2 d'agost de 2025, dissabte XVII: Mare de Déu dels Àngels

DISSABTE XVII DEL TEMPS ORDINARI / I


Oració col·lecta

Senyor, concediu als vostres servents fruir sempre
de salut en el cos i en l’esperit; 
i per la gloriosa intercessió de la sempre Verge Maria, 
allibereu-nos de la tristor de la vida present 
i doneu-nos l’alegria de la vida futura.

Lectura primera Lv 25,1.8-17


L'any jubilar cada u ha de recobrar el seu patrimoni

Lectura del llibre del Levític

El Senyor va dir a Moisés dalt de la muntanya del Sinaí:
«Compta set setmanes d'anys, és a dir, set vegades set anys, que fan quaranta-nou anys. Arribat el dia deu del sèptim mes, que és el dia de l'Expiació, feu que passen per tot el país tocant el corn, proclamant sant l'any cinquanta i declarant lliures a tots els habitants del país. És un any jubilar, i cada u recobrarà el seu patrimoni i retornarà a la seua família.
Cada cinquanta anys és un any jubilar: aquell any no heu de sembrar, ni segar el que produïx la terra sola, ni veremar les vinyes que deixareu incultes; perquè és l'any del jubileu, un any sant: mengeu el que colliu directament del camp.
L'any jubilar cada u ha de recobrar el seu patrimoni. Per això en les compres i vendes, que ningú perjudique un altre germà israelita. Les terres s'han de valorar segons la quantitat de collites que hi haurà fins a l'any jubilar: les terres valdran més o menys segons els anys que falten, ja que només compreu i veneu una certa quantitat de collites.
Ningú ha de perjudicar l'altre: reverencieu el vostre Déu, que soc jo, el Senyor».

Salm responsorial 66,2-3.5.7-8 (R.: 4)

Que Déu tinga pietat i ens beneïxca,
que la llum de la seua mirada ens il·lumine.
Que en la terra es coneguen els vostres camins,
entre els pobles, la vostra salvació.

R. Que vos alaben els pobles, Déu nostre,
que vos alaben tots els pobles.

Que s'alegren els pobles i criden de goig.
Vós jutgeu les nacions amb rectitud,
i guieu els pobles de la terra. R.

La terra ha donat el seu fruit,
el Senyor, el nostre Déu, ens beneïx.
Que Déu ens beneïxca, i el veneren
d'un cap a l'altre de la terra. R.

Al·leluia Mt 5,10

Feliços els perseguits pel fet de ser justos:
d'ells és el Regne del cel.

Evangeli Mt 14,1-12

Herodes va fer decapitar a Joan,
i els deixebles de Joan li ho van comunicar a Jesús

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, el tetrarca Herodes va sentir parlar de Jesús i va dir als de la seua cort: «Este deu ser Joan Baptiste ressuscitat d'entre els morts: per això té este poder d'obrar miracles».
És que Herodes havia agarrat a Joan, l'havia encadenat i l'havia tancat a la presó per causa d'Herodies, la dona del seu germà Filip: Joan li recordava sovint que no li era lícit viure amb ella. Herodes l'hauria mort, però no es va atrevir per por del poble, que tenia a Joan com a profeta.
El dia del natalici d'Herodes, la filla d'Herodies va dansar davant de tots, i va agradar tant a Herodes que li va prometre amb jurament donar-li tot el que ella li demanara. Ella, aconsellada per sa mare, va respondre: «Dona'm ara mateix, en un plat gran, el cap de Joan Baptiste». El rei es va entristir, però, pensant en el jurament que havien sentit tots els convidats, va manar que li'l donaren. Va fer decapitar a Joan en la presó, portaren el cap de Joan en un plat gran, li'l van donar a la jove i ella li'l va passar a sa mare.
Els deixebles de Joan anaren a buscar el seu cos i el soterraren. Després li ho van comunicar a Jesús.

MEMÒRIES

Imatge de la Mare de Déu dels Àngels
El Cabanyal (València)

 Mare de Déu dels Àngels, titular de les esglésies parroquials d'Alacant, Albal, Almedíjar, Aras de los Olmos, Bejís, Benavites, Betxí, Castellfabib, Castelló de la Plana, Chelva, Chera, Chulilla, Cortes de Pallàs, Cortes de Arenoso, el Cabanyal, Fuente la Reina, Gàtova, Mislata, Puebla de Arenoso, el Puig de Santa Maria, Ràfol de Salem, Serra, Silla, el Toro, Torrella, Torres Torres, Tuèjar, Vallanca i La Yesa; de les esglésies d'Ares del Bosc (Benasau), Annauir (Xàtiva), etc., d'un santuari a Sant Mateu...

Festa a Ares del Bosc, Chera, Fuente la Reina, Puebla de Arenoso, Serra, Torrella, etc.

