31 d'agost de 2025, diumenge XXII

DIUMENGE XXII / Cicle C

Lectura primera Sir 3,19-21.30-31; Sir gr 3,17-18.20.28-29

Sigues humil i trobaràs gràcia davant de Déu

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

Fill meu, sigues afable en tot el que faces

i seràs més estimat que un home esplèndid.

Com més important sigues, més humil t'has de fer,

i trobaràs gràcia davant de Déu.

Els orgullosos i arrogants són molts,

però Déu revela els misteris als humils. 

Déu, que és verdaderament poderós,

només és glorificat pels humils.

La desgràcia de l'orgullós no té remei:

la mala herba ha arrelat en ell.

El cor del savi medita els proverbis,

l'oient de la paraula anhela saviesa.

Salm responsorial 67,4-5ac.6-7ab.10-11 (R.: 11b)

Que s'alegren els justs,

que exulten en presència de Déu,

que canten d'alegria.

Canteu al Senyor, alabeu el seu nom,

alegreu-vos en la seua presència.

R. Heu preparat, Déu nostre,

una casa per al pobre.

O bé:

Al·leluia.

Pare d'òrfens i defensor de viudes,

és Déu en la seua santa casa.

Déu dona llar als sensostre,

conduïx els captius a la prosperitat. R.

Déu nostre, escampàreu una pluja generosa

per a refer els vostres camps esgotats;

allí vau albergar la vostra família.

allí vau consolar el pobre, Déu nostre,

per la vostra bondat. R.

Lectura segona He 12,18-19.22-24a

Vos heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans,

Vosaltres no vos heu acostat a cap cosa tangible, ni a un foc ardent, ni a la tenebra, ni a la tempesta, ni heu escoltat un toc de trompeta ni una veu que parla. Els mateixos que sentiren la veu van declinar escoltar cap paraula més. 

Però vosaltres vos heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu, la Jerusalem celestial, a milers d’àngels en festa, a l’assemblea dels primogènits que tenen el nom inscrit en el cel; vos heu acostat a Déu, jutge de tots, als esperits dels justs que ja han arribat a la plenitud, a Jesús, mediador d’una aliança nova.

Al·leluia Mt 11,29ab

Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus,

que jo soc benèvol i humil de cor.

Evangeli Lc 14,1a.7-14

Qui s'enaltix serà humiliat, però el qui es fa humil serà enaltit

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Un dissabte, Jesús va entrar a menjar a casa d’un dels caps dels fariseus. Ells l’estaven observant. Jesús notà que els convidats havien triat els primers llocs i els proposà esta paràbola:

«Quan algú et convida a un banquet de bodes, no et poses en el primer lloc, perquè potser hi haja un convidat més distingit que tu; vindrà el qui vos ha convidat als dos i et dirà: "Deixa-li el lloc", i tu hauràs d'ocupar el darrer lloc, tot avergonyit.

Al contrari, quan et conviden, ves a posar-te en l’últim lloc, i, quan vindrà el qui t’ha convidat, et dirà: “Amic, puja més amunt”. D’esta manera seràs honorat davant de tots els comensals, perquè qui s’enaltix serà humiliat, però el qui es fa humil serà enaltit».

Després digué a qui l’havia convidat: 

«Quan faces un dinar o un sopar, no convides els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni els veïns rics. Et podrien tornar la invitació i amb això ja estaries compensat. En canvi, quan faces un banquet, convida pobres, invàlids, coixos i cegos. Feliç tu, perquè ells no tenen res per a correspondre't, i tindràs la compensació quan ressuscitaran els justs». 

 

A. La primera lect. de hui ens convida a procedir amb humilitat i senzillesa perquè així aconseguirem el favor de Déu, que revela els seus misteris als humils, i l'afecte dels altres. L'Evangeli ens convida a ocupar els últims llocs perquè el qui es fa humil serà enaltit, com Jesucrist, que no va vindre a ser servit sinó a servir. També se'ns crida a donar i a donar-nos gratuïtament sense esperar a canvi cap recompensa en esta vida. És el que ha fet Crist per nosaltres, que es va entregar gratuïtament per tots, solament pel seu desig de ser el nostre Salvador. La segona lect. oposa l'experiència dels israelites al Sinaí amb la dels cristians en l'eucaristia, perquè la litúrgia que celebrem en esta vida és una anticipació de la litúrgia del cel, comho expressem, per exemple, en el cant del Sant.

B. Jesús vol que el seu banquet, l'eucaristia, siga una taula d'autenticitat i no de ficció, on no hi ha privilegis ni exclusions. Per això, els seus deixebles han de buscar l'últim lloc, que és el del servici més humil. No podem oblidar el sentit del passiu diví en els evangelis: «El que s'humilia serà...». El subjecte d'este passiu és Déu, ell serà qui enaltirà l'autèntica humiliació pel regne de Déu, i no els humans. La humilitat verdadera ens fa entrar en el misteri de Déu, en la seua misericòrdia.

• “Amic, puja més amunt” (Lluc 14,1.7-14) (laparaula.com)
• Missa d'À Punt: Humilia't amb mi (Benjamín González)
• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Llorenç Gimeno: Tres minuts amb les lectures del diumenge. 

* * * * *

Lamentació davant de Crist mort
(Planctus Mariae), ca. 1500.
Vicent Macip
(Fundació Bancaixa)

 Commemoració dels sants Josep d'Arimatea i Nicodem, que van recollir el cos de Jesús baixat de la creu, el van embolicar en un llençol i el van depositar en el sepulcre. Josep, noble decurió i deixeble del Senyor, esperava el regne de Déu, i Nicodem, fariseu i principal entre els jueus, que havia anat de nit a vore a Jesús per a interrogar-lo sobre la seua missió, va defendre després la seua causa davant dels summes sacerdots i dels fariseus que buscaven la detenció del Senyor. (Jerusalem, s. I)

Sant Ramon Nonat, titular de l'església parroquial de Paiporta.

• J.M. Bausset: Sant Ramon Nonat (31 d'agost del 2015)

Aniversari del naiximent de Maria Montessori (1870)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 31 d'agost

2. A Atenes, a Grècia, sant Arístides, filòsof, que, notable per la seua fe i per la seua ciència, va dedicar a l'emperador Adrià alguns dels seus llibres sobre la religió cristiana. (c. 150)

3. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, hui Alemanya, sant Paulí, bisbe i màrtir, que en temps de l'heretgia arriana va ser el verdader herald de la veritat, i en el Sínode d'Arle, convocat per l'emperador arrià Constanci, ni amenaces ni adulacions van poder portar-lo a condemnar sant Atanasi ni a apartar-se de la recta fe, per la qual cosa va ser relegat a Frígia, a l'actual Turquia, on passats cinc anys va portar a compliment el seu martiri en l'exili. (358)

4. A Lindisfarne, al territori de Northúmbria, a l'actual Regne Unit, sant Aidan, bisbe i abat, home de summa mansuetud, pietat i rectitud de govern, que des del monestir de Iona va ser cridat pel rei Osvald a esta seu episcopal, on va fundar un monestir, per a atendre eficaçment l'evangelització d'aquell regne. (651)

5. A Cardona, població de Catalunya, sant Ramon Nonat, que va ser un dels primers companys de sant Pere Nolasc en l'Orde de la Mare de Déu de la Mercé, i és tradició que, pel nom de Crist, va patir molt per la redempció dels captius. (c. 1240)

6. Al desert de Vallucola, a la regió italiana de Toscana, beat Andreu de Borgo Sansepolcro, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, entregat a la penitència i a la contemplació. (1315)

7. A Almeria, a Espanya, beats Edmigi (Isidor) Primo Rodríguez, Amali (Just) Zariquiegui Mendoza i Valeri Bernat (Marcià) Herrero Martínez, màrtirs, que, per ser germans de les Escoles Cristianes, van patir la mort durant la persecució contra la fe en temps de guerra. (1936)

8. Beat Pere Tarrés i Claret (Barcelona, Espanya 1905-1950). Metge laic, i després sacerdot.