1 de setembre de 2025, dilluns XXII: Mare de Déu del Puig

Mare de Déu dels Àngels del Puig


(festa a la diòcesi de València)


Patrona de l'antic Regne de València, titular d'una església parroquial a València
Oració col·lecta

Oh Déu, que per la intercessió de la Santíssima Mare de Déu dels Àngels
vau restituir al vostre poble la llibertat del culte cristià;
concediu-nos que, per la seua mediació maternal,
ens vejam lliures del pecat en esta vida
i aconseguim disfrutar de la vostra presència en la glòria.

Lectures de la missa de la festa:
(Lectures del dilluns XXII, més avant)

Lectura primera Gn 12,1-7

Abram se'n va anar tal com el Senyor li havia dit

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, el Senyor va dir a Abram:
«Ves-te'n del teu país, del teu clan i de la casa de ton pare, cap al país que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de bendició. Beneiré els qui et beneïxquen, però els qui et maleïxquen, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran de tu per a beneir-se».
Abram se'n va anar tal com el Senyor li havia dit, i Lot se'n va anar amb ell. Quan Abram va eixir d'Haran, tenia setanta-cinc anys. Abram va prendre la seua esposa Sarai; el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia contractat a Haran, i va eixir d'allà per anar al país de Canaan.
Arribats al país de Canaan, Abram travessà el territori fins a Siquem, a la carrasca de Moré. En aquell temps els cananeus eren amos del país. El Senyor s'aparegué a Abram i li va dir:
«Donaré este país a la teua descendència».
I en aquell mateix lloc Abram va dedicar un altar al Senyor que se li havia aparegut.

 Salm responsorial 112,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 2)

Servents del Senyor, alabeu-lo,
alabeu el nom del Senyor.
Siga beneït el nom del Senyor,
ara i per tots els segles.

R. Siga beneït el nom del Senyor,
ara i per tots els segles.

O bé:
Al·leluia.

Des de l'eixida fins a la posta del sol
alabeu el nom del Senyor.
El Senyor sobrepassa tots els pobles,
la seua glòria sobrepuja el cel. R.

¿Qui com el Senyor, el nostre Déu,
que viu molt amunt,
i s'inclina per a mirar 
el cel i la terra? R.

Alça de la pols el desvalgut,
trau el pobre de la cendra
per a posar-lo entre els prínceps,
els prínceps del seu poble. R.

Al·leluia i vers abans de l’evangeli

Sou feliç, santa Verge Maria,
i digna de ser alabada per sempre:
de vós ha nascut el sol de justícia,
Crist Senyor nostre.

Evangeli Lc 1,46-55

Des d'ara totes les generacions em diran benaventurada 
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Maria va dir: 
 
«La meua ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador,
perquè ha mirat la humilitat 
de la seua serventa.
Per això des d'ara totes les generacions
em diran benaventurada,
perquè el Totpoderós ha fet en mi coses grans.
El seu nom és sant,
i la seua misericòrdia arriba 
a tots els qui creuen en ell
de generació en generació.
Les obres del seu braç són potents:
dispersa els hòmens de cor altiu,
destrona els poderosos
i exalça els humils;
ompli de béns els pobres
i deixa els rics sense res.
Ha protegit Israel, el seu servent,
i s'ha recordat de la misericòrida
que havia promés als nostres pares,
a Abraham i a la seua descendència per sempre».

* * * * *

DILLUNS DE LA SETMANA XXII / I

Lectura primera 1Te 4,13-18

Déu, per mitjà de Jesús, s'endurà amb ell els qui han mort

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans, 
No volem que ignoreu la sort dels qui moren: no voldríem que vos entristíreu, com fan estos altres que no tenen esperança. Ja que, si creiem que Jesús morí i ressuscità, creiem també que Déu, per mitjà de Jesús, s'endurà amb ell els qui han mort.
D'acord amb la paraula del Senyor, vos diem que nosaltres, si encara quedem amb vida quan arribarà el Senyor, no passarem davant dels qui hauran mort, perquè el Senyor en persona, a una orde, al crit d'un arcàngel, al toc de la trompeta de Déu, baixarà del cel; els qui han mort en Crist ressuscitaran primer; després, els qui d'entre nosaltres quedem en vida, serem enduts juntament amb ells en els núvols, a l'encontre del Senyor en l'aire, i així estarem sempre amb el Senyor.
Consoleu-vos, per tant, mútuament amb estes paraules.

Salm responsorial 95,1 i 3.4-5.11-12a.12b-13 (R.: 13b)

Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor, tota la terra,
conteu a les nacions la seua glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis.

R. El Senyor ve a jutjar la terra.

El Senyor és gran i digne de tota llaor,
més temible que tots els déus;
perquè els déus dels pobles són no-res,
però el Senyor ha fet el cel. R.

El cel se n'alegra, la terra ho celebra,
brama el mar amb tot el que conté,
exulten els camps amb tot el que hi ha. R.

Fan festa els arbres del bosc,
quan veuen que ve el Senyor,
que ve a jutjar la terra;
jutjarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb la seua veritat. R.

Al·leluia Lc 4,18

L'Esperit del Senyor reposa sobre mi;
ell m'ha enviat a portar la Bona Nova als pobres.

Evangeli Lc 4,16-30

M'ha enviat a portar la Bona Nova als pobres.
No hi ha cap profeta que siga ben acollit al seu poble

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús se'n va anar a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia costum, va anar a la sinagoga i s'alçà per a fer la lectura. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el va desenrotllar i va trobar el passatge on està escrit: 
 
«L'Esperit del Senyor reposa sobre mi,
ja que ell m'ha ungit.
M'ha enviat a portar la Bona Nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cegos el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,
a proclamar l'any de gràcia del Senyor». 
 
Després va enrotllar el volum, el tornà a l'ajudant de la sinagoga i es va assentar. Tota la sinagoga tenia els ulls posats en Jesús. Ell començà a dir-los: «Hui s'han complit estes paraules de l'Escriptura que acabeu d'escoltar».
Tots l'aprovaven i s''admiraven d'aquelles paraules de gràcia que eixien dels seus llavis. També deien: «¿No és este el fill de Josep?» Jesús els va dir: «Ben segur que m'aplicareu aquella dita: Metge, cura't a tu mateix. Hem sentit dir el que has fet a Cafarnaüm; fes-ho també ací en el poble dels teus pares». Però ell va afegir: «En veritat vos dic que cap profeta és ben acollit en el seu poble. Més encara, vos assegure que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam es va estendre per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a ninguna d'elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però ningú d'ells va ser purificat, sinó un de Síria, Naaman».
En sentir açò, tots en la sinagoga, indignats, s'alçaren, l'espentaren cap a fora del poble i el dugueren cap al precipici de la muntanya, sobre la qual s'alçava el poble, amb la intenció de despenyar-lo. Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.

Festa de la Mare de Déu del Puig al Puig

Aniversari de la mort de l'escriptor Francesc Mauriac (1970)

Santoral


Sant Gil [o Gili o Egidi], abat, titular de l'església parroquial de Benifairó de les Valls.

Beat Alfons Sebastià i Viñals, prevere i màrtir valencià (memòria a València)

Beata valenciana Empar (Maria del Refugi) Carbonell i Muñoz, filla de Maria Auxiliadora, màrtir (memòria a Alboraia).

Beat valencià Josep Prats i Sanjuan, prevere operari diocesà, màrtir († Tortosa, 1936) (mem. a Catí)
Va nàixer a Catí el 31 de juliol de 1874.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 de setembre

1. Commemoració de sant Josué, fill de Nun, servent del Senyor, que en rebre la imposició de mans per Moisés fou ple de l'esperit de saviesa, i a la mort de Moisés va introduir de manera meravellosa al poble d'Israel, travessant el Jordà, en la terra de promissió (Jos, 1, 1).

2. A Reims, a la Gàl·lia Bèlgica, actual França, sant Sixt [o Sixte], considerat primer bisbe d'esta ciutat. (s. III)

3. A Càpua, a la regió actualment italiana de Campània, a la via Aquària, sant Prisc, màrtir. (s. IV)

4. A Todi, a l'Úmbria, també de la Itàlia actual, sant Terencià, bisbe. (c. s. IV)

5. A Dax, a Aquitània, hui França, sant Vicent, celebrat com a bisbe i màrtir. (c. IV)

6. A Zurzach, al costat del Rin, a la regió dels tigurins de Germania, a l'actual Suïssa, santa Verena. (s. IV)

7. A Cenomanum, a la Gàl·lia Lugdunense, hui Le Mans, a França, sant Victori, bisbe, de qui parla sant Gregori de Tours. (490)

8. A Aquino, de la regió del Laci, a Itàlia, sant Constanci, bisbe, el do de profecia del qual elogia el papa sant Gregori el Gran. (570)

9. A la regió de Nimes, a la Gàl·lia Narbonense, actual França, sant Egidi o Gil o Gili, el nom del qual adoptà la població que després es va formar a la regió de la Camarga, i on es diu que el sant havia erigit un monestir i completat el curs de la seua vida mortal. (s. VI/VII)

10. A Sens, lloc de Nèustria, hui també França, sant Llop, bisbe, que va ser desterrat per haver dit davant un jerarca local que convenia al poble ser regit per un sacerdot i obeir a Déu abans que als prínceps. (c. 623)

11. A Venècia, a l'actual Itàlia, beata Juliana de Collalto, abadessa de l'Orde de Sant Benet. (1262)

12. A Florència, a la regió toscana, igualment a Itàlia, beata Joana Soderini, verge de l'Orde Tercer dels Servents de Maria, preclara per la seua pregària i austeritat de vida. (c. 1367)

13. A Madrid, a Espanya, beats Cristí (Miquel) Roca Huguet, prevere, i onze companys*, màrtirs, de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, afusellats durant la guerra pels qui odiaven la religió. (1936)


14. A Paterna, a la província de València, beat valencià Alfons Sebastià Viñals, prevere i màrtir, que, estant al capdavant de l'escola d'una institució social valenciana, va rebre la corona gloriosa del martiri durant la mateixa persecució religiosa. (1936)

15. A Barcelona, beats màrtirs Pere Rivera, prevere, de l'Orde de Germans Menors Conventuals, i Maria del Carme Moreno Benítez i Maria del Refugi Carbonell Muñoz, vèrgens, de l'Institut de Maria Auxiliadora, que en la mateixa persecució, a imitació de la passió de Crist Espòs, van arribar al premi de la pau perpètua. (1936)

16. Beat Josep Samsó i Elías (1877- Mataró 1936). Sacerdot diocesà, màrtir, assassinat per odi a la fe, l'1 de setembre 1936 durant la Guerra Civil Espanyola; va donar un verdader testimoni de Crist, va morir perdonant els seus perseguidors; encara hui és un model de dedicació a la catequesi i de caritat cap als pobres.

at Cap comentari:
Labels: , , , , ,

31 d'agost de 2025, diumenge XXII

DIUMENGE XXII / Cicle C


Lectura primera Sir 3,19-21.30-31; Sir gr 3,17-18.20.28-29

Sigues humil i trobaràs gràcia davant de Déu

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

Fill meu, sigues afable en tot el que faces
i seràs més estimat que un home esplèndid.
Com més important sigues, més humil t'has de fer,
i trobaràs gràcia davant de Déu.
Els orgullosos i arrogants són molts,
però Déu revela els misteris als humils. 
Déu, que és verdaderament poderós,
només és glorificat pels humils.
La desgràcia de l'orgullós no té remei:
la mala herba ha arrelat en ell.
El cor del savi medita els proverbis,
l'oient de la paraula anhela saviesa.

Salm responsorial 67,4-5ac.6-7ab.10-11 (R.: 11b)

Que s'alegren els justs,
que exulten en presència de Déu,
que canten d'alegria.
Canteu al Senyor, alabeu el seu nom,
alegreu-vos en la seua presència.

R. Heu preparat, Déu nostre,
una casa per al pobre.

O bé:

Al·leluia.

Pare d'òrfens i defensor de viudes,
és Déu en la seua santa casa.
Déu dona llar als sensostre,
conduïx els captius a la prosperitat. R.

Déu nostre, escampàreu una pluja generosa
per a refer els vostres camps esgotats;
allí vau albergar la vostra família.
allí vau consolar el pobre, Déu nostre,
per la vostra bondat. R.

Lectura segona He 12,18-19.22-24a

Vos heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans,
Vosaltres no vos heu acostat a cap cosa tangible, ni a un foc ardent, ni a la tenebra, ni a la tempesta, ni heu escoltat un toc de trompeta ni una veu que parla. Els mateixos que sentiren la veu van declinar escoltar cap paraula més. 
Però vosaltres vos heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu, la Jerusalem celestial, a milers d’àngels en festa, a l’assemblea dels primogènits que tenen el nom inscrit en el cel; vos heu acostat a Déu, jutge de tots, als esperits dels justs que ja han arribat a la plenitud, a Jesús, mediador d’una aliança nova.

Al·leluia Mt 11,29ab

Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus,
que jo soc benèvol i humil de cor.

Evangeli Lc 14,1a.7-14

Qui s'enaltix serà humiliat, però el qui es fa humil serà enaltit

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Un dissabte, Jesús va entrar a menjar a casa d’un dels caps dels fariseus. Ells l’estaven observant. Jesús notà que els convidats havien triat els primers llocs i els proposà esta paràbola:
«Quan algú et convida a un banquet de bodes, no et poses en el primer lloc, perquè potser hi haja un convidat més distingit que tu; vindrà el qui vos ha convidat als dos i et dirà: "Deixa-li el lloc", i tu hauràs d'ocupar el darrer lloc, tot avergonyit.
Al contrari, quan et conviden, ves a posar-te en l’últim lloc, i, quan vindrà el qui t’ha convidat, et dirà: “Amic, puja més amunt”. D’esta manera seràs honorat davant de tots els comensals, perquè qui s’enaltix serà humiliat, però el qui es fa humil serà enaltit».
Després digué a qui l’havia convidat: 
«Quan faces un dinar o un sopar, no convides els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni els veïns rics. Et podrien tornar la invitació i amb això ja estaries compensat. En canvi, quan faces un banquet, convida pobres, invàlids, coixos i cegos. Feliç tu, perquè ells no tenen res per a correspondre't, i tindràs la compensació quan ressuscitaran els justs». 
 
A. La primera lect. de hui ens convida a procedir amb humilitat i senzillesa perquè així aconseguirem el favor de Déu, que revela els seus misteris als humils, i l'afecte dels altres. L'Evangeli ens convida a ocupar els últims llocs perquè el qui es fa humil serà enaltit, com Jesucrist, que no va vindre a ser servit sinó a servir. També se'ns crida a donar i a donar-nos gratuïtament sense esperar a canvi cap recompensa en esta vida. És el que ha fet Crist per nosaltres, que es va entregar gratuïtament per tots, solament pel seu desig de ser el nostre Salvador. La segona lect. oposa l'experiència dels israelites al Sinaí amb la dels cristians en l'eucaristia, perquè la litúrgia que celebrem en esta vida és una anticipació de la litúrgia del cel, comho expressem, per exemple, en el cant del Sant.

B. Jesús vol que el seu banquet, l'eucaristia, siga una taula d'autenticitat i no de ficció, on no hi ha privilegis ni exclusions. Per això, els seus deixebles han de buscar l'últim lloc, que és el del servici més humil. No podem oblidar el sentit del passiu diví en els evangelis: «El que s'humilia serà...». El subjecte d'este passiu és Déu, ell serà qui enaltirà l'autèntica humiliació pel regne de Déu, i no els humans. La humilitat verdadera ens fa entrar en el misteri de Déu, en la seua misericòrdia.
* * * * *

Lamentació davant de Crist mort
(Planctus Mariae), ca. 1500.
Vicent Macip
(Fundació Bancaixa)
 Commemoració dels sants Josep d'Arimatea i Nicodem, que van recollir el cos de Jesús baixat de la creu, el van embolicar en un llençol i el van depositar en el sepulcre. Josep, noble decurió i deixeble del Senyor, esperava el regne de Déu, i Nicodem, fariseu i principal entre els jueus, que havia anat de nit a vore a Jesús per a interrogar-lo sobre la seua missió, va defendre després la seua causa davant dels summes sacerdots i dels fariseus que buscaven la detenció del Senyor. (Jerusalem, s. I)

Sant Ramon Nonat, titular de l'església parroquial de Paiporta.

Aniversari del naiximent de Maria Montessori (1870)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 31 d'agost

2. A Atenes, a Grècia, sant Arístides, filòsof, que, notable per la seua fe i per la seua ciència, va dedicar a l'emperador Adrià alguns dels seus llibres sobre la religió cristiana. (c. 150)

3. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, hui Alemanya, sant Paulí, bisbe i màrtir, que en temps de l'heretgia arriana va ser el verdader herald de la veritat, i en el Sínode d'Arle, convocat per l'emperador arrià Constanci, ni amenaces ni adulacions van poder portar-lo a condemnar sant Atanasi ni a apartar-se de la recta fe, per la qual cosa va ser relegat a Frígia, a l'actual Turquia, on passats cinc anys va portar a compliment el seu martiri en l'exili. (358)

4. A Lindisfarne, al territori de Northúmbria, a l'actual Regne Unit, sant Aidan, bisbe i abat, home de summa mansuetud, pietat i rectitud de govern, que des del monestir de Iona va ser cridat pel rei Osvald a esta seu episcopal, on va fundar un monestir, per a atendre eficaçment l'evangelització d'aquell regne. (651)

5. A Cardona, població de Catalunya, sant Ramon Nonat, que va ser un dels primers companys de sant Pere Nolasc en l'Orde de la Mare de Déu de la Mercé, i és tradició que, pel nom de Crist, va patir molt per la redempció dels captius. (c. 1240)

6. Al desert de Vallucola, a la regió italiana de Toscana, beat Andreu de Borgo Sansepolcro, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, entregat a la penitència i a la contemplació. (1315)

7. A Almeria, a Espanya, beats Edmigi (Isidor) Primo Rodríguez, Amali (Just) Zariquiegui Mendoza i Valeri Bernat (Marcià) Herrero Martínez, màrtirs, que, per ser germans de les Escoles Cristianes, van patir la mort durant la persecució contra la fe en temps de guerra. (1936)

8. Beat Pere Tarrés i Claret (Barcelona, Espanya 1905-1950). Metge laic, i després sacerdot.
at Cap comentari:
Labels: , ,

30 d'agost de 2025, dissabte XXI

DISSABTE DE LA SETMANA XXI / I          

Oració col·lecta

Concediu-nos, Déu totpoderós, l'ajuda que necessitem
per a superar la nostra debilitat; 
i ara, en celebrar amb alegria 
la victòria dels benaventurats màrtirs Joan i Pere,
pugam imitar la seua ferma constància en la professió de la fe.

Lectura primera 1Te 4,9-11

Déu mateix vos ha ensenyat a amar-vos els uns als altres

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans, no cal que vos escriga sobre l'amor fratern, ja que Déu mateix vos ha ensenyat a amar-vos els uns als altres, i això és el que feu amb tots els germans de tot Macedònia.
Només vos demanem, germans, que avanceu encara més: tingueu com un honor viure en pau, cada u en la seua faena, treballant amb les pròpies mans, tal com vos manàrem.

Salm responsorial 97,1.7-8.9 (R.: cf. 9)

Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seua dreta i el seu braç sagrat
han eixit victoriosos.

R. Ve el Senyor a jutjar amb raó tots els pobles.

Brama el mar i tot el que conté,
el món i tots els qui l'habiten;
tots els rius aplaudixen
i aclamen les muntanyes. R.

Quan veuen que ve el Senyor a jutjar la terra.
Jutjarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb raó. R.

Al·leluia Jo 13,34

Vos done un manament nou,
diu el Senyor:
Que vos ameu els uns als altres
tal com jo vos he amat.


Evangeli Mt 25,14-30

Eres un administrador de tota confiança.
Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles esta paràbola: 
«Un home que se n'anava de viatge cridà els seus administradors i els confià els seus béns: a un li donà cinc talents, a l'altre dos i a l'altre un, segons la capacitat de cada u, i se'n va anar. 
El que en tenia cinc va anar immediatament a negociar-los, i en va guanyar cinc més; també el que en tenia dos en guanyà dos més. Però el que en tenia un va colgar en un clot els diners de l’amo. 
Al cap de molt de temps, l'amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el dels cinc talents; portà també els cinc que havia guanyat i va dir: "Senyor, m'havíeu confiat cinc talents i n'he guanyat cinc més". L'amo li va dir: "Molt bé, eres un administrador bo i de tota confiança; com que has sigut fidel en poca cosa, ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu senyor". 
Es presentà després el dels dos talents i va dir: "Senyor, m'havíeu confiat dos talents i n'he guanyat dos més". L'amo li va dir: "Molt bé, eres un administrador bo i de tota confiança; com que has sigut fidel en poca cosa, ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor". 
Es presentà també el que n'havia rebut un, i va dir: "Senyor, sabia que sou un home exigent, que voleu collir on no heu sembrat i segar on no heu escampat; per això vaig tindre por i vaig colgar el vostre talent: ací el tens". L'amo li contestà: "Eres un administrador roín i gandul. Si sabies que vullc collir on no he sembrat i segar on no he escampat, hauries d'haver posat els meus diners en el banc, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Lleveu-li eixe talent i doneu-lo al que en té deu. 
Perquè a qui té, se li donarà i tindrà a muntó, però a qui no té, se li llevarà fins i tot allò que li queda. I a este administrador inútil, tireu-lo fora, a la foscor: allí tot seran plors i cruixir de dents"». 
 
* * * * *

Beats Joan i Pere

Beats Joan de Perusa, prevere, i Pere de Sassoferrato, religiós, màrtirs a València (mem. ll. a la diòcesi de València)

Beata valenciana Josepa Monrabal, religiosa màrtir (memòria a Gandia)
Beat valencià Vicent Cabanes i Badenas, prevere terciari caputxí, màrtir (memòria a Torrent); beat valencià Josep Ferrer i Adell (Joaquim d'Albocàsser), prevere caputxí, màrtir (memòria a Albocàsser).


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 30 d'agost

1. A Roma, al cementeri de Comodil·la, a la via Ostiense, sants màrtirs Fèlix i Adaucte, que havent confessat junts a Crist amb una fe indestructible, junts van volar vencedors al cel. (c. 304)
El papa sant Damas els va dedicar un poema.

2. Commemoració de seixanta sants màrtirs, que a Colònia Sufetana, a l'Àfrica Bizacena, actual Tunísia, van morir a mans dels enfurits gentils per haver destruït una estàtua de Mercuri. (399)

3. A Roma, commemoració de sant Pammaqui, senador, insigne pel seu zel en la fe i per la seua generositat cap als pobres, a la pietat dels quals cap a Déu es deu la construcció de la basílica que rep el seu títol a la muntanya del Celi. (410)

4. Al monestir de Rebais, al territori de Nèustria, hui França, sant Agil, primer abat. (c. 650)

5. A Breuil, també a la mateixa regió de Meaux, sant Fiacre, eremita, que, oriünd d'Irlanda, va portar una vida solitària. (c. 670)

6. A Tessalònica, a Macedònia, actualment Grècia, sant Fantí, anomenat el Jove, eremita, que es va consumir per Crist amb vigílies i fatigues. (s. X)

7. A Lucedio, a l'actual regió italiana del Piemont, sant Bononi, abat, que va portar una vida eremítica, primer a Egipte i després a la muntanya del Sinaí. (1026)

8. A Trevi, lloc del Laci, també a Itàlia, sant Pere, que, malgrat ser analfabet, va cultivar en la soledat la sapiència de l'Evangeli. (c. 1050)

9. A Londres, a Anglaterra, santa Margarida Ward, màrtir, que, estant casada, durant el regnat d'Isabel I va ser condemnada a mort per haver ajudat un sacerdot, sentència que va acollir de bon grat i que es va complir en ser penjada a Tyburn. Allí mateix, amb ella van consumar el seu martiri els beats màrtirs Ricard Leigh, prevere, i els laics Eduard Shelley i Ricard Martin, anglesos; Joan Roche, irlandés, i Ricard Lloyd, del país de Gal·les, el primer pel fet de ser sacerdot i els altres per haver donat hospitalitat a sacerdots. (1588)

10. A Saluzzo, al Piemont, a Itàlia, beat Joan Juvenal Ancina, bisbe, que, anteriorment metge, va ser un dels primers a entrar en l'oratori de sant Felip Neri. (1604)

11. A Saragossa, a Espanya, beata Maria Ràfols, verge, que prop de l'hospital d'esta ciutat va fundar la Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna i la va dirigir amb fortalesa d'ànim entre moltes dificultats. (1853)

12. A Almeria, també a Espanya, mort dels beats màrtirs Diego Ventaja Milàn, bisbe d'Almeria, i Manuel Medina Olmos, bisbe de Guadix, que, empresonats pels qui odiaven el nom cristià, van suportar, amb paciència i resignació, insults i vexacions, fins a rebre de nit un cruel final. (1936)

13. En el camí entre la Pobla Tornesa i Vilafamés, a la Plana Alta, beat valencià Joaquim (Josep) Ferrer Adell, prevere de l'orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que amb el martiri va rebre el premi promés als qui perseveren. (1936)

14. A Bilbao, capital de Biscaia, beat valencià Vicent Cabanes Badenas, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que, durant la mateixa persecució contra la fe, va meréixer entrar en el banquet de la glòria. (1936)

15. Beates Fidela Olller, Josepa Monrabal (Xeresa, la Safor, 1936) i Facunda Margenat (Can Tunís, Barcelona 1936). Religioses professes de l'Institut de les Germanes de Sant Josep de Girona i màrtirs, assassinades per l'odi a la fe, entre el 26 i el 29 d'agost de 1936, durant la Guerra Civil Espanyola.

16. Beat Esteve Nehmé (1889- Kfifane 1938). Monjo, religiós de l'Orde Libanés dels Maronites, enamorat de Déu, la mirada del qual tenia present en tots els moments de la seua vida.

17. Beat Eustaqui van Lieshout (Belo Horizonte, el Brasil 1890-1943). Sacerdot, de la Congregació dels Sagrats Cors de Jesús i Maria.

18. A Venegone, prop de la ciutat de Varese, a Itàlia, beat Alfred Ildefons Schuster, bisbe, que d'abat de Sant Pau de Roma va ser elevat a la seu episcopal de Milà, on amb gran sol·licitud i diligència va exercir, amb admirable saviesa i doctrina, el seu ministeri de pastor per a bé del seu poble. (1954)
at Cap comentari:
Labels: , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

26 de setembre de 2025, divendres XXV

DIVENDRES DE LA SETMANA XXV / I Sants Cosme i Damià Oració col·lecta Que la memòria de sant Cosme i sant Damià  siga un nou motiu per lloar-...

entrades populars