DIMECRES DE LA SETMANA XXVI / I
Santa Teresa de Lisieux, doctora de l'Església
Oració col·lecta
Oh Déu, vós que prometéreu el vostre Regneals xicotets i als humils de cor;feu que seguim amb confiança el camí de santa Teresa de l’Infant Jesúsi que, amb la seua intercessió,arribem a la visió de la glòria eterna.
Lectura primera Ne 2,1-8
Si el rei ho troba bé, que m'envie a reconstruir la ciutat dels meus paresLectura del llibre de NehemiesEl mes de Nissan de l'any vint del regnat d'Artaxerxes, jo, Nehemies, que era coper del rei, vaig prendre el vi que tenia preparat i el vaig oferir al rei. Jo no estava mai trist davant del rei, però aquell dia ell em va dir: «¿Com és que fas tan mala cara sense estar malalt? Deus portar una pena al cor». Jo, amb gran temor, li vaig respondre: «Que el rei vixca per sempre. ¿Com vol el rei que no faça cara trista quan la ciutat que guarda els sepulcres dels meus pares és una ruïna i les seues portes han sigut consumides pel foc?» El rei em preguntà: «¿Què voldries, per tant?» Jo, pregant al Déu del cel, li vaig respondre: «Si el rei ho troba bé, si un servidor he merescut la seua confiança, que el rei m'envie a Judà a reconstruir la ciutat que guarda els sepulcres dels meus pares».El rei, que tenia la reina al seu costat, em preguntà: «¿Quant de temps estaràs fora? ¿Quan penses tornar?» Jo li vaig proposar unes dates que li van semblar bé, i em va permetre que hi anara. Després vaig demanar al rei que, si ho creia oportú, em fera donar cartes oficials per tal que els governadors de les regions orientals de l'Eufrates em deixaren passar fins a Judà, i una carta per a Assaf, administrador dels boscos reials, per a que em proveïra de fusta per a bastir les portes de la ciutadella del temple, les muralles de la ciutat i la casa a on jo havia de residir. El rei m'ho va concedir tot, perquè la mà bondadosa del meu Déu m'afavoria.
Salm responsorial 136,1-2.3.4-5.6 (R.: 5a i 6a)
Vora els rius de Babilòniaparàvem i ploràvemd'enyorança de Sió;en els salzes que hi haviateníem penjades les lires.R. Si t'oblidara, Jerusalem,que se m'apegue la llengua al paladar.Els qui ens havien deportatvolien que cantàrem;ens demanaven cants de festaels qui ens havien entristit:«Canteu-nos algun càntic de Sió». R.¿Com podíem cantar cants del Senyoren una terra estrangera?Si t'oblidara, Jerusalem,que se'm paralitze la mà dreta. R.Que se m'apegue la llengua al paladar,si no guardara el teu record,si no posara Jerusalem,per damunt dels cants de festa. R.
Al·leluia Fl 3,8-9
Considere tot guany com a escòriaa canvi de guanyar a Crist i de viure unit a ell.
Evangeli Lc 9,57-62
Vos seguiré aneu on aneu᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, mentres Jesús i els deixebles feien camí, algú li va dir: «Vos seguiré aneu on aneu». Jesús li va respondre: «Les raboses tenen caus, i les aus del cel, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap». A un altre, Jesús li va dir: «Seguix-me», i este li contestà: «Senyor, deixeu-me anar primer a soterrar mon pare». Jesús li respongué: «Deixa que els morts soterren els seus morts; tu ves i anuncia el Regne de Déu». Un altre va dir a Jesús: «Vos seguiré, Senyor, però primer deixeu-me anar a dir adeu als de casa». Jesús li va respondre: «El que mira arrere quan ja té la mà en l'aladre, no és apte per al Regne de Déu».
Santa Teresa de l'Infant Jesús, verge i doctora de l'Església
Hui és la memòria de santa Teresa de l'Infant Jesús, verge i doctora de l'Església. Va nàixer a Alençon (França) l'any 1873. Sent molt jove va entrar al monestir de les Carmelites Descalces de Lisieux i va arribar a ser mestra de santedat en Crist per la seua innocència i simplicitat. Va ensenyar el camí de la vida cristiana per mitjà de la infància espiritual, alhora que va demostrar una sol·licitud missionera per l'expansió del coneiximent de Crist. La seua vida va acabar quan tenia vint-i-cinc anys, el dia 30 de setembre de l'any 1897. És patrona de les missions.
I
Considerant el cos místic de l'Església, no m'havia reconegut en cap dels membres descrits per Sant Pau (1Cor 12, 29-31), o més ben dit, em volia reconéixer en tots... La Caritat em va donar la clau de la meua vocació. Vaig comprendre que si l'Església tenia un cos, format per diferents membres, el més necessari, el més noble de tots, no li podia faltar, vaig comprendre que l'Església tenia un Cor, i que este Cor estava encés d'Amor, que l'Amor contenia totes les vocacions, l'Amor ho era tot, que comprenia tots els temps i tots els llocs... en una paraula, que era etern. Llavors, vaig exclamar: Oh Jesús, Amor meu... la meua vocació, al final l'he trobada, la meua vocació és l'Amor!
II
Hi ha en la comunitat una sor que té el talent de desagradar-me en totes les coses; tant les seues maneres com les seues paraules, com el seu caràcter, em semblaven molt desagradables. Amb tot, és una santa religiosa que deu ser molt agradable al Bon Déu; per això, no volent cedir a l'antipatia natural que experimentava, em vaig dir que la caritat no havia de consistir en sentiments, sinó en les obres; llavors em vaig aplicar a fer per a esta sor el mateix que hauria fet per a la persona que més estime. (...) Ella no sospitava els meus sentiments cap a ella. Un dia em digué: "Em voldríeu dir què és el que vos atrau tant de mi, que cada vegada que em mireu vos veig somriure?" Ai! el que m'atreia era Jesús amagat al fons de la seua ànima... Jesús que torna dolç el que és amargant... Vaig respondre-li que somreia perquè estava contenta de vore-la.
III
Sempre he desitjat ser una santa; però, ai!, sempre he comprovat, quan m'he comparat amb els sants, que entre ells i jo hi ha la mateixa diferència que entre la muntanya el cim de la qual es perd entre els núvols i el gra d'arena insignificant que és xafat pels peus dels vianants; en compte de desanimar-me m'he dit: el Bon Déu és incapaç d'inspirar desigs irrealitzables; per tant, a pesar de la meua menudesa puc aspirar a la santedat; fer-me gran és impossible, haig de suportar-me tal com soc amb les meues imperfeccions; però vull buscar la manera d'anar al Cel per un caminet ben dret, ben curt, nou del tot. Som en un segle d'invents, ara ja no cal pujar pels escalons d'una escala; entre els rics un ascensor ho suplix de primera. Voldria trobar jo un ascensor que em pujara fins a Jesús, perquè soc massa xicoteta per a pujar la dura escala de la perfecció. I he trobat estes paraules: "Si algú és xicotet, que vinga a mi" (Pr 9,4) i també: "Com una mare acaricia el seu fillet, així vos consolaré, vos portaré als braços i vos engrunsaré damunt de la meua falda" (Is 66,13). No tinc cap necessitat de créixer. Convé que em quede menuda i que me'n faça cada vegada més.
* * * * *
Venerable valencià Lluís d'Amigó i Ferrer († València, 1934)
Santoral
Sant Piató o Piat, prevere, que és venerat com a evangelitzador de Tournai i com a màrtir. († Seclin, a la Gàl·lia Bèlgica, també en l'actual França. s. III/IV)
Sants Veríssim, Màxima i Júlia, màrtirs. († Lisboa, s. III/IV)
Sant Romà, diaca, que va ser cognomenat "Melode" per la seua sublim perícia artística a compondre himnes eclesiàstics en honor del Senyor i dels sants. († Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, c. 500)
Sant Niceci o Nicet, bisbe, que, segons el testimoniatge de sant Gregori de Tours, era fort en la predicació, terrible en l'argumentació i constant en l'ensenyament. Va patir el desterrament baix Clotari, rei dels francs. († Trèveris, al territori de Renània, a Austràsia, actual Alemanya, 561)
Sant Bavó de Gant, monjo, el qual, deixeble de sant Amand, va deixar la vida seglar, va distribuir els seus béns entre els pobres i va entrar en el monestir fundat en aquesta ciutat. († Gant, ciutat de Flandes, hui Bèlgica, c. 659)
Sant Wasnulf [o Wasnon], monjo, nascut a Escòcia. († Condé-sud-l’Escaut, lloc d'Hainaut, a Austràsia, actual França, s. VII)
Sant Gerald [o Guerald o Girald] Edwards, prevere i màrtir, qui va ser ordenat a França i, en tornar a la seua pàtria, durant la persecució sota el regnat d'Isabel I, després d'un llarg empresonament, va consumar el seu martiri en el patíbul. Amb ell van ser martiritzats els preveres beats Robert Wilcox i Cristòfol Buxton, per la seua condició sacerdotal, i el beat Robert Widmerpool, per ajudar un sacerdot. († Canterbury, a Anglaterra, 1588)
Beats Rodolf Crockett i Eduard James, preveres i màrtirs, que, formats en el Col·legi dels Anglesos de Reims, en tornar a la seua pàtria van ser condemnats al patíbul, per raó del seu sacerdoci. († Chichester, també a Anglaterra, 1588)
Beat Joan Robinson, prevere i màrtir, el qual, quan era pare de família, en enviduar va rebre, ja ancià, l'ordenació sacerdotal, i per esta causa va ser coronat amb el martiri. († Ipswich, de la regió de Suffolk, de nou a Anglaterra, 1588)
Beats Gaspar Hikojiro i Andreu Yoshida, màrtirs, que, sent catequistes, van ser decapitats per haver rebut a les seues cases uns sacerdots. († Nagasaki, al Japó, 1617)
Beat Joan de Palafox († El Burgo de Osma, 1659)
Beat Lluís Maria Monti, religiós, qui, malgrat mantindre la seua condició laical, va instituir els Fills de Maria Immaculada, congregació que va dirigir amb esperit de caritat cap als pobres i els necessitats, ocupant-se especialment dels malalts i òrfens, i treballant en favor de la formació dels jóvens. († Saronno, prop de Varese, a la Llombardia, regió d'Itàlia, 1900)
Beata Cecília Eusepi († Nepi, 1928)
Beata Florència Caerols i Martínez, verge seglar i màrtir valenciana (memoria a Alcoi). († Rotglà i Corberà, 1936)
Beat valencià Àlvar Sanjuán i Canet, prevere salesià, màrtir (memòria a Alcosser de Planes). († Villena, 1936)
Beat Antoni Rewera, prevere i màrtir, que, per la seua confessió en favor de Crist, des de Polònia va ser internat en el camp de concentració de Dachau, on va aconseguir la corona del martiri per mitjà dels turments que va patir. († Prop de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, 1942)
