DIMARTS XVIII DEL TEMPS ORDINARI / I
Oració col·lecta
Senyor, perdoneu els pecats dels vostres servents:que els qui no vos podem agradar per les nostres obres,sigam salvats per la intercessió de la Mare del vostre Fill,Jesucrist, Senyor nostre.
Lectura primera Nm 12,1-13
Moisés no és com un altre profeta.¿Com vos atreviu a malparlar d'ell?Lectura del llibre dels NombresEn aquells dies, Maria i Aaron començaren a malparlar de Moisés perquè s'havia casat amb una dona etíop. Deien: «¿És que el Senyor només ha parlat amb Moisés? ¿No ens ha parlat igualment a nosaltres?» El Senyor ho va sentir. Ara bé, Moisés era l'home més humil que mai s'haja vist en la terra.El Senyor va dir immediatament a Moisés, a Aaron i a Maria: «Eixiu els tres cap a la tenda de l'encontre». Ells hi anaren, i el Senyor va baixar en la columna de núvol, es va posar a l'entrada de la tenda, va cridar a Aaron i Maria, i s'acostaren els dos. El Senyor els va dir:«Escolteu les meues paraules:Si es tractara només d'un profeta,jo, el Senyor,em mostraria a ell en una visióo li parlaria en somnis.Però a Moisés, el meu servent,li he donat molt més;és l'home de confiança de tota ma casa:jo li parle cara a cara,obertament i sense figures,i contempla la figura del Senyor.¿Com vos atreviu a malparlardel meu servent Moisés?»I el Senyor se'n va anar, indignat contra ells.El núvol es va retirar de la tenda i, a l'instant, Maria va quedar coberta d'una lepra blanca com la neu. Quan Aaron es va girar cap a ella i la va vore leprosa, va suplicar a Moisés:
«Senyor meu, no ens imposeu la pena que mereixem pel nostre poc enteniment i el nostre pecat. Que Maria no siga com un infant nascut mort, que ja té la carn mig corrompuda quan arriba al món».
I Moisés va clamar al Senyor: «¡Déu meu, cureu-la, vos ho demane!»
Salm responsorial 50,3-4.5-6.12-13 (R.: cf. 3a)
Pietat, Déu meu, vós que sou bo;vós que sou clement,
ofegueu la meua malícia;llaveu del tot la meua falta,renteu el meu pecat.R. Pietat, Senyor, perquè hem pecat.Prou reconec la meua falta,tinc sempre present el meu pecat.Contra vós, només contra vós he pecat;als vostres ulls era un mal, i ho he fet.La sentència vos absoldrà,el veredicte vos exculparà. R.Déu meu, creeu en mi un cor ben net,restaureu en mi un esperit ferm.No m'aparteu de la vostra mirada,ni em lleveu el vostre esperit sant. R.
Al·leluia cf. Fets 16,14b
Obriu, Senyor, el nostre cor,i entendrem la paraula del vostre Fill.
Evangeli Mt 14,22-36
Maneu-me que vaja caminant sobre l'aigua
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquells dies, quan la gent ja havia menjat, Jesús va manar als deixebles que pujaren en una barca i que passaren davant d'ell cap a l'altra vora, mentres ell deia adéu a la gent. Després de dir-los adéu, va pujar a una muntanya, a soles, a fer oració. A poqueta nit encara estava allí a soles.Mentrestant, la barca s'havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre el llac. Quan els deixebles el veren, s'espantaren pensant que era una fantasma, i xillaven de por. Però Jesús els va dir de seguida: «Tranquils! No tingueu por, que soc jo».Pere li va dir: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vaja cap a vós caminant per damunt de l'aigua». Jesús va contestar: «Vine». Pere va baixar de la barca, es va posar a caminar per damunt de l'aigua i va anar cap a Jesús. Però en notar el fort vent que feia, es va acovardir, va començar a afonar-se i va cridar: «Senyor, salveu-me». A l'instant, Jesús estengué la mà, l'agarrà i li va dir: «¡Home de poca fe! ¿Per què has dubtat?» I, quan pujaren a la barca, el vent va amainar. Els qui anaven en la barca es prosternaren i li digueren: «Verdaderament sou Fill de Déu»
Feta la travessia del llac, tocaren terra a Genesaret. La gent d'aquell lloc el reconegueren i escamparen la notícia per tota la regió. Li van portar tots els malalts i li suplicaven que els deixara tocar només la vora del seu mantell: tots els que la tocaren, es posaren bons.
* * * * *
Dedicació de la Basílica de Santa Maria la Major de Roma (mem. ll.)
Dedicació de la basílica de Santa Maria, a Roma, construïda al puig Esquilí, i oferida pel papa Sixt III al poble de Déu com a record del Concili d'Efes, en el qual Maria va ser proclamada Mare de Déu. (c. 434)
Solemnitat de la Mare de Déu del Remei a la ciutat d'Alacant
Mare de Déu del Remei, titular de les esglésies parroquials d'Alacant, les Cases del Senyor (Monòver), La Matanza (Oriola) i una de València.
Josep Miquel BAUSSET: La Mare de Déu del Remei (5 d'agost del 2015)Mare de Déu de la Seu
Xàtiva
Mare de Déu de la Seu de Xàtiva
- Josep Lluís Cebrián i Molina: Sant Feliu i la Mare de Déu de la Seu (Xàtiva) (2001)
Mare de Déu de les Neus, titular de l'església parroquial de Montfort. Festa de la Mare de Déu de les Neus a Asp, a Calp, a Fondó de les Neus.
Mare de Déu Blanca
Mare de Déu d’Àfrica
Santa Maria d'Eivissa
Festa de Santa Maria la Major a Riola
Sant Emidi, bisbe i màrtir (mem. a la diòcesi d'Oriola-Alacant). És copatró de Torrevieja, on té una ermita dedicada i se li fa festa. El sant, advocat contra els terratrémols, és venerat especialment a la comarca del Baix Segura, que el 21 de març de 1829 va patir un sisme.
- Antonio L. Galiano: El día que temblo la tierra (2020)
- Gozos a San Emigdio (font, 2011)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 5 de juliol
2. A Châlons-sud-Marne, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Memmi, a qui es venera com a primer bisbe d'esta ciutat. (s. III/IV)
3. A Teano, a Campània, a l'actual Itàlia, sant Paris, bisbe, que va ser el primer, segons es creu, a ocupar esta seu episcopal. (s. IV)
4. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Cassià, bisbe (s. IV).
5. A Nazianz, ciutat de Capadòcia, hui Turquia, santa Nonna, esposa de sant Gregori el Vell i mare dels sants Gregori el Teòleg, Cesari i Gorgònia. (374)
7. A Viviers, al costat del Roine, a la Gàl·lia, ara França, sant Venanci, bisbe. (d. 535)
8. A Trimouille, a la regió de Sologne, també a França, sant Viator, eremita. (s. VI)
9. Al lloc de Maserfield, posteriorment anomenat Oswestry en el seu honor, a la regió de Shrewsbury, a Anglaterra, sant Osvald, màrtir, el qual, sent rei de Northúmbria, il·lustre en l'art militar, però encara més amant de la pau, va divulgar amb decisió la fe cristiana en aquell territori i va ser mort en odi a Crist mentre combatia contra els pagans. (642)
10. A Montegranaro, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beat Francesc Zanfredini, popularment "Cecco de Pesaro", del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que, després d'haver distribuït tots els seus béns entre els pobres, es va retirar a un erm que havia construït, des del qual va ser exemple admirable de penitència, oració i bones obres durant quasi cinquanta anys. (c. 1350)
11. A San Severino, també a la regió del Picé, santa Margarida, viuda. (1395)
12. En la mar, enfront de Rochefort, a la costa francesa, beat Pere Miquel Noël, prevere de Rouen i màrtir, que durant la Revolució Francesa, per ser sacerdot, va ser tancat de manera inhumana en un una nau-presó, on va acabar la seua vida consumit per la pesta. (1794)
14. A Lleida, beat Salvi Huix i Miralpeix, bisbe de Lleida i màrtir. (1936). Beatificat en 2013. A la diòcesi de Lleida se celebra el 5 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada