27 de gener de 2025, dilluns III

DILLUNS DE LA SETMANA III / I

Lectura primera He 9,15.24-28

Crist es va oferir una sola vegada

i va prendre damunt d'ell els pecats de tots.

Apareixerà per segona vegada

per a salvar els qui viuen esperant-lo

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, Crist és mediador d'una nova aliança, perquè ha mort en rescat dels pecats comesos durant la primera aliança. Per ell, els qui estaven cridats reben l'herència eterna que els havia sigut promesa.

Crist no ha entrat en un santuari fet per mans humanes, imatge del verdader, sinó que ha entrat en el cel mateix, i ara es presenta davant de Déu intercedint per nosaltres. 

El gran sacerdot entra cada any en el santuari amb una sang que no és la seua. Crist, en canvi, no s'ha d'oferir moltes vegades, perquè, si no, hauria hagut de patir la passió una vegada i una altra des de la creació del món. De fet s'ha manifestat ara una vegada per sempre, al final dels temps, per a abolir el pecat amb el seu sacrifici. Els hòmens morim una sola vegada, i després de la mort ve el juí; semblantment, Crist, que es va oferir una sola vegada i va prendre damunt d'ell els pecats de tots, apareixerà per segona vegada, no ja per raó dels pecats, sinó per a salvar els qui viuen esperant-lo.

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6 (R.: 1a)

Canteu al Senyor un càntic nou:

ha fet obres prodigioses,

la seua dreta i el seu braç sagrat

han eixit victoriosos.

R. Canteu al Senyor un càntic nou:

ha fet obres prodigioses.

El Senyor ha revelat la seua victòria,

i els pobles contemplen la justícia.

L'ha mogut la misericòrdia

i la fidelitat a la casa d'Israel. R.

D'un extrem a l'altre de la terra,

tots han vist la salvació del nostre Déu.

Aclameu el Senyor per tota la terra,

esclateu en cants i en crits d'alegria. R.

Canteu al Senyor les vostres melodies,

canteu-li al so de les cítares;

aclameu el rei, que és el Senyor,

amb trompetes i tocs de clarí. R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre salvador,

ha destituït la mort

i, amb l'Evangeli,

ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Mc 3,22-30

Satanàs no pot durar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien: «Està posseït de Beelzebul». I encara: «Este expulsa els dimonis pel poder del príncep dels dimonis». Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles. Els deia:

«¿Com pot ser que Satanàs expulse a Satanàs? Si un regne es dividix i lluita contra si mateix, no pot durar. I si una casa es dividix i lluita contra si mateixa, tampoc no pot durar. Si és cert, per tant, que Satanàs s'ha alçat contra si mateix i s'ha dividit, no pot durar: ha arribat el seu final.

Ningú pot entrar tampoc en casa d'un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; i després ja li podrà saquejar la casa. 

En veritat vos dic que tot serà perdonat als fills dels hòmens: els pecats i totes les blasfèmies que hagen proferit; però el qui injuria l'Esperit Sant, no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més».

Jesús va fer esta afirmació perquè deien d'ell que tenia un esperit impur.

* * * * *

Sant Enric d'Ossó

Sant Enric d'Ossó i Cervelló (mem. ll. a les diòcesis de Sogorb-Castelló i Tortosa)

• F. Garcia Monforte: Sant Enric d'Ossó i Cervelló (Bisbat de Tortosa)
• J.M. Bausset: Sant Enric d'Ossó (2015)

Santa Àngela de Mèrici, verge (mem. ll.)

Va nàixer vers l'any 1470 a Desenzano, a l'antic domini de Venècia. Va prendre l'hàbit del tercer Orde franciscà i va reunir xiques que es dedicaren a les obres de caritat. L'any 1535 va fundar a Brèscia, sota el nom de santa Úrsula, una congregació femenina per a la instrucció cristiana de les xiques pobres. El seu institut va esdevenir precursor de les formes de vida religiosa moderna per la flexibilitat d'adaptació a les circumstàncies. Va morir l'any 1540.

Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 27 de gener

2. Al lloc de Sora, a la regió també italiana del Laci, commemoració de sant Julià, màrtir, el qual, segons la tradició, va patir el sacrifici en temps de l'emperador Antoní. (c. s. II)

3. A Cenomanum, a la Gàl·lia Lugdunense, hui Le Mans, a França, sant Julià, considerat com el primer bisbe d'este lloc. (s. III)

4. A Mariana, a l'illa de Còrsega, commemoració de santa Devota, verge i màrtir. (c. 300)

5. Al monestir de Beuvoux, a la regió de Sisteron, a la Gàl·lia, actualment França, sant Marí, abat. (c. 550)

6. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sepultura de sant Vitalià, papa, que va treballar incansable per la salvació del poble dels angles. (672)

7. A Tonnerre, a Borgonya, actual França, trànsit de sant Teodoric, bisbe d'Orleans, que va morir mentres viatjava a Roma, en peregrinació a la basílica dels apòstols. (1022)

8. Prop de la ciutat de Chartres, també a França, trànsit de sant Gilduí, diaca de l'església de Dol, a la Bretanya Menor, que designat bisbe quan era encara molt jove, es va considerar indigne i va renunciar a este honor davant del papa sant Gregori VII, i al seu retorn de Roma, malalt en arribar a esta regió, donà fi a la seua peregrinació terrestre. (1077)

9. A la ciutat de Thérouanne, de nou a França, beat Joan, bisbe, qui, sent canonge regular, va assumir la seu morinense, la qual va governar per més de trenta anys. Va resistir els simoníacs i va fundar huit monestirs de canonges i de monjos. (1130)

10. A Riva San Vitale, prop de Como, a Suïssa, beat Manfred Settala, prevere i eremita. (1217)

11. A Angers, a França, beata Rosalia du Verdier de la Sorinière, verge del monestir del Calvari de la mateixa ciutat i màrtir, que va ser guillotinada durant la Revolució Francesa, per odi a la religió cristiana. (1794)

12. Beat Pau Josep Nardini (Speyer, Alemanya 1821-1862). Sacerdot diocesà, fundador de la Congregació de les Franciscanes Pobres de la Sagrada Família.

13. Prop de Mengo, a Uganda, passió de sant Joan Maria, anomenat "Muzeo" o "Ancià" per raó de la seua maduresa espiritual. Era servidor del rei i, convertit al cristianisme, en temps de persecució, no va voler fugir, sinó que va confessar espontàniament la seua fe en Crist davant del primer ministre del rei Mwenga, per la qual cosa va morir decapitat. Va ser l'última víctima d'aquella persecució. (1887)

14. A la vila de Gilet, a la província de València, a Espanya, sant Enric d'Ossó i Cervelló, prevere, que va fundar la Companyia de Santa Teresa de Jesús, per a la formació de les jóvens, però, obligat després a deixar esta institució, va passar la resta dels seus anys en un convent dels Germans Menors. (1896)

15. A la ciutat de Kaunas, a Lituània, beat Jordi Matulaitis, bisbe de Vílnius i més tard enviat apostòlic a Lituània, fundador de la Congregació de Clergues Marians i la Congregació de Germanes Pobres de la Immaculada Concepció de la Santíssima Mare de Déu. (1927)