DIMECRES DE LA SETMANA III / I
Lectura primera He 10,11-18
Jesucrist ha portat per sempre a la plenitud els qui ara són santificatsLectura de la carta als cristians hebreusTot sacerdot celebra cada dia i oferix moltes vegades els mateixos sacrificis, que no poden llevar mai els pecats. Però Jesucrist, després d'oferir-se una sola vegada com a víctima pels pecats, «s'ha assentat per sempre a la dreta de Déu», i mentrestant «espera que faça dels seus enemics la banqueta dels seus peus». Amb una única ofrena, ha portat per sempre a la plenitud els qui ara són santificats.En dona testimoni l'Esperit Sant que diu: «L'aliança que jo pactaré amb ells després d'aquells dies serà esta, diu el Senyor: Posaré la meua llei en els seus cors, l'escriuré en el seu interior». I afegix: «No em recordaré dels seus pecats ni de les seues culpes». Ara bé; quan s'han perdonat els pecats, ja no cal presentar més ofrenes pel pecat.
Salm responsorial 109,1.2.3.4 (R.: 4bc)
Digué el Senyor al meu Senyor:«Posa't a la meua dreta,i espera que faça dels enemicsla banqueta dels teus peus».R. Eres sacerdot per sempresegons l'orde de Melquisedec.Que el Senyor estenga lluny des de Sióel poder del teu ceptre.Impera enmig dels enemics. R.«Eres príncep des del dia que vas nàixer,tens la glòria sagrada des del si de la mare;abans de l'aurora jo t'he engendrat». R.El Senyor ho ha jurat i no se'n desdiu:«Eres sacerdot per sempre,segons l'orde de Melquisedec». R.
Al·leluia
La llavor és la paraula de Déu,el sembrador és Crist;el qui el troba viurà per sempre.
Evangeli Mc 4,1-20
Un sembrador va eixir a sembrar᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, Jesús es va posar de nou a ensenyar vora el llac. Es va reunir tanta gent entorn d'ell que va haver de pujar a una barca. Es va acomodar en la barca, dins del llac, i la gent es va quedar en terra vora l'aigua.Ell els ensenyava moltes coses en paràboles. I en el seu ensenyament, els deia:«Escolteu: Un sembrador va eixir a sembrar. Mentres sembrava, una part de la llavor va caure al llarg del camí; vingueren els ocells i se la menjaren. Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra. En un no res va germinar, ja que la terra era poc fonda; però, quan va eixir el sol, va recremar la planta i la va assecar, perquè no tenia raïls. Una part va caure entre els cards; els cards van créixer i l'ofegaren, i no va donar fruit. Una part, finalment, va caure en terra bona, on va pujar i va créixer fins que va donar fruit, i arribà a donar el trenta, el seixanta i el cent per u». I afegia: «Qui tinga orelles per a escoltar, que ho escolte».Quan Jesús es va quedar a soles, els qui estaven amb ell juntament amb els Dotze li preguntaven sobre les paràboles.Ell els va dir: «Déu vos confia a vosaltres el misteri del seu Regne; en canvi, als de fora, tot els arriba en paràboles, per tal que miren, però no hi vegen; escolten, però no entenguen, no fora cas que es convertiren i foren perdonats».I afegí: «Si no enteneu esta paràbola, ¿com podreu entendre totes les altres? El sembrador sembra la paraula. La llavor sembrada al llarg del camí vol dir aquells que han escoltat, però al moment ve Satanàs per a endur-se la paraula sembrada en ells. La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la paraula a penes l'escolten, però no arrela en ells, són inconstants: en el moment que la paraula els porta dificultats o persecucions, són vençuts a l'instant. La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells altres que han escoltat la paraula, però les preocupacions d'este món, la seducció de les riqueses i les altres passions ofeguen la paraula i no donen fruit. Finalment, la llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que escolten la paraula, l'accepten i donen fruit; arriben a donar el trenta, el seixanta i el cent per u».
