DISSABTE XVI DEL TEMPS ORDINARI / I
Oració col·lecta
Senyor, Déu dels nostres pares,vós concedíreu a sant Joaquim i a santa Annaque d’ells nasquera la Mare del vostre Fill fet home;feu que, per les seues pregàries,obtingam la salvació promesa al vostre poble.
Lectura primera Ex 24,3-8
Esta és la sang de l'aliança que el Senyor fa amb vosaltresLectura del llibre de l'ÈxodeEn aquells dies, Moisés va anar a comunicar al poble tot el que el Senyor li havia dit i ordenat. El poble sencer, a una sola veu, va respondre: «Farem tot el que diu el Senyor».Moisés va escriure totes les paraules del Senyor, i l'endemà, es va alçar de bon matí i va erigir un altar al peu de la muntanya i va plantar dotze pedres, per les dotze tribus d'Israel. Després va encomanar als jóvens del poble d'Israel que oferiren víctimes en holocaust i immolaren vedells com a sacrificis de comunió. Ell va arreplegar en llibrells la mitat de la sang, i amb l'altra mitat va aspergir l'altar. Després va prendre el document de l'aliança i el va llegir al poble en veu alta. El poble va respondre: «Farem tot el que diu el Senyor, l'obeirem en tot». A continuació, Moisés va aspergir el poble amb la sang i va dir: «Esta és la sang de l'aliança que el Senyor fa amb vosaltres d'acord amb les paraules escrites ací».
Salm responsorial 49,1-2.5-6.14-15 (R.: 14a)
El Déu dels déus, el Senyor, parla,convoca la terra d'orient a occident.Des de Sió, bellesa perfecta,Déu resplandix.R. Oferix a Déu accions de gràcies.«Reuniu-me els meus fidels,que amb la sang d'una víctimasignaren l'aliança».El cel proclama la seua justícia:Déu mateix és el jutge. R.«Oferix a Déu accions de gràcies,complix les teues promeses a l'Altíssim,invoca'm en dies d'angoixa;jo t'alliberaré i tu em glorificaràs». R.
Al·leluia Jm 1,21bc
Acolliu serenament la paraula plantada en vosaltres:esta paraula té el poder de salvar-vos.
Evangeli Mt 13,24-30
Deixeu-los créixer junts fins a l'hora de la sega᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús proposà a la gent esta paràbola:«El Regne del cel es pareix a un home que havia sembrat bona llavor en el seu camp, però durant la nit, mentres tots dormien, va arribar el seu enemic, va sembrar zitzània enmig del blat i se'n va anar.
Quan el sembrat va créixer i apuntava l'espiga, aparegué també la zitzània. Els jornalers anaren a dir-li a l'amo: "¿No era bona, la llavor que sembràreu en el vostre camp? ¿Com és que ara hi ha zitzània?" Ell els respongué: "Això ho ha fet algun enemic". Els jornalers li digueren: "¿Voleu que anem a arrancar-la?" Ell els va dir: "No ho feu ara, que podríeu arrancar també el blat: deixeu-los créixer junts fins a l'hora de la sega i, quan arribe el moment, diré als segadors: Arranqueu primer la zitzània i feu-ne garbes per a cremar-la; després segueu el blat i porteu-lo al meu graner"».
* * * * *
Memòria obligatòria
- Josep Miquel Bausset: Sant Joaquim (26 de juliol de 2014)
- Josep Miquel Bausset: Sant Joaquim i santa Anna (26 de juliol de 2015)
Festa de Sant Jaume a Beniflà, Castellonet de la Conquesta i a Callosa d'en Sarrià.
Festa de l'Aurora a l'Énova.
Fira de Sant Jaume a Albaida
Altres
- F. Xavier Martí: Beat Antoni Cerdà.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 26 de juliol
Memòria de sant Joaquim i santa Anna, pares de la Immaculada Verge Maria, els noms dels quals es van conservar gràcies a la tradició entre els cristians.
2. Commemoració de sant Erast, tresorer de la ciutat grega de Corint, que va estar al servici de l'apòstol Pau. (s. I)
3. A l'abadia de Sant Benet, al costat del riu Po, al territori de Màntua, a la Itàlia actual, sant Simeó, monjo i ermità. (1016)
4. A Ausch, ciutat d'Aquitània, hui França, sant Austind, bisbe, que va construir l'església catedral d'esta ciutat, va millorar els costums del poble i va ser model a la casa de Déu. (1068)
5. A Verona, en els confins de Venècia, regió actualment italiana, beats Evangelista i Pelegrí, preveres. (s. XII/XIII)
6. A Sassoferrato, al Picé, hui regió de les Marques, també a Itàlia, beat Hug d'Actis, monjo de la Congregació dels Monjos Silvestrins de l'Orde de Sant Benet. (1250)
7. A Septémpeda, de nou a la regió del Picé, beata Camil·la Gentili, martiritzada pel seu espòs. (s. XIV/XV)
8. A Gateshead, poble pròxim a Newcastle-on-Tyne, a Anglaterra, beat Joan Ingram, prevere i màrtir, qui, anglés de naiximent, una vegada ordenat a la basílica del Laterà va exercir el seu ministeri a Escòcia fins que, havent passat a Anglaterra, en temps de la reina Isabel I va ser penjat per ser sacerdot. (1594)
9. A Darlington, també a Anglaterra, beat Jordi Swallowell, màrtir, condemnat a mort el mateix any en què havia tornat a l'Església catòlica, i encara que quan era atroçment turmentat va patir molta por, va romandre ferm en la fe catòlica i va acceptar els cruels suplicis a què el van sotmetre. (1594)
10. A Lancaster, igualment a Anglaterra, beats Eduard Thwing, de l'Orde de Predicadors, i Robert Nuter, els dos preveres i màrtirs, que després de treballs ardus en la cura de la vinya del Senyor, en temps de la reina Isabel I van ser condemnats a mort per ser sacerdots; així van arribar a la glòria del martiri. (1600)
11. A Londres, de nou a Anglaterra, beat Guillem Webster, prevere i màrtir, que després d'haver exercit el ministeri durant més de vint anys en diverses presons, en temps del rei Carles I va ser capturat per ser sacerdot i va portar a terme el seu martiri en el patíbul de Tyburn. (1641)
12. A Phû Yên, poble d'Annam, hui Vietnam, beat Andreu, catequista, que, en exacerbar-se la persecució contra l'ensenyament de la doctrina cristiana, va ser fet presoner i, després de ser condemnat a mort, va escampar la seua sang per Crist com al primer màrtir de l'Església d'eixe país. (1644)
13. En una sòrdida nau ancorada davant de les costes de Rochefort, a França, beats Marcel Gaucherii Labigne de Reignefort, de la Societat dels Missioners, i Pere Josep le Groing de la Romagère, els dos preveres i màrtirs. El primer vivia en el territori de Llemotges i el segon en Bourges, i els dos, detinguts durant la Revolució Francesa pels qui odiaven la religió, van morir consumits per la fam i la malaltia. (1794)
14. A Orange, població també de França, beates Maria Margarida de Sant Agustí Bonnet i quatre companyes*, vèrgens de l'Orde de Santa Úrsula, que van ser martiritzades durant la mateixa revolució. (1794)
Els noms de les quals són: beates Caterina de Jesús (Maria Magdalena) de Jastamont, Anna de Sant Basili Cartier, Clara de Santa Rosalia (Maria Clara) du Bac i Isabel Teresa del Cor de Jesús Consolin.
15. A Lovere, a la regió de Llombardia, a Itàlia, santa Bertomeua Capitanio, verge, fundadora, juntament amb santa Vicenta Gerosa, de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Mare de Déu Xiqueta. Va morir a vint-i-set anys, atacada per la tisi, o més bé consumida per la seua caritat. (1833)
16. A Motril, poble de la província de Granada, a Espanya, beats Vicent Pinilla, agustí recol·lecte, i Manuel Martín Sierra, preveres i màrtirs, que en temps de persecució religiosa van ser trets per la força de l'església i afusellats l'endemà. (1936)
17. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, a Alemanya, beat Titus Brandsma, prevere de l'Orde dels Carmelites i màrtir, holandés de naiximent, que, per defendre l'Església i la dignitat de l'home, va patir amb ànim seré tota classe de sofriments i vexacions, i va donar exemple d'una caritat sense límits, tant en favor dels seus germans cocaptius com dels seus mateixos botxins. (1942)
18 Beata Maria Pierini de Micheli (1890- Centonara d'Artò, Novara 1945). Verge, religiosa de la Congregació de les Filles de la Immaculada Concepció de Buenos Aires.
19. A La Valetta, a l'illa de Malta, beat Jordi Preca, prevere, que es va entregar amorosament a la formació catequètica dels xiquets i va fundar la Societat de la Doctrina Cristiana, amb la missió de testimoniatge de la Paraula de Déu i propagar-la al poble. (1962)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada