DIJOUS DE LA SETMANA XX / I
Oració col·lecta
Oh Déu, vós omplíreu el papa sant Pius dècim
amb la fortalesa dels apòstolsper a defendre la fe catòlica i reunir totes les coses en Crist;feu que, seguint els seus exemples i les seues normes,pugam alabar-vos amb ell en el cel.
Lectura primera Jt 11,29-39a
El primer de ma casa que eixirà a rebre'm,
l'oferiré al Senyor en sacrificiLectura del llibre dels JutgesEn aquells dies, l'Esperit del Senyor s'apoderà de Jefté. Jefté va recórrer els territoris de Galaad i Manassés; després, des de Mispà de Galaad es va dirigir contra els ammonites. Jefté va fer al Senyor esta promesa: «Si poseu els ammonites en les meues mans, quan tornaré victoriós, el primer de ma casa que eixirà a rebre'm serà per a vós, Senyor, i vos l'oferiré en sacrifici».Jefté, per tant, atacà els ammonites i el Senyor els va posar en les seues mans. Els va derrotar en vint poblacions, des d'Aroer fins a Minnit i fins a Abel-Queramim. Va ser una gran derrota, i els ammonites quedaren vençuts.Quan Jefté tornava a sa casa, a Mispà, va eixir a rebre'l la seua filla tocant els tamborins i dansant. Era filla única. En vore-la, s'esgarrà el vestit i exclamà: «Ai, filla meua, estic desfet. Has hagut de ser tu la que em portara al desastre! M'he compromés amb el Senyor i no puc tornar arrere».Ella li digué: «Pare, si t'has compromés amb el Senyor, ara que el Senyor t'ha concedit fer justícia contra els ammonites, els teus enemics, complix en mi la promesa que vas fer».Després li va pregar a son pare: «Concedix-me una cosa: Deixa'm anar amb les meues amigues per les muntanyes a plorar durant dos mesos que haja de morir soltera». Ell li ho concedí i la va deixar marxar durant dos mesos. Ella se'n va anar per les muntanyes amb les amigues a plorar perquè havia de morir soltera. Acabats els dos mesos, va tornar a casa i son pare va complir en ella la promesa que havia fet.
Salm responsorial 39,5.7.8-9.10 (R.: 8a i 9a)
Feliç aquell que confia en el Senyori no s'acosta als idòlatres,ni als enfangats en la mentira.R. Ací em teniu: Déu meu,vullc fer la vostra voluntat.M'heu dit a cau d'orellaque no voleu sacrificis ni ofrenes;que no cal holocaust ni víctima. R.Per això vos dic: «Ací em teniu-com està escrit en el meu llibre-,Déu meu, vullc fer la vostra voluntat,amb la vostra llei en el cor». R.Anuncie de gust la vostra justíciaen la gran assemblea;no em mossegue els llavis;vós bé que ho sabeu, Senyor. R.
Al·leluia Salm 94,8ab
No enduriu, hui, els vostres cors;escolteu la veu de Déu.
Evangeli Mt 22,1-14
Convideu a la boda tots els que trobeu᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús proposà una altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble:«El Regne del cel es pareix a un rei que celebrava el casament del seu fill; quan envià els criats a avisar els convidats, estos no volien acudir.Encara n'envià uns altres amb l'encàrrec de dir als convidats: "Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i les aus de corral. Tot està a punt: veniu a la boda".
Però ells no van acceptar la invitació: u se’n va anar al seu camp, un altre als seus negocis, i els altres agarraren els enviats, els maltractaren i els mataren. El rei es va indignar i va enviar les seues tropes per a acabar amb aquells homicides i calar foc a la seua ciutat.
Mentrestant, digué als seus criats: "El banquet de boda està a punt, però els convidats no se'l mereixien: aneu, per tant, a les eixides dels camins i convideu a la boda tot aquell que trobeu". Ells van eixir als camins i reuniren tots els que trobaven, bons i roïns. I la sala del banquet s'omplí de comensals.
Quan el rei va entrar a saludar els convidats, va vore un home que no duia el vestit de festa, i li va dir: "¿Com és que has entrat ací sense vestit de festa?" Ell va callar. Per això el rei digué als qui servien: "Lligueu-lo de mans i peus i tireu-lo fora, a la foscor. Allí tot seran plors i cruixir de dents".
Els cridats són molts, i els elegits, pocs».
* * * * *
Memòria del papa sant Pius X, que primer va ser sacerdot en una parròquia, i després bisbe de Màntua i patriarca de Venècia. Finalment, elegit Summe Pontífex, es va proposar com a programa de govern recapitular tot en Crist, cosa que va dur a terme amb simplicitat d'ànim, pobresa i fortalesa, promovent entre els fidels la vida cristiana amb la participació en l'Eucaristia, la dignitat de la sagrada litúrgia i la integritat de la doctrina. (1914)
- J.M. Bausset: El papa Sant Pius X (21 d'agost del 2015)
Troballa de la Mare de Déu dels Lliris (Alcoi)
- J.M. Bausset: La Mare de Déu dels Lliris (2015)
- Daniel Climent: I la Mare de Déu es va aparéixer en un lliri (2016)
Beat Salvador Estrugo i Solves, prevere i màrtir valencià (memòria a Alberic i Bellreguard).
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 21 d'agost
2. A Tràcia, a l'actual Turquia, sants Agatònic, Gòtic i altres màrtirs, que, segons la tradició, van patir el suplici a Selímbria [actual Silivri] i en altres llocs. (s. III)
3. A Roma, a Camp Verano, santa Ciríaca [o Dominica], que va donar el seu nom al cementeri de la via Tiburtina, que ella mateixa havia donat a l'Església. (s. III/IV)
4. A Útica, a l'actual Tunísia, sant Quadrat, bisbe i màrtir, que, havent donat a tot el seu poble, clergues i seglars, fidel testimoni de fe en Crist, com a bon pastor, al cap de quatre dies va seguir el ramat que havia pasturat. (s. III/IV)
5. A Verona, als confins de Venècia, actual regió italiana, sant Euprepi, que és tingut com a primer bisbe d'eixa ciutat. (s. III/IV)
6. A Fordongianus, a la regió també italiana de Sardenya, sant Luxor [o Lussori o Luxori], màrtir. (s. IV)
7. Commemoració dels sants màrtirs Bassa i els seus tres fills, Teognis, Agapi i Pisti, dels qui es diu que Bassa, la mare, va patir el martiri a l'illa d'Alònia, i els fills a Edessa, a l'actual Turquia. (s. IV)
8. Al territori dels gàbals, a la Gàl·lia, hui França, sant Privat, bisbe i màrtir, que durant la invasió dels vàndals, va ser trobat en una cripta, on es donava a la pregària i al dejuni, i per negar-se a trair el seu ministeri sacrificant als ídols, va morir destrossat a colps. (c. 407)
 |
| Sant Sidoni Apol·linar |
9. A Clarmont, a Aquitània, també a l'actual França, sant Sidoni Apol·linar, que era prefecte de la ciutat de Roma quan va ser ordenat bisbe de Clarmont, i molt ben format en les coses divines i humanes, senyor així mateix de gran fortalesa cristiana, es va enfrontar a la ferocitat dels bàrbars, com a pare de l'Església i doctor insigne. (c. 479)
10. A Alzira, a la Ribera de Xúquer, commemoració dels sants màrtirs Bernat, abans anomenat Ahmed, monjo de l'Orde Cistercenc, i les seues germanes Maria (Zaida) i Gràcia (Zoraida), a les quals havia convertit de la religió mahometana a la fe en Crist. (c. 1180)
Mem. ob. a la diòcesi de València, el 23 de juliol. A Benimodo se celebra el 24 d'agost.
- Sants Bernat, Maria i Gràcia (Cercapou)
11. A la ciutat de Hung Ien, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Dang Dinh (Niêm) Viên, prevere, màrtir en temps de l'imperi de Minh Mang. (1838)
12. A Antananarivo, a Madagascar, beata Victòria Rasoamanarivo, la qual, després d'un matrimoni amb un home violent, i havent sigut expulsats de l'illa els missioners, va socórrer amb sol·licitud els cristians i va defendre l'Església enfront dels magistrats públics. (1894)
13. A Alberic, a la Ribera Alta, beat valencià Salvador Estrugo Solves, prevere i màrtir, que en temps de persecució va suportar tota classe d'adversitats per amor a Crist, fins a aconseguir la palma del martiri. (1936)
14. Al lloc del Morrot, prop de Barcelona, beat Raimon Peiró Victorí, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que en la mateixa persecució, seguint amb fidelitat les paraules de Crist, a través de la mort va passar a la vida gloriosa. (1936)
15. Prop de Munic, ciutat de Baviera, a Alemanya, beat Bru Zembol, màrtir, qui, sotmesa Polònia, la seua pàtria, sota un règim hostil a Déu, a causa de la seua fe va ser deportat al camp de concentració de Dachau, on, destrossat per les tortures, va morir per a entrar en la glòria. (1942)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada