Cap d'Any de 2024, dilluns: Mare de Déu

Dia 1 de gener

OCTAVA DE NADAL

SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU


Solemnitat de Santa María, Mare de Déu, en l'octava de la Nativitat del Senyor i en el dia de la seua Circumcisió. Els Pares del Concili d'Efes la van aclamar com a Theotokos, perquè en ella la Paraula es va fer carn, i va acampar entre els hòmens el Fill de Déu, príncep de la pau, el nom del qual està per damunt de tot altre nom.

Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu, titular de l'església parroquial de la Coma (Paterna) i d'una d'Elx. 

LECTURES DE LA MISSA (AVL)

Lectura primera Nm 6,22-27

Invocaran el meu nom a favor del poble d'Israel, i jo el beneiré

Lectura del llibre dels Nombres

En aquells dies, el Senyor digué a Moisès:
«Digues a Aaron i als seus fills: Beneïu el poble d'Israel amb estes paraules:
"Que el Senyor et beneïsca i et guarde,
que et faça vore la claror de la seua mirada
i s'apiade de tu;
que el Senyor gire cap a tu la mirada
i et done la pau".
Així invocaran el meu nom a favor del poble d'Israel, i jo el beneiré».

Salm responsorial 66,2-3.5.6 i 8 (R.: 2a)

Que Déu tinga pietat i ens beneïsca,
que ens faça vore la claror de la seua mirada.
La terra coneixerà els vostres camins,
tots els pobles, la vostra salvació.

R. Que Déu tinga pietat i ens beneïsca.

Que s'alegren els pobles i criden de goig.
Vós regiu les nacions amb rectitud
i guieu els pobles de la terra. R.

Que vos alaben els pobles, Déu nostre,
que vos alaben tots els pobles.
Que Déu ens beneïsca, i el veneren
d'un extrem a l'altre de la terra. R.

Lectura segona Ga 4,4-7

Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia

Germans, quan el temps arribà a la seua plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sotmés a la Llei, per a rescatar els qui vivien sotmesos a la Llei, a fi que obtinguérem ja la condició de fills. 
I la prova que som fills és que Déu ha enviat l'Esperit del seu Fill, que crida en els nostres cors: «!Abbà, Pare!». 
Per tant, ja no eres esclau, sinó fill; i si eres fill, també eres hereu, per gràcia de Déu.

Al·leluia He 1,1-2

Déu antigament havia parlat als pares
per boca dels profetes,
però ara ens ha parlat a nosaltres
en la persona del Fill.

Evangeli Lc 2,16-21

Els pastors trobaren a Maria i Josep amb el xiquet. Passats huit dies, li posaren el nom de Jesús

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els pastors anaren corrents a Betlem i trobaren a Maria i Josep, amb el xiquet en el pesebre. Havent-ho vist amb els propis ulls, contaren les coses que els havien dit d'aquell infant, i tots els qui ho sentien es meravellaven del que deien els pastors. Maria guardava totes estes coses en el seu cor i les meditava.
Després els pastors se'n tornaren, glorificant a Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit. Ho trobaren tot com els ho havien anunciat.
Passats huit dies, quan hagueren de circumcidar-lo, li posaren el nom de Jesús, tal com ho havia indicat l'àngel abans que el concebera sa mare. 
 
Buscar la pau a redós de la benedicció de Déu és el desig de la benedicció que llegim en la primera lectura. Una benedicció que busca la claror de la mirada del Déu bondadós que il·lumina la nostra existència. Responem a esta benedicció amb el Salm fent així nostra la petició que tots coneguen la bondat de Déu. Sant Pau ens parla de l'enviament de part de Déu del seu Fill, nascut d'una dona, perquè poguérem cridar a Déu «Pare». L'Evangeli ens presenta l'escena de Jesús en el pesebre, el Fill de Déu, el «príncep de la pau». La maternitat virginal de Maria, mare de Jesús i mare de l'Església, «guardava totes estes coses en el seu cor i les meditava».

A Santa Maria en la solemnitat de la seua maternitat divina

Gràcies, oh Santa Mare del Fill de Déu, Jesús,
Santa Mare de Déu!

Gràcies per la vostra humilitat
que ha atret la mirada de Déu;
gràcies per la fe
amb la qual heu acollit la seua Paraula;
gràcies pel coratge
amb què vàreu dir "ací em teniu",
oblidant-vos de vós,
fascinada per l'Amor Sant,
feta tota una amb la seua esperança.

Gràcies, oh Santa Mare de Déu!
pregueu per nosaltres, pelegrins en el temps;
ajudeu-nos a caminar pel camí de la pau.

Amén.

Papa Francesc


Aniversari del naiximent de sant Lluís Bertran (València 1526)
Beat valencià Andrés Gómez Sáez, prevere salesià, màrtir (1937) (memòria a Bicorb).

LVII Jornada Mundial de la Pau

2. A Cesarea de Capadòcia, a l'actual Turquia, mort de sant Basili, bisbe, la memòria del qual se celebra demà. (379)

3. A Itàlia, commemoració de sant Justí, que va ser bisbe il·lustre pel seu zel i defensa dels cristians. (s. IV)

4. A Roma, sant Almaqui [o Telèmac], que, havent-se oposat a les lluites de gladiadors, per orde d'Alipi, prefecte de la ciutat, va ser mort per ells i comptat entre els màrtirs vencedors. (391)

5. A les muntanyes del Jura, a la regió de la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, commemoració de sant Eugend, abat de Condat, que des de la seua adolescència va viure en esta abadia, on va promoure la vida comuna dels monjos. (516)

6. A Ruspe, ciutat de Bizacena, hui Tunísia, sant Fulgenci, bisbe, qui, després d'haver sigut procurador d'eixe lloc, va abraçar la vida monàstica i va ser constituït bisbe. En la persecució desencadenada pels vàndals, va patir molt a causa dels arrians i, exiliat a Sardenya pel rei Trasamund, va poder a la fi tornar a Ruspe, on va dedicar la resta de la seua vida a alimentar els seus fidels amb paraules de gràcia i de veritat. (c. 632)

7. A Viena del Delfinat [Vienne], a Borgonya, actualment França, sant Clar, abat del monestir de Sant Marcel, que va deixar als seus monjos un exemple de perfecció religiosa. (660/670)

8. A Troyes, ciutat de Nèustria, també hui França, sant Frodobert [o Frobert], fundador i primer abat del monestir de La Celle. (c. 667)

9. Al monestir de Fécamp, a Normandia, igualment a l'actual França, mort de sant Guillem, abat de Sant Benigne de Dijon, que al final de la seua vida va dirigir amb fermesa i prudència molts monjos, distribuïts en quaranta monestirs. (1031)

10. A Souvigny, ciutat de Borgonya, de nou a França, mort de sant Odiló, abat de Cluny, que va ser sever amb si mateix, però dolç i misericordiós amb els altres. Va establir treves entre els qui estaven en lluita, i en temps de fam va ajudar els necessitats amb totes les seues forces. Va ser el primer a establir en els seus monestirs la Commemoració de tots els fidels difunts, fixant-la per a l'endemà a la Solemnitat de Tots Sants. (1049)

11. A Gablonné, a Bohèmia, hui Txèquia, santa Zdislava, mare de família, que va prestar consol als afligits. (1252)

12. Al lloc de Gualdo Cattaneo, a la regió hui italiana d'Úmbria, beat Hugolí, que va viure com a anacoreta. (s. XIV)

13. A Roma, sant Josep Maria Tomasi, prevere de l'Orde de Clergues Regulars Teatins i cardenal, qui, desitjant ardentment la instauració del culte diví, es va dedicar amb tenacitat a la investigació i publicació de textos i documents litúrgics més antics, així com a la catequesi de xiquets. (1713)

14. A Avrillé, a la rodalia d'Angers, a França, beats Joan i Renat Lego, preveres i màrtirs, que van ser degollats durant la Revolució Francesa per haver-se negat a pronunciar l'execrable jurament imposat al clergat. (1794)

15. A Roma, sant Vicent Maria Strambi, bisbe de Macerata i Tolentino, de la Congregació de la Passió de Jesucrist, que va governar santament les diòcesis que tenia encomanades, i per la seua fidelitat al Romà Pontífex va ser desterrat. (1824)

16. A la ciutat de Hasselt, prop de Maastricht, a Bèlgica, beat Valentí Paquay, prevere de l'Orde dels Germans Menors, qui es va distingir, per l'admirable exemple de la seua caritat cristiana, en la predicació, en el ministeri de la reconciliació i en fomentar la devoció al Rosari, aconseguint, en el seu esperit d'humilitat, una sublim santedat. (1905)

17. A Lvov, ciutat d'Ucraïna, beat Segimon Gorazdowski, prevere, originari de Polònia, que es va distingir pel seu amor al proïsme, per ser precursor en l'obstinació de protegir la vida i per fundar l'Institut de Germanes de Sant Josep, dedicat a l'atenció dels pobres i abandonats. (1920)

18. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, a Alemanya, beat Marià Konopinski, prevere i màrtir, el qual, polonés d'origen, va morir en la pau de Crist a causa de les atrocitats que li van infligir els metges d'aquell lloc. (1943)

19. Beat Lojze Grozde (1923- Mirna, Eslovènia 1943). Laic catòlic d'Eslovènia, membre de l'Acció Catòlica. Va ser torturat i assassinat per partisans iugoslaus.
at Cap comentari:
Labels: , , , ,

31 de desembre de 2023, diumenge: La Sagrada Família

Tondo Doni (Miquel Àngel)

Diumenge dins de l'Octava de Nadal


FESTA DE LA SAGRADA FAMÍLIA: JESÚS, MARIA I JOSEP / Cicle B

Se celebra el dia 30 de desembre quan Nadal cau en diumenge


Lectures de la missa.

Lectura primera Gn 15,1-6;21,1-3

Abram cregué en el Senyor
i el Senyor li ho comptà com a justícia

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, el Senyor va fer sentir la seua paraula a Abram en una visió i li va dir: «No tingues por, Abram: jo soc el teu protector. La teua recompensa serà molt gran». Abram li va respondre: «Senyor, Déu meu, ¿què em donareu? Jo me'n vaig sense fills, i l'hereu de ma casa haurà de ser Elièzer de Damasc». Abram va afegir: «No m'heu donat descendència i el meu hereu haurà de ser un dels meus servidors». Aleshores el Senyor li va fer sentir la seua paraula i li va dir: «No serà este, el teu hereu: serà el fill que naixerà de tu». Després el Senyor el va fer eixir fora de la tenda i li va dir: «Mira el cel i compta les estreles, si és que les pots comptar»; i va afegir:«així serà la teua descendència».
Abram cregué en el Senyor i el Senyor li ho comptà com a justícia.
El Senyor va visitar a Sara tal com havia dit, i va complir en ella allò que havia promés. Sara va concebre i va donar un fill a Abraham en la seua vellesa, just en el temps que Déu li havia anunciat.
Abraham va posar el nom d'Isaac al fill que li havia nascut de Sara.

Salm responsorial 104,1-2.3-4.5-6.8-9 (R.: 7a.8a)

Enaltiu el Senyor, invoqueu el seu nom,
proclameu entre els pobles les seues gestes.
Canteu-li al so de les cítares,
mediteu tots els seus prodigis.

R. El Senyor, el nostre Déu,
recorda sempre l'aliança.

Glorieu-vos del seu nom, que és sant,
alegreu-vos els qui busqueu el Senyor.
Busqueu el Senyor i el seu poder,
busqueu sempre la seua presència. R.

Recordeu les meravelles que ha obrat,
els seus prodigis i les seues decisions,
fills d'Abraham, el seu servent,
fills de Jacob, el seu elegit. R.

Recorda sempre l'aliança,
la promesa feta per a mil generacions,
l'aliança pactada amb Abraham,
el jurament fet a Isaac. R.

Lectura segona He 11,8.11-12.17-19

La fe d'Abraham, de Sara i d'Isaac

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, gràcies a la fe, Abraham, cridat per Déu, va obeir i se'n va anar a la terra que havia de posseir en herència. Abraham va eixir sense saber on anava.
Gràcies a la fe, també Sara, que era estèril, obtingué la capacitat de fundar un llinatge, a pesar de la seua edat avançada; i és que va posar la confiança en el qui havia fet la promesa. Per això d'un sol home, Abraham, que ja estava a les portes de la mort, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estreles del cel i com els grans d'arena de la vora de la mar.
Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, va oferir el seu fill Isaac. I era el seu fill únic que oferia, el destinatari de la promesa. Déu havia dit d'ell: Per Isaac tindràs la descendència que portarà el teu nom. Però Abraham confiava que Déu seria prou poderós per a ressuscitar un mort. Per això recobrà el seu fill, com una prefiguració d'esta veritat.

Al·leluia He 1,1-2

Déu antigament havia parlat als pares
per boca dels profetes;
però ara ens ha parlat a nosaltres
en la persona del Fill.


Evangeli Lc 2,22-40

El xiquet creixia també en saviesa

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 
 
Quan es compliren els dies de la seua purificació, segons la llei de Moisés, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per a presentar-lo al Senyor, [tal com prescriu la llei del Senyor: «tot baró primogènit serà consagrat al Senyor»; i per a oferir en sacrifici «un parell de tórtores o dos colomins», com diu la llei del Senyor.
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i piadós que esperava l'hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l'Esperit Sant. 
En una revelació, l'Esperit Sant li havia promés que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà, per tant, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb el xiquet Jesús, per a complir amb ell allò que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí a Déu dient: 
«Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent 
se'n vaja en pau com li havíeu promés. 
Els meus ulls han vist el Salvador 
que preparàveu per a presentar-lo a tots els pobles; 
llum que es revele a les nacions, 
glòria d'Israel, el vostre poble».
Son pare i sa mare estaven meravellats d'açò que es deia d'ell. Simeó els va beneir i digué a Maria, sa mare: 
«Este xiquet serà motiu que molts caiguen a Israel i molts d'altres s'alcen; serà signe de contradicció, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima; així es revelaran els sentiments amagats en els cors de molts».
Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser, d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia huitanta-quatre anys. No es movia mai del temple, servint a Déu nit i dia amb dejunis i oracions. Ella, que es trobava allí a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del xiquet a tots els qui esperaven el temps de la redempció de Jerusalem.]
Quan hagueren complit tot el que ordenava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret.
El xiquet creixia en edat i en saviesa, i la gràcia de Déu estava en ell.

Festa de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep, titular d'esglésies parroquials a Alacant, Alzira, Castelló de la Plana, Elx, Gandia, Pego, Polinyà de Xúquer, Torrent, València i la Vilavella.

JORNADA DE LA SAGRADA FAMÍLIA
Família, portadora de la Bona Notícia


PREGÀRIA

    Oh, Déu, vos donem gràcies perquè ens heu permés participar de la vostra paternitat divina en donar-nos com a do i regal, els nostres fills. Són vostres i a vós vos els oferim.
    Vos demanem que mai s'aparten de vós: deslliureu-los de tot mal, porteu-los pel camí de la vida, protegiu-los a recer del vostre cor, cuideu-los i conserveu-los bons, ferms en la fe i sans de cos i ànima.
    Doneu-los la llum per a conéixer el vostre projecte d'amor per a ells i que la força del vostre Esperit els faça valents per a complir-lo.
    I a nosaltres, concediu-nos ser bons pares per a que a través de nosaltres ells descobrixquen l'amor que els teniu.
    Que la nostra família siga la Betània on el vostre cor descanse, "església domèstica" en què s'alimente i cuide la vida de santedat i planter de vocacions als diferents estats de la vida cristiana.
    A la Sagrada Família de Natzaret confiem la nostra llar: guardeu-nos en el vostre amor i guieu-nos sempre fins a la llar del cel. Amén.

El 31 de desembre


114. De la pietat popular provenen alguns exercicis de pietat característics del 31 de desembre. Este dia se celebra, en la major part dels països d'Occident, el final de l'any civil. L'ocasió convida els fidels a reflexionar sobre el "misteri del temps", que corre veloç i inexorable. Això suscita en el seu esperit un doble sentiment: penediment i pesar per les culpes comeses i per les ocasions de gràcia perdudes durant l'any que arriba al final; agraïment pels beneficis rebuts de Déu.

Esta doble actitud ha donat origen, respectivament, a dos exercicis de pietat: l'exposició prolongada del Santíssim Sagrament, que oferix una ocasió a les comunitats religioses i als fidels, per a un temps d'oració, preferentment en silenci; al cant del Te Deum, com a expressió comunitària de lloança i agraïment pels beneficis obtinguts de Déu en el curs de l'any que està a punt d'acabar.

En alguns llocs, sobretot en comunitats monàstiques i en associacions laicals marcadament eucarístiques, la nit del 31 de desembre se celebra una vigília d'oració que sol concloure amb la celebració de l'Eucaristia. S'ha d'encoratjar esta vigília, i la seua celebració ha d'estar en harmonia amb els continguts litúrgics de l'Octava de Nadal, viscuda no sols com una reacció justificada davant la despreocupació i dissipació amb què la societat viu el pas d'un any a un altre, sinó com a ofrena vigilant al Senyor, de les primícies del nou any.

(Directori sobre la pietat popular i la litúrgia)

Aniversari dels naiximents del papes valencians Calixt III (Torreta de Canals 1378) i Alexandre VI (Xàtiva 1431)

Dia de l'Home dels Nassos

Nit de cap d'any

Martirologi Romà

Commemoració de Sant Silvestre I, papa.

Sant Silvestre I, papa, que piadosament va regir l'Església durant molts anys, període en el qual l'emperador Constantí August va construir basíliques venerables, i en el Concili de Nicea va aclamar a Crist com a Fill de Déu. En este dia el seu cos va ser enterrat a Roma, al cementeri de Priscil·la. (335)

2. A Roma, al cementeri dels Jordans, a la via Salària Nova, santes Donata, Paulina, Rogata, Dominanda, Seròtina, Saturnina i Hilària, màrtirs. (s. inc.)

3. A Sens, de la Gàl·lia Lugdunense, hui França, santa Coloma, verge i màrtir. (s. IV)

4. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Zòtic, prevere, que es va preocupar d'alimentar els òrfens. (s. IV)

5. A Jerusalem, santa Melània la Jove, que amb el seu marit sant Pinià, va deixar Roma; es van dirigir tots dos a la Ciutat Santa, en la qual van portar una vida religiosa, ella entre les dones consagrades a Déu i ell entre els monjos, i on tots dos van morir santament (439).

6. A Ravenna, a la regió de Flamínia, actual Emília-Romanya, a Itàlia, sant Barbacià, prevere. (s. V)

7. A Lausanne, al territori d'Helvècia, hui Suïssa, sant Màrius, bisbe, que va traslladar allí la seu d'Aventicum, va edificar moltes esglésies i va ser defensor dels pobres. (594)

8. Al territori de la Louvesc, a les muntanyes pròximes a lo Puéi de Velai [Le Puy-en-Velay], a França, sant Joan Francesc Régis [sant Régis], prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, el qual, peregrinant per les muntanyes i llogarets, va procurar sense descans la renovació de la fe catòlica en les ànimes dels habitants, mitjançant la predicació i la celebració del sagrament de la penitència. (1640)

9. A la fortalesa de Mercuès, prop de Càors, a la Gàl·lia meridional, actual França, trànsit del beat Alan de Solminihac, bisbe de Caòrs, que amb les visites pastorals va laborar per redreçar els costums del poble, treballant amb apostòlica insistència a renovar l'Església que tenia encomanada. (1659)

10. A París, també a França, santa Caterina Labouré, verge de les Filles de la Caritat, que de manera singular va honrar la Immaculada i va brillar per la seua senzillesa, caritat i paciència. (1876)

11. Beata Josefina Nicoli (Càller, Itàlia 1863-1924). Religiosa de les Filles de la Caritat.
at Cap comentari:
Labels: , , , ,

29 de desembre de 2023, divendres: Sant Tomàs Becket

29 de desembre


DIA V DINS DE L'OCTAVA DE NADAL

Lectures de la missa:

Lectura primera 1Jo 2,3-11

Els qui amen els germans viuen en la llum

Lectura de la primera carta de sant Joan

Germans, per a saber si coneixem a Jesucrist, mirem si complim els seus manaments. Els qui diuen que el coneixen, però de fet no complixen els seus manaments, són mentirosos, no diuen la veritat. Però els qui fan cas de la seua paraula han arribat de veritat a amar a Déu perfectament. Tenim este senyal per a saber si estem en ell: els qui diuen que estan en ell s'han de comportar com ell es comportava.
Benvolguts, el manament que ara vos escric no és nou, sinó antic: el teniu des del principi. El manament antic és la paraula que vau sentir. Però, d'altra banda, sí que és nou, tant en Jesucrist com en vosaltres, perquè la foscor ja es retira i apunta la llum verdadera. Els qui diuen que estan en la llum, però odien els seus germans, encara estan en la foscor. Els qui amen els germans viuen en la llum, i res no els fa entropessar; però els qui odien els germans estan en la foscor, caminen a fosques i no saben on van, perquè la foscor els encega els ulls.

Salm responsorial 95,1-2a.2b-3.5b-6 (R.: 11a)

Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor, tota la terra,
canteu al Senyor, beneïu el seu nom.

R. El cel se n'alegra, la terra fa festa.

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,
conteu a les nacions la seua glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis. R.

El Senyor ha fet el cel.
Honor i majestat en la seua presència,
poder i esplendor en el seu temple. R.

Al·leluia Cf. Lc 2,32

Llum que es revele a les nacions,
glòria d'Israel, el poble de Déu.

Evangeli Lc 2,22-35

Llum que es revele a les nacions

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Nunc dimittis
Quan es compliren els dies de la seua purificació, segons la Llei de Moisès, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per a presentar-lo al Senyor, tal com prescriu la Llei del Senyor:«tot baró primogènit serà consagrat al Senyor»; i per a oferir en sacrifici «un parell de tórtores o dos colomins», com diu la Llei del Senyor.
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i piadós que esperava l'hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l'Esperit Sant. 
En una revelació, l'Esperit Sant li havia promés que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà, per tant, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb el xiquet Jesús, per a complir amb ell allò que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí a Déu dient: 
«Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent 
se'n vaja en pau com li havíeu promés. 
Els meus ulls han vist el Salvador 
que preparàveu per a presentar-lo a tots els pobles; 
llum que es revele a les nacions, 
glòria d'Israel, el vostre poble».
Son pare i sa mare estaven meravellats d'açò que es deia d'ell. Simeó els va beneir i digué a Maria, sa mare: 
«Este xiquet serà motiu que molts caiguen a Israel i molts d'altres s'alcen; serà signe de contradicció, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima; així es revelaran els sentiments amagats en els cors de molts».

 

The death of Tomas Becket

Commemoració de Sant Tomàs Becket

Sant Tomas Becket, bisbe i màrtir, que, per defendre la justícia i l'Església va ser obligat a exiliar-se de la seu de Canterbury i de la seua pàtria, Anglaterra, a la qual va tornar al cap de sis anys i on va patir molt fins que va emigrar cap a Crist, en ser assassinat a la catedral pels esbirros del rei Enric II. (1170)

Aniversari del naiximent del cardenal valencià Joan Benlloch i Vivó (València 1864)

Aniversari de la mort del director de cinema Andrei Tarkovski (París, 1986)

Martirologi Romà

2. Commemoració de sant David, rei i profeta, fill de Jesé betlehemita, que va trobar gràcia davant de Déu i va ser ungit amb el sant oli pel profeta Samuel per a regir el poble d'Israel. Va traslladar a la ciutat de Jerusalem l'arca del Senyor, i Déu li va jurar que la seua descendència romandria per sempre, perquè d'ell naixeria Jesucrist segons la carn.

3. A Arle [Arlés], lloc de Provença, a la Gàl·lia, actualment França, sant Tròfim, considerat com el primer bisbe d'esta seu. (s. III)

4. A Cartago, a l'actual Tunísia, sant Libosi, bisbe de Vaga [actual Béja] i màrtir, que en el concili de Cartago va afirmar sobre el baptisme dels heretges: Crist va dir en l'Evangeli: «Jo soc la veritat, i no va dir: Jo soc el costum». (c. 258)

5. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sant Martinià, bisbe. (c. 431)

6. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Marcel, abat del monestir dels Acemetes al Bòsfor, on dia i nit, sense parar, es cantaven salms. (c. 480)

7. A Exmes, població de Nèustria, actual França, sant Ebrulf [o Evrul], abat del monestir de Saint-Fuscien, en temps del rei Xildebert. (c. 596)

8*. A Palerm, a la regió italiana de Sicília, beat Gerard Cagnoli, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que durant molt de temps va fer vida eremítica. (1342)

9. A Londres, a Anglaterra, beat Guillem Howard, màrtir, que, sent vescomte de Stafford, va professar la fe catòlica i, per això, va ser acusat de conspirar contra el rei Carles II i, a causa d'això, sentenciat a morir degollat per la seua fe en Crist. (1680)

10. A Seül, ciutat de Corea, sants Beneta Ion Kyong-nyon, viuda i catequista, i sis companys, màrtirs, tots els quals van patir molts suplicis pel fet de ser cristians, i van acabar decapitats. (1839)

Els noms són: sant Pere Ch’oe Ch’ang-hub, catequista; Bàrbara Cho Chung-i, viuda de sant Sebastià Nam I-gwam; Magdalena Han Yong-i, viuda; Isabel Chong Chong-hye, verge, filla de santa Cecília Yu So-sa i germana de sant Pau Chong Ha-sang; Bàrbara Ko Sun-i, dona de sant Agustí Pak Chong-won; i Magdalena Yi Yong-dog, verge, germana de santa Caterina Yi.

11. A Paterna, beat valencià Josep Aparicio Sanz, prevere i màrtir. (1936) (memòria a Énguera)

12. Al Picador de Paterna, beats valencians màrtirs Enric Juan Requena, prevere, i Josep Perpinyà Nàcher, els quals van lluitar noblement per Crist. (1936) (mem. a Aielo de Malferit i a Sueca)

13. A Sant Miquel dels Reis, beat valencià Joan Baptista Ferreres Boluda, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir. (1936) (memòria a l'Olleria)


at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,

Dia de Nadal de 2023: missa del dia

25 de desembre

Solemnitat de la Nativitat del Senyor


Nativitat del Senyor, titular de l'església parroquial d'Orba i de Rafelguaraf.