Sant Eusebi de Vercelli, bisbe (mem. ll.)

Sant Eusebi, primer bisbe de Vercelli, a la Ligúria, que va consolidar l'Església en tota la regió subalpina, actualment Itàlia, i que per defendre la fe del Concili de Nicea, va ser desterrat per l'emperador Constanci, primer a Escitòpolis i, posteriorment, a Capadòcia i Tebaida. Tornat a la seua seu després de huit anys, es va esforçar amb constància i valentia per a restablir la fe contra els arrians. (371)

Sant Pere Julià Eymard, prevere (mem. ll.)

Sant Pere Julià Eymard, prevere, el qual va ser primerament sacerdot diocesà i després membre de la Companyia de Maria. Adorador eximi del Misteri eucarístic, va instituir dos noves congregacions, una de clergues i una altra de dones, per a fomentar i difondre la pietat al Santíssim Sagrament. Va morir al lloc de la Mure, prop de Grenoble, a França, on havia nascut. (1868)

Beat valencià Francesc Tomàs i Serer, prevere terciari caputxí, màrtir (memòria a Alcalalí)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 2 d'agost

3. A l'Àfrica Proconsular, actual Tunísia, commemoració de sant Rutili, màrtir, que durant molt de temps va escapar de la persecució fugint d'un lloc a un altre i, a vegades, salvant-se del perill amb suborn, però, arrestat finalment d'improvís i presentat al prefecte, va rebre la corona d'un gloriós martiri en ser torturat amb grans suplicis i llançat, finalment, al foc. (c. 212)

4. A Roma, al cementeri de Calixtsant Esteve I, papa, el qual per a afirmar clarament que la unió baptismal dels cristians amb Crist es complia una sola vegada, va prohibir que els heretges que volgueren tornar a la plena comunió amb l'Església foren de nou batejats. (257)

5. A la regió pròxima a l'actual ciutat de Burgos, a Hispània, santa Centola, màrtir(s. inc.)

6. A Pàdua, al territori de Venècia, actualment Itàlia, sant Màxim, bisbe, considerat successor de sant Prosdòcim(s. III/IV)

7. A Marsella, a Provença, regió de la Gàl·lia, hui França, sant Seré, bisbe, que va acollir amb hospitalitat a sant Agustí i els seus companys enviats pel papa sant Gregori el Gran a evangelitzar Anglaterra i, mentre es dirigia a Roma, va descansar piadosament en el Senyor a Biandrate, prop de Vercelli, a Itàlia. (601)

8. A Chartres, ciutat de Nèustria, també a l'actual França, sant Betari, bisbe(c. 623)

9. A Palència, a la regió hispànica de Castella, mort de sant Pere, bisbe d'Osma, que, primer monjo i després ardiaca de l'Església de Toledo, finalment va ser elevat a la seu d'Osma, acabada d'alliberar de la dominació mahometana, la qual va reorganitzar amb viu zel pastoral. (1109)

10. A Caleruega, població igualment de Castella, commemoració de la beata Joana d'Aza, mare de sant Doménec, que, plena de fe, va fer grans obres de misericòrdia en favor dels pobres i necessitats. (s. XIII inc.)

11. A Barbastre, beats Felip de Jesús Munárriz Azcona, Joan Díaz Nosti i Leonci Pérez Ramos, preveres i màrtirs tots ells Missioners Fills de l'Immaculat Cor de la Benaurada Mare de Déu, que, precedint a molts altres companys, en el furor de la persecució contra l'Església van ser afusellats a les portes del cementeri per milicians. (1936)

12. A la mateixa ciutat, beat Ceferí Jiménez Malla, el "Pelé", màrtir de raça gitana, dedicat a promoure la pau i la concòrdia entre el seu poble i els veïns, el qual, en l'esmentada persecució, en eixir en defensa d'un sacerdot que era arrossegat pels carrers pels milicians, va ser detingut i, portat al cementeri, va consumar la seua peregrinació per la terra en ser afusellat, mentre sostenia la corona del Rosari en les seues mans. (1936)
13. Al llogaret d'Híjar, prop de Terol, beat Francesc Calvo Burillo, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que va patir el martiri en la mateixa persecució contra la fe. (1936)

14. A Madrid, beat valencià Francesc Tomàs Serer, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que en la citada persecució va meréixer escampar la seua sang per Crist. (1936)

15. Sant Justí Maria Russolillo (1891- Pianura, Itàlia, 1955). Sacerdot, rector i fundador de la Societat de les Divines Vocacions. Canonitzat en 2022.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

8 d'agost de 2025, divendres XVIII: Sant Doménec

DIVENDRES DE LA SETMANA XVIII / I Memòria de Sant Doménec Oració col·lecta Senyor, que sant Doménec ajude la vostra Església amb els seus mè...

entrades populars