8 d'agost de 2025, divendres XVIII: Sant Doménec

DIVENDRES DE LA SETMANA XVIII / I


Memòria de Sant Doménec

Oració col·lecta

Senyor, que sant Doménec ajude la vostra Església
amb els seus mèrits i les seues ensenyances;
que ell, que fou predicador eximi de la vostra veritat,
siga també un piadós intercessor a favor nostre.

Lectura primera Dt 4,32-40

Per amor als teus pares va elegir els seus descendents

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisés va dir al poble:
«Repassa les èpoques antigues, des del dia que Déu va crear la humanitat sobre la terra; investiga d'un extrem a l'altre del cel, a vore si alguna vegada hi ha hagut un fet tan gran com este, si s'ha sentit mai una cosa semblant. ¿Hi ha algun poble que haja escoltat la veu de Déu, que li parlava d'enmig del foc, com tu l'has escoltada, i haja continuat en vida? ¿O algun déu que haja intentat arrancar un poble que vivia en poder d'un altre per a fer-se'l seu? Vosaltres heu vist amb els vostres ulls tot el que ha fet a Egipte el Senyor, el vostre Déu, valent-se de proves, signes i prodigis, lluitant amb mà forta i braç poderós, amb fets terribles, com el Senyor, el vostre Déu, ha fet per vosaltres a Egipte, i vosaltres heu vist amb els vostres ulls?. A tu, el Senyor ha volgut mostrar-t'ho per a que sàpies que ell, i ningú més, és l'únic Déu.
Per a instruir-te, et va fer sentir des del cel la seua veu, et va fer contemplar ací en la terra el seu foc immens, i entremig del foc vas escoltar les seues paraules. Per amor als teus pares va elegir els seus descendents, t'ha fet eixir d'Egipte, ell, personalment, amb el seu gran poder, i ha desposseït davant de tu pobles més grans i més poderosos que tu, per a introduir-te al seu territori i donar-te'l en herència, com ja és un fet el dia de hui.
Reconeix hui i medita en el teu cor que el Senyor és l'únic Déu: ni dalt en el cel ni ací baix en la terra no n'hi ha ningun altre. 
Observa els seus decrets i els manaments que jo et done hui, per a que sigues feliç tu i els teus fills després de tu, i tingues una llarga vida en la terra que el Senyor, el teu Déu, et dona per sempre».

Salm responsorial 76,12-13.14-15.16 i 21 (R.: 12a)

Recorde de nou les gestes del Senyor,
tots aquells fets meravellosos;
medite totes les vostres obres,
i pense en les vostres proeses.

R. Recorde de nou les gestes del Senyor.

Déu meu, era sant el vostre obrar,
¿quin déu era gran com ho era el nostre?
Vós, el Déu dels prodigis,
revelàveu als pobles el vostre poder. R.

Amb el vostre braç rescatàreu un poble,
els fills de Jacob i de Josep.
Vau conduir com un ramat el vostre poble,
per mà de Moisés i d'Aaron. R.

Al·leluia Mt 5,10

Feliços els perseguits pel fet de ser justos:
d'ellls és el Regne del cel.

Evangeli Mt 16,24-28

¿Què podrà pagar una persona per a recobrar la seua vida?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«Si algú vol vindre darrere de mi, que es negue a ell mateix, que prenga la seua creu i que seguixca els meus passos. Qui vullga salvar la pròpia vida, la perdrà, però qui la perda per mi, la trobarà.
¿De qui li servix a una persona guanyar el món sencer, si això li costa la vida? ¿I què podrà pagar per a recobrar-la?
Perquè el Fill de l'home ha de vindre amb els seus àngels en la glòria de son Pare, i ell pagarà a cada u segons les seues obres.
Vos dic de veres que alguns dels qui ara estan ací no tastaran la mort sense haver vist el Fill de l'home venint en el seu Regne».

* * * * *

Doménec de Guzman, prevere (memòria ob.), titular de l'església parroquial castrense de València, de l'església parroquial de Vilamalur i d'una ermita de Petrés.
    Memòria de sant Doménec, prevere, que, sent canonge d'Osma, es va fer humil ministre de la predicació als països agitats per l'heretgia albigesa i va viure en voluntària pobresa, parlant sempre amb Déu o sobre Déu. Desitjós d'una nova manera de propagar la fe, va fundar l'Orde de Predicadors, per a renovar l'Església a la manera apostòlica de vida, i va manar als seus germans que s'entregaren al servei del proïsme amb l'oració, l'estudi i el ministeri de la Paraula. La seua mort va tindre lloc a Bolonya, el dia 6 d'agost. (1221)

Beat Antoni Silvestre i Moya, prevere i màrtir valencià (memòria a Xàtiva i a l'Olleria)

Beata valenciana Pasqualina Gallén i Martí (Presentació de la Sagrada Família), escolàpia, màrtir (memòria a Morella)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 d'agost

2. A Albano, en la quinzena milla de la via Àpia, sants Secund, Carpòfor, Victorí i Severià, màrtirs. (s. III/IV)

3. A Roma, en la setena milla de la via Ostiense, sants Ciríac, Llarg, Crescencià, Mèmmia, Juliana i Esmaragde, màrtirs. (s. IV)

4. A Tars, ciutat de Cilícia, hui Turquia, martiri de sant Marí, ancià d'Anazarb, que en temps de l'emperador Dioclecià i el prefecte Lysia va ser decapitat, i el seu cos, per orde d'este prefecte, llançat a les feres perquè el devoraren. (c. 303-311)

5. A Milà, a l'actual regió italiana de Ligúria, sant Eusebi, bisbe, que va treballar intensament per la fe verdadera i va reconstruir l'església catedral destruïda pels huns. (c. 462)

6. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Sever, prevere. (c. s. V)

7. A Bordeus, ciutat d'Aquitània, també a l'actual França, sant Mòmmol, abat del monestir de Fleury. (678)

8. A Cízic, a l'Hel·lespont, hui Turquia, sant Emilià, bisbe, que, per defendre el culte a les sagrades imatges, va suportar grans sofriments per part de l'emperador Lleó i, finalment, va acabar la seua vida en el desterrament. (s. IX)

9. Al monestir de Göttweig, a l'actual Àustria, sant Altman, bisbe de Passau, que va fundar nombroses cases de clergues sota la Regla de Sant Agustí, va renovar la disciplina del clero i va morir en l'exili, expulsat de la seua seu per haver defés la llibertat de l'Església contra l'emperador Enric IV. (1091)

10. A Gallese, prop de Viterbo, a la regió italiana de Toscana, sant Famià, eremita, que, nascut a Colònia, després d'haver distribuït els seus béns entre els pobres i haver realitzat piadoses peregrinacions, va morir en este lloc, revestit amb l'hàbit cistercenc. (c. 1150)

11. A Londres, a Anglaterra, beat Joan Felton, màrtir, que va exposar públicament la butla d'excomunió emesa pel papa sant Pius V contra la reina Isabel I i, per este motiu, va ser esquarterat cruelment al costat de l'església de Sant Pau, mentres invocava el nom del Salvador, consumant així gloriosament el seu martiri. (1570)

12. A York, també a Anglaterra, beat Joan Fingley, prevere i màrtir, el qual, també durant el regnat d'Isabel I, va ser condemnat a mort per ser sacerdot i va perir penjat. Amb ell es commemora el beat Robert Bickendike, que en aquell mateix període, sense que es conega el dia i l'any, va patir els mateixos turments per haver-se reconciliat amb l'Església catòlica. (1586)

13. Al llogaret Xixiaodun, prop de Xinhexian, a la província d'Hebei, a la Xina, sant Pau Ke Tingzhu, màrtir, que sent el responsable dels cristians del llogaret, durant la persecució desencadenada pels seguidors del moviment Yihetuan, va oferir als altres, en ser esquarterat, un lluminós exemple de fermesa cristiana. (1900)

14. A la ciutat de Zamora, a Espanya, beata Bonifàcia Rodríguez Castro, verge, que va fundar la Congregació de Serventes de Sant Josep, per a promoure cristianament i socialment la dona mitjançant l'oració i el treball, segons l'exemple de la Sagrada Família. (1905)

15. A Sydney, a Austràlia, santa Maria de la Creu (Maria Elena) MacKillop, verge, que va fundar la Congregació de les Germanes de Sant Josep i del Sagrat Cor, i la va dirigir després de múltiples dificultats i fatigues. (1909) Canonitzada en 2010.

16. A Poggio a Caiano, a la regió italiana de la Toscana, beata Margarida Maria (Maria Anna Rosa) Caiani, verge, que va fundar l'Institut de Germanes Franciscanes del Sagrat Cor de Jesús, per a la formació de la joventut i l'assistència als malalts. (1921)

17. Al Saler, prop de València, beat valencià Antoni Silvestre Moya, prevere i màrtir, que, en el furor de la persecució contra la fe, va arribar victoriós al regne celestial pel seu ferm testimoni de Crist. (1936)

18. A València, beates Maria de l'Infant Jesús Baldillou i Bullit i les seues companyes*, vèrgens de l'Institut de Filles de Maria Religioses de l'Escola Pia i màrtirs, que en la mateixa persecució van eixir gloriosament a l'encontre de Crist, el seu Espòs, martiritzades per la violència dels enemics de l'Església. (1936)

Són els seus noms: Presentació de la Sagrada Família (Pasqualina) Gallén i Martí, Maria Lluïsa de Jesús Girón i Romera, Carmela de Sant Felip Neri (Nazària) Gómez i Lezaun, i Clemència de Sant Joan Baptiste (Antònia) Riba i Mestres.

19. Al camp d'extermini de Gusen, a Alemanya, beat Vladímir Laskowski, prevere i màrtir, que, en temps de guerra, empresonat en un camp de concentració i cruelment torturat, va aconseguir la glòria del martiri. (1940)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , , ,

7 d'agost de 2025, dijous XVIII

DIJOUS DE LA SETMANA XVIII / I


Oració col·lecta

Assistiu, Senyor, els vostres fidels 
i mostreu-vos bondadós amb els qui vos imploren;
i, ja que l’Església es glorieja de tindre-vos com a Pare i Pastor,
doneu-li i conserveu-li el dons de la gràcia.

Lectura primera Nm 20,1-13

Va brollar aigua abundant

Lectura del llibre dels Nombres

En aquells dies, tota la comunitat dels fills d'Israel va arribar al desert de Sin el mes primer, i s'establiren a Cadeix. Allí va morir Maria i allí la soterraren.
Com que no hi havia aigua, el poble es va amotinar contra Moisès i d'Aaron. Acusava a Moisés i li deia: «¡Haguera sigut millor morir també com els nostres germans moriren en presència del Senyor! ¿Per què heu portat la comunitat del Senyor a este desert, on morirem tant nosaltres com els nostres animals? ¿Per què ens heu tret d'Egipte, si ens havíeu de dur a un lloc tan roín com este? No és terra de sembrats, ni de figueres, ni de vinyes, ni de magraners. No hi ha ni aigua per a beure».
Moisés i Aaron deixaren l'assemblea i anaren a l'entrada de la tenda de l'encontre. Es prosternaren i se'ls va aparéixer la glòria del Senyor. El Senyor va dir a Moisès: «Pren la vara i, juntament amb Aaron, el teu germà, reunix l'assemblea. Després, en presència de tots, ordeneu a la roca que done aigua; així faràs brollar aigua de la roca, per a que beguen ells i el seu bestiar». 
Moisés, complint el que el Senyor li manava, prengué la vara guardada en presència del Senyor. Després, ell i Aaron reuniren tota la comunitat davant de la roca, i Moisés els va dir: «¡Escolteu, gent rebel! ¿Creieu que vos podrem fer brollar aigua d'esta roca?» 
Moisés va alçar la mà, donà dos colps a la roca amb la vara, i en va brollar aigua en tanta abundància que tota la comunitat i el seu bestiar en pogueren beure. 
Però el Senyor va dir a Moisés i a Aaron: «Com que no m'heu cregut capaç de manifestar la meua santedat davant del poble d'Israel, no fareu entrar esta comunitat a la terra que jo els he donat».
Estes són les aigües de Meribà, on els israelites acusaren el Senyor, i ell va mostrar la seua santedat entre ells.

Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)

Vingau, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la roca que ens salva;
presentem-nos davant d'ell a beneir-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.

R. Si sentíreu hui la seua veu:
«No enduriu els vostres cors».

Entreu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant del Senyor,
que ens ha creat;
ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia. R.

Si sentíreu hui la seua veu:
«No enduriu els cors com a Meribà,
com el dia de Massà en el desert,
quan em posaren a prova els vostres pares,
i em temptaren,
encara que havien vist les meues obres». R.

Al·leluia Mt 16,18

Tu eres Pere.
Sobre esta roca jo edificaré la meua Església,
i les forces del regne de la Mort no la podran dominar.

Evangeli Mt 16,13-23

Tu eres Pere. Et donaré les claus del Regne del cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Quan Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, va preguntar als deixebles:«¿Qui diu la gent que és el Fill de l'home?» Ells li respongueren: «Uns diuen que Joan Baptiste; altres, Elies; altres, Jeremies o un dels altres profetes». Ell els preguntà: «I vosaltres, ¿qui dieu que soc jo?» Simó Pere li contestà: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu». Jesús li va respondre:
«Benaventurat tu, Simó, fill de Jonàs, perquè això no t'ho ha revelat ni la carn ni la sang, sinó el meu Pare del cel. I ara jo et dic: tu eres Pere, i sobre esta pedra edificaré la meua Església, i les forces del regne de la Mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lligues en la terra, quedarà lligat en el cel, i tot allò que deslligues en la terra, quedarà deslligat en el cel». Després prohibí severament als deixebles dir a ningú que ell era el Messies.
Des d'aquell moment començà a deixar entendre als deixebles que havia d'anar a Jerusalem, i que allí havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar al tercer dia. Pere se'l va endur apart i es posà a increpar-lo: «De cap manera, Senyor: ¡a vós això no vos pot passar!» Però Jesús es girà i li digué: «¡Fora de la meua vista, Satanàs! Em vols fer caure, perquè penses com els hòmens, no com Déu». 
 
* * * * *

Sants Sixt, papa, i companys, màrtirs (mem. lliure)

Sant Gaietà [o Gaetà o Caietà] de Thiene, prevere (mem. lliure), titular de l'església parroquial de Crevillent

Nascut a Vicenza (1480), Gaietà estudià lleis a Pàdua i, ja sacerdot, s’adonà de la falta d’espiritualitat del clero, fet del qual el mateix papa Adrià VI ja se’n queixava: «Els pecats del poble tenen el seu origen en els pecats dels sacerdots» (1522). El 1524 fundarà, amb el bisbe de Chieti-Teate, Caraffa (futur papa Pau IV), la societat apostòlica de Clergues Regulars (“Teatins”).
Morí el 7 d’agost de 1547 a Nàpols assistint els empestats. Canonitzat el 1671 per Climent X proclamant-lo: «el primer gran sacerdot de l’Edat Moderna».

Beates valencianes Ma. del Carme Zaragoza i Zaragoza i Ma. Rosa Adrover i Martí, dominiques, màrtirs (memòria a la Vila Joiosa)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 7 d'agost

Sants Sixt II, papa, i companys, màrtirs. El papa sant Sixt, mentre celebrava els sagrats misteris i ensenyava als fidels els mandats del Senyor, per orde de l'emperador Valerià va ser inesperadament detingut pels soldats i decapitat immediatament, el dia 6 d'agost; amb ell van patir al mateix temps el martiri quatre diaques, que van ser enterrats amb el pontífex a Roma, al cementeri de Calixt, a la via Àpia. En este mateix dia, els sants Agapit i Felicíssim, diaques seus, van morir al cementeri de Pretextat, on van ser soterrats. (258)

Sant Gaietà de Thiene, prevere, que a Nàpols, a la regió italiana de Campània, es va entregar a pies obres de caritat, especialment en favor dels malalts incurables, va promoure associacions per a la formació religiosa dels laics i va instituir els Clergues Regulars per a la renovació de l'Església, recomanant als seus deixebles el deure d'observar la primitiva forma de vida apostòlica. (1547)

3. A Augsburg, a Forta, actual Alemanya, santa Afra, màrtir, que, convertida al cristianisme des d'una vida de pecat, conta la tradició que, sense haver sigut encara batejada, va ser cremada viva per haver confessat la seua fe en Crist. (304)

4. A Arezzo, a la regió de la Toscana, actualment Itàlia, sant Donat, segon bisbe d'esta seu, del qual el papa sant Gregori el Gran lloa la virtut i l'eficàcia de la seua pregària. (s. IV)

5. A Châlons, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Donacià, bisbe. (s. IV)

6. A Roan [Rouen], també a la Gàl·lia, sant Victrici, bisbe, que encara soldat, en temps de l'emperador Julià va abandonar l'exèrcit per a seguir a Crist, per la qual cosa va ser sotmés, per orde del tribú, a moltes tortures i condemnat a mort. Va aconseguir, no obstant això, aconseguir la llibertat, i després de ser consagrat bisbe, va portar a la fe cristiana els feroços pobles dels mòrins i dels nervis, a la Gàl·lia del nord. (c. 410)

7. A Besançon, a la Burgúndia, de nou a França, sant Donat, bisbe, que va compondre una Regla per a vèrgens, seguint els ensenyaments de sant Benet, sant Columbà i sant Cesari. (d. 658)

8. A Venècia, actual territori italià, beat Jordà Forzaté, abat, que va ser fundador de monestirs a Pàdua i, no havent pogut evitar, malgrat els seus esforços, la ruïna de la seua pàtria, fora d'ella es va adormir devotament en el Senyor, deixant un insigne exemple d'honestedat, integritat, costums i saviesa. (c. 1248)

9. A Messina, a la regió de Sicília, a Itàlia, sant Albert degli Abbati, prevere de l'Orde dels Carmelites, que amb la seua predicació va convertir a molts jueus a la fe en Crist i va proveir de queviures la ciutat en el seu setge. (c. 1306/1307)

10. A Sassoferrato, al Picé, hui regió de les Marques, així mateix a Itàlia, beat Albert, monjo de l'Orde dels Camaldulencs, insigne per l'austeritat de vida i la perfecta observança de la seua Regla. (1350)

11. A L'Aquila, a l'antiga regió Vestina, de nou a Itàlia, beat Vicent, religiós de l'Orde dels Germans Menors, cèlebre per la seua humilitat i el seu esperit de profecia. (1504)

12. A la ciutat de Gondar, a Etiòpia, beats Agatàngel (Francesc) Nourry de Vincennes i Cassià (Gonçal) Vaz López-Netto de Nantes, preveres de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtirs, que durant la seua missió a Síria, Egipte i Etiòpia van buscar reconciliar amb l'Església catòlica els cristians separats i finalment, per orde del rei d'Etiòpia, van ser lligats a arbres amb el seu propi cordó religiós i lapidats fins a la mort. (1638)

13. A Lancaster, a Anglaterra, beats Martin de Sant Fèlix (Joan) Woodcock, de l'Orde dels Germans Menors, Eduard Bamber i Tomàs Whitaker, preveres i màrtirs, que van ser penjats per ser sacerdots i haver entrat en els dominis de rei Carles I. (1646)

14. A York, també a Anglaterra, beat Nicolau Postgate, prevere i màrtir, que durant el regnat de Carles II, a causa del seu ministeri sacerdotal, que havia exercit ocultament entre els pobres durant quasi cinquanta anys, va ser penjat en el patíbul. (1679)

15. A la localitat de Gorka Duchovna, prop de Poznan, a Polònia, beat Edmund Bojanowski, prevere, que, conforme als preceptes de l'Evangeli, va treballar amb gran afany en la formació dels pobres i gent analfabeta, i va fundar la Congregació de Serventes de la Immaculada Concepció de la Benaurada Mare de Déu. (1871)

16. A Colima, ciutat de Mèxic, sant Miquel de la Mora, prevere i màrtir, que, en el furor de la persecució contra l'Església, va ser coronat amb el martiri pel fet de ser sacerdot. (1927)

at Cap comentari:
Labels: , , , , ,

6 d'agost de 2025, dimecres: el Salvador

Festa de la Transfiguració del Senyor
o del Salvador

Festa de la Transfiguració del Senyor, en què Jesucrist, l'Unigènit, l'estimat del Pare Etern, va manifestar la seua glòria davant dels apòstols Pere, Jaume i Joan, amb el testimoni de la Llei i els Profetes, per a mostrar la nostra transformació admirable per la gràcia en la humilitat de la nostra naturalesa assumida per Ell, que donà a conéixer la imatge de Déu, conforme a la qual va ser creat l'home, i que, corrompuda en Adam, va ser renovada per Crist (elog. del Martirologi Romà).

La Transfiguració del Senyor és el títol de les esglésies parroquials d'Alfafara, Benafer, Ibi, Millares, Macastre, Sucaina, Torralba del Pinar i les Useres.

El Salvador és el titol de les esglésies parroquials d'Alacant, Alcoi, el Bellestar de la Tinença, Borriana, la Canalosa (el Fondó de les Neus), Casas Bajas, Cocentaina, Culla, Elx, Eslida, Godella, la Llosa, Mutxamel, Oriola, Pina de Montalgrao, els Poblets, Requena, Sagunt, Titaguas, Torrevieja i Xiva de Morella; i cotitular d'una de la ciutat de València i una d'Aldaia.

Missa de la festa:

Esta festa, si cau en diumenge, té preferència sobre el diumenge. Si no cau en diumenge, es llig només una lectura a més de l'evangeli: es pot triar com a primera lectura qualsevol de les dos lectures proposades.

Oració col·lecta

Oh Déu, en la gloriosa Transfiguració del vostre Unigènit, 

confirmàreu els misteris de la fe amb el testimoni de Moisés i d’Elies 

i anunciàreu la meravellosa adopció dels vostres fills; 

feu que escoltem la veu del vostre Fill estimat 

i ens convertim en cohereus del mateix Rei de la glòria.


Lectura primera Dn 7,9-10.13-14

El seu vestit era blanc com la neu


Lectura de la profecia de Daniel


Jo continuava mirant,

quan posaren uns trons

on es va assentar un Vell venerable.

El seu vestit era blanc com la neu

i els seus cabells, com llana blanquíssima.

El seu tron era de flames

i les rodes de la carrossa, de foc ardent.

Davant d'ell naixia

i corria un riu de foc.

Els seus servidors eren mil milers,

els seus assistents, deu mil miríades.

El tribunal s'assentà

i foren oberts els llibres.

Mirant encara la visió de nit,

vaig vore enmig dels núvols del cel

que venia com un Fill d'home;

es va acostar al Vell venerable,

el presentaren davant d'ell

i li donaren el poder, la glòria i el regne,

i tots els pobles, tribus i llengües

li faran honors.

El seu poder és etern,

no passarà mai,

el seu regne no decaurà. 


O bé:


Lectura primera 2Pe 1,16-19

Esta veu del cel, nosaltres la vam sentir


Lectura de la segona carta de sant Pere


Benvolguts, 

Tot el que vos vam fer saber del poder i de la vinguda gloriosa de Jesucrist, el nostre Senyor, no era tret de faules hàbilment teixides. Nosaltres vam contemplar amb els nostres ulls la seua grandesa.

Ell va rebre de Déu Pare honor i glòria, i una veu que venia de la glòria majestuosa de Déu va dir: «Este és el meu Fill, el meu amat, en qui m'he complagut». Esta veu del cel, nosaltres la vam sentir quan estàvem amb ell en la muntanya santa.

Això ens han confirmat les paraules dels profetes, i fareu bé d'escoltar-les amb tota atenció, ja que són una llum que fa claror en un lloc fosc, fins que apuntarà el dia i l'estel del matí eixirà en l'horitzó dels vostres cors.


Salm responsorial 96,1-2.5-6.9 (R.: 1a i 9a)

El Senyor és rei: la terra ho celebra,

se n'alegren totes les illes.

Foscor i núvols el rodegen,

justícia i dret sostenen el seu tron.


R. El Senyor és rei, l'Altíssim sobre tota la terra.


Es desfan com cera les muntanyes

davant del Senyor de tota la terra.

El cel proclama la seua justícia,

i tots els pobles contemplen la seua glòria. R.


Perquè vós sou el Senyor,

l'Altíssim sobre tota la terra,

excels per damunt de tots els déus. R.


Al·leluia Mt 17,5c

Este és el meu Fill, el meu amat,

en qui m’he complagut;

escolteu-lo.


Evangeli Lc 9, 28b-36

Mentres pregava, l’aspecte del seu rostre va canviar


᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

En aquell temps, Jesús es va emportar a Pere, a Joan i a Jaume i pujà a la muntanya a fer oració. Mentres resava, l’aspecte de la seua cara va canviar i el seu vestit es tornà blanc i brillant. Després dos hòmens es posaren a conversar amb ell. Eren Moisés i Elies, que es van aparéixer gloriosos, i parlaven de l'eixida de Jesús, que s’havia de produir a Jerusalem. A Pere i els seus companys la son els vencia, però es desvetlaren i veren la glòria de Jesús i els dos hòmens que estaven al seu costat. Quan estos ja se separaven de Jesús, Pere li digué: — «¡Mestre, que bé estem ací dalt! Podríem muntar tres tendes: una per a vós, una per a Moisés i una per a Elies». No sabia què deia. Encara estava parlant ell, quan es formà un núvol que anava cobrint-los. Ells s’espantaren en vore que entraven dins del núvol. En aquell moment va eixir del núvol una veu que deia: — «Este és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo». Quan va cessar la veu, Jesús es quedà a soles. Ells guardaren silenci, i aquells dies no contaren a ningú res d’allò que havien vist. 

 

En la festa de la Transfiguració del Senyor, el Pare declara solemnement en la muntanya davant de Pere, Jaume i Joan que Crist és el seu Fill Unigènit, a qui han d'escoltar i seguir (Ev). Els apòstols poden contemplar amb els seus propis ulls la glòria de la futura resurrecció i en són testimonis (2 lect). Crist és qui té el poder i la glòria, és el rei de l'univers, perquè tot ho ha rebut del Pare (1 lect). Així mateix, la transfiguració ens recorda que els creients som imatge de Crist i que esperem la seua mateixa glòria.


* * * * *
 
Festa del Santíssim Crist dels Necessitats a Aldaia, del Santíssim Crist de l'Agonia a Antella, del Crist de la Salut al Palmar, del Crist dels Afligits a Riola, Setaigües, la Font de la Figuera i el Canyamelar, del Santíssim Crist Verdader a Benifaraig, del Santíssim Crist del Calvari a Gata de Gorgos, del Santíssim Crist de la Penya a Guadassuar, del Santíssim Crist a Silla, del Salvador a Corbera, del Diví Salvador a Alfafara i als Poblets, del Santíssim Salvador a Onda.

Aniversari de la mort del papa valencià Calixt III (1458)

Aniversari de la mort del papa sant Pau VI (1978)

Beat Carles López i Vidal, casat i màrtir valencià (memòria a Gandia)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 6 d'agost

2. A la via Àpia de Roma, al cementeri de Calixt, passió de sant Sixt II, papa, i dels seus companys, la memòria dels quals se celebra demà. (258)

3. A Complutum, actual Alcalá de Henares, a la Hispània Cartaginesa, sants màrtirs Just i Pastor, els quals, encara xiquets, abandonant a l'escola les seues tauletes d'escriptura, van córrer voluntàriament a l'encontre del martiri, i detinguts i assotats immediatament, per orde del jutge van ser degollats pel seu amor a Crist, mentres es confortaven mútuament amb recíproques exhortacions. (304)

4. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sepultura de sant Hormisdes, papa, que, abanderat de la pau, va aconseguir acabar amb el cisma d'Acaci a Orient, i a Occident va fer respectar per les noves poblacions els drets de l'Església. (523)

5. A Savona, a la regió italiana de Ligúria, beat Octavià, bisbe i germà del papa Calixt II, que tant en el claustre com en la càtedra va buscar amb afany servir a Déu i els germans. (1132)

6. Al territori de Luxemburg, beat Escel·lí, eremita, que va viure en un bosc sense sostre ni vestits, confiat només en Déu, que en la intempèrie pot oferir també refugi. (c. 1138)

7. A Bolonya, població d'Emília-Romanya, a l'actual Itàlia, mort de sant Doménec, prevere, la memòria del qual se celebra el dia 8 d'agost. (1221)

8. A Montevideo, de l'Uruguai, beata Maria Francesca de Jesús (Anna Maria) Rubatto, verge, que a la ciutat de Loano, prop de Savona, a Itàlia, va fundar l'Institut de Germanes Terciàries Caputxines, i després, havent-se traslladat a Amèrica Llatina, va posar tota la seua constància en el servici als pobres. (1904)

9. En la rodalia de Gandia, població de la Safor, beat valencià Carles López i Vidal, màrtir, que en temps de persecució contra la fe va arribar a la glòria celestial. (1936)

10. Prop de Munic, a la regió alemanya de Baviera, beat Tadeu Dulny, màrtir, el qual, en ser ocupada militarment Polònia, la seua pàtria, per la seua fe en Crist va ser portat al camp de concentració de Dachau, on, víctima de cruels turments, va emigrar a la glòria celestial. (1942)

at Cap comentari:
Labels: , , , ,

5 d'agost de 2025, dimarts XVIII: Santa Maria la Major

DIMARTS XVIII DEL TEMPS ORDINARI / I


Oració col·lecta

Senyor, perdoneu els pecats dels vostres servents:
que els qui no vos podem agradar per les nostres obres,
sigam salvats per la intercessió de la Mare del vostre Fill,
Jesucrist, Senyor nostre.

Lectura primera Nm 12,1-13

Moisés no és com un altre profeta.
¿Com vos atreviu a malparlar d'ell?

Lectura del llibre dels Nombres

En aquells dies, Maria i Aaron començaren a malparlar de Moisés perquè s'havia casat amb una dona etíop. Deien: «¿És que el Senyor només ha parlat amb Moisés? ¿No ens ha parlat igualment a nosaltres?» El Senyor ho va sentir. Ara bé, Moisés era l'home més humil que mai s'haja vist en la terra.
El Senyor va dir immediatament a Moisés, a Aaron i a Maria: «Eixiu els tres cap a la tenda de l'encontre». Ells hi anaren, i el Senyor va baixar en la columna de núvol, es va posar a l'entrada de la tenda, va cridar a Aaron i Maria, i s'acostaren els dos. El Senyor els va dir:

«Escolteu les meues paraules:
Si es tractara només d'un profeta,
jo, el Senyor,
em mostraria a ell en una visió
o li parlaria en somnis.
Però a Moisés, el meu servent,
li he donat molt més;
és l'home de confiança de tota ma casa:
jo li parle cara a cara,
obertament i sense figures,
i contempla la figura del Senyor.
¿Com vos atreviu a malparlar
del meu servent Moisés?» 

I el Senyor se'n va anar, indignat contra ells.
El núvol es va retirar de la tenda i, a l'instant, Maria va quedar coberta d'una lepra blanca com la neu. Quan Aaron es va girar cap a ella i la va vore leprosa, va suplicar a Moisés: 
«Senyor meu, no ens imposeu la pena que mereixem pel nostre poc enteniment i el nostre pecat. Que Maria no siga com un infant nascut mort, que ja té la carn mig corrompuda quan arriba al món». 
I Moisés va clamar al Senyor: «¡Déu meu, cureu-la, vos ho demane!»

Salm responsorial 50,3-4.5-6.12-13 (R.: cf. 3a)

Pietat, Déu meu, vós que sou bo;
vós que sou clement, 
ofegueu la meua malícia;
llaveu del tot la meua falta,
renteu el meu pecat.

R. Pietat, Senyor, perquè hem pecat.

Prou reconec la meua falta,
tinc sempre present el meu pecat.
Contra vós, només contra vós he pecat;
als vostres ulls era un mal, i ho he fet.
La sentència vos absoldrà,
el veredicte vos exculparà. R.

Déu meu, creeu en mi un cor ben net,
restaureu en mi un esperit ferm.
No m'aparteu de la vostra mirada,
ni em lleveu el vostre esperit sant. R.

Al·leluia cf. Fets 16,14b

Obriu, Senyor, el nostre cor,
i entendrem la paraula del vostre Fill.

Evangeli Mt 14,22-36

Maneu-me que vaja caminant sobre l'aigua

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquells dies, quan la gent ja havia menjat, Jesús va manar als deixebles que pujaren en una barca i que passaren davant d'ell cap a l'altra vora, mentres ell deia adéu a la gent. Després de dir-los adéu, va pujar a una muntanya, a soles, a fer oració. A poqueta nit encara estava allí a soles.
Mentrestant, la barca s'havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre el llac. Quan els deixebles el veren, s'espantaren pensant que era una fantasma, i xillaven de por. Però Jesús els va dir de seguida: «Tranquils! No tingueu por, que soc jo».
Pere li va dir: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vaja cap a vós caminant per damunt de l'aigua». Jesús va contestar: «Vine». Pere va baixar de la barca, es va posar a caminar per damunt de l'aigua i va anar cap a Jesús. Però en notar el fort vent que feia, es va acovardir, va començar a afonar-se i va cridar: «Senyor, salveu-me». A l'instant, Jesús estengué la mà, l'agarrà i li va dir: «¡Home de poca fe! ¿Per què has dubtat?» I, quan pujaren a la barca, el vent va amainar. Els qui anaven en la barca es prosternaren i li digueren: «Verdaderament sou Fill de Déu» 
Feta la travessia del llac, tocaren terra a Genesaret. La gent d'aquell lloc el reconegueren i escamparen la notícia per tota la regió. Li van portar tots els malalts i li suplicaven que els deixara tocar només la vora del seu mantell: tots els que la tocaren, es posaren bons. 
 
* * * * *

Dedicació de la Basílica de Santa Maria la Major de Roma (mem. ll.)

Dedicació de la basílica de Santa Maria, a Roma, construïda al puig Esquilí, i oferida pel papa Sixt III al poble de Déu com a record del Concili d'Efes, en el qual Maria va ser proclamada Mare de Déu. (c. 434)

Solemnitat de la Mare de Déu del Remei a la ciutat d'Alacant

Mare de Déu del Remei, titular de les esglésies parroquials d'Alacant, les Cases del Senyor (Monòver), La Matanza (Oriola) i una de València.

 
 Mare de Déu de la Seu de Xàtiva
Mare de Déu de les Neus, titular de l'església parroquial de Montfort. Festa de la Mare de Déu de les Neus a Asp, a Calp, a Fondó de les Neus.

Mare de Déu Blanca

Mare de Déu d’Àfrica

Santa Maria d'Eivissa

Festa de Santa Maria la Major a Riola

Sant Emidi, bisbe i màrtir (mem. a la diòcesi d'Oriola-Alacant). És copatró de Torrevieja, on té una ermita dedicada i se li fa festa. El sant, advocat contra els terratrémols, és venerat especialment a la comarca del Baix Segura, que el 21 de març de 1829 va patir un sisme.


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 5 de juliol

2. A Châlons-sud-Marne, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Memmi, a qui es venera com a primer bisbe d'esta ciutat. (s. III/IV)

3. A Teano, a Campània, a l'actual Itàlia, sant Paris, bisbe, que va ser el primer, segons es creu, a ocupar esta seu episcopal. (s. IV)

4. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Cassià, bisbe (s. IV).

5. A Nazianz, ciutat de Capadòcia, hui Turquia, santa Nonna, esposa de sant Gregori el Vell i mare dels sants Gregori el Teòleg, Cesari i Gorgònia. (374)

 6. A Ascoli, lloc del Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Emidi, a qui es venera com a primer bisbe d'esta ciutat i màrtir. (s. IV)

7. A Viviers, al costat del Roine, a la Gàl·lia, ara França, sant Venanci, bisbe. (d. 535)

8. A Trimouille, a la regió de Sologne, també a França, sant Viator, eremita. (s. VI)

9. Al lloc de Maserfield, posteriorment anomenat Oswestry en el seu honor, a la regió de Shrewsbury, a Anglaterra, sant Osvald, màrtir, el qual, sent rei de Northúmbria, il·lustre en l'art militar, però encara més amant de la pau, va divulgar amb decisió la fe cristiana en aquell territori i va ser mort en odi a Crist mentre combatia contra els pagans. (642)

10. A Montegranaro, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beat Francesc Zanfredini, popularment "Cecco de Pesaro", del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que, després d'haver distribuït tots els seus béns entre els pobres, es va retirar a un erm que havia construït, des del qual va ser exemple admirable de penitència, oració i bones obres durant quasi cinquanta anys. (c. 1350)

11. A San Severino, també a la regió del Picé, santa Margarida, viuda. (1395)

12. En la mar, enfront de Rochefort, a la costa francesa, beat Pere Miquel Noël, prevere de Rouen i màrtir, que durant la Revolució Francesa, per ser sacerdot, va ser tancat de manera inhumana en un una nau-presó, on va acabar la seua vida consumit per la pesta. (1794)

13. A la Font de la Figuera, beat Gabí Olaso Zabala, religiós de l'Orde de Sant Agustí, màrtir. (1936). Beatificat en 2007.

14. A Lleida, beat Salvi Huix i Miralpeix, bisbe de Lleida i màrtir. (1936). Beatificat en 2013. A la diòcesi de Lleida se celebra el 5 de maig.
at Cap comentari:
Labels: , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

8 d'agost de 2025, divendres XVIII: Sant Doménec

DIVENDRES DE LA SETMANA XVIII / I Memòria de Sant Doménec Oració col·lecta Senyor, que sant Doménec ajude la vostra Església amb els seus mè...

entrades populars