sacramentat, amb la qual va promoure intensament l'adoració a la Sagrada Eucaristia. (1906)

15. A l'abadia de Mount Saint Bernard, prop de Leicester, a Anglaterra, beat Ciprià (Miquel) Iwene Tansi, prevere de l'Orde Cistercenc, que va nàixer al territori d'Onitsha, a Nigèria, i, sent encara xiquet, en contra de la seua família, va abraçar la fe cristiana. Fou ordenat sacerdot i es va dedicar amb gran zel a la cura pastoral fins que, fet monjo, va meréixer coronar amb una santa mort una vida santa. (1964)