 |
| Tondo Doni (Miquel Àngel) |
Diumenge dins de l'Octava de Nadal
FESTA DE LA SAGRADA FAMÍLIA: JESÚS, MARIA I JOSEP / Cicle B
Se celebra el dia 30 de desembre quan Nadal cau en diumenge
Lectures de la missa.
Lectura primera Gn 15,1-6;21,1-3
Abram cregué en el Senyor
i el Senyor li ho comptà com a justícia
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, el Senyor va fer sentir la seua paraula a Abram en una visió i li va dir: «No tingues por, Abram: jo soc el teu protector. La teua recompensa serà molt gran». Abram li va respondre: «Senyor, Déu meu, ¿què em donareu? Jo me'n vaig sense fills, i l'hereu de ma casa haurà de ser Elièzer de Damasc». Abram va afegir: «No m'heu donat descendència i el meu hereu haurà de ser un dels meus servidors». Aleshores el Senyor li va fer sentir la seua paraula i li va dir: «No serà este, el teu hereu: serà el fill que naixerà de tu». Després el Senyor el va fer eixir fora de la tenda i li va dir: «Mira el cel i compta les estreles, si és que les pots comptar»; i va afegir:«així serà la teua descendència».
Abram cregué en el Senyor i el Senyor li ho comptà com a justícia.
El Senyor va visitar a Sara tal com havia dit, i va complir en ella allò que havia promés. Sara va concebre i va donar un fill a Abraham en la seua vellesa, just en el temps que Déu li havia anunciat.
Abraham va posar el nom d'Isaac al fill que li havia nascut de Sara.
Salm responsorial 104,1-2.3-4.5-6.8-9 (R.: 7a.8a)
Enaltiu el Senyor, invoqueu el seu nom,
proclameu entre els pobles les seues gestes.
Canteu-li al so de les cítares,
mediteu tots els seus prodigis.
R. El Senyor, el nostre Déu,
recorda sempre l'aliança.
Glorieu-vos del seu nom, que és sant,
alegreu-vos els qui busqueu el Senyor.
Busqueu el Senyor i el seu poder,
busqueu sempre la seua presència. R.
Recordeu les meravelles que ha obrat,
els seus prodigis i les seues decisions,
fills d'Abraham, el seu servent,
fills de Jacob, el seu elegit. R.
Recorda sempre l'aliança,
la promesa feta per a mil generacions,
l'aliança pactada amb Abraham,
el jurament fet a Isaac. R.
Lectura segona He 11,8.11-12.17-19
La fe d'Abraham, de Sara i d'Isaac
Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, gràcies a la fe, Abraham, cridat per Déu, va obeir i se'n va anar a la terra que havia de posseir en herència. Abraham va eixir sense saber on anava.
Gràcies a la fe, també Sara, que era estèril, obtingué la capacitat de fundar un llinatge, a pesar de la seua edat avançada; i és que va posar la confiança en el qui havia fet la promesa. Per això d'un sol home, Abraham, que ja estava a les portes de la mort, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estreles del cel i com els grans d'arena de la vora de la mar.
Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, va oferir el seu fill Isaac. I era el seu fill únic que oferia, el destinatari de la promesa. Déu havia dit d'ell: Per Isaac tindràs la descendència que portarà el teu nom. Però Abraham confiava que Déu seria prou poderós per a ressuscitar un mort. Per això recobrà el seu fill, com una prefiguració d'esta veritat.
Déu antigament havia parlat als pares
però ara ens ha parlat a nosaltres
El xiquet creixia també en saviesa
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Quan es compliren els dies de la seua purificació, segons la llei de Moisés, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per a presentar-lo al Senyor, [tal com prescriu la llei del Senyor: «tot baró primogènit serà consagrat al Senyor»; i per a oferir en sacrifici «un parell de tórtores o dos colomins», com diu la llei del Senyor.
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i piadós que esperava l'hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l'Esperit Sant.
En una revelació, l'Esperit Sant li havia promés que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà, per tant, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb el xiquet Jesús, per a complir amb ell allò que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí a Déu dient:
«Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent
se'n vaja en pau com li havíeu promés.
Els meus ulls han vist el Salvador
que preparàveu per a presentar-lo a tots els pobles;
llum que es revele a les nacions,
glòria d'Israel, el vostre poble».
Son pare i sa mare estaven meravellats d'açò que es deia d'ell. Simeó els va beneir i digué a Maria, sa mare:
«Este xiquet serà motiu que molts caiguen a Israel i molts d'altres s'alcen; serà signe de contradicció, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima; així es revelaran els sentiments amagats en els cors de molts».
Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser, d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia huitanta-quatre anys. No es movia mai del temple, servint a Déu nit i dia amb dejunis i oracions. Ella, que es trobava allí a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del xiquet a tots els qui esperaven el temps de la redempció de Jerusalem.]
Quan hagueren complit tot el que ordenava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret.
El xiquet creixia en edat i en saviesa, i la gràcia de Déu estava en ell.
Festa de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep, titular d'esglésies parroquials a Alacant, Alzira, Castelló de la Plana, Elx, Gandia, Pego, Polinyà de Xúquer, Torrent, València i la Vilavella.
JORNADA DE LA SAGRADA FAMÍLIA
Família, portadora de la Bona Notícia
PREGÀRIA
Oh, Déu, vos donem gràcies perquè ens heu permés participar de la vostra paternitat divina en donar-nos com a do i regal, els nostres fills. Són vostres i a vós vos els oferim.
Vos demanem que mai s'aparten de vós: deslliureu-los de tot mal, porteu-los pel camí de la vida, protegiu-los a recer del vostre cor, cuideu-los i conserveu-los bons, ferms en la fe i sans de cos i ànima.
Doneu-los la llum per a conéixer el vostre projecte d'amor per a ells i que la força del vostre Esperit els faça valents per a complir-lo.
I a nosaltres, concediu-nos ser bons pares per a que a través de nosaltres ells descobrixquen l'amor que els teniu.
Que la nostra família siga la Betània on el vostre cor descanse, "església domèstica" en què s'alimente i cuide la vida de santedat i planter de vocacions als diferents estats de la vida cristiana.
A la Sagrada Família de Natzaret confiem la nostra llar: guardeu-nos en el vostre amor i guieu-nos sempre fins a la llar del cel. Amén.
El 31 de desembre
114. De la pietat popular provenen alguns exercicis de pietat característics del 31 de desembre. Este dia se celebra, en la major part dels països d'Occident, el final de l'any civil. L'ocasió convida els fidels a reflexionar sobre el "misteri del temps", que corre veloç i inexorable. Això suscita en el seu esperit un doble sentiment: penediment i pesar per les culpes comeses i per les ocasions de gràcia perdudes durant l'any que arriba al final; agraïment pels beneficis rebuts de Déu.
Esta doble actitud ha donat origen, respectivament, a dos exercicis de pietat: l'exposició prolongada del Santíssim Sagrament, que oferix una ocasió a les comunitats religioses i als fidels, per a un temps d'oració, preferentment en silenci; al cant del Te Deum, com a expressió comunitària de lloança i agraïment pels beneficis obtinguts de Déu en el curs de l'any que està a punt d'acabar.
En alguns llocs, sobretot en comunitats monàstiques i en associacions laicals marcadament eucarístiques, la nit del 31 de desembre se celebra una vigília d'oració que sol concloure amb la celebració de l'Eucaristia. S'ha d'encoratjar esta vigília, i la seua celebració ha d'estar en harmonia amb els continguts litúrgics de l'Octava de Nadal, viscuda no sols com una reacció justificada davant la despreocupació i dissipació amb què la societat viu el pas d'un any a un altre, sinó com a ofrena vigilant al Senyor, de les
primícies del nou any.
(Directori sobre la pietat popular i la litúrgia)
Aniversari dels naiximents del papes valencians Calixt III (Torreta de Canals 1378) i Alexandre VI (Xàtiva 1431)
Dia de l'Home dels Nassos
Nit de cap d'any
Martirologi Romà
Commemoració de Sant Silvestre I, papa.
Sant Silvestre I,
papa, que piadosament va regir l'Església durant molts anys, període en el qual l'emperador Constantí August va construir basíliques venerables, i en el Concili de Nicea va aclamar a Crist com a Fill de Déu. En este dia el seu cos va ser enterrat a Roma, al cementeri de Priscil·la.
(335)
3. A Sens, de la Gàl·lia Lugdunense, hui França,
santa Coloma, verge i màrtir.
(s. IV)
4. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia,
sant Zòtic, prevere, que es va preocupar d'alimentar els òrfens.
(s. IV)
5. A Jerusalem,
santa Melània la Jove, que amb el seu marit
sant Pinià, va deixar Roma; es van dirigir tots dos a la Ciutat Santa, en la qual van portar una vida religiosa, ella entre les dones consagrades a Déu i ell entre els monjos, i on tots dos van morir santament
(439).
6. A Ravenna, a la regió de Flamínia, actual Emília-Romanya, a Itàlia,
sant Barbacià, prevere.
(s. V)
7. A Lausanne, al territori d'Helvècia, hui Suïssa,
sant Màrius, bisbe, que va traslladar allí la seu d'
Aventicum, va edificar moltes esglésies i va ser defensor dels pobres.
(594)
8. Al territori de la Louvesc, a les muntanyes pròximes a lo Puéi de Velai [Le Puy-en-Velay], a França,
sant Joan Francesc Régis [sant Régis], prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, el qual, peregrinant per les muntanyes i llogarets, va procurar sense descans la renovació de la fe catòlica en les ànimes dels habitants, mitjançant la predicació i la celebració del sagrament de la penitència.
(1640)
9. A la fortalesa de Mercuès, prop de Càors, a la Gàl·lia meridional, actual França, trànsit del
beat Alan de Solminihac, bisbe de Caòrs, que amb les visites pastorals va laborar per redreçar els costums del poble, treballant amb apostòlica insistència a renovar l'Església que tenia encomanada.
(1659)
.jpg/404px-Natividad%2C_de_Mart%C3%ADn_Torner_(Museo_de_Bellas_Artes_de_Valencia).jpg)
