Oh Déu, vós que constituíreu la Mare del vostre Fillcom a Mare i Reina nostra,feu que, ajudats amb la seua intercessió,aconseguim en el Regne celestialla glòria que pertoca als vostres fills.
Noemí va tornar a Betlem amb Rut, la seua nora moabitaComença el llibre de RutEn temps dels jutges hi hagué fam en el país. Un home de Betlem de Judà va emigrar als camps de Moab amb la dona i els dos fills. Ell es deia Elimèlec, i la dona, Noemí.Elimèlec va morir i ella es quedà sola amb els dos fills; els va casar amb dos jóvens moabites, Orpà i Rut, i van viure allí uns deu anys. Els fills també van morir, i Noemí es va quedar sola, sense fills i sense marit.Noemí va emprendre el camí de retorn al seu país des dels camps de Moab amb les seues dos nores, perquè va saber que el Senyor havia visitat el seu poble i li havia concedit pa.Orpà va besar la seua sogra i se'n tornà a Moab, però Rut no se'n va voler separar. Noemí li deia: «Mira com la teua cunyada se'n torna i es queda amb el seu poble i els seus déus: ves-te'n amb ella». Però Rut li contestà: «No insistixques que t'abandone i em separe de tu. No, jo aniré a on tu vages i viuré on tu visques: El teu poble serà el meu poble, i el teu Déu serà el meu Déu».Així va ser com Noemi va tornar dels camps de Moab amb la seua nora Rut, la moabita. Arribaren a Betlem quan començava la sega de l'ordi.
Feliç el qui troba ajuda en el Déu de Jacob;espera en el Senyor, el seu Déu,que ha fet el cel i la terra,el mar i tot el que conté.R. Alaba el Senyor, ànima meua.Ell es manté fidel per sempre,fa justícia als oprimits,dona pa als qui tenen fam.El Senyor allibera els captius. R.El Senyor dona la vista als cegos,el Senyor redreça els vençuts,el Senyor estima els justs;el Senyor guarda els forasters. R.Manté les viudes i els òrfens,però capgira els camins dels malvats.El Senyor regna per sempre,és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.
Déu meu, ensenyeu-me els vostres camins,guieu-me en la vostra veritat.
Ama el Senyor, el teu Déu, i ama els altres com a tu mateix
En aquell temps, quan els fariseus saberen que Jesús havia fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i u d'ells, mestre de la Llei, per a posar-lo a prova, li va fer esta pregunta: — «Mestre, ¿quin és el manament més gran de la Llei?» Jesús li contestà: — «Ama el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. Este és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt paregut: Ama els que tens prop com a tu mateix. D’estos dos manaments depén tota la Llei, i també els Profetes».
Memòria de la Benaurada Mare de Déu, Reina, que va engendrar al Fill de Déu, Príncep de la pau, el regne del qual no tindrà fi, i que és saludada pel poble cristià com a Reina del cel i Mare de misericòrdia.
Dia de Commemoració de les Víctimes d'Actes de Violència per raó de la Religió o les Creences (ONU, en castellà)
Llegenda de sant Guinefort (en francés)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 22 d'agost
2. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Simforià, màrtir, al qual, mentres era portat al suplici, des de la muralla de la ciutat sa mare l'exhortava amb estes paraules: «Fill, fill, Simforià, posa el teu pensament en Déu viu. Hui no se't lleva la vida, sinó que se't canvia per una millor». (s. III/IV)
3. A Roma, a la via Ostiense, al cementeri que porta el seu nom, sant Timoteu, màrtir. (303)
4. A Todi, a la regió de l'Úmbria, a la Itàlia actual, sant Felip Benizi, prevere de Florència, home de gran humilitat i propagador de l'Orde dels Servents de Maria, que considerava a Crist crucificat com el seu únic llibre. (1285)
5. A Bevagna, també a l'Úmbria, beat Jaume Bianconi, prevere de l'Orde de Predicadors, que va fundar en aquell lloc un convent i va refutar els errors dels nicolaïtes. (1301)
6. A Ocre, prop de Fossa, a la regió dels Abruços, de nou a Itàlia, beat Timoteu de Monticchio, prevere de l'Orde dels Germans Menors, insigne per l'austeritat de la seua vida i el fervor de la seua oració. (1504)
7. A York, a Anglaterra, beat Tomàs Percy, màrtir, comte de Northumberland, que, per la seua fidelitat a l'Església de Roma, durant el regnat d'Isabel I va aconseguir la palma del martiri en ser decapitat. (1572)
8. Al mateix lloc i durant el mateix regnat, beats Guillem Lacey i Ricard Kirkman, preveres i màrtirs, que, condemnats a mort per haver entrat a Anglaterra com a sacerdots, van ser ajusticiats en el patíbul. (1582)
9. A Worchester, també a Anglaterra, sant Joan Wall, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que després d'haver exercit clandestinament el seu ministeri pastoral durant més de vint anys, en temps del rei Carles II, pel fet de ser sacerdot, va ser penjat i després esquarterat. (1679)
10. A Hereford, de nou a Anglaterra, el mateix dia i any, sant Joan Kemble, prevere i màrtir, que en temps de persecució va exercir el ministeri pastoral durant més de cinquanta anys i finalment, ja octogenari, va ser penjat per ser sacerdot, consumant així el martiri. (1679)
11. A Offida, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beat Bernat (Doménec) Peroni, religiós de l'orde dels Germans Menors Caputxins, cèlebre per la seua simplicitat de cor, innocència de vida i admirable caritat envers els pobres. (1694)
12. En la mar enfront de Rochefort, a França, beat Elies Leymarie de Laroche, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa, empresonat en una sòrdida nau i cruelment maltractat, va exhalar el seu esperit. (1794)
13. A Miguelturra, Narcís de Esténaga y Echevarría, bisbe prior dels ordes militars, màrtir (1936)
14. A la localitat d'Starunja, al territori d'Stanislav, a Ucraïna, beat Simeó Lukač, bisbe i màrtir, qui, durant un govern hostil a la fe, va exercir clandestinament el seu ministeri en favor del ramat de catòlics de ritu bizantí, i amb una mort fidel va proclamar la glòria i l'honor de Crist el Senyor i de Déu. (1964)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada