13 d'agost de 2025, dimecres XIX

DIMECRES DE LA SETMANA XIX / I



Oh Déu, vós ens heu revelat que els qui posen pau 
seran anomenats fills vostres; 
feu que ens afanyem per implantar l’única justícia
que ens promet una pau ferma i verdadera.

Lectura primera Dt 34,1-12

Moisés va morir allí, tal com el Senyor havia dit.
No hi hagué mai més cap profeta com ell

Lectura del llibre del Deuteronomi

En aquells dies, Moisés va pujar de la plana de Moab al Nebó, al cim del Pisgà, davant de Jericó, i el Senyor li va fer contemplar tot el país: de Galaad fins a Dan, tot Neftalí, el territori d'Efraïm i de Manassés, tot el territori de Judà fins a la mar occidental, el Nègueb i l'oasi de la vall de Jericó, ciutat de les palmeres, fins a Sóar. El Senyor li va dir:
«Este és el país que vaig jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob que donaria als seus descendents. T'he l'he fet contemplar amb els teus ulls, però tu no hi entraràs».
Moisés, servent del Senyor, va morir allí, al país de Moab, tal com el Senyor havia dit. El van enterrar a la vall, prop de Betpeor, en el país de Moab, però fins al dia de hui ningú sap exactament on es troba el seu sepulcre.
Moisés va morir quan tenia cent vint anys. No se li havia debilitat la vista ni havia perdut les forces. Durant trenta dies, tot el poble d'Israel va fer dol per Moisés a la plana de Moab.
Moisés havia imposat les mans a Josué, fill de Nun, per a omplir-lo de l'esperit de saviesa. El poble d'Israel l'obeïa i complia el que el Senyor havia manat a Moisés.
No hi hagué mai més a Israel cap profeta amb qui el Senyor tractara cara a cara com ho feia amb Moisés, ni que fora enviat a fer els senyals i prodigis que va fer Moisés a Egipte contra el Faraó i la seua cort i contra tot el país, ni que obrara amb mà poderosa les gestes terribles que va obrar Moisés en presència del poble d'Israel.

Salm responsorial 65,1-3a.5 i 8.16-17 (R.: cf. 20a i 9a)

Aclama a Déu, tota la terra.
Canteu la glòria del seu nom,
canteu en honor del seu nom.
Digueu-li:
«¡Les vostres obres són fascinants!»

R. Beneït siga Déu, que m'ha tornat a la vida.

Veniu a vore les gestes de Déu,
les admirables proeses en favor dels hòmens!
Pobles, beneïu el nostre Déu,
feu sentir la veu de la seua llaor. R.

Veniu, fidels de Déu, escolteu-me;
vos contaré què ha fet per mi.
Amb els llavis l'he invocat,
l'he exalçat en la meua llengua. R.

Al·leluia 2C 5,19

Déu, en Crist,
reconciliava el món amb ell mateix,
i a nosaltres ens ha encomanat
l'anunci de la reconciliació.

Evangeli Mt 18,15-20

Si fa cas de tu, t'hauràs guanyat el germà

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«Si el teu germà t'ofén, ves i, quan estareu ell i tu a soles, el reprens. Si et fa cas, hauràs recuperat un germà. Si no et fa cas, torna amb una o dos persones més, perquè tota qüestió ha fe ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis. Si no fa cas d'ells, ho dius a la comunitat reunida; i si ni tan sols vol fer cas de la comunitat, considera'l com si fora un pagà o un publicà.
Vos dic de veres que tot allò que lligueu en la terra quedarà lligat en el cel, i tot allò que deslligueu en la terra quedarà deslligat en el cel.
Vos assegure també que si dos de vosaltres ací en la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà, perquè on n'hi han dos o tres reunits en el meu nom, jo estic allí enmig d'ells».
* * * * *

Sant Hipòlit

Sant Poncià, papa, i Hipòlit, prevere, màrtirs (mem. ll.). Sant Hipòlit és patró de Cocentaina i li fa festa estos dies

Sants màrtirs Poncià, papa, i Hipòlit, prevere, que, deportats al mateix temps a Sardenya, tots dos van afrontar allí una condemna comuna i van ser cenyits, segons la tradició, amb una única corona. Els seus cossos, finalment, van ser traslladats a Roma, el primer al cementeri de Calixt, i el segon al cementeri de la via Tiburtina. (c. 236)


Festa patronal a Llocnou de Sant Jeroni

Beat valencià Joan Agramunt i Riera, prevere i màrtir (memòria a Almassora)

Beat valencià Modest Garcia i Martí (Modest d'Albocàsser), prevere caputxí, màrtir (memòria a Albocàsser).

Beat valencià Mateu Despons Tena, prevere operari diocesà, màrtir (memòria a Sant Mateu). († la Salzadella, 1936)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 d'agost

2. A Forum Cornelii, actual Imola, a la regió italiana d'Emília-Romanya, sant Cassià, màrtir, que, per negar-se a adorar als ídols, va ser entregat als xiquets dels qui era mestre, perquè el torturaren fins a la mort amb punxons, i així resultara més dur el dolor del seu martiri, com més dèbils foren les mans que li'l causaven. (c. 300)

3. A Lió, de la Gàl·lia, hui França, sant Antíoc, bisbe, que, encara prevere, va afrontar un llarg viatge per a anar a visitar el seu bisbe sant Just, que habitava en aquells dies en un erm a Egipte. (c. 500)

4. A Peiteu [Poitiers], a Aquitània, també França actualment, santa Radegunda, reina dels francs, qui, vivint encara el seu espòs, el rei Clotari, va rebre el vel sagrat de religiosa, i va servir a Crist al monestir de la Santa Creu de Peiteu, que ella havia manat construir, sota la Regla de sant Cesari d'Arle(587)

5. A la fortalesa d'Schemaris, a la ribera del Tzkhenis Dsqali, a les muntanyes georgianes del Caucas, mort de sant Màxim el Confessor, abat de Crisòpolis, prop de Constantinoble, insigne per la seua doctrina i el seu zel per la veritat catòlica, que per haver combatut amb valentia contra els monoteletes, va patir, sota l'emperador herètic Constant, l'amputació de la mà dreta i, després d'una dura presó i crueltats de tota mena, va ser bandejat juntament amb dos deixebles, tots dos anomenats Anastasi, a la regió de Lazica, on va entregar la seua ànima a Déu. (662)

6. A Fritzlar, al territori de Hesse, a Austràsia, hui Alemanya, sant Vigbert, prevere i abat, a qui sant Bonifaci va encomanar la cura del monestir del lloc. (c. 739)

7. Al cenobi d'Altenberg, a la regió de Wetzlar, també a Alemanya, beata Gertrudis, abadessa de l'Orde Premonstratenc, que, sent encara una xiqueta, va ser oferida a Déu per la seua mare santa Isabel, reina d'Hongria, en este lloc. (1297)

8. A Kilmallock, a Irlanda, beats Patrici O'Healy, bisbe de Meath, i Conan O'Rourke, prevere, tots dos de l'Orde dels Germans Menors, que per no haver ocultat la seua condició de sacerdots, posada de manifest públicament, van ser condemnats a mort i executats en el patíbul. (1579)

9. A Warwick, a Anglaterra, beat Guillem Freeman, prevere i màrtir, que, condemnat a mort durant el regnat d'Isabel I tan sols pel fet de ser sacerdot, davant del patíbul va entonar l'himne Et Deum i, amb ànim decidit, va afrontar el suplici del martiri. (1595)

10. A Roma, sant Joan Berchmans, religiós de l'Orde de la Companyia de Jesús, que, molt estimat per tots per la seua sincera pietat, caritat autèntica i alegria constant, va morir serenament després d'una breu malaltia. (1621)
11. A Viena, ciutat d'Àustria, beat Marc d'Aviano (Carles Doménec) Cristofori, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, el qual, sapient predicador de la paraula de Déu, es va interessar admirablement pels pobres i malalts, sol·licitant als poderosos de tot el món que anteposaren la fe i la pau a qualsevol altra empresa i interés. (1699)

12. Al braç de mar que s'estén enfront de la costa de Rochefort, a França, beat Pere Gabilhaud, prevere i màrtir, que, per la seua condició de sacerdot, durant la Revolució Francesa va ser empresonat en una nau convertida en presó, on va morir consumit per la fam i la malaltia. (1794)

13. Al lloc de Saug [Saugues], prop de Lo Puèi de Velai [Le Puy-en-Velay] també a França, sant Benild (Pere) Romançon, de l'Institut de Germans de les Escoles Cristianes, que va dedicar la seua vida a la formació dels jóvens. (1862)

14. Beat Miquel Josep McGivney (1852- Connecticut 1890). Sacerdot diocesà estatunidenc d'origen irlandés, fundador de l'orde masculí dels Cavallers de Colom, amb la idea d'ajudar i fer costat a les famílies desprotegides.

15. A Barbastre, prop d'Osca, a la regió d'Aragó, a Espanya, beats Secundí Maria Ortega Garcia, prevere, i dèneu companys*, màrtirs, els quals, religiosos de la Congregació de Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, en el furor de la persecució contra l'Església, van patir la mort per l'odi a la fe. (1936)


16. A la població d'Almassora, a la Plana Alta, beat Joan Agramunt Riera, prevere de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia, màrtir durant la mateixa persecució. (1936)

17. Al municipi d'Albocàsser, a l'Alt Maestrat, beat Modest Garcia Martí, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que, en la persecució contra la fe, va completar amb el martiri el seu pla de vida. (1936)

El pare Modest d´Albocàsser (Modest Garcia Martí) va nàixer el 17 de gener de 1880. Va fer la professió el 3 de gener de 1897 i fou ordenat capellà el 19 de desembre de 1903. Fou missioner a Colòmbia i després estigué al convent de l'Olleria, del qual va ser superior. Es va refugiar a casa de la seua germana i va ser detingut el 13 d´agost de 1936, juntament amb el seu germà capellà, mossèn Miquel Garcia. Els dos van ser afusellats al terme d´Albocàsser.


18. A Barcelona, beat Josep Bonet Nadal, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que va consumar el seu combat per la fe durant la citada persecució. (1936)

19. Beats Josep Tàpies Sirvant i 6 companys* (†1936), Sacerdots diocesans d'Urgell, màrtirs de la Guerra Civil Espanyola.

Els seus noms són: Pasqual Araguàs i Guàrdia, Silvestre Arnau i Pasqüet, Josep Boher i Foix, Francesc Castells i Brenuy, Pere Martret i Moles, Josep-Joan Perot i Juanmartí.

20. Beat Marià Mullerat i Soldevila (1897- El Pla, prop d'Arbeca, província de Lleida, Espanya 1936). Laic i pare de família, metge, màrtir, assassinat pel fet de ser cristià.

21. A Berlín, al lloc anomenat Plötzensee, a Alemanya, beat Jaume Gapp, prevere de la Companyia de Maria i màrtir, que, amb fermesa d'ànim, va proclamar que els criminals projectes d'un règim militar enemic de la dignitat humana estaven en total desacord amb la doctrina cristiana, i a causa d'això, sotmés a persecució, es va dirigir a França i Espanya en qualitat d'exiliat, però, capturat amb enganys per uns emissaris, va morir finalment decapitat després de tortures cruels. (1943)
22. Santa Dolça Lopes Pontes, (1914- São Salvador da Baía, el Brasil 1992). Religiosa professa de la Congregació de les Germanes Missioneres de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. Canonitzada en 2019.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

10 de setembre de 2025, dimecres XXIII: Beat Jacint Orfanell

DIMECRES DE LA SETMANA XXIII / I Oració col·lecta Oh Déu de la pau,  a vós no vos pot comprendre el qui sembra discòrdies, ni vos pot rebre ...

entrades populars