10 de gener de 2025, divendres: Sant Gregori de Nissa

Dia 10 de gener

o bé dijous després d'Epifania

Lectura primera 1Jo 4,19-5,4

Qui estimaa  Déu, que estime també el seu germà

Lectura de la primera carta de sant Joan

Amics meus, ja que Déu s'ha avançat a estimar-nos, estimem també nosaltres. Si algú afirma que estima a Déu però odia el seu germà, és un mentirós, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar a Déu, que no veu. I este és precisament el manament que ens va donar: qui estima a Déu, que estime també el seu germà.

Tot aquell que creu que Jesús és el Crist ha nascut de Déu, i tot aquell que estima a Déu, que dona el ser, estima també el qui ha nascut d'ell. Si estimem a Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar a Déu vol dir guardar els seus manaments.

Els seus manaments no són una càrrega, perquè el qui ha nascut de Déu venç el món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món.

Salm responsorial 71,1-2.14 i 15bc.17 (R.: cf. 11)

Déu meu, doneu al rei el vostre dret,

doneu al fill del rei la vostra justícia;

que guie el vostre poble amb justícia,

els vostres pobres amb rectitud. 

R. Vos serviran, Senyor, tots els pobles.

Rescatarà els humils de l'opressió i de la violència,

la seua sang serà de gran valor als seus ulls.

Que preguen sempre per ell,

que siga beneït tot el dia. R.

Beneït per sempre el seu nom,

que dure com el sol.

Tots els pobles siguen beneïts en ell;

Totes les nacions, augureu-li felicitat. R.

Al·leluia

El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als pobres,

a proclamar als captius la llibertat.

Evangeli Lc 4,14-22a

Hui s'han complit estes paraules de l'Escriptura

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús, ple de poder de l'Esperit, se'n tornà a Galilea. La seua fama es va estendre per tota la regió. Ensenyava en les sinagogues, i tots l'alabaven. I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia costum, va anar a la sinagoga i s'alçà a llegir.

Li donaren el volum del profeta Isaïes, el va desenrotllar i va trobar el passatge on està escrit: «L'Esperit del Senyor reposa sobre mi, ja que ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la Bona Nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cegos el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor».

Després va enrotllar el volum, el tornà a l'ajudant de la sinagoga i es va assentar. Tota la sinagoga tenia els ulls posats en Jesús. Ell començà a dir-los: «Hui s'han complit estes paraules de l'Escriptura que acabeu d'escoltar». Tots ho comentaven estranyant-se que isqueren dels seus llavis aquelles paraules de gràcia.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Epifania i Baptisme de Jesús (2025, gener 7) 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 10 de gener

1. A Roma, al cementiri de Calixt, a la via Àpia, sant Melquíades [o Milcíades], papa, oriünd d'Àfrica. Va conéixer la pau concedida per l'emperador Constantí a l'Església, però víctima dels atacs dels donatistes, es va distingir pels seus esforços encaminats a obtindre la concòrdia. (314)

2. A la regió de Tebaida, a Egipte, sant Pau, eremita, un dels primers a abraçar la vida monàstica. (s. IV)

Sant Pau l'Ermità. Sembla que era de Tebes, nascut prop del Nil, de família cristiana. Quan tenia uns vint anys la persecució de Deci el va empényer al desert, on va acabar entrant fins a trobar una caverna en una muntanya blanca, un refugi molt amagat. Es va instal·lar allí per sempre, vestit amb una túnica de fulles de palmera, alimentant-se del fruit d'este arbre i bevent l'aigua d'un rierol d'allí prop; en la solitud més absoluta, mort per als hòmens i resant i meditant davant del misteri de Déu que omplia tota la seua existència.

3. A Nissa, ciutat de Capadòcia, a l'actual Turquia, sant Gregori, bisbe, germà de sant Basili el Gran, admirable per la seua vida i doctrina, que per haver confessat la recta fe va ser expulsat de la seua seu per l'emperador arrià Valent. (a. 400)

• J.M. Bausset: Sant Gregori de Nissa (2015)

4. A Jerusalem, sant Joan, bisbe, que en temps de la controvèrsia sobre la doctrina ortodoxa, va treballar intrèpidament en favor de la fe catòlica i de la pau a l'Església. (417)

5. A la ciutat de Die, a la Gàl·lia Vienense, actualment França, sant Petroni, bisbe, el qual anteriorment havia abraçat la vida monàstica a l'illa de Lerins. (d. 463)

6. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Marcià, prevere, que es va distingir per l'ornamentació realitzada a les esglésies i per l'ajuda prestada als pobres. (471)

7. A la ciutat de Llemotges, a Aquitània, França en l'actualitat, sant Valéric, que va portar vida en solitud. (s. VI)

8. A Melitene, a l'antiga Armènia, sant Domicià, bisbe, que va treballar amb afany en la conversió dels perses. (c. 602)

9. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Agató, papa, que va mantenir íntegra la fe davant dels errors dels monoteletes i va promoure la unitat de l'Església amb la convocatòria de diversos sínodes. (681)

10. A la regió francesa de Vivièrs, prop del Roine, sant Arcont [o Arconci], bisbe. (c. 740-745)

11. A l'abadia de Cuixà, als Pirineus francesos, sant Pere Ursèol, que, sent dux de Venècia, es va fer monjo. Es va distingir per la seua pietat i austeritat, i va viure en un ermitori pròxim al monestir. (c. 987/988)

12. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a la regió italiana de Campània, beat Benincasa, abat, que va destinar a cent dels seus monjos al cenobi de Monreale, a Sicília, que acabava de fundar-se. (1194)

13. A la ciutat de Bourges, a Aquitània, actualment França, sant Guillem [o Gem], bisbe, que, desitjós de solitud i meditació, es va fer monjo al monestir cistercenc de Pontigny. Més tard va ser abat de Chaalis i, posteriorment, elegit bisbe de Bourges. Va mantenir sempre l'austeritat de la vida monàstica i es va distingir pel seu amor als clergues, als captius i als desgraciats. (1209)

14. A Amarante, lloc de Portugal, beat Gonçal, prevere de Braga, qui, després d'una llarga peregrinació per Terra Santa, va ingressar en l'Orde de Predicadors, retirant-se a una ermita, va ajudar a construir un pont i va treballar en bé dels habitants del lloc amb la seua oració i predicació. (c. 1259)

15. A Arezzo, ciutat de Toscana, a Itàlia, beat Gregori X, papa, que, sent ardiaca de Lieja, va ser elevat a la seu de Pere, des d'on va afavorir enèrgicament la comunió amb els grecs; per a aplacar les divergències entre els cristians i recuperar Terra Santa, va convocar el Concili II de Lió. (1276)

16. A Laurenzana, a l'antiga regió de Lucània, actual Basilicata, a Itàlia, beat Egidi [o Gil] (Bernardí) Di Bello, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que va viure retirat en una cova. (1518)

17. A Arequipa, al Perú, beata Anna dels Àngels Monteagudo, verge de l'Orde de Predicadors, que amb els seus dons de consell i profecia es va dedicar a promoure el bé de tota la ciutat. (1686)

18. A Perusa, a Itàlia, santa Francesca de Sales (Leònia) Aviat, verge, que es va dedicar, amb maternal amor i sol·licitud, a l'educació de les jóvens i va instituir les Oblates de Sant Francesc de Sales. (1914)

19. A Madrid, a Espanya, beata Maria Dolors Rodríguez Sopeña, verge, qui, donant mostres de gran caritat cristiana, es va dedicar als més abandonats de la societat del seu temps, especialment en els suburbis de les grans ciutats. Per a anunciar l'Evangeli i atendre els pobres i els obrers socialment, va fundar l'Institut Catequiste Dolores Sopeña i una Associació Apostòlica de Laics. (1918)