28 de juliol de 2025, dilluns XVII

DILLUNS XVII DEL TEMPS ORDINARI / I

Oració col·lecta

Oh Déu, origen de tot bé, font de tota santedat, 

i protector dels qui esperen en vós; 

sigau misericordiós amb nosaltres, 

per a que, guiats i governats per vós, 

de tal manera usem dels béns temporals, 

que no perdam els eterns.

Lectura primera Ex 32,15-24.30-34

Este poble ha comés el gran pecat de fer-se uns déus d'or

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, Moisés va baixar de la muntanya amb les dos taules de l'aliança a les mans, escrites pels dos costats. Les taules eren obra de Déu, i també era de Déu l'escriptura gravada en les taules.

Quan Josué va sentir l'escama del poble, va dir a Moisés: «Escolteu! Crits de guerra al campament». Moisés li respon:

«No són crits de victòria

ni són crits de derrota,

sinó cants de festa, el que jo sent».

Quan ja es trobava vora el campament, va vore el vedell i tota la gent ballant; Moisés, indignat, va llançar les tauletes i les va trencar al peu de la muntanya. Després va agarrar aquella imatge de vedell, la va desfer al foc i la va moldre fins a fer-la pols, la va mesclar amb aigua i la va fer beure als israelites.

Moisés va dir a Aaron: «¿Quin mal t'ha fet este poble, per a que li hages carregat un pecat tan gran?» Aaron va respondre: «No vos irriteu, senyor. Ja sabeu que este poble és inclinat al mal. M'han dit: "Fes-nos uns déus que ens guien, perquè no sabem què s'ha fet d'este Moisès que ens va traure d'Egipte". Jo els vaig respondre que em donaren l'or que tenien, el vaig tirar al foc, i en va eixir este vedell».

L'endemà, Moisès va dir al poble: «Heu comés un gran pecat: pujaré a l'encontre del Senyor per a vore si puc obtindre el perdó de la vostra culpa».

Moisés va tornar a l'encontre del Senyor i li va dir: «Este poble ha comés el gran pecat de fer-se uns déus d'or. Perdoneu-lo, o si no, esborreu-me a mi del llibre on ens teniu inscrits».

El Senyor li va respondre: «Jo esborraré del meu llibre només els qui han pecat. Ara ves a conduir el poble al lloc on t'he indicat. El meu àngel et guiarà, però vindrà un dia que jo castigaré este pecat».

Salm responsorial 105,19-20.21-22.23 (R.: 1a)

A l'Horeb van fer una imatge de vedell;

adoraren un ídol de metall,

canviaren a Déu, la seua glòria,

per la figura d'un bou que menja herba.

R. Enaltiu el Senyor perquè és bo!

Van oblidar a Déu, que els havia salvat,

que havia fet prodigis a l'Egipte,

meravelles a la terra de Cam,

obres admirables al pas del Mar Roig. R.

Ja parlava Déu d'exterminar-los,

quan Moisès, el seu elegit,

va gosar encarar-se al seu rigor

i el desdigué de destruir-los. R.

Al·leluia Jm 1,18

El Pare ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat

ens fera nàixer a la vida, per a que fórem com un primer fruit

de tot el que ha creat.

Evangeli Mt 13,31-35

El gra de mostassa arriba a ser com un arbre,

tant que les aus del cel venen a fer niu en les seues branques

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va proposar encara a la gent una altra paràbola: «El Regne del cel es pareix a un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: és la més menuda de totes les llavors, però, a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalisses, i arriba a ser com un arbre, tant que les aus del cel venen a fer niu en les seues branques».

Els va dir també una altra paràbola: «El Regne del cel és com el rent, que una dona amaga dins de la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota ha fermentat».

Tot açò Jesús ho va dir a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles. Així es complia allò que havia anunciat el profeta:

«Els meus llavis parlaran en paràboles,

exposaré coses que estaven amagades des de la creació del món». 

 

* * * * *

Beat valencià Josep Caselles i Moncho, prevere salesià, màrtir (memòria a Benidoleig); beat valencià Enric Serra i Chorro, prevere agustí, màrtir (memòria a la Barraca-Alzira)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 28 de juliol

1. Commemoració dels sants Pròcor, Nicanor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, prosèlit este d'Antioquia, a l'actual Turquia, que van formar part dels set elegits per la multitud entre els deixebles, per considerar-los plens d'Esperit i saviesa, i als quals els apòstols van imposar les mans perquè es dedicaren a atendre els pobres. (s. I)

2. A Roma, sant Víctor I, papa, africà de naiximent, que va establir per a totes les Esglésies la celebració de la festa de Pasqua en el diumenge següent a la Pasqua jueva. (c. 200)

3. Commemoració dels nombrosos màrtirs que van patir el turment a la Tebaida, a Egipte, durant la persecució sota els emperadors Deci i Valerià. A estos cristians, que desitjaven morir sense demora per Crist traspassats a espasa, els seus cruels perseguidors, pretenent més aviat degollar les seues ànimes que els seus cossos, van retardar la seua mort el màxim possible i els van sotmetre a una prolongada sèrie de turments. (c. 250)

4. A Milet, al territori de Cària, actualment Turquia, sant Acaci, màrtir en temps de l'emperador Licini. (c. 308/311)

5. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sants Nazari i Cels, màrtirs, els cossos dels quals van ser trobats per sant Ambròs. (inventio 395)

6. A Troyes, a l'actual França, sant Camelià, bisbe, deixeble i successor de sant Llop. (s. VI)

7. A Dol, lloc de la Bretanya Menor, també a França, sant Samsó, abat i bisbe, que va propagar l'Evangeli per este territori, així com la disciplina monàstica que havia aprés a Gal·les de l'abat sant Iltud. (c. 565)

8. A la regió de Sodermanland, a Suècia, sant Botvid, màrtir, suec de naiximent i batejat a Anglaterra, que va estar treballant en l'evangelització de la seua pàtria fins que un criat seu, a qui ell havia alliberat de l'esclavitud, el va assassinar. (1100)

9. A Nam Dinh, de Tonquín, hui Vietnam, sant Melcior García Sampedro, bisbe, de l'Orde de Predicadors i màrtir, tancat primer per ser cristià en una estretíssima presó, i després, per orde de l'emperador Tu Duc, materialment trossejat. (1858)

Sant Pere Poveda

10. A Madrid, a Espanya, sant Pere Poveda Castroverde, prevere i màrtir, que, preocupat per la difusió evangelitzadora dels cristians en el món, principalment en els camps de l'educació i la cultura, va fundar la Institució Teresiana, i al començament de la persecució contra l'Església en temps de guerra, va ser assassinat pels qui odiaven la religió, i va oferir a Déu un clar testimoniatge de la seua fe. (1936)

• Josep Miquel BAUSSET: Sant Pere Poveda (28 de juliol de 2015)

11. A Gabasa, poble de la província de Saragossa, també a Espanya, beats Manuel Segura, prevere, i David Carlos, religiós de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia, màrtirs durant la mateixa persecució. (1936)

12. A Tarragona, beat Jaume Hilari (Manuel) Barbal Cosán, religiós de l'Orde de Germans de les Escoles Cristianes, màrtir, condemnat a mort en l'esmentada persecució, pels qui odiaven l'Església. (1936)

13. A Barcelona, beats Josep Caselles Moncho i Josep Castell Camps, preveres de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtirs, que en el transcurs de la mateixa persecució religiosa van meréixer aconseguir amb el martiri la glòria de la vida eterna. (1936)

14. A la ciutat de Bharananganam, en l'estat de Kérala, a l'Índia, santa Alfonsa de la Immaculada Concepció (Anna) Muttathupadathu, verge, que, per a evitar un matrimoni imposat, es va abrasar el peu en el foc i, admesa després en les Clarisses Malabarenses, va viure quasi contínuament malalta oferint la seua vida a Déu. (1946) Canonitzada en 2008.

15. Beat Stanley Francis Rother (1935- Santiago Atitlan, Sololá, Guatemala 1981). Sacerdot diocesà, assassinat per odi a la fe.