MARTIRI DE SANT JOAN BAPTISTE
Memòria
Oració col·lecta
Oh Déu, vós volguéreu que sant Joan Baptistefora el precursor del naiximent i de la mort del vostre Fill;feu que, igual que ell va ser màrtir de la veritat i de la justícia,també nosaltres lluitem amb valentiaper la confessió de la vostra doctrina.
L'evangeli d'esta memòria és propi.
La lectura primera és de la fèria corresponent.
Lectura primera 1Te 4,1-8
La voluntat de Déu és que mantingueu la vostra santedatLectura de la primera carta de sant Pau als cristians de TessalònicaGermans,
Volem fer-vos una exhortació i una súplica en Jesús, el Senyor. Vosaltres aprenguereu de nosaltres la manera de comportar-vos per a agradar a Déu; ja ho feu, però vos demane que avanceu encara més.
Ja sabeu els preceptes que vos vam donar de part de Jesús, el Senyor. La voluntat de Déu és que mantingueu la vostra santedat: que eviteu la impuresa, que cada u sàpia tractar el seu cos santament i amb honor, i no amb la passió del desig, com fan els pagans que desconeixen a Déu. Que ningú siga injust amb els germans ni s'aprofite d'ells en els negocis: el Senyor demanarà comptes de tot açò, tal com vos tinc dit amb molta insistència.
Déu ens ha cridat a viure en la santedat, i no en la impuresa. El qui no fa cas d'estos preceptes no es rebel·la contra un home, sinó contra Déu, que vos dona el seu Esperit Sant.
Salm responsorial 96,1 i 2b.5-6.10.11-12 (R.: 12a)
El Senyor és rei: la terra ho celebra,se n'alegren totes les illes.Dret i justícia sostenen el seu tron.R. Justos, alegreu-vos en el Senyor.Es desfan com cera les muntanyesdavant del Senyor de tota la terra.El cel proclama la seua justícia,i tots els pobles contemplen la seua glòria. R.Odieu el mal, els qui ameu el Senyor:ell guarda la vida dels fidels,els rescata de les mans dels malvats. R.Apunta la llum per al just,l'alegria, per als nets de cor.Justos, alegreu-vos en el Senyori commemoreu la seua santedat. R.
Al·leluia Mt 5,10
Feliços els perseguits pel fet de ser justos:d'ells és el Regne del cel.
Evangeli Mc 6,17-29
Vullc que em dones ara mateix, en un plat gran, el cap de Joan Baptiste
En aquell temps, Herodes havia fet detindre a Joan i l'havia tancat a la presó, encadenat, i tot per qüestió del seu casament amb Herodies, la dona del seu germà Filip, ja que Joan li recordava que no tenia dret a casar-se amb la dona del seu germà. Herodies li tenia malícia i volia que el mataren, però no podia ser, perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, sentia per ell un gran respecte i el protegia; li agradava molt escoltar-lo però, després de sentir-lo, quedava molt desconcertat.
L'ocasió es va presentar quan Herodes, el dia del seu natalici, convidà els seus cortesans, els oficials de l'exèrcit i els notables de Galilea. Durant el convit, va entrar a dansar la filla d'Herodies, i agradà tant a Herodes i als convidats que el rei li digué: «Demana'm el que vullgues, i t'ho donaré». I li jurà que li donaria qualsevol cosa que demanara, encara que fora la mitat del seu regne. La jove va eixir, i preguntà a sa mare: «¿Què puc demanar?» Ella li respongué: — «El cap de Joan Baptiste». Ella va tornar a entrar, anà decidida cap al rei i li demanà: «Vullc que em dones ara mateix, en un plat gran, el cap de Joan Baptiste». El rei es va entristir molt, però pensant en el jurament que havien sentit tots els convidats, no va voler contrariar-la.
Immediatament, va ordenar a un guarda que portara el cap de Joan. El guarda va anar a la presó i el va decapitar, va dur el cap en un plat gran i li'l van donar a la jove i ella li'l va passar a sa mare. Quan ho saberen els deixebles de Joan, anaren a endur-se el cos per a donar-li sepultura.
* * * * *
La festa principal de Sant Joan Baptiste és el 24 de juny. Hui commemorem la culminació de la seua vida. I la vida d’un profeta autèntic, com la de Jesús, havia d’arribar fins al testimoni final: el martiri. La memòria de hui té com a origen l’aniversari de la dedicació de l’església edificada a Sebaste de Samaria sobre el pretés sepulcre del sant.Al segle V ja se celebrava a la Gàl·lia i el VI a Roma en este dia. [font]
Festa del Martiri de Sant Joan a Alcalà de Xivert i Artana.
Comença a Algemesí la novena a la Mare de Déu de la Salut
- J.M. Bausset: La Novena a la Mare de Déu de la Salut (29 d'agost del 2016)
Aniversari del naiximent del bisbe valencià Rafael Sanus Abad (1931)
- Rafael Sanus: un bisbe del Vaticà II (J.M. Bausset, 2020)
- Avel·lí Flors: Rafael Sanus Abad (2021)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 29 d'agost
Memòria del martiri de sant Joan Baptiste, a qui el rei Herodes Antipes va retindre empresonat a la fortalesa de Maqueront, a l'actual Israel, i al qual va manar decapitar el dia del seu aniversari, a petició de la filla d'Herodies. D'esta manera, el Precursor del Senyor, com a llum encés i resplandent, tant en la mort com en la vida va donar testimoni de la veritat. (s. I)
2. A la regió de Srijem, a Panònia, hui Croàcia, santa Basila. (s. III/IV)
3. A Roma, commemoració de santa Sabina, que dona títol a una església construïda sobre el puig Aventí. (422-432)
4. A Metz, ciutat de la Gàl·lia Bèlgica, actual França, sant Adelf, bisbe. (s. V)
5. A la regió de Nantes, a la Bretanya Menor, també a França, sant Víctor, eremita, que va viure reclòs en un xicotet oratori, construït per ell mateix prop de La Chambon. (c. s. VII)
6. A Londres, a Anglaterra, commemoració de sant Sebbi o Sebba, rei dels saxons orientals molt devot del Senyor, que va deixar la corona i va voler morir amb l'hàbit monacal, desitjat des de molt de temps arrere. (c. 693)
7. A París, a Nèustria, França en l'actualitat, sant Mederic, prevere i abat d'Autun, que va viure en una cel·la pròxima a la ciutat. (c. 700)
8. A València, beats màrtirs Joan de Perusa, prevere, i Pere de Sassoferrato, religiós, tots dos de l'Orde dels Germans Menors, que enviats a predicar la fe entre els musulmans d'aquell lloc, van aconseguir la palma del martiri en ser decapitats en la plaça pública per orde del rei. (1231)
A les diòcesis de València i Terol se celebren demà.
9. Prop de Cracòvia, a Polònia, beata Bronislava de Kamień, verge de l'Orde Premonstratenc, que va voler portar una existència humil i retirada, i destruït el seu monestir pels tàrtars, va viure tota sola amb Déu en una barraca. (1259)
10. A Lancaster, a Anglaterra, beat Ricard Herst, màrtir, pare de família i llaurador, que, acusat falsament d'homicidi, per la seua fe en Crist va ser condemnat a morir en la forca, en temps del rei Jaume I. (1618)
11. En el litoral enfront de Rochefort, a França, beat Lluís Vulfilocio Huppy, prevere i màrtir, que empresonat de manera inhumana, per ser sacerdot, en una vella nau durant la Revolució Francesa, va morir víctima de malaltia. (1794)
12. A Waterford, a Irlanda, beat Edmund [o Edmon] Ignasi Rice, que amb gran entusiasme i perseverança es va entregar a la formació dels xiquets i dels jóvens de condició modesta i, per a l'auge d'esta obra, va fundar la Congregació dels Germans Cristians i la dels Germans de la Presentació. (1844)
13. Prop de Renes, a França, beata Maria de la Creu (Joana) Jugan, verge, que va fundar la Congregació de les Germanetes dels Pobres per a demanar almoina per Déu per als necessitats i per a Déu, però injustament allunyada de la direcció de l'Institut, va passar la resta de la seua vida en l'oració i en la humilitat. (1879)
14. Beat Flavià Miquel Melki (1858- Cizre, Turquia 1915). Sacerdot de la Congregació de Sant Efrem, eparquia de Jazira dels Sirians. Bisbe de Gazarta (hui Cizre). Mort per odi a la fe.
15. A València, beat Constantí Fernández Álvarez, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que en el temps de la persecució va dur a terme la seua prova per la fe. (1936)
16. A la localitat d'Híjar, prop de Terol, beat Francesc Montsó Romeo, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, durant la mateixa persecució, va confirmar amb la pròpia sang la seua fidelitat envers el Senyor. (1936)
17. Beat Pere Asua i Mendia (1890- entre Castro Urdiales i Laredo, Cantàbria, Espanya 1936). Arquitecte i sacerdot, assassinat per odi a la fe.
18. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Doménec Jędrzejewski, prevere i màrtir, que en el furor de la guerra, deportat de Polònia i empresonat en aquell lloc, va morir per Crist sota cruels tortures. (1942)
19. A Poznan, a Polònia, beata Sança (Joanina) Szymkowiak, verge, de la Congregació de les Filles de la Mare de Déu dels Dolors, que, enmig de les dificultats de la guerra, es va ocupar amb gran entrega de l'assistència als empresonats. (1942)
20. Al llogaret de Santa Giulia, a la regió del Piemont, a Itàlia, beata Teresa Bracco, verge i màrtir, que en temps de guerra, quan estava treballant en el camp, va morir a causa de les ferides que li van causar els colps d'uns soldats, en defendrer valentament la seua castedat. (1944)
21. Beata Eufràsia Eluvathingal del Sagrat Cor de Jesús (1877-1952). Verge, de la Congregació de les Germanes de la Mare del Carme, a Trichur, l'Índia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada