24 d'agost de 2025, diumenge XXI

DIUMENGE XXI / Cicle C


Lectura primera Is 66,18-21

De totes les nacions portaran els vostres germans

Lectura del llibre d'Isaïes

Açò diu el Senyor:
«Jo, que conec les seues obres i els seus pensaments.
vindré a reunir la gent de totes les nacions
i de totes les llengües.
Tots vindran i contemplaran la meua glòria. 
Alçaré enmig d’ells un senyal,
i enviaré els sobrevivents als pobles de Tarsis, 
Fut, Lud, Mòsoc, Ros, Túbal, Javan i a les illes més llunyanes, 
que mai han sentit parlar de mi
ni han vist mai la meua glòria. 
Ells l’anunciaran a tots els pobles.
Eixos dies, de totes les nacions, com a ofrena,
em presentaran tots els vostres germans.
Els portaran a cavall, en carruatges o en lliteres,
muntats en mules o en dromedaris,
fins al meu mont sant de Jerusalem
-ho dic jo, el Senyor-,
igual que els fills d'Israel porten ofrenes
al meu temple en vasos purificats.
I també d’entre ells jo elegiré sacerdots i levites.
Ho dic jo, el Senyor».

Salm responsorial 116 1.2 (R.: Mc 16,15)

Lloeu el Senyor, vosaltres, tots els pobles,
glorifiqueu-lo, totes les nacions.

R. Aneu, anuncieu l'Evangeli per tot el món.

O bé:

Al·leluia.

És immens el seu amor per nosaltres,
la fidelitat del Senyor durarà sempre. R.

Lectura segona He 12,5-7.11-13

No desdenyes la correcció que ve del Senyor

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans,
Heu oblidat les paraules d’ànim que Déu vos adreça com a fills:
«Fill meu, no desdenyes la correcció del Senyor, no et canses quan ell et reprén, perquè el Senyor corregix aquells que ama, castiga els fills que ell acull».
Per tant, vosaltres patiu per la vostra correcció: Déu vos tracta com a fills. Perquè ¿quin fill hi ha a qui son pare no corregixca?
La correcció, de moment, no pareix que porte alegria, sinó tristesa; però, més tard, els qui han passat per eixa disciplina cullen el fruit pacífic d’una vida justa.
Per això, enfortiu les mans que flaquegen i els genolls que es dobleguen, i aplaneu el camí per on passen els vostres peus, per tal que el qui va coixo no es faça més mal, sinó que es pose bé.

Al·leluia Jo 14,6

Jo soc el camí, la veritat i la vida, diu el Senyor;
ningú no ve al Pare sinó per mi.

Evangeli Lc 13,22-30

Vindrà gent d'orient i d'occident i es posaran a taula en el Regne de Déu

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús, fent camí cap a Jerusalem, passava per viles i pobles i ensenyava.
Algú li preguntà: «Senyor, ¿són pocs els que se salven?»
Ell contestà: «Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè vos dic que molts voldran entrar i no podran. Quan el cap de casa s’alce i tanque la porta, els que vos quedareu fora començareu a tocar dient: "Senyor, obriu-nos". I ell vos respondrà: "No sé d'on sou". Després vos posareu a dir-li: "Hem menjat i hem begut amb vós, i heu ensenyat per les nostres places". Ell vos respondrà: "No sé d'on sou. aparteu-vos de mi, tots els que heu obrat el mal". Serà l’hora dels plors i del cruixir de dents, quan voreu a Abraham, Isaac i Jacob i tots els profetes en el Regne de Déu, mentres que a vosaltres vos hauran tirat fora. I vindrà gent d'orient i d'occident, del nord i del sud, i es posaran a taula en el Regne de Déu. Hi ha últims que seran primers, i primers que seran últims».
A. Al començament de la celebració demanem mantindre'ns ferms en la verdadera alegria, enmig de les vicissituds del món (primera orac.). La font d'eixa alegria és saber que Déu ens ha adquirit com un poble de fills, per l'únic sacrifici de Crist (cf. orac. sobre les ofrenes). En nosaltres, congregats de totes les parts del món, s'han complit les profecies, i ens hem assentat en taula en el regne de Déu, que se'ns fa present ja en la celebració de l'eucaristia (cf. 1 lect. i Ev.). Però no podem quedar-nos tancats en nosaltres mateixos, sinó que quan al final de la missa se'ns diga: «Podeu anar en pau», ens sentirem cridats a portar als altres el que ací hem contemplat: «Aneu per tot el món i anuncieu la Bona Nova» (salm resp.).

B. Jesús ens presenta la porta estreta de la misericòrdia, perquè comprendre la misericòrdia de Déu significa esforçar-se cada dia i renunciar a un mateix amb humilitat, lluitant contra la por, els egoismes i els falsos déus. Posant-nos en el lloc de l'altre i vencent prejudicis. Esta és la porta de les benaurances. Jesús no es tanca en la pregunta absurda de quants, sinó que en la seua resposta anirà al com per a implicar els que l'escolten (i a nosaltres), i ens preguntem: i jo, ¿estic disposat a entrar per la porta estreta?
* * * * *

Sant Bertomeu [o Bartomeu], apòstol, és titular de les esglésies parroquials d'Agullent, Alfara del Patriarca, Alfondeguilla, Almudaina, Almussafes, Atzeneta del MaestratBenicarló, Borriol, Camp de Mirra, Cogullada, Finestrat, Godella, Herbersla Jana, Montroi, Onda, Petrer, Ròtova, San Bartolomé (Oriola), la Serra d'en Galceran, la Todolella, la Torre d'en Besora, Torreblanca, Vallada, Vilanova d'Alcolea i Xàbia; cotitular d'una a Nules i a València; a València resta la torre de l'església de Sant Bertomeu.

Oració

    1      Apòstol insigne i molt venerable,
    2      humil Berthomeu molt sant i perfet,
    3      llum clara d’aquest trist món variable
    4      amich i dexeble molt fel i lloable
    5      del mestre Jesús per Ell molt elet,
    6      puix vós en lo món mostràs la llum vera
    7      a totes les gents, pricant-los la fe,
    8      jo us prech que·ns façau seguir la carrera,
    9      dels vostres consells ab fe tan sancera
    10     que no·ns desviem de l'infinit bé,
    11     y del Satanàs vullau delliurar nos,
    12     per lo que·ns pugam sens erra salvar-nos.
             Amen.


* * * * *

Festa de Sant Bernat, monjo, i les santes Maria i Gràcia, màrtirs, a Benimodo

* * * * *

Beat valencià Rigobert Aquilí de Anta i Barrio, prevere, màrtir (memòria a Sax)

Aniversari del naiximent de fra Bertomeu de las Casas (1484), defensor dels indis americans.

Aniversari de la defunció de Simone Weil, filòsofa (1943)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 24 d'agost

2. A Claudiòpolis, lloc de l'Honoríada, hui Grècia, sant Tació, màrtir(s. inc.)

3. A Clichy, al territori de París, a l'actual França, mort de sant Aldoé o Audoé, bisbe de Rouen, que, des del càrrec de referendari del rei Dagobert, va ser elevat a l'episcopat i va governar feliçment la seua església al llarg de quaranta-tres anys, durant els quals va fundar moltíssims temples i va afavorir la construcció de monestirs. (684)

4. A la muntanya de l'Olimp, a Bitínia, hui Turquia, sant Jordi Limniota, monjo, que va deplorar la impietat de l'emperador Lleó III per haver ordenat destruir les sagrades imatges i cremar les relíquies dels sants, i a causa d'estos retrets, per orde de l'emperador li van amputar el nas i van cremar el cap, i va emigrar així, com a màrtir, cap al Senyor. (c. 730)

5. A Lima, ciutat del Perú, mort de santa Rosa, la memòria de la qual se celebrà ahir. (1617)

6. A Angers, a França, beat Andreu Fardeau, prevere i màrtir, que en temps de la Revolució Francesa, va ser decapitat pels qui odiaven el sacerdoci. (1794)

7. A Nàpols, a la regió italiana de Campània, santa Joana Antida Thouret, verge, que en esta ciutat va prosseguir la vida religiosa interrompuda durant la Revolució Francesa, juntament amb algunes companyes, i temps després a Besançon va donar principi a una nova societat de Germanes de la Caritat, dedicades a assegurar la formació civil i cristiana de la joventut, l'atenció als xiquets abandonats, als pobres i als malalts, i acabà finalment els seus dies extenuada per les tribulacions suportades. (1826)

8. A Marsella, a França, santa Emília de Vialar, verge, que, després d'haver treballat amb intrepidesa en la difusió de l'Evangeli en regions llunyanes, va fundar la Congregació de Germanes de Sant Josep de l'Aparició i la va propagar àmpliament. (1856)

9. A València, santa Maria Micaela del Santíssim Sagrament, verge, que a l'Església espanyola se celebra el dia quinze de juny. (1865)

10. A Tulcan, lloc de l'Equador, beata Maria de l'Encarnació (Maria Vicenta) Rosal, verge, fundadora de la Congregació de Germanes Betlemites, amb la fi principal de reivindicar la dignitat de la dona i formar cristianament les xiquetes. (1886)

11. Prop de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, al camp de concentració de Dachau, beat Maximià Binkiewicz, prevere i màrtir, que en temps de guerra, a causa de la seua fe en Crist, va ser deportat pels soldats invasors de Polònia, la seua pàtria, a aquell lloc d'extermini, on va morir extenuat per les tortures i els suplicis. (1942)

12. A Dresden, a Alemanya, beats Ceslau Jóźwiak, Eduard Kaźmierski, Francesc Kęsy, Eduard Klinik i Jarogniew Wojciechowski, màrtirs, els quals, d'origen polonés, detinguts i empresonats durant la mateixa persecució, van consumar el martiri a colps de destral. (1942)

13. A Lanišće, Croàcia, beat Miroslav Bulešić (1920-1947), sacerdot diocesà, màrtir, assassinat per odi a la fe per un grup de comunistes.

14. Beata Verònica Antal (1935- Halaucesti, Romania 1958). Laica, màrtir, de l'Orde Franciscà Seglar; assassinada per defendre la seua castedat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

10 de setembre de 2025, dimecres XXIII: Beat Jacint Orfanell

DIMECRES DE LA SETMANA XXIII / I Oració col·lecta Oh Déu de la pau,  a vós no vos pot comprendre el qui sembra discòrdies, ni vos pot rebre ...

entrades populars