23 d'agost de 2025, dissabte XX

DISSABTE DE LA SETMANA XX / I

Oració col·lecta

Oh Déu, vós volguéreu que santa Rosa de Lima,

encesa en el vostre amor, renunciara al món

i vos servira a vós sol en l’austeritat de la penitència;

feu que, per la seua intercessió,

seguint en la terra el camí que du a la vida verdadera,

disfrutem en el cel del torrent de les vostres delícies.

Lectura primera Rt 2,1-3.8-11;4,13-17

El Senyor no t'ha deixat desemparada.

Obed va ser pare de Jessé, pare de David

Lectura del llibre de Rut

Noemí tenia un parent de la banda del seu marit Elimèlec que es deia Booz, un home ric i considerat. Rut, la moabita, va dir a Noemí: «Deixa'm anar a espigolar al camp d'algú que em mire amb bons ulls». Ella va respondre: «Sí, ves-hi, filla meua». Rut va anar al camp i es va posar a espigolar darrere dels segadors. Casualment, el camp era propietat de Booz, de la família d'Elimèlec.

Booz li va dir a Rut:  «Escolta, filla meua, no vages a espigolar a un altre camp. No te'n vages llluny d'ací i queda't amb les meues criades. Veges en quin camp seguen i ves seguint-les. He manat als meus hòmens que no et molesten. Si tens set, ves a beure dels cànters que ells han omplit».

Rut es prosternà amb el front fins a terra i li va dir:  «¿Per què em mires amb bons ulls i t'interesses per mi, que soc estrangera?» Booz li va respondre: «M'han contat en detall el que has fet per la teua sogra després de la mort del teu marit: com has deixat el pare, la mare i la terra on vas nàixer, i has vingut a viure enmig d'un poble que abans no coneixies».

Booz es va casar amb Rut. El Senyor va beneir esta unió i li va donar un fill a Rut.

Les dones deien a Noemí: «Beneït siga el Senyor, que no t'ha deixat desemparada. El nom del teu marit es perpetuarà en el poble d'Israel. Este fill serà el teu consol i protecció en la teua vellesa, perquè te l'ha donat la teua nora, que t'estima i ha sigut millor per a tu que set fills».

Noemí prenia el fill, se'l posava a la falda i li feia de cuidadora. Les veïnes en parlaven com si fora el fill de Noemí, i li posaren el nom d'Obed. Amb el temps va ser pare de Jessé, pare de David.

Salm responsorial 127,1-2.3.4.5 (R.: 4)

Feliç tu, fidel del Senyor,

que vius seguint els seus camins.

Menjaràs del fruit del teu treball,

seràs feliç i faràs fortuna.

R. Així seran beneïts els fidels del Senyor.

La teua dona, com una vinya fecunda,

en la intimitat de ta casa;

els fills, com rebrots d'olivera,

al voltant de la taula. R.

Així seran beneïts 

els fidels del Senyor. R.

Que el Senyor et beneïxca des de Sió.

Que tota la vida pugues vore

la prosperitat de Jerusalem. R.

Al·leluia Mt 23,9b.10b

De pare, només en teniu un, que és el del cel;

de guia, només en teniu un, que és Crist.

Evangeli Mt 23,1-12

Diuen i no fan 

 

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 

 

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles i a tota la multitud: 

«Els mestres de la Llei i els fariseus han ocupat la càtedra de Moisés: compliu i observeu tot el que vos diuen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen sacs pesadíssims i els carreguen als muscles dels altres, però ells no volen ni moure'ls amb el dit. 

En tot obren per a fer-se vore de la gent. Per això es fan ben amples les filactèries i els flocs ben llargs; els agrada ocupar els primers llocs en els convits i els primers bancs en les sinagogues, i que els saluden pel carrer i que la gent els diga "rabí", o siga, "mestre". 

Però vosaltres no deixeu que vos diguen mestres, perquè, de mestre, només en teniu u, i tots vosaltres sou germans; ni heu de donar a ningú el nom de "pare" ací en la terra, perquè, de pare, només en teniu u, que és el del cel; ni permeteu tampoc que vos diguen "guies", perquè, de guia, només en teniu u, que és Crist. El més gran de vosaltres ha de ser el vostre servidor.

El qui s'enaltirà serà humiliat, però el qui es mantinga humil serà enaltit». 

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

L'autoritat sorgix del bon exemple, per a ajudar els altres a practicar allò que és just i correcte, sostenint-los en les proves que troben en el camí de la bondat. L'autoritat és una ajuda, però si s'exercix malament, es torna opressiva, no deixa créixer i crea un clima de desconfiança i hostilitat, i també porta a la corrupció.

Jesús denuncia obertament alguns comportaments negatius dels escribes i d'alguns fariseus: «els agrada ocupar els primers llocs en els convits i els primers bancs en les sinagogues, i que els saluden pel carrer» (vv.6-7). Esta és una temptació que correspon a l'orgull humà i que no sempre és fàcil de superar. És l'actitud de viure només per les aparences. […] Els deixebles de Jesús no hem de buscar títols d'honor, autoritat o supremacia. Et dic que personalment em dol veure gent que psicològicament viu perseguint la vanitat dels honors. Nosaltres, deixebles de Jesús, no ho hem de fer, perquè hi ha d'haver una actitud senzilla i fraternal entre nosaltres. Tots som germans i no hem de dominar de cap manera els altres i menysprear-los. No. Tots som germans. (Àngelus, 5 de novembre de 2017) 

* * * * *

Santa Rosa de Lima, verge (mem. ll.), titular de l'església parroquial de Benicalap

Santa Rosa, verge, que, insigne des de molt xiqueta per la seua austera sobrietat de vida, a Lima, al Perú, va vestir l'hàbit de les Germanes del Tercer Orde de Sant Doménec. Entregada a la penitència i a la pregària, i ardent de zel per la salvació dels pecadors i de la població indígena, aspirava a donar la vida per ells, sotmetent-se de bona gana a tota classe de patiments per a guanyar-los per a Crist. La seua mort va tindre lloc el dia 24 d'agost. (1617)

• J.M. Bausset: Santa Rosa de Lima (23 d'agost del 2015)

Beats valencians Constantí Carbonell i Sempere, prevere (memòria a Alcoi), i Ramon Grimaltos i Monllor, germà (memòria a la Pobla Llarga), jesuïtes, màrtirs

Beats valencians Nicolau (Valerià Lluís) Alberich i Lluch i Vicent (Eliseu Vicent) Alberich i Lluch, germans de La Salle, màrtirs (memòria a Benicarló).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 23 d'agost

2. Commemoració de sant Zaqueu, bisbe, a qui es té pel quart successor de Jaume, germà del Senyor, en el govern de l'Església de Jerusalem. (s. II)

3. A Roma, al cementeri de Sant Llorenç, a la via Tiburtina, sants Abundi i Ireneu, màrtirs. (s. inc.)

4. A Òstia Tiberina, a la Itàlia actual, sants Ciríac i Arquelau, màrtirs. (s. inc.)

5. A Sistov, a Mèsia Inferior, hui Romania, sant Llop màrtir, que, segons la tradició, va aconseguir la llibertat de Crist en ser degollat. (s. inc.)

6. A Egea, lloc de Cilícia, actual Ayaº, a Turquia, sants màrtirs Claudi, Asteri i Neó, germans, els quals, acusats per la seua madrastra de ser cristians, es creu que van ser decapitats en temps de l'emperador Dioclecià i del prefecte Lísies. (303)

7. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Flavià, bisbe, que va brillar en temps del rei Clodoveu. (s. V/VI)

8. A Londonderry, a Hibèrnia, actual Irlanda, sant Eugeni, primer bisbe d'Ardstraw. (s. VI)

9. Al monestir de sant Felip, prop de Locri, a Calàbria inferior, sant Antoni de Gerace, eremita. (s. X)

10. En una nau ancorada enfront de Rochefort, en la costa de França, beat Joan (Protasi) Bourdon, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que en temps de la Revolució Francesa, empresonat juntament amb diversos sacerdots, va procurar alleujament als companys de captivitat fins que va morir contagiat de pesta. (1794)

11. A Tavernes de la Valldigna, comarca de la Safor, beats màrtirs Constantí Carbonell Sempere, prevere, Pere Gelabert Amer i Raimon Grimaltos Monllor, religiosos, de l'Orde de la Companyia de Jesús, que van patir el martiri durant la persecució contra la fe. (1936)

12. Prop del llogaret de Vallibona, a la comarca valenciana dels Ports, beats màrtirs Florentí Pérez Romero, prevere, i Urbà Gil Sáez, religiós, dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors, que, en temps de la mateixa persecució, van assumir perfectament la prova per la fe. (1936)

13. A Silla, a l'Horta Sud, beat Joan Maria de la Creu (Marià) Garcia Méndez, prevere de la Congregació de Sacerdots del Sagrat Cor de Jesús i màrtir, el qual, en l'esmentada persecució contra la religió, va conservar fins a la mort la fe de Crist. (1936)

14. A Puçol, a l'Horta Nord, beates Petra Maria Victòria Quintana Argos i Serafina (Manuela Justa) Fernández Ibero, vèrgens de l'Institut de Germanes Terciàries Caputxines de la Sagrada Família i màrtirs, que en el furor de la citada persecució van aconseguir la gràcia del martiri. (1936)

15. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, a Alemanya, beat Francesc Dachtera, prevere i màrtir, el qual, de nacionalitat polonesa, en temps de guerra va morir per Crist, destrossat per les atrocitats comeses pels metges en aquell lloc, sense cap consideració a la dignitat humana. (1944)