18 de gener de 2025, dissabte I

• Enric Benavent Vidal, arquebisbe de València: Testimonis de l'esperança: carta pastoral amb motiu de la celebració del Jubileu ordinari de l'any 2025,

DISSABTE DE LA SETMANA I / I

Lectura primera He 4,12-16

Acostem-nos confiadament al tron de la gràcia

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, la paraula de Déu és viva i eficaç, més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l'ànima i l'esperit, les articulacions i el moll dels ossos; i discernix les intencions i els pensaments del cor. En tot el món creat no hi ha res que Déu no veja clarament; tot és nu i descobert davant dels ulls d'aquell a qui hem de donar comptes. Per tant, mantingam ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim un gran sacerdot que ha travessat els cels. No tenim un gran sacerdot incapaç de compadir-se de les nostres debilitats: ell, igual que nosaltres, ha sigut provat en tot, tret del pecat.

Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu per a obtindre misericòrdia i trobar, quan siga l'hora, la gràcia i l'ajuda que necessitem.

Salm responsorial 18,8.9.10.15 (R.: Jo 6,64c)

És perfecta la llei del Senyor,

i és descans de l'ànima;

el precepte del Senyor és fidel,

dona coneiximent als ignorants.

R. Les vostres paraules, Senyor,

són esperit i són vida.

Els mandats del Senyor són rectes,

omplin el cor de goig;

els manaments del Senyor són diàfans,

il·luminen els ulls. R.

La paraula del Senyor és pura,

es manté per sempre;

les lleis del Senyor són verdaderes,

totes són justíssimes. R.

Que vos agraden, Senyor,

les paraules dels meus llavis,

que vos arribe el pensament del meu cor,

roca meua, redemptor meu. R.

Al·leluia Lc 4,18

El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts,

a proclamar als captius la llibertat.

Evangeli Mc 2,13-17

No he vingut a cridar els justs, sinó els pecadors

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús tornà a eixir cap a la vora del llac. Tots venien a buscar-lo, i ell els ensenyava. Quan passava, veié a Leví, fill d'Alfeu, assentat al lloc on recapten impostos, i li va dir: «Seguix-me». Ell es va alçar i el va seguir.

Més tard, es posà a taula a casa d'ell, i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles, perquè eren molts els qui el seguien. Quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus veren que Jesús menjava amb pecadors i publicans, digueren als deixebles: «El vostre mestre menja amb publicans i pecadors».

Jesús ho va sentir i els digué: «El metge, no el necessiten els sans, sinó els malalts. No he vingut a cridar els justs, sinó els pecadors».

* * * * *

Sant Ildefons (mem. obl. a la diòcesi de Tortosa)

Comença l'octavari d'Oració per la Unitat dels Cristians.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Per la unitat dels cristians (2025)
• Sergi Gordo Rodríguez, bisbe de Tortosa: La unitat com a camí cap a l'amor (2025)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Preguem per la unitat dels cristians (2024)
• J.M. Bausset: "Que tots siguen u" (2017)
• J.M. Bausset: La unitat dels cristians (2015)
• Martín Gelabert: El desafiament de la unitat dins de l'Església catòlica (2019)
• Guions per a les celebracions eucarístiques o de la paraula i per a la pregària comunitària o personal (2025)

Demà és la Jornada de la Infància Missionera.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 18 de gener

1. A Cartago, a l'actual Tunísia, sants màrtirs Succés, Pau i Luci, bisbes, que van participar en un concili celebrat en eixa ciutat, i en temps de l'emperador Deci van patir el martiri. (259)

2. A Nicea, ciutat de la província romana de Bitínia, hui Turquia, sants Cosconi, Zenó i Melanip, màrtirs. (s. III/IV)

3. Prop de Foix, a la Gàl·lia Narbonesa, actual França, trànsit de sant Volusià, bisbe de Tours, que, després de ser capturat pels gots, en el desterrament va entregar el seu esperit a Déu. (c. 498)

Santa Prisca

4. A Roma, commemoració de santa Prisca, sota el nom de la qual va ser dedicada la basílica edificada en el tossal de l'Aventí. (a. 499)

5. A l'abadia de Lure, a Burgúndia, hui França, sant Deícola, abat, que, oriünd d'Irlanda i deixeble de sant Columbà, va ser el fundador d'eixe cenobi. (s. VII)

6. A Ferrara, a la regió hui italiana d'Emília-Romanya, beata Beatriu d'Este, monja, que, en morir el seu espòs, va renunciar a les obligacions seculars i es va consagrar a Déu sota la Regla de sant Benet, al monestir que ella mateixa havia fundat. (1262)

7. A Buda, a Hongria, santa Margarida, verge, la qual, filla del rei Bela IV, va ser promesa pels seus progenitors a Déu en vot per a alliberar la pàtria dels tàrtars, per la qual cosa, sent xiqueta encara, va entrar al monestir de monges de l'Orde de Predicadors, on va fer professió a dotze anys, i allí es va consagrar totalment a Déu, dedicada a imitar generosament a Crist crucificat. (1270)

8. A Cremona, a l'actual regió italiana de Llombardia, beat Faci, el qual, orfebre de professió, deixà la seua ciutat natal de Verona i es va traslladar a eixe lloc, on va portar una vida penitent i es va dedicar a ajudar pelegrins i malalts. (1272)

9. Al convent de Morbegno, als Alps, també a Llombardia, beat Andreu Grego de Peschiera, prevere de l'Orde de Predicadors, que caminant va visitar repetides vegades aquella regió, on va viure austerament al costat dels pobres i va tractar de conciliar fraternalment a tots. (1485)

10. A L'Aquila, a la regió també italiana dels Abruços, beata Cristina (Maties) Ciccarelli, verge, de l'Orde de Sant Agustí. (1543)

11. A Braunsberg [ara Braniewo], a Prússia, actual Polònia, beata Regina Protmann, verge, que, plena d'amor pels pobres, es va entregar generosament al seu servici, i per a això va fundar la Congregació de Germanes de Santa Caterina. (1613)

12. A Avrillé, a la redor d'Angers, a França, beates Felicitat Pricet, Mònica Pichery, Carola Lucas i Victòria Gusteau, màrtirs, que van ser afusellades durant la Revolució Francesa per odi a la seua fe cristiana. (1794)

13. Sant Manuel (Jaume Hilari) Barbal i Cosan, religiós màrtir (Tarragona 1937) 

14. A la ciutat de Càssia, a Itàlia, beata Maria Teresa (Maria Joana) Fasce, abadessa del monestir de l'Orde de Sant Agustí, que va saber unir l'ascesi i la contemplació amb obres de caritat cap als pelegrins i indigents. (1947)