Missa del dia

at Cap comentari:
Labels: , , , , ,

Dia de Nadal de 2023: missa de l'alba

25 de desembre, a l'alba

Solemnitat de la Nativitat del Senyor


Nativitat del Senyor, titular de l'església parroquial d'Orba i de Rafelguaraf.

Missa de l'alba

at Cap comentari:
Labels: , , , , ,

Nit de Nadal de 2023

25 de desembre, a mitjanit


Solemnitat de la Nativitat del Senyor


Nativitat del Senyor, titular de l'església parroquial d'Orba i de Rafelguaraf.

Missa de la nit

at Cap comentari:
Labels: , , ,

24 de desembre de 2023, missa vespertina

24 de desembre, després de l'hora nona


Comença el temps de Nadal
i l'octava de la Nativitat del Senyor

Solemnitat de la Nativitat del Senyor


Missa vespertina de la vigília


at Cap comentari:
Labels: , , ,

24 de desembre de 2023, diumenge IV d'Advent

Acaba el temps d'Advent


DIUMENGE IV D'ADVENT / Cicle B


LECTURES DE LA MISSA (AVL)

Lectura primera 2S 7,1-5.8b-11.16

Es perpetuarà davant del Senyor la dinastia de David

Lectura del segon llibre de Samuel

Quan el rei David s'hagué traslladat al seu palau, després que el Senyor li havia concedit el repòs, lliure de tots els enemics que tenia al voltant, digué al profeta Natan: «Mira, jo visc en un palau de cedre, mentres l'arca de Déu habita en una tenda». Natan digué al rei: «Ves, fes tot allò que es propose el teu cor; tens amb tu el Senyor».
Però aquella nit Natan rebé esta paraula del Senyor: «Ves, digues a David, el meu servent: Açò diu el Senyor: ¿Tu m'has de fer un casal per a residir? Jo t'he pres del corral del ramat, de guardar les ovelles i les cabres, per a fer-te cap del meu poble Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has fet, he derrotat els teus enemics i t'he donat un nom com el dels més famosos de la terra.
He destinat un lloc per al meu poble Israel, l'he plantat per a que hi visca sense por, i no l'oprimiran més els perversos com ho havien fet abans, des del temps en què vaig enviar jutges per a governar Israel, el meu poble. A tu, et deixaré en pau de tots els teus enemics. I ara el Senyor t'anuncia que et farà un casal. Quan t'arribarà l'hora de reposar amb els teus pares, et donaré com a successor un descendent, eixit de les teues entranyes, i consolidaré el seu poder reial. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill.
El teu casal, la teua dinastia, es perpetuarà davant de mi, el teu tron es mantindrà per sempre».

Salm responsorial 88,2-3.4-5.27 i 29 (R.: 2a)

Senyor, cantaré tota la vida
els vostres favors,
d'una generació a l'altra
anunciaré la vostra fidelitat.
Vós heu dit: «La meua misericòrdia és un edifici etern».
La vostra fidelitat és més ferma que el cel .

R. Senyor, cantaré tota la vida
els vostres favors.

He fet aliança amb el meu elegit,
jurant a David el meu servent:
«T'he creat per sempre una dinastia,
mantindré per tots els segles el teu tron». R.

Ell em dirà: «Sou el meu pare,
el meu Déu i la roca que em salva».
Mantindré per sempre el meu amor,
la meua aliança amb ell serà perpètua. R.

Lectura segona Rm 16,25-27

Ha eixit a la llum el pla de Déu, amagat en el silenci dels segles

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma 
 
Germans: 
Glòria a aquell que té el poder de confirmar-vos en la Bona Nova que vos anuncie, en allò que proclamem de Jesucrist —que és la revelació del pla de Déu, amagat en el silenci dels segles, però que ara ha eixit a la llum, per la decisió del Déu etern, d'acord amb els escrits profètics, i ha sigut posat a l'abast de tots els pobles, per tal que siguen obedients a la fe. A Déu, l'únic ple de saviesa, glòria eternament per Jesucrist. Amén.

Al·leluia Lc 1,38

Soc l'esclava del Senyor:
que es complisquen en mi les teues paraules.

Evangeli Lc 1,26-38

Has trobat gràcia davant de Déu i tindràs un fill

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Déu envià l'àngel Gabriel a un poble de Galilea anomenat Natzaret, a visitar una verge, promesa amb un descendent de David, que li deien Josep, i el nom de la verge era Maria.
L'àngel entrà en sa casa i li digué: «Déu et guarde, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella es torbà al sentir estes paraules, i es preguntava per què la saludava d'esta manera. Però l'àngel li digué: «No tingues por, Maria; has trobat gràcia davant de Déu. I ara quedaràs encinta i tindràs un fill. Li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran "Fill de l'Altíssim". El Senyor Déu li donarà el tron de David, son pare. Regnarà sobre la casa de Jacob per sempre, i el seu regnat no tindrà fi».
Maria preguntà a l'àngel: «¿Com pot ser això, si jo no tinc marit?». L'àngel li respongué: «L'Esperit Sant vindrà sobre tu, i et cobrirà l'ombra del poder de l'Altíssim; per això el fruit sant que naixerà, l'anomenaran Fill de Déu.
També la teua parenta, Isabel, ha concebut un fill a la seua edat; ella, que deien que era estèril, ja està de sis mesos, perquè per a Déu no hi ha res impossible».
Maria va respondre: «Soc l'esclava del Senyor: que es faça en mi segons la teua paraula».
I l'àngel la va deixar. 
 
És Déu qui pren la iniciativa, i a açò responem cantant amb el Salm la seua misericòrdia eterna. El naiximent de Jesús és el fruit d'un encontre únic de Déu amb la nostra humanitat a través de Maria. A Jesús, només Déu ens el podia donar. I així Déu es fa home en la humanitat més pobra per a intervindre com a creador, de manera que Maria puga concebre un fill sense haver conegut cap home. En Maria hi ha un buit pur i generós que Déu pot omplir amb la seua presència, de manera que la Paraula de Déu es puga fer carn. Per això Maria és tan important per a nosaltres: podem mirar-la i en ella ens podem mirar.

* * * * *

Commemoració de tots els sants avantpassats de Jesucrist, fill de David, fill d'Abraham, fill d'Adam, és a dir, els pares que van agradar a Déu i van ser trobats justos i van morir en la fe sense haver rebut les promeses, però veent-les des de lluny i saludant-les, dels quals va nàixer Crist segons la carn, que és Déu beneït sobre totes les coses i per tots els segles.

Martirologi Romà

2. Sant Delfí, bisbe.

San Delfí, bisbe de Bordeus, va combatre l'error dels priscil·lianistes amb zel ardent i extraordinària ciència, particularment en el sínode de Saragossa, que va condemnar estos heretges, l'any 380, i en el de Bordeus, l'any 385. Va mantindre correspondència amb sant Ambròs i sobretot amb sant Paulí de Nola, a qui va tenir l'honor de conduir a la fe i de batejar. Va morir l'any 404.

3. A Roma, commemoració de santa Tàrsila, verge, la contínua oració de la qual, qualitat de vida i singular abstinència alaba sant Gregori el Gran, nebot seu. (c. 593)

4. Prop de Trèveris, a Austràsia, hui França, santa Irmina, abadessa del cenobi d'Oeren, que, sent una matrona consagrada a Déu, va fundar un xicotet monestir a la seua vila d'Echternach, que va dotar i el va donar a sant Willibrord. (c. 710)

5. A Cracòvia, a Polònia, mort de sant Joan Canci, la memòria del qual se celebra el dia d'ahir. (1473)

6. A Bolonya, a la regió italiana d'Emília-Romanya, beat Bertomeu Maria Dal Monte, prevere, que va predicar la Paraula de Déu al poble cristià i al clero en moltes regions d'Itàlia, i va fundar per a este fi l'Obra Pia de les Missions. (1778)

7. A Comonte, prop de Bèrgam, a Itàlia, santa Paula Elisabet (Constància) Cerioli, la qual, després de la mort prematura dels seus fills, i havent enviduat, va fundar l'Institut de Germanes de la Sagrada Família, per a l'educació dels xiquets analfabets i òrfens sense recursos, i conduir-los amb goig matern cap a Déu. (1865)

8. A Annaya, lloc del Líban, mort de sant Xàrbel (Josep) Makhluf, la memòria del qual se celebra el 24 de juliol. (1898)

***


Aniversari de la mort de l'historiador John Boswell (1994)
at Cap comentari:
Labels: , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

3 d'abril de 2025, dijous IV de Quaresma

DIJOUS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA La Quaresma: penedir-se dels pecats Oració col·lecta Per la vostra clemència, Senyor, feu que els vostre...

entrades populars