DIMARTS DE LA SETMANA I / I
Lectura primera He 2,5-12
Convenia que aquell qui ens havia de guiar a la salvaciófora consagrat pels patimentsLectura de la carta als cristians hebreusDéu no va sotmetre al domini dels àngels el món renovat de què ara parlem. En un lloc de les Escriptures algú en dona testimoni amb estes paraules:
«¿Què és l'home, per a que vos en recordeu?¿Què és un mortal, per a que el tingueu present?L'heu fet un poc inferior als àngels,l'heu coronat de glòria i dignitat;tot ho heu sotmés als seus peus».
Si Déu ho ha sotmés tot a ell, vol dir que no ha deixat res fora del seu domini. Però ara encara no veem que tot li estiga sotmés.Hem vist que Jesús, abaixat, fou fet un poc inferior als àngels, però, ara, després de la passió i la mort, el veem coronat de glòria i dignitat; perquè Déu, que ens ama, va voler que morira per tots.
Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i convenia que aquell que els havia de guiar a la salvació fora consagrat pels patiments.
Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix pare i, per això, no s'avergonyix d'anomenar-los germans, i diu: «Anunciaré el vostre nom als meus germans, vos alabaré enmig del poble reunit».
Salm responsorial 8,2ab i 5.6-7a.7b-9 (R.: cf. 7)
Senyor, sobirà nostre,¡que gloriós és el vostre nom per tota la terra!Jo dic: ¿Què és l'home, per a que vos en recordeu?¿Què és un mortal, per a que el tingueu present?R. Heu fet el vostre Fillrei de les coses creades.L'heu fet un poc inferior als àngels,l'heu coronat de glòria i dignitat,l'heu fet rei de les coses creades. R.Tot ho heu sotmés als seus peus:ramats de bous i d'ovelles,també els animals salvatges,les aus del cel i els peixos de la mar,que fan camins per la mar. R.
Al·leluia 1Te 2,13
Acolliu la paraula de Déu com allò que és de veritat:paraula de Déu, i no paraula humana.
Evangeli Mc 1,21b-28
Jesús ensenyava amb autoritat᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcA Cafarnaüm Jesús va entrar el dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s'admirava de la seua doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un esperit impur que es posà a cridar: «¿Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Sé qui eres: el Sant de Déu».Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla, i ix d'este home».En eixe moment l'esperit impur el sacsejà violentament, llançà un gran crit i s'en va eixir. Tots quedaren tan sorpresos que es preguntaven entre ells: «¿Què és tot açò? Ensenya amb autoritat una doctrina nova; fins i tot dona órdens als esperits impurs, i l'obeïxen».La seua fama s'estengué ràpidament per tota la regió de Galilea.
* * * * *
SANT JOAN DE RIBERA
Festa a la diòcesi de València
Memòria ob. a la diòcesi de Sogorb-Castelló
 |
| Sant Joan de Ribera |
El Col·legi del Patriarca celebra la festa del seu fundador
Fill del duc d’Alcalá, nasqué a Sevilla (1532). Després de doctorar-se a Salamanca s’ordena de prevere (1557), i porta una vida de pregària i austeritat. Nomenat bisbe de Badajoz quan encara no tenia trenta anys, envià missioners per tots els pobles de la diòcesi. Ja als trenta-sis anys fou nomenat arquebisbe de València (1569), on desplegà una gran activitat pastoral: promogué la formació dels preveres, potencià la devoció a l’Eucaristia, visità la diòcesi múltiples vegades i no deixà de ser auster.
És el fundador del famós col·legi del Corpus Christi a València. Els darrers anys de la seua vida fou també virrei de València i, davant del problema dels falsos conversos, propugnà l’expulsió dels moriscos. El Greco pintà el seu rostre en la figura de Sant Agustí en el quadre de l'“Entierro del Señor de Orgaz”. Morí l’any 1611 i fou canonitzat el 12 de juny de 1960.
- J.M. Bausset: Sant Joan de Ribera (2015)
- Oració a sant Joan de Ribera.
Lectures pròpies:
Lectura primera Ez 34, 11-16
Jo mateix faré pasturar les meues ovellesLectura de la profecia d'EzequielAçò diu el Senyor Déu:
«Jo mateix buscaré les meues ovelles i en faré el recompte. Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat el dia que es troba amb les ovelles dispersades, i les arreplegaré de tots els llocs on s'havien dispersat el dia de núvols i boira. Les faré eixir d'entre els pobles, les reuniré de tots els països, les faré vindre a la seua terra i les faré pasturar en les muntanyes d'Israel, en els seus barrancs i en tots els llocs habitats del país. Les conduiré als millors pasturatges i tindran la mallada en les muntanyes més altes d'Israel. Allà, en aquelles muntanyes, reposaran en un bon corral, i trobaran pastures abundants.
Jo mateix faré pasturar les meues ovelles, i jo mateix les duré a reposar, diu l'oracle del Senyor Déu. Buscaré l'ovella perduda, faré tornar la que s'havia allunyat, embenaré la que s'havia fet mal, curaré la malalta, guardaré les grosses i robustes, les pasturaré totes amb justícia».
Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)
El Senyor és el meu pastor:no em falta res,em fa descansar en prats deliciosos;em porta al repòs vora l'aigua,i allí em retorna les forces.Em guia per camins segurs,per l'amor del seu nom.R. El Senyor és el meu pastor,no em falta res.Ni quan passe per una vall fosca,no tinc gens de por.Vos esteu al meu costat:la vostra vara i el vostre bastóem donen confiança. R.Vos pareu una taula davant de mienfront dels enemics;m'heu ungit el cap amb perfums,i la meua copa sobreïx. R.La vostra bondat i el vostre amorm'acompanyen tota la vida,i viuré anys i més anysen la casa del Senyor. R.
Evangeli Jo 15,9-17
Ningú té un amor més granque el qui dona la vida pels seus amics Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, Jesús va dir als deixebles:«Jo vos estime tal com el Pare m'estima. Mantingueu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, vos mantindreu en el meu amor, tal com jo guarde els manaments de mon Pare i em mantinc en el seu amor.Vos he dit açò per a que la meua alegria siga també la vostra, i la vostra alegria siga completa.Este és el meu manament: que vos estimeu els uns als altres com jo vos he amat. Ningú té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo vos mane. Ja no vos dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres vos he dit amics, perquè vos he fet saber tot allò que he sentit de mon Pare.
No sou vosaltres, els qui m'heu elegit; soc jo qui vos he elegit i vos he confiat la missió d'anar per totes parts i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell vos ho donarà. Açò vos mane: que vos estimeu els uns als altres».
* * * * *
Aniversari de la mort de Lewis Carroll (1898)
Aniversari de la mort del bisbe valencià Antoni Vilaplana i Molina (2010)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 14 de gener
1. Commemoració de sant Potit, màrtir, que, després de patir turments a la ciutat de Sàrdica, a l'antiga província romana de Dàcia, hui Bulgària, va aconseguir finalment el martiri en ser executat per l'espasa. (s. inc.)
2. A Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sant Gliceri, diaca i màrtir. (s. inc.)
3. A la ciutat de Nola, a la regió italiana de Campània, sant Fèlix, prevere, el qual, segons conta sant Paulí, mentres creixia la persecució va ser empresonat i sotmés a cruels turments. Restablida la pau, va poder reintegrar-se als seus i va viure en la pobresa, fins a una venerable ancianitat, com a invicte confessor de la fe. (s. III/IV)
4. Commemoració dels sants monjos que a Raití i a la muntanya del Sinaí, llocs de l'actual Egipte, van ser martiritzats per la seua fe en Crist. (c. s. IV)
5. A la regió dels Ibers, hui Geòrgia, a l'altre costat de la mar Negra, santa Ninó [o Nina], qui, sent cristiana, va ser portada a aquell país, on per la seua vida santa va suscitar la reverència i admiració de tots, fins al punt d'abraçar la fe cristiana la mateixa reina, el fill de la qual va ser curat amb les seues oracions, i també el rei i tot el poble. (s. IV)
6. Al comtat de Gavaldà, actual França, sant Fermí, bisbe. (s. V)
7. A Clarmont, a Aquitània, també a la França actual, sant Eufrasi, bisbe, l'hospitalitat del qual alaba sant Gregori de Tours. (515/516)
8. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sepultura de sant Daci, bisbe, que en la controvèrsia dels Tres Capítols va defensar els criteris del papa Vigili, a qui va acompanyar a Constantinoble, on va morir. (552)
9. A la ciutat d'Écija, a la província romana de Bètica, actualment a Andalusia, sant Fulgenci, bisbe, germà dels sants Leandre, Isidor i Florentina. El seu germà Isidor li va dedicar el seu tractat Dels oficis eclesiàstics. (c. 632)
10. En Tagliacozzo, a la regió italiana dels Abruços, beat Odó [o Ot] de Novara, prevere de l'Orde dels Cartoixans. (c. 1200)
11. A la ciutat d'Udine, a la regió hui italiana de Venècia, beat Odoric Mattiuzzi de Pordenone, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va viatjar per les regions dels tàrtars, dels indis i dels xinesos fins a la principal ciutat de la Xina anomenada Kambalik. En totes eixes regions va convertir a molts a la fe de Crist amb la predicació de l'Evangeli. (1331)
12. Al bosc d'Aralvaimozhi, a l'Índia, Sant Llàtzer (Devasahayam) Pillai, laic, pare de família i màrtir, per haver-se convertit al cristinisme (1752)
13. A Batàvia, lloc de Surinam, beat Pere Donders, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que es va entregar amb caritat desbordant a atendre tant els cossos com a les ànimes dels leprosos. (1887)
14. Beata Alfonsa Clerici (1860- Vercelli, Itàlia 1930). Verge, religiosa de la Congregació de les Germanes de la Preciosíssima Sang de Monza, que va desenvolupar el seu apostolat com a mestra de jóvens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada