DIVENDRES XVII DEL TEMPS ORDINARI / I
Oració col·lecta
Oh Déu, vós que renoveu sempre en l’Església els exemples de virtut,concediu-nos que, de tal manera imitem el zel pastoral del bisbe sant Alfons Maria,que compartim amb ell la glòria del cel.
Lectura primera Lv 23,1.4-11.15-16.27.34b-37
Festes del Senyor, dies que heu de convocar una assemblea santaLectura del llibre del LevíticEl Senyor va dir a Moisés:«Estes són les festes del Senyor, els dies d'assemblea santa, que convocareu en el moment prescrit: La vesprada del dia catorze del primer mes és l'hora de la Pasqua del Senyor, i el dia quinze és la festa dels Àzims en honor del Senyor. Durant set dies heu de menjar el pa sense rent. El primer dia és dia d'assemblea santa: no fareu cap activitat servil. Cada dia de la setmana cremareu ofrenes al Senyor i el que fa set torna a ser dia d'assemblea santa: no fareu cap activitat servil».El Senyor va dir a Moisés:«Parla als israelites i dis-los: Quan haureu entrat en el país que jo vos done i començareu la sega, porteu una garba al sacerdot com a primícia de la collita, i ell la presentarà al Senyor l'endemà del dissabte, i així el Senyor l'acceptarà en bé vostre.Des del dia que presentareu la primera garba, compteu set setmanes senceres, és a dir, fins l'endemà del dissabte que fa set, que són cinquanta dies. El dia que fa cinquanta presenteu al Senyor una ofrena de la nova collita.El dia deu del sèptim mes és el dia de l'Expiació, dia d'assemblea santa. Aquell dia heu de dejunar i heu de cremar ofrenes al Senyor.El dia quinze d'este mateix mes és la festa dels Tabernacles, una festa de set dies en honor del Senyor. El primer dia és dia d'assemblea santa: no fareu cap activitat servil. Durant set dies cremareu ofrenes al Senyor, i el dia octau torna a ser dia d'assemblea santa i tornareu a cremar una ofrena en honor del Senyor; és dia d'assemblea, no fareu cap activitat servil.Estes són les festes del Senyor, els dies que heu de convocar una assemblea santa per a presentar al Senyor ofrenes al foc, holocausts i oblacions, víctimes de comunió i libacions, cada cosa en el dia corresponent».
Salm responsorial 80,3-4.5-6ab.10-11ab (R.: 2a)
Entoneu càntics, toqueu els tambors,les arpes sonores i les cítares.Toqueu els corns per la lluna nova,per la lluna plena, dia de la nostra festa.R. Celebreu a Déu, la nostra força.Així ho té manat Israel,està prescrit pel Déu de Jacob;fou ordenat als fills de Josepquan eixien de la terra d'Egipte. R.No tingues un déu estranger,no adores un déu estrany.Jo soc el Senyor, el teu Déu,que t'he tret de la terra d'Egipte. R.
Al·leluia 1Pe 1,25
La paraula del Senyor dura per sempre,i esta paraula és l'evangeli que vos és anunciat.
Evangeli Mt 13,54-58
¿No és el fill del fuster? ¿D'on li ve tot això?᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús arribà a Natzaret, el seu poble, i es va posar a ensenyar en la seua sinagoga. La gent es deia estranyada: «¿D'on li venen este saber i el poder de fer miracles? ¿No és el fill del fuster? Sa mare, ¿no es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seues germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? ¿D'on li ve tot això?» I s'escandalitzaven d'ell.
Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble i entre els de sa casa».
Allí no va fer molts miracles, perquè no creien en ell.
MEMÒRIES
 |
| Sant Alfons Maria de Liguori |
- Josep Miquel Bausset: Sant Alfons Maria de Liguori (1 d'agost del 2015)
- J. M. Bausset: Sant Feliu de Xàtiva (1 d'agost del 2015)
- Josep Lluís Cebrián i Molina: Sant Feliu i la Mare de Déu de la Seu (Xàtiva) (2001)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis de l'1 d'agost
Memòria de sant Alfons Maria de Liguori, bisbe i doctor de l'Església, que refulgí pel seu zel per les ànimes i pels seus escrits, la seua paraula i el seu exemple. A fi de promoure la vida cristiana entre el poble, va treballar infatigablement predicant i escrivint, especialment sobre teologia moral, disciplina en la qual és considerat mestre, i després de molts obstacles, va fundar la Congregació del Santíssim Redemptor, per a evangelitzar la gent falta de formació. Elegit bisbe de Sant' Agata dei Goti, es va entregar de manera excepcional a este ministeri, que va haver de deixar quinze anys després afligit per malalties greus, i va passar la resta de la seua vida en Nocera de'Pagani, a Campània, Itàlia, després de grans sacrificis i dificultats. (1787)
2. Commemoració del triomf dels set sants germans màrtirs, que a Antioquia de Síria, hui Turquia, per la seua invencible fidelitat en el compliment de la Llei del Senyor, durant el regnat d'Antíoc Epifanes van patir un final cruel, igual que sa mare, que va presenciar amb dolor la mort de cada u dels seus fills, coronada de glòria en tots ells, com se'ns conta en el llibre dels Macabeus.
Així mateix, commemoració també de sant Eleazar, un dels escribes més destacats, home d'edat ja avançada, que en la mateixa persecució es va negar a menjar carn prohibida per a salvar la seua vida, va acceptar una mort gloriosíssima abans que una vida ignominiosa, i es va avançar de bon grat al lloc del suplici, mostrant un admirable exemple de virtut.
3. A Roma, en la trentena milla de la via Prenestina, sant Secundí, màrtir. (s. inc)
4. A Girona, a la Hispània Tarraconense, sant Feliu, màrtir, en la persecució sota l'emperador Dioclecià. (s. IV in.)
5. A Vercelli, a la regió italiana de Ligúria, mort de sant Eusebi, bisbe, la commemoració del qual se celebra demà. (371)
6. A Bayeux, a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Exuperi, a qui es venera com a primer bisbe d'eixa ciutat. (c. s. IV)
7. A la regió d'Aquitània, també a la França actual, sant Sever, prevere, que va emprar els seus béns en la construcció d'esglésies i en el servici als pobres. (c. 500)
8. A l'illa Besné, prop de Nantes, de nou a França, sants Friard i Secundel, este últim diaca, els dos eremites. (s. VI)
9. A Marchiennes, a la Gàl·lia Bèlgica, igualment a França, sant Jonat, abat, deixeble de sant Amand. (c. 690)
10. A Winchester, a Anglaterra, sepultura de sant Ethelwold [o Etelvold], bisbe, que va compondre la famosa Concòrdia Regular, per a la renovació de la disciplina monàstica que havia aprés de sant Dunstan. (984)
11. A Aosta, als Alps de Graies, a Itàlia, beat Emeric de Quart, bisbe, admirable per la seua austeritat de vida i pel seu zel en la salvació de les ànimes. (1313)
12. A Rieti, ciutat de la Savina, a l'actual regió italiana del Laci, beat Joan Bufalari, religiós de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, jove humil i amable, sempre disposat a ajudar el seu proïsme. (c. 1336)
13. A Roma, sant Pere Favre, prevere, que va ser el primer entre els membres de l'Orde de la Companyia de Jesús que va suportar difícils responsabilitats en diverses parts d'Europa, i va morir a l'Urbs, mentres participava en el Concili de Trento. (1546). Canonitzat en 2013.
Pere Favre va nàixer l'any 1506 a Villaret, Savoia. Des de 1525 estudià a París, on tingué com a companys d'allotjament Francesc Xavier i Íñigo de Loiola; este el va prendre com a primer de tots els seus seguidors. Rebudes les sagrades ordes el 1534, fou el primer sacerdot de la Companyia de Jesús. Per orde del Papa, recorregué les principals regions d'Europa i pertot arreu promogué amb molt d'èxit l'obra de la restauració catòlica. Morí a Roma el primer d'agost de 1546, i l'any 1872 Pius IX el beatificà i el 18 de desembre de l'any 2013 el papa Francesc el declarà Sant. [font]
- J. M. Bausset: Sant Pere Fabro (2 d'agost del 2015)
14. A York, a Anglaterra, beat Tomàs Welbourne, màrtir, el qual, mestre d'escola, durant el regnat de Jaume I va ser condemnat a mort per haver aconsellat seguir el Romà Pontífex i, penjat en el patíbul, es va configurar en el martiri amb Crist, gran Mestre. (1605)
15. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sants Doménec Nguyen Van Hanh (Dieu), de l'orde de Predicadors, i Bernat Vu Van Due, preveres i màrtirs, que van morir decapitats per la seua fe en Crist, en temps de l'emperador Minh Mang. (1838)
16. Al llogaret de la Mure, al costat del riu Isar, a França, mort de sant Pere Julià Eymard, prevere, la commemoració del qual se celebra demà. (1868)
17. A Madrid, a Espanya, beat Benvingut (Josep) de Miguel Arahal, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que en el furor de la persecució contra la fe va escampar la seua sang per Crist. (1936)
18. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, a Alemanya, beat Alexis Sobaszek, prevere i màrtir, el qual, nascut a Polònia, en temps de guerra va ser deportat inhumanament pels invasors de la seua pàtria, i per Crist va morir entre tortures en defensa de la fe. (1942)
19. Beat Gerhard Hirschfelder (1907- Dachau 1942). Sacerdot diocesà, pertanyent al primer grup de sacerdots del moviment de Schönstatt, màrtir, assassinat durant el règim nazi al camp de concentració de Dachau.
20. En el bosc pròxim a la ciutat de Nowogródek, a Polònia, beates Maria Estrella del Santíssim Sagrament (Adelhéidis) Mardosewicz i les seues deu companyes*, de la Congregació de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, vèrgens i màrtirs, que en el funest temps de guerra, van entrar en la glòria del cel en ser afusellades pels enemics de la fe. (1943)
Els seus noms: Beata Maria Imelda de Jesús Hòstia (Hedwigis Carolina) Zak, Maria Raimunda de Jesús i Maria (Anna) Kukolowicz, Maria Daniela de Jesús i Maria Immaculada (Elionora Aniela) Jozwik, Maria Canuta de Jesús en l'Hort de Getsemaní (Josepa) Chrobot, Maria Sérgia de la Verge Dolorosa (Júlia) Rapiej, Maria Guidona de la Divina Providència (Elena) Cierpka, Maria Felicitat (Paulina) Borowik, Maria Heliodora (Leocàdia) Matuszewska, Maria Canísia (Eugènia) Mackiewicz i Maria Boromea (Verònica) Tarmontowicz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada