DIMECRES DE LA SETMANA XX / I
Oració col·lecta
Oh Déu, que volguéreu que sant Bernat,encés del zel de la vostra casa,il·luminara i inflamara la vostra Església;concediu-nos, per la seua intercessió,que, fervents en el mateix esperit,caminem sempre com a fills de la llum.
Lectura primera Jt 9,6-15
El Senyor, el vostre Déu, era el vostre rei, però vau dir:No, no, nosaltres volem un reiLectura del llibre dels JutgesEn aquells dies, tots els caps de casa de Siquem i de Betmil·ló es reuniren, anaren a la carrasca de l'estela sagrada que hi ha a Siquem i proclamaren rei a Abimèlec. Algú ho va fer saber a Joatam, fill de Gedeó. Ell va pujar a la punta de la muntanya de Garizim i des d'allí va cridar tan fort com podia:
«Escolteu-me, caps de casa de Siquem, si voleu que Déu vos escolte:Una vegada es reuniren els arbresper a consagrar-ne un com a rei.Digueren a l'olivera:Sigues el nostre rei.Però l'olivera els contestà:Déu i els humans m'aprecienper l'oli que els done.¿He de deixar de produir-neper a engrunsar-me sobre els altres arbres?Ells digueren a la figuera:Vine tu a ser el nostre rei.La figuera contestà:¿Com puc deixar de produir la dolçordels meus fruits exquisits,per a engrunsar-me sobre els altres arbres?Digueren els arbres a la parra:Vine tu a ser el nostre rei.Però la parra els va dir:El meu vi alegra a Déu i els humans.¿He de deixar de produir-neper a engrunsar-me sobre els altres arbres?Finalment tots els arbres digueren a l'albarzer:Vine tu a ser el nostre rei.L'albarzer els contestà:Si de bona fe voleu ungir-me rei vostre,veniu, acolliu-vos a la meua ombra;però si no, eixirà un foc de l'albarzerque devorarà els cedres del Líban».
Salm responsorial 20,2-3.4-5.6-7 (R.: 2a)
El rei celebra el vostre triomf, Senyor.¡Com s'alegra de la vostra victòria!Li heu concedit el desig del seu cor,no li heu negat l'anhel dels seus llavis.R. El rei celebra el vostre triomf, Senyor.Eixiu a rebre'l augurant-li felicitat,li poseu en el cap una corona d'or.Vos demanava la vida, i li heu fet la gràciad'allargar els seus anys per sempre. R.L'ha fet cèlebre la vostra victòria,l'heu cobert d'honor i majestat,sempre es donaran gràcies en nom d'ell,l'ompliu de goig en la vostra presència. R.
Al·leluia He 4,12
La paraula de Déu és viva i eficaç,i discernix les intencionsi els pensaments del cor.
Evangeli Mt 20,1-16
¿Veus amb mals ulls que jo siga generós?᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús va dir als deixebles esta paràbola:«El Regne del cel es pareix a un propietari que va eixir de bon matí a llogar jornalers per a la seua vinya: va fer tractes per un jornal d'un denari, i els va enviar a la vinya.
Va tornar a eixir a mitjan matí, en trobà uns altres en la plaça sense faena i els va dir: "Aneu també vosaltres a la meua vinya, vos pagaré el que siga just". I ells van anar.
Cap a migdia i a mitjan vesprada va tornar a eixir i va fer igual. Una hora abans de pondre's el sol encara en trobà uns altres i els va dir: "¿Què feu ací tot el dia desfaenats?" Ells li contestaren: "¡És que no ens ha llogat ningú!" Els va dir: "¡Aneu també a la meua vinya!"
A poqueta nit, l'amo de la vinya va dir a l'encarregat: "Crida els jornalers i paga'ls el jornal, començant pels últims i acabant pels primers". Vingueren els de l'última hora i cobraren el jornal sencer. Quan tocava als primers, es pensaven que cobrarien més, però cobraren el mateix jornal. En vore això, remugaven contra el propietari: "Estos últims han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i la calor". Ell va replicar a u d'ells: "Amic, no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? Pren el que et toca i ves-te'n. A este últim jo li vullc pagar igual que a tu. ¿És que no puc fer el que vullc amb els meus diners? ¿O és que veus amb mals ulls que jo siga generós?"
D'esta manera, els darrers seran primers, i els primers, darrers».
* * * * *
Sant Bernat de Claravall, abat i doctor de l'Església (mem. ob.), titular de l'església parroquial de Forna.
- Memòria de sant Bernat, abat i doctor de l'Església, el qual, havent ingressat juntament amb trenta companys al nou monestir del Cister, va ser després fundador i primer abat del monestir de Clairvaux (Claravall), on va dirigir sàviament els monjos pel camí dels manaments del Senyor. Va recórrer una vegada i una altra Europa per a restablir la pau i la unitat i va il·luminar tota l'Església amb els seus escrits i les seues sàvies exhortacions, fins que va descansar en el Senyor prop de Langres, a França. (1153)
- J.M. Bausset: Sant Bernat (20 d'agost del 2015)
Beata Maria Climent i Mateu, soltera, màrtir valenciana (memòria a Xàtiva)
Beat valencià Maties Cardona i Meseguer, escolapi, màrtir (memòria a Vallibona)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 20 d'agost
2. Commemoració de sant Samuel, profeta, qui, cridat per Déu quan encara era xiquet, va ser després jutge a Israel i per mandat diví va ungir a Saül com a rei del seu poble, però després que va ser repudiat per Déu per la seua falta de fidelitat, va conferir també la unció real a David, de l'estirp de la qual havia de nàixer Crist.
3. Prop de la fortalesa de Chinon, al territori de Tours, a Aquitània, actual França, sant Màxim, deixeble de sant Martí, que primer va ser monjo a l'abadia de l'Île Barbe, prop de Lió, i després va fundar un monestir a la riba del riu Vigenne [Viena], on va morir en edat molt avançada. (s. V)
4. A l'abadia de Noirmoutier, a l'illa d'Her, novament a la costa d'Aquitània, sant Filibert de Tournus, abat, que, educat en la cort del rei Dagobert, encara adolescent, es va fer monjo, i va fundar i va dirigir primerament el cenobi de Jumièges i després aquell d'Her. (c. 684)
5. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Leovigild i Cristòfol, monjos, els quals, durant la persecució duta a terme pels musulmans, van professar espontàniament la fe en Crist davant del jutge i, per això, van ser decapitats, i van obtindre així la palma del martiri. (852)
6. A Siena, ciutat de Toscana, a Itàlia, mort del beat Bernat Tolemei, abat i fundador de la Congregació Olivetana segons la Regla de sant Benet, que es va aplicar amb constància a l'observança de la disciplina monàstica i, durant una epidèmia de pesta que assolava Itàlia, va morir al costat dels monjos de Siena, que s'havien contagiat. (1348)
7. En una nau ancorada enfront de Rochefort, en la costa francesa, beats Lluís Francesc Le Brun i Gervasi Brunel, preveres i màrtirs, monjo de la Congregació Benedictina de sant Maur el primer, i prior de l'abadia cistercenca de la Trapa el segon, que, empresonats tots dos de manera inhumana durant la Revolució Francesa, van consumar el martiri esgotats per la malaltia. (1794)
8. A Roma, santa Maria de Mattias, verge, fundadora de la congregació d'Adoratrius de la Sang de Crist. (1866)
9. A Roma, mort del papa sant Pius X, la memòria del qual se celebra demà. (1914)
10. A Vallibona, comarca dels Ports, beat Maties Cardona Meseguer, prevere de l'Orde dels Clergues Regulars de l'Escola Pia, màrtir durant la persecució religiosa. (1936)
11. A la ciutat de Xàtiva, beata Maria Climent Mateu, verge i màrtir, que en el temps de la mateixa persecució va meréixer ser configurada amb Crist per la seua mort en la fe. (1936)
12. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, a Alemanya, beat Ladislau Mączkowski, prevere i màrtir, el qual, de nacionalitat polonesa, va ser deportat en temps de guerra i, davant dels perseguidors de la dignitat humana i del cristianisme, entre cruels tortures, va defendre la seua fe fins a la mort. (1942)
13. Beat Georg Häfner (1900, Dachau † 1942). Sacerdot alemany, màrtir, víctima de l'odi a la fe, al camp de concentració de Dachau, Alemanya.
14. Beat Teòfil Matulionis (1873- Šeduva, Lituània 1962). Arquebisbe - bisbe de Kaišiadorys assassinat mitjançant enverinament per odi a la fe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada