DILLUNS DE LA SETMANA II / II
Val més obeir que oferir víctimes.El Senyor et descarta com a reiLectura del primer llibre de SamuelEn aquells dies, Samuel va dir a Saül: «Deixa que et faça saber el que el Senyor m'ha revelat la nit passada». Saül li respongué: «Parla!». Samuel continuà: «Tu, que eres tan poca cosa als teus propis ulls, ¿no havies arribat a ser el cap de les tribus d'Israel? El Senyor et va ungir rei d'Israel. Ell t'havia fet emprendre una campanya amb l'orde de consagrar a l'extermini els amalequites, estos pecadors, i de fer-los la guerra fins a destruir-los. ¿Per què no has escoltat la veu del Senyor i t'has llançat sobre el botí i has ofés el Senyor?»Saül contestà: «Sí que he obeït la paraula del Senyor: he emprés la campanya que el Senyor m'havia ordenat, m'he endut presoner Agag, el rei d'Amalec, i he consagrat a l'extermini els amalequites. El poble ha pres com a primícies ovelles i vedells del botí només per a sacrificar-los al Senyor, el teu Déu, a Guilgal».Però Samuel li va dir: «¿Creus que les víctimes cremades a l'altar agraden tant al Senyor com obeir la seua veu? Més val obeir-lo que oferir-li víctimes, és millor escoltar-lo que oferir el greix dels moltons. Rebel·lar-se contra ell és com pecar de màgia, obstinar-se és com fer ús de males arts. Tu has descartat la paraula del Senyor i ell et descarta com a rei d'Israel».
No condemne els teus sacrificis:els teus holocausts sempre presents.Però no accepte el bou de ta casani el cabrit del teu corral.R. A qui camina honradament,li mostraré la salvació de Déu¿Per què em recites els manamentsi t'omplis la boca amb la meua aliança,si tu odies els meus mandats,i desdenyes les meues paraules? R.¿He de callar mentres fas tot això?¿Penses que soc com tu?T'acuse i t'ho retrac a la cara.L'alabança és un sacrifici que m'honora.A qui camina honradament,li mostraré la salvació de Déu. R.
La paraula de Déu és viva i eficaç,i és capaç de discernir les intencions i els pensaments del cor.
Tenen amb ells l'espòs Lectura de l'evangeli segons sant MarcUn dia que els deixebles de Joan i els fariseus dejunaven, alguns s'acostaren a Jesús i li preguntaren: «¿Per què els deixebles de Joan i els dels fariseus fan dejuni, i els teus no dejunen?»
Jesús els va contestar: «¿Poden dejunar els convidats a una boda mentres el novençà està amb ells? Durant el temps que el tenen amb ells, no poden dejunar. Però ja arribarà el dia en què els llevaran el nóvio, i aquell dia sí que dejunaran. Ningú apedaça un vestit vell amb una tela nova: el pedaç nou estiraria el vestit vell i s’esgarraria més. I ningú tira vi nou en odres vells: el vi rebentaria els odres i es llançarien a perdre els odres i el vi. El vi novell s’ha de tirar en odres nous».
* * * * *
Segona jornada de Pregària per la unitat dels cristians
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Preguem per la unitat dels cristians (2026)
- Sergi Gordo Rodríguez, bisbe de Tortosa: Un sol cos i un sol Esperit (2026)
- Guions per a les celebracions eucarístiques o de la paraula i per a la pregària comunitària o personal (2025)
Aniversari del naiximent del beat Gonçal Vinyes i Macip, prevere i poeta (Xàtiva 1883)
- Laura Sellarés: Gonçal Vinyes i Massip
- Agustí Colomer: Gonçal Vinyes, màrtir i valencianista (2007, novembre 11).
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 19 de gener
1. A Esmirna, a la Turquia actual, passió de sant Germànic, màrtir de Filadèlfia en temps dels emperadors Marc Antoní i Luci Aureli. Deixeble de sant Policarp, el va precedir en el martiri, i en ser condemnat pel jutge en el vigor de la primera joventut, va superar amb la gràcia de Déu el temor de la fragilitat corporal i va arribar a provocar ell mateix la fera que li van destinar per al seu sacrifici. (c. 167)
2. Prop d'Spoleto, ciutat de la regió actualment italiana d'Úmbria, sant Poncià, màrtir, que en temps de l'emperador Antoní va ser durament assotat amb vares i finalment travessat amb espasa, a causa de la seua fe en Crist. (s. II)
3. A la via Cornèlia, en la tretzena milla abans de Roma, al cementeri de Nimfa, sants Màrius, Marta, Audifaç i Àbac, màrtirs. (c. s. IV)
 |
| Sant Macari el Gran |
5. Commemoració de sant Macari, anomenat "Alexandrí", també prevere i abat al monestir d'Escetis, a Egipte. (s. V)
6. A la ciutat de Lodi, a l'actual regió italiana de Ligúria, commemoració de sant Bassià, bisbe, que va lluitar enèrgicament, juntament amb sant Ambròs de Milà, per a protegir el seu ramat de l'heretgia dels arrians que encara persistia en la seua diòcesi. (409)
7. A Como, ciutat de Llombardia, també a Itàlia, santes Alliberada i Faustina, germanes i vèrgens, que van fundar el monestir de Santa Margarida. (580)
8. Prop de Chartres, a Nèustria, actual França, sant Laumer, abat del monestir de Corbion, que havia fundat ell mateix en la soledat de Perche. (c. 593)
9. A Ravenna, a la regió italiana d'Emília-Romanya, sant Joan, bisbe, el qual, mentre tot Itàlia era devastada durant la guerra contra els llombards, va proveir òptimament les necessitats de l'Església, com narra sant Gregori el Gran, papa, qui li va enviar el seu llibre de la Regla Pastoral. (595)
10. A Rouen, ciutat de Nèustria, actual França, sant Remigi, bisbe, germà del rei Pipí, que es va preocupar per introduir la manera romana en el cant de la salmòdia. (c. 762)
11. A l'illa de Corfú, a Grècia, sant Arseni, bisbe, que va ser un pastor completament dedicat al seu ramat i assidu en l'oració nocturna. (s. X)
12. A la ciutat de Sevilla, beat Marcel Spínola i Maestre, bisbe, que va fundar associacions de treballadors per a cooperar en el seu desenvolupament social, va combatre en defensa de la veritat i la justícia, i va obrir sa casa als indigents. (1906)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada