28 de gener de 2025, dimarts III: Sant Tomàs d'Aquino

DIMARTS DE LA SETMANA III / I

Lectura primera He 10,1-10

Vinc a fer la vostra voluntat

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, els sacrificis que prescrivia la Llei de Moisès eren tan sols una ombra d'este culte renovat, i no la realitat mateixa. Cada any havien d'oferir de nou unes víctimes semblants, que mai no acabaven de santificar els qui s'acostaven a Déu. De fet, si hagueren estat purificats d'una vegada per sempre i ja no hagueren tingut consciència de ser pecadors, ¿no haurien deixat d'oferir-les? Però aquelles víctimes tornaven a recordar-los cada any que eren pecadors, ja que és impossible que la sang dels vedells i dels bocs faça desaparéixer els pecats.

Per això Crist diu a Déu quan entra al món:

«No voleu sacrificis ni oblacions, però m'heu format un cos; no exigiu holocaustos ni expiacions. Per això vos dic: Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat (com està escrit de mi en el llibre)».

Primer ha dit: «Vós no voleu sacrificis, ni oblacions, ni holocaustos, ni expiacions», encara que totes eixes ofrenes són precisament les que prescriu la Llei.

Però després afig: «Vinc a fer la vostra voluntat». Suprimix, per tant, tot el que diu primer per a establir el que diu després. A nosaltres ens ha santificat l'ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per a complir la voluntat de Déu.

Salm responsorial 39,2 i 4ab.7-8a.10.11 (R.: 8a i 9a)

Tenia esperança ferma en el Senyor,

i ara ell m'ha buscat.

M'inspira un càntic nou,

un himne al nostre Déu.

R. Ací em teniu, Déu meu,

vullc fer la vostra voluntat.

M'heu dit a cau d'orella

que no voleu sacrificis ni ofrenes,

que no cal holocaust ni víctima;

per això vos dic: «Ací em teniu». R.

Anuncie la vostra justícia

en la gran assemblea;

no em mossegue els llavis;

vós bé que ho sabeu, Senyor. R.

No he guardat la vostra justícia

dins del meu cor;

he contat la vostra lleialtat i la vostra salvació;

no he amagat el vostre amor ni la vostra amistat

a la gran assemblea. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Mc 3,31-35

El qui fa la voluntat de Déu, este és el meu germà,

la meua germana i ma mare

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, arriba la mare de Jesús amb els seus germans i, des de fora, envien a buscar-lo.

La gent que estava a l'entorn d'ell li diu: «La vostra mare, els vostres germans i les vostres germanes estan ací fora, que vos busquen».

Ell els respon: «¿Qui són ma mare i els meus germans?» I, mirant els qui es trobaven a l'entorn d'ell, diu: «Estos són ma mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, este és el meu germà, la meua germana i ma mare».

* * * * *

Sant Tomàs d'Aquino

Sant Tomàs d'Aquino, prevere i doctor de l'Església (mem. ob.).

Memòria de sant Tomàs d'Aquino, prevere de l'Orde de Predicadors i doctor de l'Església, que, dotat de gran intel·ligència, amb els seus discursos i escrits va comunicar als altres una extraordinària saviesa. Cridat a participar en l'II Concili Ecumènic de Lió pel papa beat Gregori X, va morir durant el viatge, al monestir de Fossanova, a la regió italiana del Laci, el dia 7 de març, data en la qual, anys més tard, es van traslladar les seues restes a la ciutat de Tolosa, a França. (1274)


• J.M. Bausset: Sant Tomàs d'Aquino (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 28 de gener

Sant Joan de Réome

2. Al monestir de Réome, al territori de Langres, a Nèustria, hui França, sant Joan, prevere, home totalment entregat a Déu, que va presidir una comunitat monàstica segons la Regla de sant Macari. (c. 554)

3. Commemoració de sant Jaume, eremita a Palestina, que es va amagar llarg temps en una tomba per a portar vida penitent. (s. VI)

4. A Conca, a la regió de Castella la Nova, sant Julià, bisbe, que va ser el segon pastor d'esta ciutat, una vegada recuperada de mans dels musulmans. Egregi pel seu estil de vida, es va distingir per repartir entre els pobres els béns de l'Església i treballar amb les seues mans per a obtindre el manteniment diari. (c. 1207)

5. Al monestir de Sant Frediano, prop de Pisa, a la regió italiana de Toscana, beat Bertomeu Aiutamicristo, religiós de l'Orde dels Camaldulencs. (1224)

6. Al lloc de Plévin, a la Bretanya Menor, a França, beat Julià Maunoir, prevere de la Companyia de Jesús, que per espai de quaranta-dos anys es va entregar a les missions populars per tots els llocs i llogarets del territori. (1683)

7. A la ciutat de Maokou, a la província de Guizhou, a la Xina, sants Àgueda Lin Zhao, verge, Jeroni Lu Tingmei i Llorenç Wang Bing, màrtirs, que, sent catequistes, en temps de l'emperador Wenzongxian van ser denunciats com a cristians i finalment decapitats. (1858)

8. A la ciutat de Daijiazhuang, a la província de Shandong, al sud de la Xina, sant Josep Freinademetz, prevere de la Societat del Verb Diví, que va treballar incansablement en l'evangelització d'aquella regió. (1908)

9. A Picassent, beata valenciana Maria Lluïsa Montesinos Orduña, verge seglar i màrtir (memòria a Planes). (1937)

10. Al camp de concentració de Kharsk, prop de Tomsk, a la regió de Sibèria, a Rússia, beata Olímpia (Olga) Bidà, verge i màrtir, de la Congregació de les Germanes de Sant Josep, que, per amor a Crist, durant la persecució antireligiosa va suportar tota classe de proves. (1952)