4 de gener de 2026: Diumenge II de Nadal

DIUMENGE II DESPRÉS DE NADAL

Lectura primera Sir 24,1-2.8-12

La saviesa de Déu habita en el poble que ell ha elegit

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

La saviesa s'elogia ella mateixa, es glorieja enmig del seu poble, parla en l'assemblea del poble de l'Altíssim, es glorieja davant dels seus exèrcits, dient:

«El Senyor de l'univers em donà una orde, el qui em va crear m'indicà on plantar la meua tenda em digué: "Acampa entre els fills de Jacob, fes d'Israel la teua heretat, trau nous refillols entre els meus elegits". M'ha creat abans del temps, des del principi, i mai més deixaré d'existir. Li done culte davant d'ell en el temple sant. Així m'he establit a Sió, m'ha fet trobar repòs en la ciutat que ell i jo volem, exercixc el meu poder a Jerusalem. M'he arrelat en un poble ple de glòria, en la possessió del Senyor, en la seua heretat».

Salm responsorial 147,12-13.14-15.19-20 (R.: Jo 1,14)

Glorifica el Senyor, Jerusalem,

alaba el teu Déu, Sió,

que assegura les teues portes

i beneïx dins de tu els teus fills.

R. La paraula es va fer home

i va habitar entre nosaltres.

O bé:

Al·leluia.

Manté la pau en el teu territori

i t'assacia amb la flor del blat.

Envia órdens a la terra,

i la seua paraula corre de pressa. R.

Anuncia la seua paraula als fills de Jacob,

als fills d'Israel, els seus decrets i decisions.

No ha obrat així amb cap altre poble,

no els ha fet saber les seues decisions. R.

Lectura segona Ef 1,3-6.15-18

Déu ens ha destinat a ser fills seus per Jesucrist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Beneït siga Déu, Pare del nostre Senyor Jesucrist,

que ens ha beneït en Crist

amb tota classe de benediccions espirituals en el cel.

Ens va elegir en ell abans de crear el món,

per a que fórem sants i irreprensibles als seus ulls.

Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist,

segons la seua benèvola decisió,

a lloança i glòria de la gràcia

que ens ha concedit en el seu Amat.

Per això, ara que he sentit parlar de la fe que teniu en Jesús, el Senyor, i del vostre amor per tots els fidels, jo no em canse de donar gràcies per vosaltres, i vos recorde en les meues pregàries. Demane al Déu del nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que vos done un esperit de saviesa i de revelació, a fi que conegau de veritat qui és ell; li demane també que il·lumine la mirada interior del vostre cor, per a que conegau a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria vos té reservades en l'heretat que ell vos dona entre els sants.

Al·leluia Cf. 1Tm 3,16

Glòria a vós, oh Crist, proclamat en tots els pobles;

glòria a vós, oh Crist, cregut en el món.

Evangeli Jo 1,1-18

El qui és la Paraula es va fer carn

i plantà entre nosaltres el seu tabernacle

Lectura de l'Evangeli segons sant Joan

En el principi existia la Paraula, i la Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Per tant, estava amb Déu en el principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels hòmens, Llum que brilla en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la. 

Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tots arribaren a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni. 

La Paraula era la Llum verdadera, que, al vindre al món, il·lumina a tots els hòmens. 
Estava en el món, en el món que li deu l’existència, però el món no la va reconéixer. Va vindre a sa casa, i els seus no la van acollir. Però a tots els qui la van acollir, als qui creuen en el seu nom, els va concedir poder ser fills de Déu. No han nascut per descendència de sang, ni del desig de la carn o de la voluntat d’un home, sinó de Déu mateix. 

I la Paraula es va fer home i va habitar entre nosaltres, i contemplàrem la seua glòria, com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
Donant testimoni d'ell, Joan proclamava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m'ha passat davant, perquè ell ja existia abans que jo». De l'abundància de la seua plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè Déu donà la Llei per Moisés, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.

A Déu, no l'ha vist mai ningú; el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.

A. La saviesa de Déu es manifesta en la creació i en la història de la salvació, i amb el salm unim Antic i Nou Testament. La lectura als cristians d'Efes ens presenta un himne d'alabança a Déu per Jesucrist. En l'Evangeli llegim un altre gran himne, el més gran dels himnes inspirats, que està dedicat a Jesús com a Verb, és a dir, com a Paraula de Déu que es fa home com nosaltres per a la nostra salvació. Verb significa paraula que actua, paraula que és acció, paraula que salva. Este Evangeli és una oració en si mateix, és un himne que parla de Jesús.

B. El segon diumenge de Nadal ens oferix la possibilitat de seguir contemplant l’esdeveniment del Verb fet home; de fet, es proclama el mateix evangeli que el dia de Nadal. A més, les lectures ens oferixen la contemplació de la Saviesa de Déu personificada en Jesucrist, que posa la seua tenda enmig del seu poble (1 lect.) i ens recorden que, gràcies a l’encarnació i naiximent del Senyor, tots podem ser fills de Déu (2 lect.).

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Deme Orte: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
• Missa d'À Punt 2026: Oh Verb! Oh Crist!.

* * * * *

Santa Genoveva Torres i Morales, religiosa.

• J.M. Bausset: Carta als Reis d'Orient (2015)
• Santa Genoveva Torres (Cercapou)
• J.M. Bausset: Santa Genoveva Torres (2017)

Martirologi Romà

1. A Mèsia, al territori comprés entre les actuals Romania i Bulgària, sants Hermes i Cai, màrtirs, que van sofrir el martiri als llocs d’Arcer i Vidin, respectivament. (s. IV)

2. A Dijon, a Borgonya, hui França, sant Gregori, que després d'haver regit la regió d’Autun va ser ordenat bisbe de Langres. (539/540)

3. A la localitat d’Usès, a la Gàl·lia Narbonesa, de nou l'actual França, sant Ferriol, bisbe, autor d'una Regla per a monjos, que, enviat a l'exili per enveja, en tornar al cap de tres anys al costat del seu ramat se’l va rebre amb alegria, com un verdader home de Déu. (581)

4. A Meaux, a Nèustria, igualment a la França de hui, sant Rigomeri, bisbe. (s. VI)

5. A la ciutat de Reims, també a Nèustria, sant Rigobert, bisbe, que, expulsat de la seua seu per Carles Martell, en contra del que es disposa pels cànons, va portar una vida humil. (743)

6. A Bruay-sur-l'Escaut, ciutat d'Artois, novament a Nèustria, santa Faraïlda, viuda, qui, obligada a casar-se amb un home violent, va abraçar fins a l'ancianitat una vida d'oració i austeritat. (740/750)

7. A Foligno, a la regió italiana de l'Úmbria, santa Àngela, la qual, després de la mort del seu espòs i dels seus fills, va seguir les petjades de sant Francesc, lliurant-se totalment a Déu, i va escriure un llibre, on conta les experiències de la seua vida mística. (1309). Canonitzada en 2013.

8. A Santa Croce sull'Arno, a Etrúria, actualment regió de la Toscana, a Itàlia, beata Cristiana (Oringa) Menabuoi, verge, que va fundar un monestir sota la Regla de sant Agustí. (1310)

9. A Durham, ciutat d'Anglaterra, beat Tomàs Plumtree, prevere i màrtir, que en temps de la reina Isabel I va ser condemnat a mort per la seua fidelitat a l'Església catòlica i, portat davant del patíbul, va preferir ser penjat abans que viure en l'apostasia. (1570)

10. A la ciutat d’Emmitsburg, de l'estat de Maryland, als Estats Units d'Amèrica del Nord, santa Isabel Anna Seton, qui, en quedar viuda, va abraçar la fe catòlica i va treballar intrèpidament per a fundar la Congregació de Germanes de la Caritat de Sant Josep, amb la finalitat d'educar les jóvens i atendre la infància sense recursos. (1821)

Nascuda a Nova York l'any en què va esclatar la guerra de la independència americana, va ser mare de cinc fills. Una vegada viuda, es va convertir al catolicisme i va fundar un institut religiós que va donar origen a l'estructuració escolar i hospitalària dels Estats Units. Va ser la primera persona natural dels Estats Units d'Amèrica que fou canonitzada per l'Església catòlica.

11. A Madrid, sant Manuel González García, bisbe successivament de Màlaga i de Palència, que va ser un pastor eximi segons el cor del Senyor. Va promoure el culte a la Sagrada Eucaristia i va fundar la Congregació de Germanes Missioneres Eucarístiques de Natzaret. (1940). Canonitzat en 2016.