25 de juliol de 2025, divendres: Sant Jaume, Apòstol

Solemnitat de Sant Jaume, Apòstol

Solemnitat de l'apòstol sant Jaume, fill de Zebedeu i germà de sant Joan Evangeliste, que amb Pere i Joan va ser testimoni de la transfiguració i de l'agonia del Senyor. Decapitat poc abans de la festa de Pasqua per Herodes Agripa, va ser el primer dels apòstols que va rebre la corona del martiri. (s. I)

Sant Jaume, apòstol, titular de la basílica menor d'Algemesí, de l'església arxiprestal de Vila-real i de les esglésies parroquials d'Albatera, l'Albufereta (Alacant), Alborache, Alfarb, Almoines, Aiacor, Benidorm, Benijófar, Castellonet, Coratxà, Elx, Beniferri, Fuenterrobles, Gaianes, Guardamar, Ibi, Marxalenes, Montanejos, Montcada, Onil, Oriola, Orpesa, Orxeta, Petrés, la Pobla de Vallbona, el Port de Sagunt, Relleu, Sacanyet, Sant Jordi, Sinarcas, la Vall d'Uixó i Villena; cotitular de les esglésies parroquials de Montaverner i Nules; i titular de l'església de Beniflà.

Festa a Albatera, Alborache, Alfarb, les Alqueries, Benijófar, Guardamar del Segura, Montanejos, Orpesa, Petrés, Poble Nou de Benitatxell, Sant Jordi, Torís, la Vila Joiosa, etc. A Albaida, fira de Sant Jaume. Demà li fan festa a Beniflà, Callosa d'en Sarrià i Castellonet de la Conquesta. I despús-demà a Castalla.

Jaume el Major, germà de sant Joan Evangeliste i fill de Zebedeu, va ser testimoni amb Pere i Joan de la transfiguració i de l'agonia de Crist. Enèrgic i ple de fermesa, és anomenat pel Senyor "fill del tro" (Mc 3, 17; Lc 9, 54). La vigoria de la seua fe i la seua audàcia devien preocupar els jueus, que el decapitaren el primer entre els apòstols (Fets 12, 2). La data de la seua festa a Occident era el 27 de desembre; els armenis encara la celebren el 28. En canvi, els coptes la tenen el 12 d'abril, i els grecs, el 30 del mateix mes, dates que l'aproximen a la Pasqua. I és que devia ser probablement a la Pasqua del 44 que Jaume va morir màrtir a Jerusalem per orde d'Herodes Agripa.

Les fonts anteriors al segle VII ignoren la suposada predicació de Jaume a Espanya. Al segle IX el bisbe Teodomir d'Íria va descobrir unes relíquies que foren atribuïdes a l'apòstol. De llavors ençà, Compostel·la va esdevenir un dels centres de pelegrinatge més famosos de la cristiandat, junt amb Roma i Jerusalem. D'esta tradició venerable provenen els lligams entre sant Jaume i Espanya, que el venera com el seu apòstol i pare en la fe [font: MCL, pp. 1358-1359 ].

• J.M. Bausset: L'apòstol sant Jaume (25 de juliol del 2015)
• Capella de Sant Jaume Apòstol (Seu de València)

Oració col·lecta

Déu totpoderós i etern, que amb la sang de sant Jaume,
consagràreu les primícies del martiri dels vostres apòstols; 

enfortiu la vostra Església amb el seu testimoni i feu que, pel seu patrocini, 

els pobles d’Espanya es mantinguem sempre fidels a Crist.

Lectures de la missa:

Lectura primera Fets 4,33;5,12.27-33;12,1b.2

 

Herodes va fer matar a Jaume amb l'espasa 

 

Lectura dels Fets dels Apòstols 

 

En aquells dies, els apòstols, amb gran determinació, donaven testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, i una gràcia abundosa els omplia a tots. Per obra dels apòstols es feien molts miracles i prodigis entre el poble. Tots els fidels es reunien en harmonia en el pòrtic de Salomó. 

Els guardes s'emportaren els apòstols i els portaren en presència del sanedrí. El gran sacerdot començà l'interrogatori: «Vos ordenàrem severament que no ensenyàreu en nom de Jesús; per contra, heu omplit Jerusalem de les vostres doctrines i voleu fer-nos culpables de la sang d'aquell home». 

Pere i els apòstols replicaren: «Obeir a Déu és primer que obeir els hòmens. El Déu dels nostres pares ha ressuscitat a Jesús, que vosaltres matàreu penjant-lo en una creu. La dreta de Déu l'ha enaltit com a Guia i Salvador, per a concedir al poble d'Israel la conversió i el perdó dels pecats. I nosaltres som testimonis d'estes paraules, i també l'Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l'obeïxen». 

Ells, en sentir açò, s'exasperaven i volien condemnar-los a mort.

Més tard el rei Herodes va fer matar amb l'espasa a Jaume, el germà de Joan.

O bé: 

Lectura primera Fets 11,19-21;12,1-2.24

 

Herodes va fer matar a Jaume amb l'espasa 

 

Lectura dels Fets dels Apòstols 

 

En aquells dies, els creients de Jerusalem, dispersats a causa de la persecució que va seguir a la mort d'Esteve, arribaren fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, i anunciaven la paraula, però només als jueus. Però alguns d'ells, naturals de Xipre i de Cirene, en arribar a Antioquia, començaren a proclamar també als de llengua grega la Bona Nova de Jesús, el Senyor. I, com que la seua mà els afavoria, n'hi hagueren molts que cregueren i es convertiren al Senyor. 

En aquells dies, el rei Herodes començà a arrestar alguns membres de la comunitat per a maltractar-los, i va fer matar amb l’espasa a Jaume, el germà de Joan. Però la paraula de Déu creixia i s'escampava.

Salm responsorial 66,2-3.5.7-8 (R.: 4)

Que Déu tinga pietat i ens beneïxca,

que la llum de la seua mirada ens il·lumine.

Que en la terra es coneguen els vostres camins,

entre els pobles, la vostra salvació.

R. Que vos alaben els pobles, Déu nostre,

que vos alaben tots els pobles.

Que s'alegren els pobles i criden de goig.

Vós regiu les nacions amb justícia,

i guieu els pobles de la terra. R.

La terra ha donat el seu fruit,

el Senyor, el nostre Déu, ens beneïx.

Que Déu ens beneIxca, i el veneren 

d'un cap a l'altre de la terra. R.

Lectura segona 2C 4,7-15 

 

Portem la mort de Jesús en el nostre cos 

 

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint 

 

Germans, 

Portem este tresor en gerres d'obra, per a que quede ben clar que eixe poder altíssim ve de Déu, i no de nosaltres.

Ens veem oprimits pertot arreu, però no esclafats; sense camins a seguir, però no sense eixida; perseguits, però no atrapats; tirats per terra, però no destruïts.

Sempre portem en el nostre cos els senyals de la mort de Jesús, per tal que també en el nostre cos es manifeste la seua vida.

I per això a nosaltres, mentres vivim, ens porten contínuament a la mort per causa de Jesús; així la vida de Jesús es manifesta en la nostra carn mortal. D'esta manera, la mort actua en nosaltres i la vida en vosaltres.

L'Escriptura diu: «He cregut, i per això he parlat». 

Nosaltres, per tant, sabent que tenim el mateix Esperit de la fe, també creiem, i per això parlem; i sabem que aquell que ressuscità a Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús, i ens portarà a la seua presència juntament amb vosaltres.

Tot això és en bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s'estén a molta gent, farà que siga desbordant l'acció de gràcies feta a la seua glòria..

Al·leluia

Oh Déu, vos alabem. Senyor, vos glorifiquem.

El cor gloriós dels apòstols vos dona alabança.

Evangeli Mt 20,20-28

 

Vosaltres beureu la meua copa 

 

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 

 

En aquell temps, la mare de Jaume i Joan, fills de Zebedeu, va anar amb els seus fills a l'encontre de Jesús i es va prosternar per a fer-li una peticií. Jesús li va dir: «Què demanes?» Ella li respongué: «Maneu que en el vostre Regne estos dos fills meus s'assenten l'un a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra». Jesús va contestar: «No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure?» Ells li responen: «Sí que podem». Els diu Jesús: «És cert, beureu la meua copa, però assentar-vos a la meua dreta i a la meua esquerra, no soc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui mon Pare ho ha reservat».

Quan els altres deu ho sentiren, s'indignaren contra els dos germans, però Jesús els va cridar i els va dir: «Ja sabeu que, en totes les nacions, els governants disposen dels seus súbdits com si en foren amos, i els grans personatges els mantenen sotmesos al seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser així: qui vullga ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i qui vullga ser el primer ha de ser el vostre esclau; com el Fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir i a donar la seua vida com a preu de rescat per molts». 

 

A. L'apòstol sant Jaume va ser el primer que va patir el martiri quan per orde d'Herodes va ser degollat a Jerusalem (1 lect). Es va complir així en ell la promesa de Jesús: «Vosaltres beureu la meua copa» (Ev). Això s'estén a tots els que, com a cristians, viuen i anuncien l'Evangeli: «Mentres vivim, ens porten contínuament a la mort per causa de Jesús» (2 lect). Traslladats les seues restes a Galícia, sant Jaume és patró d'Espanya, i per això demanem hui al Senyor que per la seua intercessió continue protegint-nos sempre.

B.Volien ser importants: no comprenen el que Jesús els deia de ser com xiquets, i no accepten el patiment per a unir-se a ell i seguir-lo. Jesús els respon no amb duresa, sinó des de la correcció fraterna. No han d'imitar el que fan els poderosos d'este món, que governen des de l'autoritarisme i no des de l'autoritat verdadera, abusant moltes vegades del poder en benefici propi. I han de prendre exemple d'ell, que ha vingut a servir i a donar la vida per tots. Jaume Zebedeu, patró dels pobles d'Espanya, va aprendre bé este ensenyament i va ser el primer a començar la missió i a patir el martiri.

* * * * *

Beat valencià Vicent de la Creu Gallén i Ibáñez, carmelita descalç, màrtir (memòria a Vallat).

Nascut el 29/09/1908 a Vallat (l'Alt Millars), mort el 25/07/1936 a Tarragona.

De menut, la família va anar a viure a Badalona. Allà ingressà al col·legi preparatori dels carmelites i inicià més tard la seua formació religiosa. Tenia 22 anys quan va ser enviat als Estats Units, on fou ordenat sacerdot a la Universitat Catòlica de Washington. Després d’una breu estada a Tucson (Arizona), va tornar a Tarragona com a professor. Dispensava una atenció especial a la litúrgia i tenia una gran dedicació pels infants i pels pobres. Va deixar alguns escrits sobre temes carmelitans. 

Pel juliol de 1936, es refugià a casa d’un germà terciari on més tard s’hi va afegir el germà Àngel de Sant Josep. Pocs dies després, tots dos van ser detinguts i duts cap al vaixell presó, però en arribar al moll els van afusellar.

Beat valencià Tomàs Carbonell i Miquel, prevere mercedari, màrtir (memòria a Xixona)

Servent de Déu Joseph Cardijn, cardenal

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 25 de juliol

2. A Lícia, actual Turquia, sant Cristòfor, màrtir. (s. inc.) A Espanya se celebra el 10 de juliol.

• J.M. Bausset: Sant Cristòfol (19 de juliol del 2015)

3. A Barcelona, ciutat de la Hispània Tarraconense, sant Cugat [o Cucufat], màrtir, que, ferit amb espasa durant la persecució desencadenada per l'emperador Dioclecià, va pujar victoriós al cel. (s. IV)

4. A Cesarea de Palestina, actualment a Israel, sants Valentina, Tea i Pau, màrtirs durant la persecució duta a terme en temps de l'emperador Maximià, sent prefecte Firmilià. Valentina, verge, per haver llançat a terra d'un puntelló l'ara alçada en honor dels déus, va ser llançada al foc juntament amb Tea, verge també, després d'haver sigut cruelment turmentada, i així van volar a l'encontre de l'Espòs. Pau, condemnat a mort, havent aconseguit un breu temps per a orar, va pregar encaridament per la salvació de tots i seguidament va rebre la corona del martiri en ser decapitat. (308)

5. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui Turquia, trànsit de santa Olímpia la diaconessa, que, havent enviduat quan era encara jove, va passar la resta de la seua vida piadosíssimament a Constantinoble, entre les dones consagrades a Déu, servint els pobres. Va romandre sempre fidel a sant Joan Crisòstom, al qual va acompanyar en el seu exili. (408)

6. A Trèveris, ciutat de Renània, a Austràsia, actualment Alemanya, sant Magneric, bisbe, deixeble de sant Nicetes [o Niceti], a qui va acompanyar fidelment quan este va ser desterrat, i al qual va emular, en succeir-li en l'episcopat, en el zel per la salvació de les ànimes. (c. 596)

7. A Trèveris també, sants Beat i Bant, preveres, que van portar vida eremítica en temps de sant Magneric. (s. VI/VII)

8. A Metz, ciutat de la Gàl·lia Bèlgica, a l'actual França, santa Glodesinda [o Glosinda], abadessa. (s. VI)

9. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Teodomir, monjo de Carmona, martiritzat, sent encara jove, durant la persecució desencadenada pels sarraïns. (851)

10. A Angers, ciutat de França, beat Joan Soreth, prevere de l'Orde de les Carmelites, en la qual va introduir una observança més estricta i va ampliar amb convents per a monges. (1471)

11. A Camerino, lloc del Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Pere Corradini de Mogliano, prevere de l'Orde dels Germans Menors, insigne per la predicació de l'Evangeli, per l'exemple de les seues virtuts i per la fama dels seus miracles. (1490)

12. A la regió de Salsette, a l'Índia, beats màrtirs Rodolf Aquaviva, Alfons Pacheco, Pere Berna, Antoni Francisco, preveres, i Francesc Aranha, religiós, tots jesuïtes, assassinats pels infidels a causa d'haver exaltat la Creu. (1583)

13. A Bobino, a la regió de la Pulla, a Itàlia, beat Antoni Lucci, bisbe, de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que refulgí per la seua singular doctrina, i es va entregar de tal manera a ajudar els pobres que s'oblidava d'atendre les més mínimes necessitats de si mateix. (1752)

14. En una nau ancorada davant de la costa de Rochefort, a França, beat Miquel Lluís Brulard, prevere de l'Orde dels Carmelites Descalços, màrtir, el qual, durant la Revolució Francesa, per ser sacerdot va ser tancat en aquell lloc en condicions inhumanes, on va morir consumit per la malaltia. (1794)

15. A Madrid, a Espanya, beata Maria del Carme Sallés i Barangueras, verge, fundadora de la Congregació de Missioneres de la Immaculada Concepció, per a l'educació de dones piadoses i incultes. (1911)

16. A Urda, lloc de la província de Toledo, beats màrtirs Pere del Sagrat Cor Redondo, prevere, Fèlix de les Cinc Llagues Ugalde Irurzun i Benet de la Mare de Déu del Villar Solano Ruiz, religiosos de la Congregació de la Passió, que van trobar la gloriosa palma del martiri en ser afusellats per la seua fe cristiana en la persecució religiosa desencadenada en la guerra. (1936)

17. Prop de Talavera de la Reina, també a la província de Toledo, beats màrtirs Frederic (Carles) Rubio Álvarez, prevere, Prim Martínez de San Vicente Castillo, Jeroni Ochoa Urdangarín i Joan de la Creu (Eligi) Delgado Pastor, religiosos tots de l'Orde Hospitaler de Sant Joan de Déu, que, sense judici previ, durant la mateixa persecució religiosa van obtindre la corona del martiri. (1936)

18. A Montsó, prop d'Osca, a la regió d'Aragó, beat Dionís Pamplona, prevere, i companys, tots de l'Orde dels Clergues Regulars de l'Escola Pia, assassinats pels qui odiaven la fe en la mateixa persecució desencadena contra la religió. (1936)

19. Beat Miquel Peiró i Victori, màrtir, laic (1936)