21 de gener de 2025, dimarts: Mare Ainés de Benigànim

• Enric Benavent Vidal, arquebisbe de València: Testimonis de l'esperança: carta pastoral amb motiu de la celebració del Jubileu ordinari de l'any 2025,

DIMARTS DE LA SETMANA II / I

Lectura primera He 6,10-20

Tenim l'esperança que Déu ens oferix, com una àncora segura i ferma

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, Déu, que és just, no pot oblidar tot el que vosaltres heu fet, l'amor que li heu demostrat i li demostreu encara, quan ajudeu els altres cristians. Només voldríem que cada u de vosaltres demostre sempre el mateix afany per a mantindre ferma l'esperança fins al final. No voldríem que vos tornàreu negligents, sinó que imitàreu aquells qui, per haver persistit en la fe, han heretat ja les promeses.

Quan Déu va fer la promesa a Abraham, no podent jurar per ningú més gran, jurà per ell mateix que l'ompliria de benediccions i multiplicaria la seua descendència. Abraham esperà sense desanimar-se, i obtingué finalment allò que Déu li havia promés. Els hòmens, quan juren, ho fan per algú més gran que ells, i el jurament exclou que es puguen fer mai arrere. Déu, per tant, va avalar amb un jurament la seua promesa, perquè volia que els qui havien d'heretar-la comprengueren millor que la seua decisió era del tot irrevocable. Així volgué donar-nos una doble certesa, ja que és impossible que Déu desmentixca tant una promesa seua com un jurament, els dos irrevocables. És que volia donar-nos força i coratge de deveres als qui ho hem deixat tot per a aferrar-nos a l'esperança que ell ens oferia. Esta esperança és per a nosaltres com una àncora segura i ferma, que penetra el vel que tanca el lloc sant, allí on Jesús, gran sacerdot per sempre segons l'orde de Melquisedec, ha penetrat ja per a obrir-nos a nosaltres el camí.

Salm responsorial 110,1-2.4-5.9 i 10c (R.: 5b)

De tot cor enaltixc el Senyor,

amb els justs davant de tot el poble.

Les obres del Senyor són grans,

qui les contempla les estima.

R. El Senyor es recorda sempre del seu pacte. 

 

Ha fet prodigis memorables: 

el Senyor és compassiu i benigne.

Recordant-se sempre del seu pacte,

donà aliment als qui el veneren. R.

Disposà redimir el seu poble,

deixà establit un pacte etern.

El seu nom és sagrat i venerable.

L'alabança del Senyor durarà sempre. R.

Al·leluia Cf. Ef 1,17-18

Que el Pare de nostre Senyor Jesucrist

il·lumine els ulls del nostre cor

per a que conegam a quina esperança ens ha cridat.

Evangeli Mc 2,23-28

El dissabte ha sigut fet per a l'home,

no l'home per al dissabte

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Un dissabte Jesús passava per uns sembrats i els seus deixebles, mentres caminaven, es posaren a arrancar espigues. Els fariseus li preguntaren: «Mira, ¿per què fan una cosa que no és lícit fer en dissabte?»

Jesús els respon: «¿No heu llegit mai què va fer David quan van tindre necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell? Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar, David va entrar al temple de Déu; va menjar els pans d'ofrena, que només poden menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l'acompanyaven». 

I els deia: «El dissabte ha sigut fet per a l'home, no l'home per al dissabte. Per això el Fill de l'home és senyor del dissabte».

Per a meditar l'evangeli

Beda (Catena aurea)

La cura que mereix la salut i la vida de l'home és major que l'observança del dissabte. Així és que està manat guardar el dissabte, però, si hi ha necessitat, no ha de considerar-se reu a qui ho infringisca; per esta raó no estava prohibit circumcidar en eixe dia, perquè era necessari fer-ho. Per això mateix els macabeus lluitaven en dissabte. Per això els deixebles que tenien fam podien fer, obligats per esta necessitat, el que estava prohibit per la llei; així com no hi hauria raó hui per a considerar culpable el malalt que no dejunara. "El Fill de l'home -continua- és senyor fins i tot del dissabte", que és com si diguera: Si David, rei, és excusat per haver menjat el pa dels sacerdots, ¿quant més haurà de ser-ho el Fill de l'home, verdader Rei i Sacerdot i Senyor del dissabte, per haver permés arrancar espigues en dissabte?

