26 de gener de 2025: Diumenge de la Paraula de Déu

DIUMENGE III / Cicle C


Lectura primera Ne 8,2-4a.5-6.8-10

Llegien de manera clara el llibre de la Llei, per a que la lectura fora fàcil d'entendre

Lectura del llibre de Nehemies

En aquells dies, el sacerdot Esdres va portar el llibre de la Llei davant del poble reunit. Hi havia hòmens, dones i xiquets amb ús de raó. Era el dia primer del mes que fa set. I allí, en la plaça de davant de la porta de les Aigües, des de l'alba fins al migdia, Esdres va anar llegint el llibre de la Llei davant de tots: hòmens, dones i xiquets amb ús de raó. Tot el poble escoltava atentament la lectura.
Esdres, el mestre de la Llei, estava dret damunt d'una tribuna de fusta, preparada expressament per a l'ocasió. Esdres, que estava situat per damunt del poble, va obrir el llibre a la vista de tots, i en aquell moment tot el poble es posà dret.
Esdres beneí el Senyor, Déu gran, i tot el poble alçà les mans i respongué: "Amén, amén". Després es prosternaren per a adorar el Senyor. Llegien de manera clara el llibre de la Llei de Déu, i alguns levites n'exposaven el sentit, per a que la lectura fora fàcil d'entendre.
El governador Nehemies, el sacerdot Esdres, mestre de la Llei, i els levites que exposaven el sentit de la Llei a la gent, els digueren: «La festa de hui és santa, dedicada al Senyor, el nostre Déu: no vos lamenteu ni ploreu». Perquè tota la gent plorava mentres escoltava les paraules de la Llei. Esdres va afegir: «Aneu, mengeu bé, beveu bones begudes i repartiu-ne als qui no s'han portat res, perquè la festa de hui és santa, dedicada al nostre Senyor. No vos entristiu, que el goig que ve del Senyor és la vostra força».

Salm responsorial 18,8.9.10.15 (R.: Jo 6,63b)

La llei del Senyor és perfecta,
i és descans de l'ànima;
el testimoni del Senyor és fidel,
dona enteniment als simples.

R. Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida.

O bé:

Al·leluia.

Els mandats del Senyor són rectes,
omplin el cor de goig;
els manaments del Senyor són clars,
il·luminen els ulls. R.

La paraula del Senyor és pura,
es manté per sempre;
les lleis del Senyor són segures,
totes són justíssimes. R.

Que vos agraden, Senyor,
les paraules dels meus llavis,
que vos arribe el pensament del meu cor,
roca meua, redemptor meu. R.

Lectura segona 1C 12,12-30

Vosaltres sou el cos de Crist i cada u per la seua part és membre

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, Crist és com el cos humà: és u, encara que tinga molts membres; ja que tots els membres, encara que en siguen molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem sigut batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem begut de l'únic Esperit.
Ara bé, el cos no consta d'un sol membre, sinó de molts. Si el peu diguera: «Com que no soc mà, no soc del cos», no per això deixaria de ser el cos. Si l'orella diguera: «Com que no soc ull, no soc del cos», no per això deixaria de ser el cos.  Si tot el cos fora ull, ¿com podria sentir? Si tot el cos fora orella, ¿com podria olorar? Però, de fet, Déu ha distribuït en el cos cada un dels membres com ell ha volgut. Si tots es reduïren a un sol membre, ¿on estaria el cos? Però no, de fet els membres en són molts, però el cos és u.
L'ull no pot dir a la mà: «No em fas cap falta». Ni tampoc el cap als peus: «No em feu cap falta». Ben al contrari: els membres del cos que pareixen més delicats són els més necessaris; els que ens pareixen poc dignes, els cobrim amb més honor; els que ens pareixen poc decents, els tractem amb una decència que no necessiten els que ja són decents.
Déu ha disposat el cos de tal manera que ha donat més honor als membres que més en necessiten, per a que no hi haja discòrdia en el cos, sinó que tots els membres tinguen la mateixa sol·licitud els uns pels altres. Per això, quan un membre patix, tots els altres patixen amb ell; i, quan un membre és ben tractat, tots s'alegren amb ell.
Per tant, vosaltres sou el cos de Crist i cada u per la seua part és membre.
En l'Església, Déu ha posat en primer lloc apòstols; en segon lloc, profetes; en tercer lloc, mestres; després, els qui tenen poder d'obrar miracles; després els qui tenen la gràcia de curar, d'ajudar els altres, de guiar-los, de parlar llengües. ¿Són tots apòstols? ¿O tots profetes? ¿O tots mestres? ¿Tots fan miracles? ¿Tenen tots la gràcia de curar? ¿Tots parlen llengües? ¿O tots saben interpretar-les?

Al·leluia Lc 4,18

El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova
als pobres,
a proclamar als captius la llibertat.

