DIMARTS DE LA SETMANA II / II
Samuel va ungir David enmig dels seus germansi l'Esperit del Senyor se n'apoderàLectura del primer llibre de SamuelEn aquells dies, el Senyor digué a Samuel: «¿No deixaràs de lamentar-te per Saül? Soc jo qui l'ha descartat ja com a rei d'Israel. Ompli d'oli el corn i ves. T'envie a casa de Jessé, el de Betlem: entre els seus fills veig el qui jo vullc com a rei». Samuel va respondre: «¿Com puc fer-ho? Si Saül ho sap, em matarà». El Senyor li va dir: «Emporta't una vedella i digues que hi vas per a oferir un sacrifici al Senyor. Convida a Jessé al sacrifici, i jo t'indicaré què has de fer. Ungix i consagra'm aquell que jo et diré".Samuel va fer el que el Senyor li havia manat. Quan arribà a Betlem, els ancians de la ciutat eixiren a rebre'l tots alarmats i li preguntaren: «¿Vens en so de pau?» Samuel va respondre: «Sí, vinc en so de pau. Vinc per a immolar una víctima al Senyor. Purifiqueu-vos i veniu amb mi al sacrifici». Samuel va purificar també a Jessé i els seus fills i els va invitar al sacrifici. Quan arribaren, va vore a Eliab i va pensar: «Segur que el Senyor ja té davant d'ell el seu ungit». Però el Senyor digué a Samuel: «No et fixes en el seu aspecte ni en la seua estatura. L'he descartat. La mirada humana no val; els ulls humans veuen només l'aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor». En acabant Jessé va cridar a Abinadab i el va fer passar per davant de Samuel, però este va dir: «No és este tampoc el que el Senyor ha elegit». Després va fer passar a Ximà, però Samuel va dir: «Este tampoc és el que el Senyor ha elegit».D'esta manera Jessé va fer passar per davant de Samuel els set primers dels seus fills, però Samuel li digué: «D'eixos set, el Senyor no en tria cap». I Samuel afegí: «¿No et queda ningun fill més?» Jessé respongué: «Encara queda el més menut: està pasturant el ramat». Samuel li digué: «Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula fins que no estiga ací». Jessé feu que anaren a buscar-lo. Tenia el cabell roig i els ulls bonics; tot ell feia goig de vore. El Senyor digué a Samuel: «Ungix-lo, que és ell».Samuel va prendre el corn de l'oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d'aquell dia l'Esperit del Senyor s'apoderà de David. l Samuel se'n va tornar a Ramà.
Un dia, en una visió, vau dir als vostres fidels:«He coronat un home fort,he enaltit un jove del poble».R. He trobat a David, el meu servent,l'he ungit amb l'oli santHe trobat a David, el meu servent,l'he ungit amb l'oli sant;la meua mà el sostindrà sempre,i el meu braç el farà invencible. R.Ell em dirà: «Sou el meu pare,el meu Déu i la roca que em salva».I jo el faré el meu primogènit,l'altíssim entre els reis de la terra. R.
Que el Pare de nostre Senyor Jesucristil·lumine els ulls del nostre corper a que conegam a quina esperança ens ha cridat.
El dissabte ha sigut fet per a l'home,no l'home per al dissabte᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc
Un dissabte Jesús passava per uns camps de blat i, pel camí, els seus deixebles, es posaren a arrancar espigues. Uns fariseus li preguntaren: «Mira, ¿per què fan una cosa que no es pot fer en dissabte?» Jesús els va respondre: «¿No heu llegit mai què va fer David quan van tindre necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell? Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar, David va entrar en el temple de Déu, va menjar els pans de l’ofrena, que només podien menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l’acompanyaven».
I els deia: «El dissabte es va fer per a l’home, no l’home per al dissabte. Per això el Fill de l’home també és senyor del dissabte».
Sant Sebastià, màrtir, patró de la Pobla de Vallbona, Silla, Vinaròs, etc. (mem. ll.)..jpg)
Sant Sebastià (Bernini)
- Sant Sebastià, màrtir, oriünd de Milà, que, com narra sant Ambròs, es va dirigir a Roma en temps de cruels persecucions, i va patir allí el martiri. A la ciutat on havia arribat com a hoste va obtindre el definitiu domicili de l'eterna immortalitat, i va ser enterrat en este dia en les catacumbes de Roma. (s. IV in.)
- J.M. Bausset: Sant Sebastià (2015)
Sants Fructuós, Auguri i Eulogi. L'any 259, a Tarragona, en temps dels emperadors Valerià i Galié, després d'haver confessat la seua fe en presència del procurador Emilià, van ser portats a l'amfiteatre, i allí, en presència dels fidels i amb veu clara, el bisbe va pregar per la pau de l'Església. Mentre pregaven agenollats, van consumar el seu martiri en la foguera.
San Fabià. L'any 236, encara que era un simple laic, va ser cridat al pontificat per indicació divina i, després de donar exemple de fe i virtut, va patir el martiri en la persecució sota l'emperador Deci. Sant Ciprià, en fer l'elogi del seu combat, afirma que va deixar el testimoniatge d'haver regit l'Església de manera irreprotxable i il·lustre. El seu cos va ser sepultat el 20 de gener de 250 al cementeri de Calixt, a la via Àpia de Roma.
Tercera jornada de Pregària per la unitat dels cristians.
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Preguem per la unitat dels cristians (2026)
- Sergi Gordo Rodríguez, bisbe de Tortosa: Un sol cos i un sol Esperit (2026)
- Guions per a les celebracions eucarístiques o de la paraula i per a la pregària comunitària o personal (2025)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 20 de gener
4. A Antinoe, a la regió de Tebaida, a Egipte, sant Ascla, màrtir, que, portat davant del governador, no va témer les seues amenaces atés que li causava molta major preocupació renegar de Crist, i després de ser sotmés a diversos turments, va ser llançat al riu. (s. IV)
5. A Nicea, a Bitínia, hui Turquia, sant Neòfit, màrtir. (s. IV)
6. A la regió de Palestina, sant Eutimi, abat, el qual, nascut a Armènia i consagrat a Déu des de la infància, va anar a Jerusalem, i transcorreguts molts anys en la soledat, al final de la seua vida, fidel i esforçat en la humilitat i en la caritat, va morir deixant exemple d'observança i disciplina. (473)
7. A la ciutat de Worcester, a Anglaterra, sant Wulfstan [o Vulstan], bisbe, que va passar del claustre a la seu, on va mantindre els costums monàstics dins del seu zel pastoral. Va visitar incansablement les parròquies de la seua diòcesi, ocupant-se a erigir esglésies, fomentar els estudis i condemnar els abusos. (1095)
8. Al monestir de Coltibuono, a la regió italiana de Toscana, beat Benet Ricasoli, eremita de la congregació benedictina de Vallombrosa. (c. 1107)
9. A Finlàndia, sant Enric, bisbe i màrtir, que, originari d'Anglaterra, se li va confiar la tasca de regir l'Església d'Uppsala, on es va dedicar amb obstinació a l'evangelització dels finlandesos. Va ser ferit de mort per un homicida, al qual havia tractat de corregir segons la disciplina eclesiàstica. (c. 1157)
10. A la ciutat de Messina, a l'illa italiana de Sicília, santa Eustòquia Calafato, verge, abadessa de l'Orde de les Clarisses, que es va dedicar amb totes les seues forces a restaurar la primitiva disciplina de la vida regular, en el seguiment de Crist segons l'exemple de sant Francesc. (1485)
11. Beat Àngel Paoli (1642- Roma 1720). Sacerdot profés de l'Orde Carmelita de l'antiga observança. Es va distingir per portar la direcció espiritual de moltes persones de tots els sectors socials i per ser "pare dels pobres". La font de la seua espiritualitat i de la seua activitat caritativa era el seu ardent zel eucarístic unit a la devoció mariana.
12. A Seül, a Corea, sant Esteve Min Kuk-ka, màrtir, catequista, que va ser decapitat en la presó per la seua fe cristiana. (1840)
13. Beat Basili Antoni Maria Moreau (1979- Le Mans, França 1873). Sacerdot, fundador de la Congregació de la Santa Creu.
14. A la ciutat de Casoria, prop de Nàpols, a Itàlia, santa Maria Cristina de la Immaculada (Adelaida) Brando, verge, que va dedicar la seua existència a la formació cristiana dels xiquets i va fundar la Congregació de Religioses Víctimes Expiatòries de Jesús Sacramentat, amb la qual va promoure intensament l'adoració a la Sagrada Eucaristia. (1906)
15. A l'abadia de Mount Saint Bernard, prop de Leicester, a Anglaterra, beat Ciprià (Miquel) Iwene Tansi, prevere de l'Orde Cistercenc, que va nàixer al territori d'Onitsha, a Nigèria, i, sent encara xiquet, en contra de la seua família, va abraçar la fe cristiana. Fou ordenat sacerdot i es va dedicar amb gran zel a la cura pastoral fins que, fet monjo, va meréixer coronar amb una santa mort una vida santa. (1964)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada