27 de juliol de 2025, diumenge XVII

DIUMENGE XVII DEL TEMPS ORDINARI / Cicle C


Lectura primera Gn 18,20-32

Que el meu Senyor no s'enfade si torne a parlar

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, el Senyor digué: «El clam que puja contra Sodoma i Gomorra és molt fort. És greu el seu pecat. Hi baixaré a vore si les seues obres corresponen al clam que m'arriba. Siga el que siga, ho sabré».
Els dos hòmens que acompanyaven el Senyor se n'anaren en direcció a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant d'ell. En eixe moment Abraham s'acostà i digué: 
    «¿De veres que fareu desaparéixer tant el just com el culpable? Suposem que a la ciutat hi ha cinquanta justs. ¿De veres que els fareu desaparéixer? ¿No perdonareu la població per amor dels cinquanta justs que hi ha? ¡Mai de la vida no fareu una cosa així! ¿Exterminareu el just amb el culpable? ¿Que el just i el culpable siguen tractats igual? ¡Mai de la vida! Vós, que jutgeu tota la terra, ¿deixareu de fer justícia?» 
El Senyor respongué:
    «Si trobara dins de Sodoma cinquanta justs, per amor d'ells perdonaria tota la ciutat». 
Abraham insistí: 
    «Encara gose parlar al Senyor, jo que soc només pols i cendra. Suposem que, per arribar als cinquanta justs en faltaren cinc. Per eixos cinc que falten ¿destruiríeu tota la ciutat?» 
El Senyor li va dir: 
    «No la destruiria si hi trobara quaranta-cinc justs». 
Abraham li tornà a parlar: 
    «Suposem que només n'hi haguera quaranta». 
El Senyor respongué: 
    «No ho faria, per consideració a eixos quaranta». 
Abraham continuà: 
    «Que el meu Senyor no s'enfade si insistixc: Suposem que només n'hi haguera trenta». 
El Senyor respongué: 
    «No ho faria, per consideració a eixos trenta». 
Abraham insistí: 
    «Encara gose parlar al meu Senyor. Suposem que només n'hi haguera vint». 
El Senyor contestà: 
    «No la destruiria, per consideració a eixos vint». 
Abraham insistí de nou: 
    «Que el meu Senyor no s'enfade si insistixc per última vegada: Suposem que només n'hi haguera deu». 
Ell respongué: 
    «No la destruiria, per consideració a eixos deu».

Salm responsorial 137,1-2a.2bc-3.6-7.8 (R.: 3a)

Vos done gràcies, Senyor, de tot cor,
vos cante en presència dels àngels.
Em prostre cap al santuari.

R. Senyor, el dia que vos invoque, m'escolteu.

O bé:

Al·leluia.

Done gràcies al vostre nom,
perquè ameu i sou fidel.
El dia que vos invoque, m'escolteu,
i enfortiu la meua ànima. R.

El Senyor és excels i mira els humils,
mentre que, de lluny, coneix els altius.
Si passe entre perills, me'n traeu amb vida,
amb la mà pareu el furor de l'enemic.
La vostra dreta em salva. R.

Que el Senyor continue afavorint-me.
Senyor, el vostre amor durarà sempre:
no abandoneu l'obra de les vostres mans. R.

Lectura segona Col 2,12-14

Déu vos donarà la vida junt amb Crist,
després de perdonar-vos generosament tots els pecats

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses

Germans,
Pel baptisme heu sigut sepultats amb Crist, i amb ell també heu ressuscitat, gràcies a la fe en l’acció poderosa de Déu que el va ressuscitar d’entre els morts. Vosaltres estàveu morts per culpa dels vostres pecats i pel fet de ser incircumcisos, però ara Déu vos ha donat la vida junt amb Crist. Déu ens ha perdonat tots els pecats i ha invalidat el document que ens acusava del nostre deute amb els preceptes; l’ha anul·lat clavant-lo en la creu.

Al·leluia Rm 8,15

Heu rebut un Esperit que ens fa fills
i ens fa cridar: Abbà, Pare!

Evangeli Lc 11,1-13

Demaneu, i vos donaran

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Un dia Jesús pregava en un lloc. Quan va acabar, un dels deixebles li va demanar: «Senyor, ensenyeu-nos a pregar, tal com Joan ensenyava als seus deixebles». Jesús els digué: «Quan pregueu, digau:

Pare, siga santificat el vostre nom.
Vinga a nosaltres el vostre Regne. 
El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia de hui. 
I perdoneu les nostres culpes, 
així com nosaltres perdonem els nostres deutors. 
I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació».