Evangeli Lc 1,1-4;4,14-21

Hui s'han complit estes paraules de l'Escriptura

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Són molts els qui han començat el treball d'escriure un relat dels fets que s'han acomplit entre nosaltres, valent-se del que ens han transmés els qui des del principi foren testimonis oculars i després es van fer servidors de la Paraula. També jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit escriure-t'ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada, per a que constates la solidesa dels ensenyaments que has rebut.
En aquell temps Jesús, ple del poder de l'Esperit, se'n tornà a Galilea. La seua fama es va estendre per tota la regió. Ensenyava en les sinagogues, i tots l'alabaven. I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia costum, va anar a la sinagoga i s'alçà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el va desenrotllar i va trobar el passatge on està escrit: «L'Esperit del Senyor reposa sobre mi, ja que ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la Bona Nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cegos el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor». Després va enrotllar el volum, el tornà a l'ajudant de la sinagoga i es va assentar. Tota la sinagoga tenia els ulls posats en Jesús. Ell començà a dir-los: «Hui s'han complit estes paraules de l'Escriptura que acabeu d'escoltar». 
 
La Paraula de Déu proclamada i escoltada ens jutja i ens consola alhora. És esperit i vida, i per això l'acollim amb el cor, perquè comprendre la paraula no és un exercici de simple racionalitat, sinó que implica la vida i el sentiment interior. Això és el que significa «complir les Escriptures», i Jesús va vindre a complir-les. Jesús és la Paraula definitiva de Déu, ell ha portat la salvació a tots els pobres i l'any de gràcia de part de Déu: la seua misericòrdia cap a tots. Contemplem en esta escena la fidelitat de Déu manifestada en la seua Paraula, en Jesús.

DIUMENGE DE LA PARAULA DE DÉU

* * * * * 

Sants Timoteu i Titus
Sants Timoteu i Titus [o Tet], bisbes.

Van ser deixebles i ajudants de sant Pau, apòstol, i bisbes de l'Església d'Efes, l'un, i de la de Creta, l'altre. A ells van ser adreçades les cartes anomenades «pastorals», en les quals hi ha instruccions òptimes per al govern dels pastors i dels fidels. (s. I)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 26 de gener

2. A la ciutat d'Hipona, a Numídia, hui Algèria, sant Teògenes, màrtir, sobre qui sant Agustí va predicar un sermó. (c. 257)

3. A Betlem de Judea, mort de santa Paula, viuda, que pertanyia a una noble família senatorial. Va renunciar a tot, va distribuir els seus béns entre els pobres i es va retirar amb la santa verge Eustòquia, la seua filla, al costat del pesebre del Senyor. (404)

4. A Jerusalem, sants Xenofont i Maria, amb els seus fills Joan i Arcadi, els quals, renunciant a la dignitat senatorial i a les seues possessions, van abraçar tots amb gran devoció la vida monàstica a la Ciutat Santa. (s. VI)

5. A Citeaux, a Borgonya, a l'actual França, sant Alberic, abat, que, sent monjo a Molesme, va ser un dels primers religiosos que van fundar el nou cenobi. Ja abat del monestir, va sobreeixir pel seu zel a procurar la formació dels seus monjos, com a verdader amant de la Regla i dels germans. (1109)

6. A Trondheim, a Noruega, sant Agustí (Eysteinn) Erlendsson, bisbe, que va regir l'Església que li havia sigut encomanada com a primer bisbe; va procurar el seu creiximent i la va defendre davant dels prínceps. (1188)

7. A la regió d'Angers, a França, beata Maria de la Dive, màrtir, que, sent viuda, va ser guillotinada durant la Revolució Francesa per la seua fidelitat a l'Església. (1794)

8. Sant Josep Gabriel del Rosari Brochero (1840- Vila del Tránsito, Córdoba, Argentina, 1914). Sacerdot diocesà, rector d'una extensa zona rural, es va entregar totalment a la pastoral i a la promoció humana dels seus feligresos. Per atendre els malalts va morir contagiat de lepra i cec.

9. Prop de la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Miquel Kozal, màrtir, bisbe auxiliar de Wloclawek, a Polònia, qui sota el règim nazi, per defensar la fe i la llibertat de l'Església, va passar amb gran paciència tres anys al camp de concentració de Dachau, fins a consumar el seu martiri en aquell lloc. (1943)

10. Beat Gabriel Maria Allegra (1907- Hong Kong 1976). Prevere de l'Orde dels Germans Menors de Sant Francesc, missioner a la Xina, per a l'idioma del qual va realitzar la primera versió completa de les Sagrades Escriptures.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

19 d'abril de 2025: Dissabte Sant

TRÍDUUM PASQUAL Dissabte Sant de la sepultura del Senyor L’Església s’està vora el sepulcre i medita sobre la Passió i Mort del Senyor i sob...

entrades populars