13 de gener de 2025, dilluns I

Comença el temps ordinari

43. A més dels temps que tenen un caràcter propi, queden 33 o 34 setmanes en el curs de l'any, en les quals no se celebra cap aspecte peculiar del misteri de Crist; sinó més aviat es recorda el mateix misteri de Crist en la seua plenitud, principalment cada diumenge. Este període de temps rep el nom de temps ordinari.

44. El temps ordinari comença el dilluns que seguix al diumenge posterior al 6 de gener i s'estén fins al dimarts abans de Quaresma, inclusivament; de nou comença el dilluns després del diumenge de Pentecosta i acaba abans de les primeres Vespres del diumenge I d'Advent.

Normes universals sobre l'any litúrgic i sobre el calendari (21-març-1969).

DILLUNS DE LA SETMANA I / I

Lectura primera He 1,1-6

Déu ens ha parlat en la persona del Fill

Comença la carta als cristians hebreus

En diverses ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però, ara, en estos dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del qual ja havia creat el món. Ell, que és resplandor de la glòria de Déu i imatge del seu mateix ser, i que sosté l'univers amb el poder de la seua paraula, acabada l'obra de purificació dels pecats s'ha posat en les altures, a la dreta de la majestat divina, i ocupa un lloc tant més superior als àngels com més incomparable és el títol que posseïx en herència. Perquè, ¿a quin dels àngels Déu ha dit mai: «Eres el meu Fill, hui t'he engendrat»? ¿I encara: «Jo seré el seu pare, i ell serà el meu Fill»? Diu també quan presenta al món el seu primogènit: «Que l'adoren tots els àngels de Déu».

Salm responsorial 96,1 i 2b.6 i 7c.9 (R.: cf. 7c)

El Senyor és rei. La terra ho celebra,

se n'alegren totes les illes.

Dret i justícia sostenen el seu tron.

R. Tots els àngels

es prosternen davant de Déu.

El cel proclama la seua justícia,

i tots els pobles contemplen la seua glòria.

Tots els àngels es prosternen davant d'ell. R.

Perquè vós sou el Senyor,

l'Altíssim sobre tota la terra,

excels per damunt de tots els déus. R.

Al·leluia Mc 1,15

El regne de Déu està prop,

diu el Senyor:

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mc 1,14-20

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Després que Joan fou empresonat, Jesús va anar a Galilea a predicar la Bona Nova de Déu; deia: «Ha arribat l'hora i el Regne de Déu està prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova».

Passant vora el llac de Galilea, va vore a Simó i el seu germà Andreu, que estaven tirant les xàrcies a l'aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu darrere de mi, i vos faré pescadors d'hòmens». Immediatament deixaren les xàrcies i el van seguir.

Poc més enllà va vore a Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que estaven en la barca repassant les xàrcies. Els va cridar immediatament, i ells deixaren son pare Zebedeu en la barca amb els jornalers, i se n'anaren darrere de Jesús.

* * * * * 

Sant Hilari, bisbe (mem. ll.).

Sant Hilari

Sant Hilari, bisbe i doctor de l'Església, que va ser elevat a la seu de Peiteu [Poitiers], a Aquitània, hui França, en temps de l'emperador Constanci, el qual havia abraçat l'heretgia arriana. Va lluitar intrèpidament en favor de la fe nicena sobre la Trinitat i de la divinitat de Crist, i va ser desterrat per esta raó a Frígia durant quatre anys. Va compondre els celebèrrims comentaris als Salms i a l'evangeli de sant Mateu. (367)

• J.M. Bausset: Sant Hilari, bisbe de Poitiers (2015)

Beat Bernó de Cluny o de Baume o de Borgonya, abat

Aniversari de l'ordenació episcopal d'Esteve Escudero i Torres, bisbe auxiliar emèrit de València (2001).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 de gener

2. A Belgrad, ciutat de Mèsia, a l'actual Sèrbia, sants màrtirs Hermili i Estratònic, els qui, en temps de l'emperador Licini, van ser precipitats en el riu Danubi després de patir cruels turments. (c. 310)

3. A Trèveris, ciutat de la Gàl·lia Bèlgica, hui Alemanya, sant Agrici, bisbe, que va transformar en església el palau que li va regalar santa Elena. (c. 330)

4. A la ciutat de Reims, també a la Gàl·lia Bèlgica, actualment França, mort de sant Remigi [o Remí], bisbe, que, després d'haver iniciat al rei Clodoveu en la font baptismal i en els sagraments de la fe, va convertir al cristianisme a tot el poble franc. Al cap de més de seixanta anys en l'episcopat, va morir, cèlebre per la seua vida repleta de santedat. (c. 530)

5. A Glasgow, a Escòcia, sant Kentigern, bisbe i abat, que va establir en aquell lloc la seua seu, i de qui es conta que va reunir una gran comunitat de monjos, per a imitar la vida de la primitiva Església. (603/612)

6. A la ciutat de Capitòlies, a Batanea, hui Síria, sant Pere, prevere i màrtir, que acusat davant Walid, príncep dels sarraïns, de predicar en públic la fe en Crist, va consumar el seu martiri clavat en una creu, després que se li amputaren la llengua, les mans i els peus. (713)

7. A Còrdova, ciutat de la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Gumesind, prevere, i Servodeu, monjo, els quals, reconeixent-se com a cristians davant dels prínceps i jutges sarraïns, van perdre la vida per la fe en Crist. (852)

8. Al monestir d’Ilbenstad, a Alemanya, sant Godofred [o Godofreu o Jofré], que, sent comte de Cappenberg, va desitjar portar una vida més perfecta, per això va convertir el seu castell en monestir i, havent pres l'hàbit canonical, es va lliurar a servir pobres i malalts. (1127)

9. Prop d’Huy, a la regió de Lieja, a Bèlgica, santa Jutta o Ivet, la qual, havent quedat viuda, es va dedicar a curar leprosos i es va recloure més tard en una cel·la pròxima a ells. (1228)

10. A Milà, a la regió italiana de Llombardia, beata Verònica Negroni de Binasco, verge, que va entrar al monestir de santa Marta, on se seguia la Regla de sant Agustí, i allí es va dedicar profundament a la contemplació. (1497)

11. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, actual Vietnam, sants màrtirs Doménec Phạm Trọng  (An) Khảm, Lluc (Cai) Thìn, el seu fill, i Josep Pham Trong (Cai) Tà, tots els quals, en temps de l'emperador Tu Duc, van preferir els turments i la mort abans que xafar la Creu. (1859)

12. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, beat Emili Szramek, prevere i màrtir, que, oriünd de Polònia, en temps de guerra, va ser deportat a este lloc per defensar la fe en Crist, i allí va morir després d'haver estat turmentat de diverses maneres. (1942)

13. Beat Francesc Maria Greco (1857- Acri, Itàlia 1931). Sacerdot diocesà, rector i arxipreste, amb gran zel apostòlic, fundador de la Congregació de les Germanes Petites Obreres dels Sagrats Cors.