Lectura primera Ex 14,5-18
Els egipcis sabran que jo soc el Senyor,quan la meua glòria s'haurà manifestat en el FaraóLectura del llibre de l'ÈxodeEn aquells dies, quan va saber el rei d'Egipte que el poble d'Israel havia fugit, el Faraó i els seus cortesans van reaccionar i van dir: «Què hem fet? Hem deixat eixir el poble d'Israel, que era esclau nostre». I va fer preparar el seu carro i el seu exèrcit. Va reunir els sis-cents millors carros de guerra i tots els altres carros d'Egipte, cada u amb els seus oficials.El Senyor va fer que el Faraó, rei d'Egipte, s'obstinara a perseguir els israelites, que eixien protegits per la mà de Déu. Els egipcis, amb tota la cavalleria, carros i guerrers, i tot l'exèrcit del Faraó, els perseguiren i els trobaren acampats vora el mar a Piahirot, davant de Baal-Sefon.El pànic es va apoderar dels israelites quan veren que el Faraó s'acostava i els egipcis havien eixit a perseguir-los: els israelites cridaren auxili al Senyor i deien a Moisès: «¿Que no hi havia prou tombes a Egipte, que ens has portat a morir al desert? ¿Per a què ens has fet eixir d'Egipte? ¡Ja t'ho déiem que ens deixares servir els egipcis! ¡Valia més ser esclaus d'ells que morir en el desert!» Moisés els va respondre: «No tingueu por, no us mogueu d'ací, que hui voreu com el Senyor vos salva. Hui veeu els egipcis per darrera vegada: no els tornareu a vore mai més. El Senyor combatrà per vosaltres, i no vos caldrà fer res».El Senyor va dir a Moisés: «¿Per què estos crits d'auxili? Ordena als israelites que es posen en marxa, i tu alça la vara, estén la mà cap al mar i es partirà en dos a fi que els israelites caminen per terra eixuta, enmig del mar. Jo faré que els egipcis s'obstinen a entrar darrere d'ells. I mostraré el meu poder sobre el Faraó i sobre tot el seu exèrcit, sobre els seus carros de guerra i els seus guerrers. Els egipcis sabran que jo soc el Senyor, quan la meua glòria s'haurà manifestat en el Faraó, en els seus carros i en els seus guerrers».
Salm responsorial Ex 15,1-2.3-4.5-6 (R.: 1a)
Cantem al Senyor, que s'ha cobert de glòria,ha tirat al mar cavalls i cavallers.Del Senyor em ve la força i el triomf,és ell qui m'ha salvat.És el meu Déu, i jo l'he d'alabar,és el Déu del meu pare i jo l'he d'enaltir.R. Cantem al Senyor, que s'ha cobert de glòria.
El Senyor és un gran guerrer,el seu nom és "el Senyor".Ha tirat al mar els carros del Faraó i el seu exèrcit,els millors combatents s'han afonat al mar Roig. R.Els han coberts les onesi han baixat al fons com una pedra.La vostra dreta, Senyor, té un poder magnífic,la vostra dreta, Senyor, ha desfet l'enemic. R.
Al·leluia Salm 94,8ab
No enduriu, hui, els vostres cors;escolteu la veu de Déu.
Evangeli Mt 12,38-42
En el juí de Déu, la reina del país del Sud acusarà la gent d'esta generació᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, alguns mestres de la Llei i fariseus digueren a Jesús: «Mestre, voldríem vore com, amb un senyal prodigiós, demostreu que veniu de Déu».
Ell els va respondre: «La gent d'esta generació malvada i adúltera demana un senyal, però Déu no els en donarà cap altre que el del profeta Jonàs: igual que Jonàs va passar tres dies i tres nits dins del monstre marí, també el Fill de l'home passarà tres dies i tres nits en el cor de la terra.
En el juí de Déu, els ninivites acusaran la gent d'esta generació i la condemnaran, perquè ells es convertiren quan Jonàs els va predicar, i ací teniu més que Jonàs. En el juí de Déu, la reina del país del Sud acusarà la gent d'esta generació i la condemnarà, perquè ella va vindre de l'altra punta del món per a escoltar la saviesa de Salomó, i ací teniu més que Salomó».
* * * * *
Sant Bernat, monjo, i les santes Maria i Gràcia, màrtirs, fills de Carlet (mem. a la diòcesi de València).
- Sants Bernat, Maria i Gràcia (Cercapou)
Beat valencià Jaume (de Santa Teresa) Gascon i Bordàs, carmelita descalç, màrtir (memòria a Forcall)
Nascut el 26/07/1886 a Forcall (Ports), mort el 24/07/1936 a Barcelona. Incorporat a la província catalana, des de l’any 1918 va residir al convent de Barcelona. Donava classes de teologia dogmàtica i moral. Quan va eixir del convent el dia 20 al matí amb la resta de religiosos, va ser colpejat fins que caigué malferit. Arrossegat fins a un cotxe, un milicià li disparà un tret. Va morir quatre dies després a l’hospital a causa de les ferides rebudes i el van enterrar al cementiri de Sarrià.
Beat valencià Càndid Castán San José, laic, pare de família, màrtir (mem. a Benifaio)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 24 de juliol
Sant Xàrbel (Josep) Makhluf, prevere de l'Orde Libanesa Maronita, que, per amor a la soledat i per a arribar a la més alta perfecció, va deixar el cenobi d'Annaya, al Líban, i es va retirar al desert, en el qual va servir a Déu dia i nit, i on va viure amb gran austeritat, dejunant i pregant. (1898)
2. A Bolsena, ciutat de Toscana, actualment a Itàlia, santa Cristina, verge i màrtir. (s. inc.)
3. A Amiternum, a la regió de Sabínia, a la via Salària, també a Itàlia, sant Victorí, màrtir. (c. s. IV)
4. A Tauriana, lloc de Calàbria, de nou a Itàlia, sant Fantí el Vell, de sobrenom "Taumaturg". (s. IV)
5. A la regió de Tebaida, a Egipte, santa Eufràsia, verge, que, sent de família senatorial, va optar per fer vida eremítica en el desert, en humilitat, pobresa i obediència. (s. V)
6. A Árd Móre, a la província irlandesa de Momònia, sant Declan, que esta Església venera amb gran devoció com el seu primer bisbe. (c. s. V)
7. A la regió d'Albi, d'Aquitània, hui França, santa Segolena, religiosa. (c. s. VI)
8. A Rússia, sants Borís i Gleb, màrtirs, prínceps de Rus i fills de sant Vladímir, que van preferir morir abans que oposar-se per la força al seu germà Sviatopolk. Borís va aconseguir la palma del martiri prop de Pereislavia, al costat del riu Altam, i Gleb, poc després, al costat del riu Dnièper, prop de Smolensk. (1015)
9. A Rieti, ciutat de Sabínia, actual regió del Laci, a Itàlia, sant Balduí, abat, deixeble de sant Bernat al monestir de Claravall, que va ser enviat pel mateix sant Bernat a esta ciutat per a fundar i regir el cenobi de Sant Mateu de Montecchio. (1140)
10. Al convent de Sint-Truiden, a Brabant, hui Bèlgica, beata Cristina, anomenada l'"Admirable", perquè en ella, la mortificació del cos i l'èxtasi místic en el Senyor va obrar admirables meravelles. (c. 1224)
11. A Stary Sącz, a la regió de Tarnow, a Polònia, santa Kinga o Cunegunda, filla del rei d'Hongria i casada amb el príncep Boleslau, que d'acord amb el seu espòs, va conservar la seua virginitat i, mort este, va professar la vida religiosa sota la Regla de Santa Clara, al monestir fundat per ella mateixa. (1293)
12. A Ferrara, població d'Emília-Romanya, a Itàlia, beat Joan de Tossignano Tavelli, bisbe, de l'Orde dels Jesuats. (1146)
13. A Colònia, de la Lotaríngia, actualment Alemanya, translació dels tres Mags, que, savis procedents d'Orient, van anar a Betlem per a oferir dons i contemplar en un xiquet el misteri insondable de l'Unigènit. (1162)
14. A l'Àquila, a la regió Vestina, actual Itàlia, beat Antoni Torriani, prevere de l'Orde dels Ermitans de Sant Agustí, metge de cossos i ànimes. (1494)
15. A Orbe, lloc de Savoia, ara França, beata Lluïsa, religiosa, filla del duc beat Amadeu, que va contraure matrimoni amb el príncep Hug de Châlon-Arlay i després de la seua mort, va abraçar amb fidelitat i humilitat la Regla de Santa Clara, segons la reforma de santa Coleta. (1503)
16. A la ciutat de Derby, a Anglaterra, beats Nicolau Garlick, Robert Ludlam i Ricard Simpson, preveres i màrtirs, que, en temps de la reina Isabel I, després d'haver patit tota classe de vexacions per la seua condició de sacerdots, obtingueren la glòria celestial en ser decapitats. (1588)
17. A Newcastle upon Tyne, també a Anglaterra, beat Josep Lambton, prevere i màrtir, que, a vint-i-quatre anys, per ser sacerdot, va ser atroçment esquarterat. (1592)
18. A Durham, de nou a Anglaterra, sant Joan Boste, prevere, que en el mateix regnat d'Isabel I, per ser sacerdot va patir el martiri i davant del jutge no va cessar de confortar els seus companys. (1594)
19. Beat Cristòfol de Santa Caterina (1638- Còrdova 1690), en el segle Cristòfol Fernández Valladolid, sacerdot i fundador de les Congregacions Hospitaleres de Jesús Natzaré.
20. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Fernández, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, decapitat a causa de la seua fe en Crist, sent emperador Minh Mang. (1838)
21. A Nàpols, ciutat de la Campània, a Itàlia, beat Modestí de Jesús i de Maria (Doménec) Mazzarello, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, pròxim sempre a tota classe de pobres i afligits, durant una epidèmia de còlera, en assistir els moribunds, va morir contagiat de la mateixa malaltia. (1854)
22. A la ciutat de Guadalajara, a Espanya, beates Maria Pilar de Sant Francesc de Borja (Jauma) Martínez García, Teresa de l'Infant Jesús (Eusèbia) García i García, i Àngels de Sant Josep (Marciana) Valtierra Tordesillas, de l'Orde de Carmelites Descalces, vèrgens i màrtirs, coronades totes elles amb el martiri en temps de persecució religiosa, mentre aclamaven a Crist, el seu Espòs. (1936)
23. A Barcelona, beata Maria de la Mercé Prat, de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, verge i màrtir, que durant la mateixa persecució va patir el martiri per ser religiosa. (1936)
24. De nou a Barcelona, beat Xavier Bordas Piferrer, religiós salesià, que amb el seu propi martiri va testimoniar clarament ser deixeble del diví Mestre. (1936)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada