5 de gener de 2025, diumenge II de Nadal

DIUMENGE II DESPRÉS DE NADAL

Lectura primera Sir 24,1-2.8-12

La saviesa de Déu habita en el poble que ell ha elegit

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

La saviesa, s'elogia ella mateixa, es glorieja enmig del seu poble, parla en la reunió del poble de l'Altíssim, es glorieja davant dels seus estols, dient:

«El Senyor de l'univers em donà una orde, el qui em va crear m'indicà on plantar la meua tenda em digué: "Acampa entre els fills de Jacob, fes d'Israel la teua heretat". M'ha creat abans del temps, des del principi, i mai més deixaré d'existir. Li done culte davant d'ell en el temple sant. Així m'he establit a Sió, m'ha fet trobar repòs en la ciutat que ell i jo volem, exercixc el meu poder a Jerusalem. M'he arrelat en un poble ple de glòria, en la possessió del Senyor, en la seua heretat».

Salm responsorial 147,12-13.14-15.19-20 (R.: Jo 1,14)

Glorifica el Senyor, Jerusalem,

alaba el teu Déu, Sió,

que assegura les teues portes

i beneïx dins de tu els teus fills.

R. El qui és la paraula es va fer carn

i habità entre nosaltres.

O bé:

Al·leluia.

Manté la pau en el teu territori

i t'assacia amb la flor del blat.

Envia órdens a la terra,

i la seua paraula corre de pressa. R.

Anuncia la seua paraula als fills de Jacob,

als fills d'Israel, els seus decrets i decisions.

No ha obrat així amb cap altre poble,

no els ha fet saber les seues decisions. R.

Lectura segona Ef 1,3-6.15-18

Déu ens ha destinat a ser fills seus per Jesucrist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Beneït siga Déu, Pare del nostre Senyor Jesucrist,

que ens ha beneït en Crist

amb tota classe de benediccions espirituals en el cel.

Ens va elegir en ell abans de crear el món,

per a que fórem sants i irreprensibles als seus ulls.

Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist,

segons la seua benèvola decisió,

a lloança i glòria de la gràcia

que ens ha concedit en el seu Amat.

Per això, ara que he sentit parlar de la fe que teniu en Jesús, el Senyor, i del vostre amor per tots els fidels, jo no em canse de donar gràcies per vosaltres, i vos recorde en les meues pregàries. Demane al Déu del nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que vos done un esperit de saviesa i de revelació, a fi que conegau de veritat qui és ell; li demane també que il·lumine la mirada interior del vostre cor, per a que conegau a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria vos té reservades en l'heretat que ell vos dona entre els sants.

Al·leluia Cf. 1Tm 3,16

Glòria a vós, oh Crist, proclamat a tots els pobles;

glòria a vós, oh Crist, cregut en el món.

Evangeli Jo 1,1-18

El qui és la Paraula es va fer carn

i plantà entre nosaltres el seu tabernacle

Lectura de l'Evangeli segons sant Joan

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Per tant, estava amb Déu en el principi. Per ell tot ha vingut a l'existència, i res del que ha vingut a existir ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels hòmens. La Llum resplandix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.

Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tots arribaren a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.

Existia el qui és la Llum verdadera, la que, al vindre al món, il·lumina a tots els hòmens.

Estava present en el món, en el món que li deu l'existència, però el món no l'ha reconegut. Ha vingut a sa casa, i els seus no l'han acollit. Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voluntat d'un pare o per la voluntat humana, sinó de Déu mateix.

El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seua glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.

Donant testimoni d'ell, Joan proclamava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m'ha passat davant, perquè ell ja existia abans que jo». De l'abundància de la seua plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè Déu donà la Llei per Moisés, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.

A Déu, ningú l'ha vist mai; el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.

La saviesa de Déu es manifesta en la creació i en la història de la salvació, i amb el salm unim Antic i Nou Testament. La lectura als cristians d'Efes ens presenta un himne d'alabança a Déu per Jesucrist. En l'Evangeli llegim un altre gran himne, el més gran dels himnes inspirats, que està dedicat a Jesús com a Verb, és a dir, com a Paraula de Déu que es fa carn com nosaltres per a la nostra salvació. Verb significa paraula que actua, paraula que és acció, paraula que salva. Este Evangeli és una oració en si mateix, és un himne que parla de Jesús.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt 2024: Jesús, Paraula feta carn.

* * * * *

Aniversari de l'encontre a Jerusalem del papa sant Pau VI amb el patriarca ortodox grec Atenàgores I (1964). Es tracta de la primera trobada de catòlics i ortodoxos des de 1439.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 5 de gener

1. A Alexandria d'Egipte, santa Sinclètica, verge, de qui es conta que va portar vida eremítica. (s. IV)

2. A Cartago, a l'actual Tunísia, sant Deogràcies, bisbe, que va redimir molts captius capturats pels vàndals, oferint-los recer en dos grans basíliques dotades de llits i estores. (457/458)

3. A Roma, commemoració de santa Emiliana, verge, tia paterna del papa sant Gregori el Gran, que va morir piadosament poc després de la seua germana Tàrsila. (s. VI)

4. A la Bretanya Menor, hui França, sant Convoió, abat, fundador a Redon del monestir de Sant Salvador, on, sota la seua direcció i seguint la Regla de sant Benet, va florir un elevat nombre de monjos, però destruït el cenobi pels normands, va fundar una nova casa a Saint-Maixent-de-Plélan, en la qual va morir ja octogenari. (868)

5. A Londres, a Anglaterra, sant Eduard, anomenat "el Confessor", que, sent rei dels anglesos, va ser molt estimat per la seua exímia caritat, treballant incansablement per mantindre la pau en els seus estats i la comunió amb la Seu Romana. (1066)

6. Prop de Valkenburg, a la regió de Limburg, als Països Baixos actuals, sant Gerlac, eremita, que es va distingir pel servici als indigents. (1165)

7. A Todi, a la regió de l'Úmbria, a l'actual Itàlia, beat Roger, prevere de l'Orde dels Germans Menors, deixeble de sant Francesc i fervent imitador seu. (1237)

8. A Angers, ciutat de França, beats Francesc Peltier, Jaume Ledoyen i Pere Tressier, preveres i màrtirs, els qui, per mantindre's fidels al seu sacerdoci, van ser decapitats durant la Revolució Francesa. (1794)

9. A la ciutat de Filadèlfia, de l'estat de Pennsilvània, als Estats Units d'Amèrica del Nord, sant Joan Nepomucè Neumann, bisbe, de la Congregació del Santíssim Redemptor, que es va distingir per la seua sol·licitud a favor dels immigrants pobres, ajudant-los amb els seus consells i la seua caritat, així com per l'educació cristiana dels xiquets. (1860)

10. A Gènova, ciutat d'Itàlia, beata Maria Repetto, verge, de les Germanes de la Mare de Déu del Refugi a la Muntanya del Calvari, que va viure amagada del món i es va esforçar per a ajudar els afligits i donar esperança de salvació eterna als que dubtaven. (1890)

11. A Dublín, ciutat d'Irlanda, sant Carles de Sant Andreu (Joan Andreu) Houben, prevere de la Congregació de la Passió de Jesucrist, admirable ministre del sagrament de la Penitència. (1893) Canonitzat el 3 de juny de 2007.

12. A Jazlowice, a Ucraïna, beata Marcelina Darowska, la qual, morts el seu espòs i el seu primogènit, es va consagrar a Déu. Preocupada per la dignitat de la família, va fundar la Congregació de Germanes de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, per a l'educació de les jóvens. (1911)

13. A Spoleto, a Itàlia, beat Pere Bonilli, prevere, fundador de la Congregació de Germanes de la Sagrada Família, per a atendre i educar les xiquetes pobres i òrfenes. (1935)

14. A Saragossa, a Espanya, santa Genoveva Torres i Morales, verge, que des de jove va experimentar les contrarietats de la vida i va suportar la malaltia que l‘afligia. Va fundar l'Institut de Germanes del Sagrat Cor de Jesús i dels Sants Àngels, per a ajudar les dones. (1956)