* * * * *

MEMÒRIES LITÚRGIQUES

Santa Ainés [o Agnés], verge i màrtir (mem. ob. si mo cau en diumenge)

Amb el martiri de sant Sebastià havia començat a Roma la persecució de Dioclecià. Sembla que el d'Ainés va assenyalar els seus últims mesos (305). Després del militar, una xiqueta de dotze a quinze anys. Expliquen els pares de la xiqueta que se'ls va escapar de casa per anar a proclamar la seua fe entre les autoritats, i que va ser condemnada en principi a la foguera i després a ser decapitada. El papa Damas va exornar el seu sepulcre amb versos; sant Ambròs primer, i molts sants pares després, van continuar les seues lloances.

Beata Josepa Maria Ainés de Benigànim [pregària tradicional], titular d'una església parroquial a València 

• "Jo, vanitat, pare? Enjamai he portat flocs" (Beata Ainés de Benigànim)
• J.M. Bausset: La beata Agnés de Benigànim (2015)
• F. Xavier Martí: Mare Ainés de Benigànim.

Quarta jornada de pregària per la unitat dels cristians.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 21 de gener

Memòria de santa Agnés [o Ainés], verge i màrtir, que, sent encara adolescent, va oferir a Roma el suprem testimoniatge de la fe i va consagrar amb el martiri el títol de la castedat. Victoriosa sobre la seua edat i sobre el tirà, va suscitar una gran admiració davant del poble i va adquirir una glòria més gran davant del Senyor. Hui se celebra el dia de la seua sepultura. (s. III/IV)

2. Commemoració de sant Publi, bisbe d'Atenes, a Grècia, que va donar testimoni de Crist amb el seu martiri. (s. II)

3. Passió dels sants màrtirs Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, els seus diaques, a Tarragona, ciutat de la Hispània Citerior. A Espanya se celebra la seua commemoració el dia d'ahir.

4. A Troyes, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Pàtrocle, màrtir. (c. s. III)

5. A Pavia, a la regió italiana de Ligúria, sant Epifani, bisbe, que en temps de les invasions bàrbares va treballar esforçadament a favor de la reconciliació dels pobles, així com en la redempció dels captius i en la reconstrucció de la ciutat arruïnada. (496)

6. A les muntanyes pròximes al llac de Zuric, al territori d'Helvècia, actualment Suïssa, sant Meinrad, prevere, que dedicat primer a la vida cenobítica i després a l'eremítica, va ser assassinat per uns malvats. (c. 861)

7. A la muntanya de Mercuri, a l'antiga regió de Lucània, hui a Itàlia, sant Zacaries, anomenat "Angèlic", mestre de la vida cenobítica. (c. 950)

8. A la ciutat de Londres, a Anglaterra, beats Eduard Stransham i Nicolau Wheeler, preveres i màrtirs, que durant el regnat d'Isabel I van ser condemnats a mort per ser sacerdots, i van patir el martiri a Tyburn. (1586)

9. També a Londres, a Anglaterra, sant Albà Roe, de l'Orde de Sant Benet, i beat Tomàs Green, tots dos preveres i màrtirs, els quals, ja ancians, durant el regnat de Carles I van donar la seua vida per Crist en ser penjats a Tyburn, després d'haver passat en la presó dèsset anys el primer i catorze el segon. (1642)

10. Al convent de Benigànim, beata Josepa Maria de Santa Ainés, verge de l'Orde d'Agustines Descalces. (1696)

11. A la ciutat de Laval, a França, beats preveres Joan Baptista Turpin du Comier i altres tretze companys, màrtirs, que per la seua constant fidelitat a l'Església catòlica van ser guillotinats durant la Revolució Francesa. (1794)

* Els noms són: beats Joan Baptista Triquerie, de l'Orde de Germans Menors Conventuals, Joan Maria Gallot, Josep Pellé, Renat Lluís Ambroise, Julià Francesc Morvin de la Gérardière, Francesc Duchesne, Jaume André, Andreu Duliou, Lluís Gastineau, Francesc Migoret Lambardière, Julià Moulé, Agustí Manuel Philippot i Pere Thomas.

12. Al llogaret de Daegu, a Corea, sant Joan Yi Yun-il, màrtir, que, sent pare de família, llaurador i catequista, va suportar assots i luxació de tots els seus membres, malgrat la qual cosa es va mantindre constant en la fe cristiana, i va culminar amb esperit seré el martiri en ser decapitat. Va ser l'última víctima de la gran persecució patida en esta nació. (1867)