MEMÒRIES
 |
| Sant Valer, bisbe |
Bisbe de Saragossa, va firmar les actes del concili d'Elvira que es va reunir un dels primers anys del segle IV. La llegenda l'unix al diaca sant Vicent. Diuen que va morir a Anet (França) l'any 315, desterrat per causa de la fe. Les seues relíquies són venerades a Roda d'Isàbena. És patró de Saragossa.
Lectura primera 1C 4, 1-5
Sal 88
Evangeli Mt 5, 1-12a
Feliços els pobres en l'esperit᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, en vore Jesús les multituds, pujà a la muntanya,es va assentar i els deixebles se li acostaren.I prenent la paraula, els instruïa dient:«Feliços els pobres en l'esperit:d'ells és el Regne del cel.Feliços els qui ploren:Déu els consolarà.Feliços els humils:ells posseiran la terra.Feliços els qui tenen fam i set de ser justos:ells seran assaciats.Feliços els compassius:Déu els compadirà.Feliços els nets de cor:ells voran a Déu.Feliços els qui treballen per la pau:Déu els reconeixerà com a fills.Feliços els perseguits pel fet de ser justos:d'ells és el Regne del cel.Feliços vosaltres quan, per causa meua,vos ofendran, vos perseguiran i escamparancontra vosaltres tota classe de calúmnies:alegreu-vos-en i feu festa, perquè
la vostra recompensa és gran en el cel.
Beat Manuel Domingo i Sol (mem. ll. a la diòcesi de Tortosa)
- F. Garcia Monforte: Beat Manuel Domingo i Sol.
Festa del Jesuset del Miracle a Alcoi.
- J.M. Bausset: L'Infant Jesús del Miracle (2015)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 29 de gener
1. A la ciutat d'Edessa, a Osroene, hui Turquia, sants màrtirs Sarbeli, prevere, i Bebaia, la seua germana, els quals, batejats pel sant bisbe Barsimeu, van patir el martiri per la seua fe en Crist. (c. 250)
2. A Roma, al cementeri Major de la via Nomentana, sants màrtirs Papies i Maur, soldats. (c. s. III).
3. A la ciutat de Perusa, a la regió hui italiana de l'Úmbria, sant Constanci, bisbe. (c. s. III)
4. A Antioquia de Síria, actualment Turquia, sants Juventí i Maximí, màrtirs, que van rebre la palma del martiri en temps de l'emperador Julià l'Apòstata. (363)
5. A Trèveris, ciutat de la Gàl·lia Bèlgica, hui a Alemanya, sant Valeri, segon bisbe que va governar esta seu (s. III ex.)
6. Prop d'Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sant Afraates, anacoreta, el qual, nascut i format entre els perses, va seguir les petjades dels mags i es va convertir al Senyor a Betlem. Es va retirar a Edessa, on va viure en una caseta fora de les muralles, i, més tard, amb la seua predicació i els seus escrits va defendre la fe catòlica contra els arrians. (c. 378)
7. A la Bretanya Menor, hui França, sant Gildas, anomenat el "Savi", abat, que va escriure sobre la ruïna de Bretanya, deplorant les calamitats del seu poble i increpant la maldat de prínceps i clergues. Va fundar l'abadia de Rhuys, al costat de la mar, i va morir a l'illa d'Houat. (570)
8. A la ciutat de Bourges, a Aquitània, actualment també França, sant Sulpici Sever, bisbe, de família de senadors de les Gàl·lies, la saviesa de les quals, ministeri pastoral i obstinació a restaurar la disciplina va enaltir sant Gregori de Tours. (591)
9. A Florència, ciutat de la regió de Toscana, a Itàlia, beata Vilana delle Botti, mare de família, la qual, després d'abandonar la vida mundana que portava, va vestir l'hàbit de les Germanes de l'Orde de Penitència de Sant Doménec i es va distingir per la seua assídua meditació de Crist crucificat, per la seua austeritat de vida i per sol·licitar almoina als carrers en favor dels pobres. (1361)
10. A la ciutat de Bialystok, a Polònia, beata Bolesława Maria Lament, verge, qui, en un difícil període de canvis polítics, va fundar la Congregació de Religioses Missioneres de la Sagrada Família, per a fomentar la unió dels cristians, ajudar els marginats i educar cristianament les jóvens. (1946)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada