DIJOUS DE LA SETMANA XIX / I
Oració col·lecta
Oh Déu, que omplíreu de zel per les ànimes i d’amor al proïsmesant Maximilià Maria, prevere i màrtir,que estimà ardentment la Verge Immaculada;concediu-nos, per la seua intercessió,que, treballant valerosament per la vostra glòria al servici dels hòmens,ens fem semblants fins a la mort al vostre Fill.
Lectura primera Js 3,7-10a.11.13-17
L'arca de l'aliança del Senyorvos precedirà en el pas del JordàLectura del llibre de JosuéEn aquells dies, el Senyor va dir a Josué:«Des de hui tindràs un gran prestigi als ulls de tot el poble d'Israel: tots sabran que jo estic amb tu igual com vaig estar amb Moisés. Ordena als sacerdots que porten l'arca de l'aliança que es queden al Jordà quan arriben vora l'aigua».Josué va dir als israelites: «Veniu, escolteu què diu el Senyor, el vostre Déu: Ara sabreu que el Déu viu està present enmig de vosaltres: l'arca de l'aliança del Senyor de tota la terra vos precedirà en el pas del Jordà. Quan els sacerdots que porten l'arca del Senyor de tota la terra posaran els peus dins del Jordà, les aigües es dividiran: el corrent que baixa s'empantanarà».Quan el poble va alçar el campament per a travessar el Jordà, els sacerdots que portaven l'arca de l'aliança anaven davant d'ell. El riu Jordà, durant el temps de la sega, inunda tot el marge, però a penes els sacerdots que portaven l'arca arribaren al Jordà i posaren els peus en l'aigua, el corrent que baixava es detingué i formà com un pantà que s'estenia molt lluny, fins a la vila d'Adam, prop de Saretan. Quan el corrent que seguia cap a la Mar de l'Arabà, la Mar Morta, va acabar d'esgolar-se, el poble va passar el riu enfront de Jericó.Els sacerdots que portaven l'arca de l'aliança del Senyor es quedaren parats dins el llit eixut del Jordà fins que tots hagueren passat. Tot el poble d'Israel va passar el riu per terra eixuta.
Salm responsorial 113A,1-2.3-4.5-6
Quan els fills d'Israel eixiren d'Egipte,la casa de Jacob d'un poble estranger,la terra de Judà fou el seu santuari,el país d'Israel la seua heretat.R. Al·leluia.El mar, en vore'ls, va fugir,i el Jordà se'n tornà riu amunt;les muntanyes saltaren com els moltons,i els tossals com cries d'ovella. R.¿Què tenies, mar, que vas fugir,i tu, Jordà per a tornar riu amunt?Per què saltàveu, muntanyes, com els moltons,i els tossals, com cries d'ovella? R.
Al·leluia Salm 118,135
Deixeu-me vore la claror de la vostra mirada,ensenyeu els manaments al vostre servent.
Evangeli Mt 18,21-19,1
No et dic que perdones set vegades, sinó setanta vegades set᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Pere li va preguntar a Jesús: «Senyor, ¿quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que em faça? ¿Set vegades?»
Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set. Per això el Regne del cel és com aquell senyor que va voler demanar comptes als seus servidors. Només començar, ja li'n van presentar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia res per a pagar, el senyor va manar que, per a poder pagar el deute, el vengueren amb la dona, els fills i amb tots els seus béns. Però ell se li va tirar als peus i li va dir: “Tingueu paciència i vos ho pagaré tot”. En aquell moment el senyor va tindre compassió, el deixà lliure i li perdonà el deute.
Aquell servidor, quan eixia d'allí, trobà un dels seus companys que li devia cent denaris, el va agarrar del coll i l'ofegava dient-li: “Paga'm tot el que em deus”. L'altre se li va tirar als peus i li suplicava: “Tingues paciència i ja t'ho pagaré”. Però ell no en va fer cas, i el va tancar en la presó fins que li pagara el deute. Els altres servidors, en vore el que havia passat, se n'entristiren molt i anaren a contar-ho tot al senyor.
El senyor el crida i li diu: “¡Servidor malvat! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No havies de tindre compassió també tu del teu company, com jo havia tingut compassió de tu?”
I el senyor, indignat, el posà en mans dels torturadors, fins que pagara tot el deute.
Açò farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cada u no perdona de tot cor el seu germà».
Quan Jesús acabà de dir estes paraules, es retirà de Galilea i se n'anà a la regió de Judea, a l'altra vora del Jordà.
* * * * *
Després de l'hora nona:
A Elx: Nit de la Roà, vigília del dia de la Mare de Déu d'Agost, dia del Misteri d'Elx
Memòries
 |
| El pare Kolbe en la seua època de novici |
Sant Maximilià Maria Kolbe, prevere i màrtir (mem. ob.), cotitular d'una església parroquial de Benimaclet
Memòria de sant Maximilià Maria (Raimon) Kolbe, prevere de l'orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir, que, fundador de la Milícia de Maria Immaculada, va ser deportat a diversos llocs de captivitat i finalment, internat en el camp d'extermini d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, on es va oferir als botxins a canvi de la vida d'un altre captiu, oferint el seu ministeri com un holocaust de caritat i com a model de fidelitat envers Déu i els hòmens. (1941)
- J.M. Bausset: Sant Maximilià M. Kolbe (14 d'agost del 2015)
Beat Vicent Rubiols i Castelló, prevere i màrtir valencià (memòria a Gandia i la Pobla Llarga)
Beat Fèlix Yuste i Cava, prevere i màrtir valencià (memòria a Chulilla i a la parròquia de Sant Joan i Sant Vicent de València)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 14 d'agost
2. A Il·líria, a l'actual Croàcia, sant Ursicí, màrtir. (s. IV)
3. A Apamea, a Síria, sant Marcel, bisbe i màrtir, que, per haver abatut un temple dedicat a Júpiter, va morir a mans dels gentils enfurits. (c. 390)
4. A Roma, sant Eusebi, fundador de l'església del seu títol a la muntanya de l'Esquilí. (s. IV/V)
5. A Ross, a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Facanan, bisbe i abat, que va fundar en este lloc un monestir, cèlebre per l'ensenyament de ciències sagrades i humanes. (s. VI)
6. A Oudenburg, lloc de Flandes, actual Bèlgica, mort de sant Arnulf [o Arnau o Arnold], bisbe de Soissons, que es va fer monjo després d'haver sigut soldat i, elevat a l'episcopat, es va esforçar sempre per la pau i la concòrdia, i va morir, finalment, al monestir que ell mateix havia fundat. (1087)
7. Prop de Montebaroccio, al Picé, actualment regió de les Marques, a Itàlia, beat Sant d'Urbino Brancoisini, germà laic de l'Orde dels Germans Menors. (1390)
8. A Òtranto, a la regió de la Pulla, sants màrtirs, en número de quasi huit-cents, que comminats a renegar de la seua fe, durant una incursió de soldats otomans, van ser exhortats pel beat Antoni Primaldo, un ancià teixidor, a perseverar en la fe de Crist, i van obtindre així la corona del martiri en ser decapitats. (1480) Canonitzats en 2013.
9. A Nagasaki, del Japó, sants màrtirs Doménec Ibáñez de Erquicia, prevere de l'Orde de Predicadors, i Francesc Shoyemon, novici en el mateix orde i catequista, que en temps de l'emperador Tokugawa Yemitsu, van rebre la mort pels qui odiaven el nom cristià. (1633)
10. A Coriano, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, beata Isabel Renzi, verge, la qual, fundadora de les Mestres Pies de la Dolorosa, va posar tot el seu afany en què les xiquetes pobres reberen una formació humana i catequètica a l'escola. (1859)
11. A Picassent, l'Horta, beat valencià Vicent Rubiols i Castelló, prevere i màrtir, que durant la persecució va donar testimoni amb el martiri de la seua fe en Crist. (1936)
12. Al Saler, prop de València, beat valencià Fèlix Yuste i Cava, prevere i màrtir, al qual Déu va concedir el premi etern per la seua intrèpida fidelitat. (1936)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada