21 d'octubre de 2025, dimarts XXIX

DIMARTS DE LA SETMANA XXIX / I


Lectura primera Rm 5,12.15b.17-19.20b-21

Si pel pecat d'un sol home va imperar la mort,
amb més motiu encara els qui reben la gràcia viuran i regnaran

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, igual com el pecat va entrar en el món per obra d’un sol home, i amb el pecat la mort, també la mort s’estengué a tots els hòmens, ja que tots pecaren.
Si pel delicte d'un sol home en van morir tants, molt més ha abundat la gràcia de Déu i el do generós que s'ha estés a tants per la gràcia d'un sol home, Jesucrist.
En conseqüència, si pel pecat d'un sol home va imperar la mort, amb més motiu encara els qui reben eixa gràcia i el do generós que els fa justs viuran i regnaran gràcies a un sol home, que és Jesucrist.
Per tant, així com pel delicte d'un sol home es va estendre a tots la condemna, també per la justícia d'un sol home tots els hòmens són absolts i obtenen la vida; així com per la desobediència d'un sol home, els altres es convertiren en pecadors, també per l'obediència d'un sol home, els altres es convertiran en justs.
Però on va abundar el pecat, va sobreabundar la gràcia, de manera que, així com va regnar el pecat en la mort, també la gràcia, per la justícia, regnarà per a la vida eterna, per Jesucrist, el nostre Senyor.

Salm responsorial 39,7.8.9.10.17 (R.: cf. 8a i 9a)

M'heu dit a cau d'orella
que no voleu sacrificis ni ofrenes,
que no cal holocaust ni víctima.

R. Jo vos dic: «Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat».

Per això vos dic: «Ací vinc
-com està escrit en el meu llibre-
a fer la vostra voluntat,
amb la vostra llei en el cor». R.

Anuncie de gust la vostra justícia
en la gran assemblea;
no em mossegue els llavis;
vós bé que ho sabeu, Senyor. R.

Que s'alegren i vos celebren
tots els qui vos busquen de veres;
canten a tota hora: «El Senyor és gran»,
els qui volen la vostra salvació. R.

Al·leluia Lc 21,36

Vetleu i pregueu en tot moment
per a poder-vos presentar sense temor
davant del Fill de l'home.

Evangeli Lc 12,35-38

Feliços els criats que l'amo, quan arribe, trobe vetlant

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 
 
En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «Estigau a punt, amb el cos cenyit i els cresols encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la boda, per a obrir-li a penes arribe i toque a la porta. Feliços aquells criats que l'amo trobe desperts quan arribe. En veritat vos dic que se cenyirà, els farà posar-se a taula, i ell mateix es posarà a servir-los. Feliços ells si ve a mitjanit o de bon matí i els troba ben desperts».

* * * * *

Dia Mundial de l'Estalvi d'Energia

L'estalvi d'energia


Hem d'examinar els nostres hàbits en l'ús d'energia, en el consum, el transport i l'alimentació. Cal eliminar de les nostres economies els aspectes no essencials i nocius i crear formes fructíferes de comerç, producció i transport de mercaderies.

(Papa Francesc: Missatge per a la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació, núm. 3, 2020)

462. La naturalesa apareix com un instrument en les mans de l'home, una realitat que ell ha de manipular constantment, especialment mitjançant la tecnologia. A partir del pressupost, que s'ha revelat errat, que hi ha una quantitat il·limitada d'energia i de recursos utilitzables, que la seua regeneració immediata és possible i que els efectes negatius de les manipulacions de la naturalesa poden ser fàcilment absorbits, s'ha difós i preval una concepció reductiva que entén el món natural en clau mecanicista i el desenvolupament en clau consumista. El primat atribuït al fer i al tindre més que al ser, és causa de greus formes d'alienació humana.
[...]
470. [... ] Una particular atenció haurà d'atribuir-se a la complexa problemàtica dels recursos energètics. Els recursos no renovables, als quals recorren els països altament industrialitzats i els de recent industrialització, han de ser posats al servici de tota la humanitat. En una perspectiva moral caracteritzada per l'equitat i la solidaritat intergeneracional, també s'haurà de continuar, amb la contribució de la comunitat científica, a identificar noves fonts energètiques, a desenvolupar les alternatives i a elevar els nivells de seguretat de l'energia nuclear. L'ús de l'energia, per la seua vinculació amb les qüestions del desenvolupament i l'ambient, exigeix la responsabilitat política dels Estats, de la Comunitat Internacional i dels agents econòmics; estes responsabilitats hauran de ser il·luminades i guiades per la cerca contínua del bé comú universal.

(Compendi de la Doctria Social de l'Església)

Martirologi Romà


1. A Nicomèdia, a Bitínia, hui Turquia, sants Dasi, Zòtic i Caius [o Gaius o Cai o Gai], que eren servidors de l'emperador Dioclecià, i després de ser acusats falsament d'haver incendiat el palau, van ser condemnats a mort i llançats a la mar amb una pedra lligada al coll. (303)

2. A la ciutat de Colònia, a Germània, actual Alemanya, commemoració de les santes vèrgens que van entregar la seua vida per Crist, en el lloc de la ciutat on després es va alçar una basílica dedicada a santa Úrsula, verge innocent, considerada com la principal del grup (c. s. IV).

Bellíssima filla d'un rei bretó del segle IV, Úrsula va acceptar casar-se amb un rei pagà amb la condició que acceptara la fe cristiana. Va partir a les seues futures noces a Colònia amb 11 verges -que per un error es van transcriure com 11.000- però la trobada amb els huns d'Àtila va causar el seu martiri.

Sant Hilarió
3. A l'illa de Xipre, sant Hilarió, abat, que, seguint els passos de sant Antoni, primer va portar vida solitària prop de la ciutat de Gaza, i després va ser fundador i exemple de la vida eremítica en esta regió. (c. 371)
4. Commemoració de sant Malc, monjo, del qual sant Jeroni va exposar per escrit el testimoni de la seua ascesi i de la seua vida a Marònia, prop d'Antioquia de Síria, hui Turquia. (s. IV)

5. A Bordeus, a Aquitània, actual França, sant Severí, bisbe, el qual, originari de les regions d'Orient, va ser rebut calorosament per sant Amand, que el va voler com el seu successor. (s. V)

6. Prop de Laon, a la Gàl·lia, també França en l'actualitat, santa Cilina, mare dels sants bisbes Principi de Soissons i Remigi de Reims. (d. 458)

7. A Lió, de nou a la Gàl·lia, commemoració de sant Viàtor, lector, que, deixeble i ministre del bisbe Just de Lió, va seguir-lo en el seu retir a Egipte i en la seua mort. (post 481)

8. A Trèveris, lloc d'Austràsia, a l'actual Alemanya, sant Vendelí, eremita. (s. VII)

9. A Marsella, ciutat de Provença, a la Gàl·lia, hui França, sant Mauront, bisbe, que va ser també abat del monestir de Sant Victor (ca. 780)

10. A Cortona, a la regió italiana de Toscana, beat Pere Capucci, prevere de l'Orde de Predicadors, el qual, meditant sobre la mort, es va exercitar en la vida espiritual i amb la seua predicació va exhortar els fidels a evitar la mort eterna. (1445)

11. Beata Maria Llorença Requesens Llong (en italià: Maria Lorenza Longo; 1463- Nàpols, Itàlia 1539). Viuda del regent aragonés de Nàpols, fou la fundadora de les Germanes Clarisses Caputxines, i de l'hospital d'incurables de Nàpols.

12. A Seül, ciutat de Corea, sant Pere Yu Taech'ol, màrtir, que a tretze anys exhortava els companys de presó a acceptar els turments, i va consumar el seu martiri en rebre cent assots i ser escanyat. (1839)

13. Beats Genar Fueyo Castañón y companys* (Nembra, Astúries, España, 1936), màrtirs. En Genar, sacerdot diocesà, rector, i tres laics de la parròquia i membres de l'Adoració Nocturna.

* Isidre Fernández Cordero, Segon Alonso González i Antoni González Alonso.

12. Al lloc de Belencito, prop de Medellín, a Colòmbia, beata Laura de Santa Caterina de Siena Montoya i Upeguí, verge, que amb notable succés es va dedicar a anunciar l'Evangeli entre els pobles indígenes que encara desconeixien la fe en Crist, i va fundar la Congregació de Germanes Missioneres de Maria Immaculada i Santa Caterina de Siena. (1949)

13. Beat Carles d'Àustria (1887-1922), emperador d'Àustria i rei d'Hongria.

14. Beat Josep Puglisi, anomenat Pino, (1937- Palermo, Itàlia 1993). Sacerdot diocesà assassinat per odi a la fe por la màfia siciliana a la qual s'enfrontà amb gran valor.


at Cap comentari:
Labels: , , , ,

20 d'octubre de 2025, dilluns XXIX

  • Enric Benavent, arquebisbe de València: Dilexit te (I) (2025, octubre 15)

DILLUNS DE LA SETMANA XXIX / I


Lectura primera Rm 4,20-25

L'Escriptura ho diu també per a nosaltres:
Déu ens havia de tindre en compte la fe

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, Abraham, davant de la promesa de Déu, no es deixà endur per la incredulitat, sinó que el va enfortir la fe i donà glòria a Déu. Estava del tot convençut que Déu és prou poderós per a complir allò que ha promés.
Per això també està escrit: «El Senyor li ho comptà com a justícia». I si es va escriure «li ho comptà», no va ser només per a ell, sinó també per a nosaltres, a qui Déu tindrà en compte la fe: nosaltres, que creiem en aquell que va ressuscitar d'entre els morts, Jesús, Senyor nostre, que fou entregat per a perdonar-nos els pecats, i ressuscitat per a fer-nos justs.

Salm responsorial Lc 1,69-70.71-73-74-75 (R.: 68)

El Senyor ha suscitat un salvador poderós
en la casa de David, el seu servent,
com ho havia anunciat, de temps antic,
per boca dels seus sants profetes.

R. Beneït siga el Senyor, Déu d'Israel,
ha visitat el seu poble i l'ha redimit.

És la salvació que ens desliiura dels enemics,
de les mans dels qui ens volen mal,
per fer manifest l'amor als nostres pares,
i el record de l'aliança santa
que jurà al nostre pare Abraham. R.

Prometent concedir-nos que, sense por,
lliures dels enemics, li donem culte
amb santedat i justícia tots els nostres dies. R.

Al·leluia Mt 5,3

Feliços els pobres en l'esperit:
d'ells és el Regne del cel.

Evangeli Lc 12,13-21

Tot això que volies guardar-te, ¿de qui serà?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 
 
En aquell temps, un d'entre la gent digué a Jesús: «Mestre, ordeneu al meu germà que es partixca l'herència amb mi». Jesús li contestà: «Home, ¿qui m'ha nomenat a mi jutge o partidor vostre?». I, dirigint-se a tots, va afegir: «Mireu, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nade en l'abundància, la vida d'un home no depén dels seus béns». 
I els ho explicà amb una paràbola: «A un home ric, la terra li va donar molt. Ell cavil·lava: "¿Què faré si no tinc on guardar tanta collita?" I es va dir: "Ja sé què he de fer: tiraré a terra els graners, i en construiré de més grans, on puga guardar tot el blat i les altres collites. Després podré dir-me a mi mateix: Tens un bon rebals per a molts anys: reposa, menja, beu i passa-t'ho bé". Però Déu li digué: "Insensat, esta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que volies guardar-te, ¿de qui serà?" Açò passa al qui reunix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu». 
 
* * * * *

Santa Íria

Festa de la Mare de Déu Pobra a Xaló

Santa Íria, o Irene de Tomar, o Irene de Portugal.

Irene era una jove noble de Nebància (Portugal). Era tan bonica com pietosa i un jove se'n va enamorar i li va demanar que es casara amb ell, però ella li va dir que havia fet vot de virginitat. El jove ho va haver d'acceptar, però poc temps després, un mestre d'Irene que havia intentat seduir-la i havia estat rebutjat per la xica, va córrer a explicar al jove que Irene aviat seria mare, i este, boig de ràbia, la va matar i va llançar el seu cos al riu. La van trobar a la vora del riu Tajo, davant la vila d'Scalabis, que des d'aleshores s'anomena Santarem (derivació popular de santa Irene). Esta santa és molt estimada a Portugal i a Espanya. [font] 
 

Martirologi Romà


1. Commemoració de sant Corneli, centurió, que a la ciutat de Cesarea de Palestina, actualment a Israel, va ser batejat per l'apòstol sant Pere, com a primícia de l'Església dels gentils. (s. I)

2. A Agen, a Aquitània, hui França, sant Caprasi, màrtir. (c. 303)

3. A Aussonce, a la regió de Reims, a Nèustria, també la França actual, sant Sindulf, eremita, que va triar la vida solitària, solament conegut per Déu. (c. 600)

4. A Salzburg, a Baviera, a Àustria actualment, sant Vital [o Vidal], bisbe, el qual, originari d'Hibèrnia, va ser deixeble de sant Rupert, company en els seus viatges i imitador dels seus treballs i vigílies, i, elegit successor seu, va convertir a la fe de Crist la població de Pinzgau. (c. 730)

5. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Andreu, anomenat "in Crisi" o "Calibita", monjo i màrtir, el qual, nascut a l'illa de Creta, per defensar el culte de les santes imatges, en temps de l'emperador Constantí Coprònim va ser flagel·lat, torturat fins a la mort i llançat des de l'alt de la muralla. (767)

6. Prop de Troyes, al costat del Sena, a la Gàl·lia, actual França, sant Aderald, ardiaca, que amb les seues paraules i els seus exemples va il·lustrar la regla canonical, fins i tot durant el seu empresonament entre els sarraïns en Terra Santa. (c. 1002)

7. A Savigny, a Normandia, també França actualment, santa Adelina, primera abadessa del monestir de Mortain, que va fundar amb l'ajuda de sant Vital, el seu germà. (c. 1125)

Beat Jaume Kern
8. En Lviv, població de Rutènia, a l'actual Ucraïna, beat Jaume Strepa, bisbe de Halyc, de l'Orde dels Germans Menors, il·lustre per la seua sol·licitud pastoral i per les seues virtuts apostòliques. (1409)

9. A Treviso, a Itàlia, santa Maria Bertila (Anna Francesca) Boscardin, verge de la Congregació de Germanes de Santa Dorotea dels Sagrats Cors, que en el seu treball en un hospital es va mostrar sol·lícita per la salut corporal i espiritual dels malalts. (1922)

10. A Viena, a Àustria, beat Jaume (Francesc Alexandre) Kern, prevere de l'Orde Premonstratenc, que, mobilitzat durant la guerra, va ser ferit en combat i, més tard es va entregar al ministeri pastoral. Afectat per una llarga i penosa malaltia, la va suportar amb admirable fortalesa d'ànim. (1924)
at Cap comentari:
Labels: , ,

19 d'octubre de 2025, diumenge XXIX: Dia del Domund

DIUMENGE XXIX / Cicle C


Lectura primera Ex 17,8-13

Mentres Moisès mantenia les mans alçades, guanyava Israel

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, els amalequites vingueren a Refidim per a atacar Israel. Moisés digué a Josué: «Tria uns quants hòmens que ens defenguen i ves demà a lluitar contra els amalequites. Jo m’estaré dret dalt de la muntanya amb el bastó de Déu en la mà». Josué va fer com li havia dit Moisés i va atacar els amalequites. Mentrestant, Moisés, Aaron i Hur havien pujat dalt de la muntanya. Si Moisés mantenia les mans alçades, guanyava Israel; però, si les abaixava, guanyaven els amalequites. Quan a Moisés començaven a pesar-li les mans, li van acostar una pedra, i ell s’hi va assentar. Aaron i Hur, un a cada banda, li sostenien les mans. Així les mantingué fermes fins a la posta del sol. Josué va desfer la tropa amalequita i els passà a tall d’espasa.

Salm responsorial 120,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 2)

Alce els ulls a les muntanyes:
¿d'on em vindrà l'ajuda?
L'ajuda em vindrà del Senyor,
que ha fet el cel i la terra.

R. L'ajuda em vindrà del Senyor,
que ha fet el cel i la terra.

O bé:

Al·leluia.

Que no deixe esvarar el teu peu,
el teu guardià no dorm.
No dorm i sempre vetla
el guardià d'Israel. R.

El Senyor, el teu guardià,
el Senyor, la teua ombra,
està al teu costat.
De dia el sol no et farà mal,
ni la lluna de nit. R.

El Senyor et guarda de tot mal,
et guarda la vida.
El Senyor et guarda quan vas i quan tornes,
ara i per tots els segles. R.

Lectura segona 2Tm 3,14-4,2

Que l'home de Déu siga complet i preparat per a tota obra bona

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu

Estimat, tu persevera en el que has aprés i has acceptat fermament, sabent de qui ho has aprés. Des de ben menut coneixes les Sagrades Escriptures, que tenen el poder de donar-te la saviesa que du a la salvació gràcies a la fe en Jesucrist. Tota l’Escriptura està inspirada per Déu i és útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé, a fi que l’home de Déu siga complet i preparat per a tota obra bona. Davant de Déu i de Jesucrist, que ha de jutjar els vius i els morts, i pensant en la seua manifestació i en el seu regne, et conjure que proclames la paraula de Déu, insistix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és, reprén, interpel·la, exhorta, com un mestre que té molta paciència i sap ensenyar.

Al·leluia He 4,12

La paraula de Déu és viva i eficaç,
i discernix les intencions i els pensaments del cor.

Evangeli Lc 18,1-8

Déu farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell de nit i de dia

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va contar als deixebles una paràbola sobre la necessitat de pregar sempre i sense desanimar-se: 
«En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració a les persones. En la mateixa ciutat hi havia una viuda que anava a buscar-lo sovint i li deia: “Feu-me justícia contra el meu adversari”. Durant molt de temps el jutge no li feia cas, però al remat va pensar: “Jo no tinc temor de Déu ni consideració a les persones, però esta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; i que no vinga ací a molestar-me més”». 
I el Senyor afegí: «Ja veeu què diu este jutge injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que s’aclamen a ell de nit i de dia? ¿Els tindrà esperant? Vos assegure que els farà justícia molt prompte. Però el Fill de l’home, quan vinga, ¿trobarà fe en la terra?» 
 
A. L'oració a Déu, especialment la de petició, ha d'estar basada en la màxima confiança en Déu: «Jo vos invoque perquè vós em responeu, Déu meu; inclineu l'oïda i escolteu les meues paraules. Guardeu-me com a les ninetes dels vostres ulls, a l'ombra de les vostres ales amagueu-me» (ant. d'entrada). Però moltes vegades ens desanimem perquè sembla que Déu no ens escolta. Per això hem de sentir amb atenció l'Ev. de hui, en el qual el Senyor ens diu que hem de pregar sempre i sense desanimar-nos. Però moltes vegades ens falta la fe, i seran ella i la confiança en Déu les que ens ajudaran a pregar sempre, sobretot quan tenim per mediador no ja a Moisés (cf. 1 lect.) sinó a Jesucrist, sabent que Ell ens guarda de tot mal ara i per tots els segles (cf. salm resp.). Demanem-li cada dia que augmente la nostra fe.

B. L'oració és l'altra cara de la fe, perquè sense oració insistent i constant no hi ha fe. Una oració que clama a Déu des de la nostra vida, des del que som i sentim, amb humilitat i pobresa, sentint-nos necessitats. Sempre en camí, i sempre buscant a Déu. Ningú pot jutjar l'oració d'un altre, i hi ha oracions que només Déu sent i ell respondrà amb justícia i misericòrdia. Hi ha qui busca cada dia enmig de molts patiments, propis i aliens. L'oració és un exercici d'inconformisme i d'encontre amb nosaltres mateixos en veritat i amor. En l'oració expressem la nostra verdadera humanitat.
  • Enric Benavent, arquebisbe de València: Dilexit te (I) (2025, octubre 15)

Dia del Domund o Jornada Mundial per l'Evangelització dels Pobles

Memòries del dia

Sant Pere d'Alcàntara
Sant Pere d'Alcàntara, prevere

Sant Pere d'Alcàntara (Alcàntara 1499 - Arenas de San Pedro 1562), prevere de l'Orde dels Germans Menors, adornat amb el do de consell i de vida penitent i austera, va reformar la disciplina regular en els convents de l'Orde a Espanya; fou conseller de santa Teresa de Jesús en l'obra reformadora de l'Orde dels Carmelites.

Sants Joan de Brébeuf, Isaac Jogues, preveres i els seus companys, màrtirs

Recordem els huit màrtirs francesos de la Companyia de Jesús, lliurats a una duríssima tasca missionera entre els hurons. Cinc d'ells van sofrir coratjosament un martiri despietat a l'actual Canadà: són els preveres Joan de Brébeuf († 16 de març de 1649), Antoni Daniel († 4 de juliol de 1648), Gabriel Lalemant († 17 de març de 1649), Carles Garnier († 7 de desembre de 1649) i Nadal Chabanel († 8 de desembre de 1649). Els altres tres: el prevere Isaac Jogues († 18 d'octubre de 1646) i els coadjutors René Goupil († 29 de setembre de 1642) i Joan de la Lande († 19 d'octubre de 1646) van oferir el suprem sacrifici amb heroica fortalesa a l'actual territori dels Estats Units d'Amèrica del Nord. Tots van ser canonitzats per Pius XI l'any 1930.
    Sant Pau de la Creu, prevere, que des de la seua joventut va destacar per la seua vida penitent, el seu zel ardent i la seua singular caritat cap a Crist crucificat, al qual veia en els pobres i malalts. Va fundar la Congregació dels Clergues Regulars de la Creu i de la Passió de Jesucrist, i va passar a la glòria el dia 18 d'octubre. (1775)

Martirologi Romà


Commemoració de sant Joel, profeta, que va anunciar el dia gran del Senyor i el misteri de l'efusió de l'Esperit sobre tota criatura, la qual cosa Déu va tindre a bé fer arribar al seu ple compliment en la persona de Crist el dia de Pentecosta. (s. IV a. C.)

A Roma, commemoració dels sants Ptolemeu, Luci [o Lluci] i un altre company, que, tal com relata sant Justí, sent cristians honestos, per haver représ els costums llicenciosos i la injustícia en les sentències, van ser condemnats a mort en temps de l'emperador Antoní Pius i el prefecte Quint Lol·li Urbic. (c. 160)

A Òstia Tiberina, a l'actual regió del Laci, a Itàlia, sant Asteri, màrtir. (c. s. III)

Prop de Sens, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, commemoració dels sants Sabinià i Potencià, considerats com els dos primers pastors d'esta ciutat que van completar la seua confessió de fe amb el martiri. (c. s. IV)

En terres d'Egipte, sant Var, soldat, que sota l'emperador Maximià, en visitar i ajudar a sis sants eremites empresonats, sabent que un seté havia mort en el desert, es va oferir a ocupar el seu lloc, i al costat d'ells, després de diversos i cruels turments, va adquirir la palma del martiri. (307)

A Auloron, al costat dels Pirineus, a Aquitània, actual França, commemoració de sant Grat, bisbe, que en temps d'Alaric, rei arrià dels gots, va participar en el Concili d'Agde, per a restaurar l'Església en eixa regió de la Gàl·lia. (c. 506)

Al territori de la Bretanya Menor, també a França, sant Etbí, monjo, que va portar vida solitària. (s. VI)

A Cavalhon, a Provença, de nou a l'actual França, sant Verà del Gavaldà, bisbe, que gaudia de gran autoritat, sobretot per les curacions de malalts. (s. VI)

A Evreux, a la Gàl·lia, també França actualment, sant Aquilini, bisbe, qui, segons la tradició, era soldat i que practicava bones obres; amb el consentiment de la seua esposa, va fer vot de continència i va ser elegit bisbe. (c. 690)

A Oxford, a Anglaterra, santa Fridesvida, verge, que, sent d'estirp règia, va ser elegida abadessa d'un monestir doble de monjos i de monges. (1257)

A Biville, prop de Cherbourg, a la regió francesa de Normandia, beat Tomàs Hélye, prevere, que passava els dies en l'exercici del seu ministeri i dedicava les nits a l'oració i a la penitència. (1595)

Sant Felip Howard
A Londres, a Anglaterra, sant Felip Howard, màrtir, que, sent comte d'Arundel i pare de família, va perdre gràcia davant la reina Isabel I per haver abraçat la religió catòlica, per la qual cosa va ser empresonat, i va portar una vida d'oració i penitència, en la pobresa i en les proves, fins a aconseguir la corona del martiri. (1633)

A Nagasaki, del Japó, sants màrtirs Lluc Alfons Gordo, prevere, i Mateu Kohioye, religiós, els dos de l'Orde de Predicadors. El primer va treballar abans a les Illes Filipines i va passar després al Japó, on va ser fervent ministre de l'Evangeli durant deu anys, i el segon, de díhuit anys, va ser el seu company per a propagar i testimoniar la fe cristiana. (1634)

A Langeac, al costat del riu Allier, a França, beata Agnés [o Ainés] de Jesús Galand, verge de l'Orde de Predicadors, que, sent priora del seu monestir, es va distingir pel seu ardent amor cap a Jesucrist i la seua preocupació pel bé de l'Església, oferint contínues oracions i penitències pels seus pastors. (1634)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,

18 d'octubre de 2025, dissabte: Sant Lluc, evangeliste

Festa de Sant Lluc, evangeliste

Sant Lluc, evangeliste, segons la tradició, va nàixer a Antioquia de família pagana i va ser metge de professió. Convertit a la fe de Crist, fou company caríssim de l'apòstol sant Pau, i en el seu llibre de l'Evangeli va exposar per orde, com a escriba de la mansuetud de Crist, tot el que va fer i ensenyar Jesús. Igualment, en el llibre dels Fets dels Apòstols va narrar el començament de la vida de l'Església fins a la primera vinguda de Pau a la ciutat de Roma. És patró dels artistes.

LECTURES DE LA FESTA

Lectura primera 2Tm 4,10-17b

Lluc és l'únic que s'ha quedat amb mi

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu

Benvolgut, 
Demes, per amor a este món, m'ha abandonat i se n'ha anat a Tessalònica; Crescent se n'ha anat a Galàcia, i Titus, a Dalmàcia. Lluc és l'únic que s'ha quedat amb mi. Quan vingues, porta a Marc amb tu, perquè m'és útil en el ministeri. Tíquic, l'he enviat a Efes. Porta'm el mantell que vaig deixar a Tròada, en casa de Carp, i també els llibres, sobretot els de pergamí. Alexandre, el calderer, m'ha fet molt de mal; el Senyor li pagarà segons les seues obres. Guarda-te'n també, perquè s'ha oposat amb totes les forces a le nostres paraules.
Durant la meua primera defensa davant del tribunal no es va presentar ningú a fer-me costat; tots  m'abandonaren. Que no els siga tingut en compte. Però el Senyor m'assistia i em va donar forces per a que acabara de proclamar el missatge, i pogueren escoltar-lo tots els pagans.

Salm responsorial 144,10-11.12-13ab.17-18 (R.: cf. 11a)

Que vos exalcen, Senyor, totes les criatures,
que vos celebren els vostres fidels;
que proclamen la glòria del vostre regnat,
que parlen del vostre poder.

R. Que els fidels, Senyor,
proclamen la glòria del vostre regnat.

Que recorden a tot el món les vostres gestes,
la glòria i l'esplendor del vostre regnat.
El vostre regnat s'estén a tots els segles,
el vostre imperi, a totes les generacions. R.

El Senyor és just en tots el seus camins,
i bondadós en totes les seues obres.
El Senyor està prop dels qui l'invoquen,
dels qui l'invoquen amb sinceritat. R.

Al·leluia Jo 15,16

Soc jo qui vos he elegit
per a confiar-vos la missió d'anar per totes parts 
i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà.

Evangeli Lc 10,1-9

La collita és abundant, però els segadors són pocs

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 
 
En aquell temps, el Senyor en va designar uns altres setanta-dos i els envià davant d’ell, de dos en dos, a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. I els va dir: «La collita és abundant, però els segadors són pocs: demaneu a l’amo dels sembrats que envie segadors als seus sembrats. Aneu: jo vos envie com a corders enmig de llops. No porteu saquet, ni alforja, ni sandàlies, no vos pareu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, primer saludeu: “Pau a esta casa”. Si hi ha gent de pau, la pau que els desitgeu reposarà damunt d’ells; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent allò que tinguen: el qui treballa bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble vos acullen bé, mengeu el que vos posen a taula, cureu els malalts del lloc i digau a la gent d’allí: “El Regne de Déu està prop de vosaltres”».
 
* * * * *

Sant Lluc, evangeliste, és titular de l'església parroquial de Cheste, i hui li fa festa.


Diumenge vinent és el Dia del Domund o Jornada Mundial per l'Evangelització dels Pobles

Martirologi Romà


A Antioquia de Síria, hui Turquia, sant Asclepíades, bisbe, que va ser un del preclar nombre de confessors de la fe durant el temps de persecucions. (218)

A Pozzuoli, a l'actual regió italiana de Campània, sants Pròcul, diaca, Eutici i Acut [o Agut]. (c. s. IV)

A la localitat de Riom, del territori dels arverns, a Aquitània, França en l'actualitat, sant Amable, prevere. (s. V)

A Nassogne, lloc de Brabant, a Austràsia, hui Bèlgica, sant Monó, venerat com a eremita als boscos de les Ardenes i màrtir. (c. 630/640)

A la vila d'Arenas, a Castella, sant Pere d'Alcántara, que a Espanya se celebra demà, dia 19. (1562)

A Auriesville, a l'estat de Nova York, dels Estat Units, martiri de sant Isaac Jogues, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que va ser convertit en esclau pels indígenes, els quals li van tallar els dits i finalment li van obrir el cap a destralades. La seua memòria se celebra el dia 19 d'octubre. (1646)

A Roma, mort de sant Pau de la Creu, prevere, la memòria del qual se celebra demà. (1775)
at Cap comentari:
Labels:

17 d'octubre de 2025, divendres XXVIII

  • Enric Benavent, arquebisbe de València: Dilexit te (I) (2025, octubre 15)


DIVENDRES DE LA SETMANA XXVIII / I

Sant Ignasi d'Antioquia


Oració col·lecta

Déu totpoderós i etern, 
que engalaneu el cos de Crist, que és l’Església, 
amb la passió dels vostres sants; 
concediu-nos que este martiri que hui celebrem, 
igual que va donar a sant Ignasi d’Antioquia la glòria eterna, 
ens obtinga a nosaltres l’ajuda que necessitem.

Lectura primera Rm 4,1-8

Abraham va creure en Déu
i Déu li ho comptà com a justícia

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, ¿què direm que va obtindre Abraham, el nostre pare segons la carn? Si va quedar justificat en virtut de les seues obres, té motiu d'enorgullir-se, però no davant de Déu. Però l'Escriptura diu que «Abraham va creure en Déu i Déu li ho comptà com a justícia». A qui treballa, no li compten el salari com un regal, sinó com a paga; en canvi, a qui no treballa, però creu en aquell que fa justs els pecadors, se li compta la seua fe com a justícia.
També David proclama la ventura d'aquell que Déu compta entre els justs al marge de les obres, i diu: «Feliç el que ha sigut perdonat i ha vist colgat el seu pecat; feliç aquell a qui el Senyor no li apunta la falta».

Salm responsorial 31,1-2.5.11 (R.: cf. 7)

Feliç el que ha sigut perdonat
i ha vist colgat el seu pecat;
feliç aquell a qui el Senyor
no li apunta la falta,
i té un cor sense plecs.

R. En vós he trobat el meu refugi.
Em rodegeu de cants de llibertat.

Ara reconec el pecat,
no vos amague més la culpa.
M'he dit: "Confessaré al Senyor la falta".
I vós m'heu perdonat el pecat comés. R.

Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor;
els nets de cor, aclameu-lo. R.

Al·leluia Salm 32,22

Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;
eixa és l'esperança que posem en vós.

Evangeli Lc 12,1-7

Déu, inclús, vos té comptats cada un dels cabells

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 
 
En aquell temps, s'havia aglomerat la gent a milers, fins al punt que es xafaven els uns als altres, i Jesús començà a dir primer als seus deixebles: «Guardeu-vos del rent dels fariseus, que és la hipocresia, perquè no hi ha res secret que no haja de ser descobert, ni res tan amagat que no haja de ser conegut; per tant, el que heu dit en la foscor, ho diran a plena llum; el que heu parlat a cau d'orella en un celler, ho pregonaran des dels terrats. 
Amics meus, vos dic que no tingueu por dels qui maten el cos, i després ja no poden fer-vos mal. Jo vos indicaré de qui heu de tindre por: n'heu de tindre d'aquell que, després de llevar la vida, té encara poder de tirar-vos a l'infern. D'este sí, que n'heu de tindre por ¿No es venen cinc pardalets per pocs diners? I Déu no n'oblida ni un. Encara més: vos té comptats tots els cabells del cap. No tingueu por: valeu més que tots els pardalets junts». 
 
* * * * *

Aniversari del naiximent de Lluís Lúcia i Lúcia, polític valencià (les Coves de Vinromà, 1888)
A Carcaixent comença el Novenari a la Mare de Déu d'Aigües Vives

Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa


Opció preferencial pels pobres


Papa Francesc: Audiència general (19 d'agost de 2020)

Catequesi - "Curar el món": 3. L'opció preferencial pels pobres i la virtut de la caritat

Benvolguts germans i germanes, bon dia!

La pandèmia ha deixat al descobert la difícil situació dels pobres i la gran desigualtat que regna en el món. I el virus, si bé no fa excepcions entre les persones, ha trobat, en el seu camí devastador, grans desigualtats i discriminació. I les ha incrementades!

Per tant, la resposta a la pandèmia és doble. D'una banda, és indispensable trobar el remei per a un virus menut però terrible, que posa de genolls a tothom. Per l'altra, hem de curar un gran virus, el de la injustícia social, de la desigualtat d'oportunitats, de la marginació i de la falta de protecció dels més dèbils. En esta doble resposta de sanació hi ha una elecció que, segons l'Evangeli, no pot faltar: és l'opció preferencial pels pobres (cf. exhort. ap. Evangelii gaudium [EG], 195). I esta no és una opció política; ni tampoc una opció ideològica, una opció de partits. L'opció preferencial pels pobres està en el centre de l'Evangeli. I el primer a fer-ho ha sigut Jesús; ho hem escoltat en el passatge de la Carta als Corintis que s'ha llegit a l'inici. Ell, sent ric, s'ha fet pobre per a enriquir-nos a nosaltres. S'ha fet un de nosaltres i, per això, en el centre de l'Evangeli, en el centre de l'anunci de Jesús està esta opció.

Crist mateix, que és Déu, s'ha despullat a si mateix, fent-se igual als hòmens; i no ha triat una vida de privilegi, sinó que ha triat la condició de serf (cf. Flp 2, 6-7). Es va aniquilar a si mateix convertint-se en serf. Va nàixer en una família humil i va treballar com a artesà. Al principi de la seua predicació, va anunciar que en el Regne de Déu els pobres són benaurats (cf. Mt 5, 3; Lc 6, 20; EG, 197). Estava enmig dels malalts, els pobres i els exclosos, mostrant-los l'amor misericordiós de Déu (cf. Catecisme de l'Església Catòlica, 2444). I moltes vegades ha sigut jutjat com un home impur perquè anava on els malalts, els leprosos, que segons la llei de l'època eren impurs. I Ell ha corregut el risc per estar prop dels pobres.

Per això, els seguidors de Jesús es reconeixen per la seua proximitat als pobres, als menuts, als malalts i als presos, als exclosos, als oblidats, a qui està privat d'aliment i roba (cf. Mt 25, 31-36; CIC, 2443). Podem llegir eixe famós paràmetre sobre el qual serem jutjats tots, serem jutjats tots. És Mateu, capítol 25. Este és un criteri-clau d'autenticitat cristiana (cf. Gal 2,10; EG, 195). Alguns pensen, erròniament, que este amor preferencial pels pobres és una tasca per a pocs, però en realitat és la missió de tota l'Església, deia Sant Joan Pau II (cf. S. Joan Pau II, enc. Sollicitudo rei socialis, 42). «Cada cristià i cada comunitat estan cridats a ser instruments de Déu per a l'alliberament i promoció dels pobres» (EG, 187).

La fe, l'esperança i l'amor necessàriament ens espenten cap a esta preferència pels més necessitats,[1] que va més enllà de la pura necessària assistència (cf. EG, 198). Implica de fet caminar junts, deixar-se evangelitzar per ells, que coneixen bé el Crist sofrent, deixar-se "contagiar" per la seua experiència de la salvació, de la seua saviesa i de la seua creativitat (cf. ibíd.). Compartir amb els pobres significa enriquir-se mútuament. I, si hi ha estructures socials malaltes que els impedixen somiar pel futur, hem de treballar junts per a sanar-les, per a canviar-les (cf. ibíd., 195). I a això conduïx l'amor de Crist, que ens ha estimat fins a l'extrem (cf. Jn 13, 1) i arriba fins als confins, als màrgens, a les fronteres existencials. Portar les perifèries al centre significa centrar la nostra vida en Crist, que «s'ha fet pobre» per nosaltres, per a enriquir-nos «per mitjà de la seua pobresa» (2 Cor 8, 9).[2]

Tots estem preocupats per les conseqüències socials de la pandèmia. Tots. Molts volen tornar a la normalitat i reprendre les activitats econòmiques. Cert, però esta "normalitat" no hauria de comprendre les injustícies socials i la degradació de l'ambient. La pandèmia és una crisi i d'una crisi no s'ix iguals: o eixim millors o eixim pitjors. Nosaltres hem d'eixir millors, per a millorar les injustícies socials i la degradació ambiental. Hui tenim una ocasió per a construir una cosa diferent. Per exemple, podem fer créixer una economia de desenvolupament integral dels pobres i no d'assistencialisme. Amb això no vull condemnar l'assistència, les obres d'assistència són importants. Pensem en el voluntariat, que és una de les estructures més belles que té l'Església italiana. Però hem d'anar més enllà i resoldre els problemes que ens impulsen a fer assistència. Una economia que no recórrega a remeis que en realitat enverinen la societat, com els rendiments dissociats de la creació de llocs de treball dignes (cf. EG, 204). Esta classe de beneficis està dissociada per l'economia real, la que hauria de donar benefici a la gent comuna (cf. enc. Laudato si' [LS], 109), i a més resulta a vegades indiferent als danys infligits a la casa comuna. L'opció preferencial pels pobres, esta exigència eticosocial que prové de l'amor de Déu (cf. LS, 158), ens dona l'impuls a pensar i a dissenyar una economia on les persones, i sobretot els més pobres, estiguen en el centre. I ens anima també a projectar la cura del virus privilegiant a aquells que més ho necessiten. ¡Seria trist si en la vacuna per a la Covid-19 es donara la prioritat als rics! Seria trist si esta vacuna es convertira en propietat d'esta o aquella nació i no siga universal i per a tots. I quin escàndol seria si tota l'assistència econòmica que estem veent —la major part amb diners públics— es concentrara a rescatar indústries que no contribuïxen a la inclusió dels exclosos, a la promoció dels últims, al bé comú o a cuidar la creació (ibíd.). Hi ha criteris per a triar quines seran les indústries que cal ajudar: les que contribuïxen a la inclusió dels exclosos, a la promoció dels últims, al bé comú i a cuidar la creació. Quatre criteris.

Si el virus haguera novament d'intensificar-se en un món injust per als pobres i els més vulnerables, hem de canviar este món. Amb l'exemple de Jesús, el metge de l'amor diví integral, és a dir, de la sanació física, social i espiritual (cf. Jn 5, 6-9) —com era la sanació que feia Jesús—, hem d'actuar ara, per a sanar les epidèmies provocades per menuts virus invisibles, i per a sanar les provocades per les grans i visibles injustícies socials. Propose que això es faça a partir de l'amor de Déu, posant les perifèries en el centre i als últims en primer lloc. No oblidem eixe paràmetre sobre el qual serem jutjats, Mateu, capítol 25. Posem-ho en pràctica en este repunt de l'epidèmia. I a partir d'este amor concret, ancorat en l'esperança i fundat en la fe, un món més sa serà possible. En cas contrari, eixirem pitjor d'esta crisi. Que el Senyor ens ajude, ens done la força per a eixir millors, responent a la necessitat del món de hui.


[1] cf. Congregació per a la Doctrina de la Fe, Instrucció sobre alguns aspectes de la "Teologia de l'Alliberament", (1984), cap. V.

[2] Benet XVI, Discurs inaugural de la V Conferència General de l'Episcopat Llatinoamericà i del Carib (13 de maig de 2007), 3.

Martirologi Romà


Sant Ignasi d'Antioquia, bisbe i màrtir

Hui se celebra la memòria de sant Ignasi, bisbe i màrtir, deixeble de l'apòstol sant Joan i segon successor de sant Pere en la seu d'Antioquia. En temps de l'emperador Trajà va ser condemnat al suplici de les feres i traslladat a Roma, on va consumar el seu gloriós martiri l'any 107. Durant el viatge, va escriure set cartes dirigides a diverses Esglésies, en les quals exhortava els germans a servir a Déu units al bisbe, i que no li impediren ser immolat com a víctima per Crist.


Sant Osees, profeta.

Commemoració de sant Osees, profeta, que no sols amb les seues paraules, sinó amb la seua mateixa vida va mostrar el Senyor al poble infidel d'Israel, com a Espòs sempre fidel i mogut per una misericòrdia infinita. (s. VIII aC)

Commemoració dels sants Ruf i Zòsim, màrtirs, sobre els quals sant Policarp, com a companys de martiri de sant Ignasi, va confirmar, en escriure als filipencs, que «van participar en la passió del Senyor, no van estimar la vida present, sinó a Aquell que per ells i per tots els hòmens va morir i va ressuscitar». (107)

Vos exhorte, a tots, que obeïu la paraula de la justícia i practiqueu tota paciència, aquella que hem tingut la sort de veure amb els propis ulls no solament en els benaurats Ignasi, Zòsim i Ruf, sinó també en altres d'entre vosaltres mateixos, i fins en el mateix Pau i en els altres apòstols. Imiteu-los, dic, ben persuadits que tots ells no han corregut debades, sinó en la fe i en la justícia, i que ara estan al lloc que els és degut, prop del Senyor, amb el qual han patit... (Policarp d'Esmirna: Carta als filipencs, IX)

A l'Àfrica Proconsular, actual Tunísia, sants màrtirs Volitans, als quals sant Agustí va celebrar en un sermó. (c. s. III)

A Licòpolis, a Egipte, sant Joan, eremita, que entre les seues moltes virtuts es va distingir pel seu esperit profètic. (s. IV)

A Agen, a Aquitània, hui França, sant Dulcidi, bisbe, que va lluitar intrèpidament per la fe catòlica contra l'heretgia arriana. (s. V)

A la ciutat d'Orange, a la regió de Provença, de la Gàl·lia, també l'actual França, sant Florenci, bisbe. (c. 524)

A Tolosa, de nou a la Gàl·lia, mort de sant Gilbert, abat de Cîteaux, home il·lustre pel seu saber, que, nascut a Anglaterra, va defendre sant Tomàs Becket. (1167)

A Binasco, a la regió italiana de Llombardia, beat Baltasar Ravaschieri de Chiavari, prevere de l'Orde dels Germans Menors. (1492)

A Wrexham, al País de Gal·les, hui el Regne Unit, sant Ricard Gwyn, màrtir, que sent pare de família i mestre d'escola, devot de la fe catòlica, el van empresonar sota l'acusació d'animar altres persones a la conversió, i després de repetides tortures, mantenint-se en la seua fe, va ser penjat i, encara respirant, esquarterat. (1584)

A Roma, beat Pere de la Nativitat de Santa Maria Verge Casani, prevere de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia, que va orientar els seus dots naturals i de la gràcia a l'educació dels xiquets, content de servir a Déu en els pàrvuls. (1647)

A Paray-le-Monial, a la regió d'Autun, a França, mort de santa Margarida Maria d'Alacoque, verge, la memòria de la qual es va celebrar ahir. (1690)

A la regió de Laval, també a França, beat Jaume Burin, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa va exercir el seu ministeri pastoral d'amagat, havent de passar de casa a casa, fins que va ser afusellat mentre sostenia a les seues mans el calze. (1794)

A Valenciennes, igualment de França, beates Maria Natàlia de Sant Lluís (Maria Lluïsa Josepa) Vanot i quatre companyes, vèrgens de l'Orde de les Ursulines i màrtirs, que, durant la Revolució Francesa, van ser condemnades a mort pels qui odiaven la fe catòlica, i van pujar al patíbul recitant el salm Miserere. (1794)

A Hué, a Annam, hui Vietnam, sant Isidor Gagelin, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que per la seua fe en Crist va ser escanyat en temps de l'emperador Minh Mang. (1833)

Beat Contard Ferrini,
professor laic
A la localitat de Suna, al costat del llac Maggiore, a Itàlia, beat Contard Ferrini, que, dedicat a l'educació de la joventut, va superar amb la fe i la vida cristiana les ciències humanes. (1902)

A Carrión de Calatrava, a Ciudad Real, beat Fidel Fuidio Rodríguez, religiós de la Societat de Maria i màrtir. (1936)

A la Nucia, beat valencià Ramon Esteve Juli Bou i Pascual, prevere i màrtir. (1936) (memòria a Planes i la Nucia).

A Algemesí, beata valenciana Tàrsila Córdoba Belda, màrtir, mare de família i viuda. (1936) (memòria a Sollana i Algemesí)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , , , , , , ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)

entrada destacada

21 d'octubre de 2025, dimarts XXIX

DIMARTS DE LA SETMANA XXIX / I Lectura primera Rm 5,12.15b.17-19.20b-21 Si pel pecat d'un sol home va imperar la mort, amb més motiu enc...

entrades populars