I els digué encara: «Si algú té un amic, i eixe va a buscar-lo a mitjanit i li diu: "Amic deixa'm tres pans, que acaba d'arribar de viatge un amic meu i no tinc res per a oferir-li", segur que no li respondrà des de dins: "No em molestes; la porta ja està tancada, i tant jo com els meus fills ja estem gitats; no em puc alçar a donar-te'ls." Vos assegure que, si no s'alcà per a fer un favor a l'amic, la impertinència d'aquell l'obligarà a alçar-se per a donar-li tots els pans que necessita. I jo vos dic: demaneu i vos donaran, busqueu i trobareu, toqueu i vos obriran; perquè qui demana obté, qui busca troba i a qui toca li obrin. Si el fill demana un peix a son pare, ¿qui de vosaltres li donaria una serp en comptes del peix? I si li demana un ou, ¿qui de vosaltres li donaria un alacrà? Penseu, per tant, que si vosaltres, que sou roïns, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l'Esperit Sant als qui li'l demanen». 
 
A. Al començament de la celebració demanem a Déu que multiplique sobre nosaltres els signes de la seua misericòrdia. I en la 1 lect. veem com, per l'oració d'Abraham, Déu està disposat a perdonar els habitants de Sodoma. I nosaltres, que estàvem morts pels nostres pecats, rebem de part de Déu la vida en Crist rebent el perdó pel baptisme (2 lect.). I Crist ens va ensenyar el que hem de demanar, amb el Parenostre, i ens insistix que demanem amb fe el que necessitem: «Demaneu, i vos donaran; busqueu, i trobareu; toqueu, i vos obriran» (Ev.). I havent experimentat la misericòrdia de Déu, podrem proclamar: «Enaltisc el vostre nom, per la vostra misericòrdia i fidelitat. [...] Sempre que vos he invocat, m’heu escoltat, heu enfortit la meua ànima» (sal. resp.).

B. Els deixebles volen resar amb Jesús i resar com ell resa. Jesús els convida a resar amb ell amb una oració senzilla i simple, perquè per a dirigir-se a Déu no cal molta xerrameca, pensant que per molt dir i molt repetir serem escoltats. I amb una paràbola, la de l'amic insistent, els ensenya que l'oració ha de ser insistent i constant per a demanar el que de veritat necessitem: l'Esperit Sant. El parenostre és una oració senzilla però constant i insistent per a eixir de la nostra tendència a tancar-nos en nosaltres mateixos. Saber resar és saber amar, i no hi ha res que ens humanitze més que l'oració.

Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran

Solemnitat de Sant Cristòfol a la ciutat de Castelló de la Plana

Beata valenciana Adelfa Soro i Bo, religiosa dominica de l'Anunciata, màrtir (memòria a Castelló, la Ribera Alta) [pregària]
Beat Joaquim Vilanova i Camallonga, prevere i màrtir valencià (memòria a l'Olleria i a Ontinyent).

Beat valencià Felip Hernández Martínez, germà salesià, màrtir (memòria a Villena).

Aniversari de la mort del rei Jaume I (1276)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 27 de juliol

Set Dorments d'Efes
1. Commemoració dels Set Sants Dorments, que, com conta la tradició, després d'haver sigut martiritzats descansen en pau a Efes, esperant el dia de la resurrecció. (s. inc.)

2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui Turquia, sant Pantaleó o Panteleemó, màrtir, venerat a Orient per haver exercit com a metge sense esperar cap retribució. (c. 305)

3. A Lons-le-Saulnier, en les muntanyes del Jura, a França, sant Desiderat, a qui es té com a bisbe de Besançon. (s. V)

4. A Roma, al cementeri de Priscil·la, a la via Salària, sant Celestí I, papa, que esforçant-se perquè l'Església es mantinguera en la verdadera fe i ampliara la seua extensió, va instituir l'episcopat a Gran Bretanya i Irlanda i va promoure la celebració del Concili d'Efes, en el qual es va condemnar a Nestori i es va saludar a Maria com a Mare de Déu. (432)

5. Prop d'Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sant Simeó, monjo, que durant molts anys va viure sobre una columna, per la qual cosa va rebre el sobrenom d'"Estilita", i la vida i el tracte del qual amb tots van ser admirables. (459)
6. A Loches, lloc del territori de Tours, al costat del riu Indre, a l'actual França, sant Ursus, abat, pare de molts cenobis, cèlebre per la seua abstinència i les seues virtuts. (s. V/VI)

7. A Ravenna, a la via Flamínia, actualment a Itàlia, sant Eclesi, bisbe, que va ser company del papa sant Joan I en la resistència a les crueltats del rei Teodoric i, després d'haver-les sobreviscut només ell, va portar la seua Església a una nova esplendor. (c. 532)

8. A Bearn, regió pròxima als Pirineus bascofrancesos, sant Galactori, honrat com a bisbe i com a màrtir a Lescar. (s. VI)

9. A Mantinea, prop de Claudiòpolis, a l'Honoríade, hui Grècia, santa Antusa, monja, que, sent emperador Constantí Coprònim, per defendre el culte de les sagrades imatges va patir la pena d'assots, després de la qual cosa va ser desterrada, encara que, passat un temps, va poder tornar a la pàtria, on va morir en pau. (s. VIII)

10. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Jordi, monjo originari de Síria i diaca, Aureli i Sabigòtona, esposos, i Fèlix i Lil·liosa, esposos també, els qui, en la persecució desencadenada pels sarraïns, desitjant donar testimoniatge de la seua fe, no van cessar d'alabar a Crist en la presó, on van ser finalment decapitats. (852)

11. A Ocrida, a ll·líria, actual Macedònia del Nord, sant Climent, bisbe de Velica, insigne per la seua erudició i pels seus coneiximents de les ciències sagrades, que va portar la llum de la fe al poble búlgar. Es commemoren amb ell els sants bisbes Gorazd, Nahum, Sabas i Angelari, continuadors a Bulgària de l'obra dels sants Ciril i Metodi(s. IX/X)

12. Al cenobi de Garsten, a Estíria, actualment Àustria, beat Bertold, abat, que va estar sempre disposat a aconsellar als qui li ho demanaven i a afavorir els necessitats que acudien a ell. (1142)

13. A Piacenza, ciutat d'Emília-Romanya, a Itàlia, beat Raimon el Palmer, pare de família, que, en quedar privat de la seua esposa i dels seus fills, va fundar un alberg per a rebre els pobres. (1200)

14. A Faenza, també a la regió d'Emília-Romanya, beat Nevoló, insigne per les seues santes peregrinacions, per la seua austeritat i per la pràctica de la vida eremítica. (1280)

15. A Amelia, a l'Úmbria, de nou a l'actual Itàlia, beata Llúcia Bufalari, verge, germana del beat Joan de Rieti i oblata de l'Orde de Sant Agustí, il·lustre per les seues penitències i pel seu zel a salvar ànimes. (c. 1350)

16. A la ciutat de Stafford, a Anglaterra, beat Robert Sutton, prevere i màrtir, penjat en temps d'Isabel I per la seua condició de sacerdot. (1588)

17. A Beaumaris, del País de Gal·les, a l'actual Regne Unit, beat Guillem Davies, prevere i màrtir, que durant la mateixa persecució, només per ser sacerdot, pregant pels presents va patir el mateix suplici. (1593)

18. A Brescia, a la regió de Llombardia, a Itàlia, beata Maria Magdalena Martinengo, abadessa de l'Orde de les Clarisses Caputxines, insigne per la seua abstinència. (1737)

19. Beata Mare Maria de la Passió del Nostre Senyor Jesucrist (Maria Gracia Tarallo, 1866- 1912). Verge, religiosa de la Congregació de les Crucificades Adoratrius de l'Eucaristia.

20. A l'Olleria, beat valencià Joaquim Vilanova Camallonga, prevere i màrtir, que en temps de persecució contra la fe va aconseguir la glòria celestial. (1936)

21. Al poble de Lliçà, prop de Barcelona, també a Espanya, beat Modest Vegas Vegas, prevere de l'Orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir, que va escampar la seua sang per Crist durant la mateixa persecució. (1936)

22. També a Barcelona, beats Felip Hernández Martínez, Zacaries Abadia Buesa i Jaume Ortiz Alzueta, religiosos de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtirs, que van patir el martiri durant l'esmentada persecució. (1936)

23. A Auschwitz, lloc pròxim a Cracòvia, a Polònia, beata Maria Clement de Jesús Crucificat Staszewska, verge de l'Orde de Santa Úrsula i màrtir, que, internada en un camp d'extermini pels qui odiaven la fe, va morir a causa dels terribles suplicis als quals va ser sotmesa. (1943)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

27 de juliol de 2025, diumenge XVII

DIUMENGE XVII DEL TEMPS ORDINARI / Cicle C Lectura primera Gn 18,20-32 Que el meu Senyor no s'enfade si torne a parlar Lectura del llibr...

entrades populars