7 d'agost de 2025, dijous XVIII

DIJOUS DE LA SETMANA XVIII / I

Oració col·lecta

Assistiu, Senyor, els vostres fidels 

i mostreu-vos bondadós amb els qui vos imploren;

i, ja que l’Església es glorieja de tindre-vos com a Pare i Pastor,

doneu-li i conserveu-li el dons de la gràcia.

Lectura primera Nm 20,1-13

Va brollar aigua abundant

Lectura del llibre dels Nombres

En aquells dies, tota la comunitat dels fills d'Israel va arribar al desert de Sin el mes primer, i s'establiren a Cadeix. Allí va morir Maria i allí la soterraren.

Com que no hi havia aigua, el poble es va amotinar contra Moisès i d'Aaron. Acusava a Moisés i li deia: «¡Haguera sigut millor morir també com els nostres germans moriren en presència del Senyor! ¿Per què heu portat la comunitat del Senyor a este desert, on morirem tant nosaltres com els nostres animals? ¿Per què ens heu tret d'Egipte, si ens havíeu de dur a un lloc tan roín com este? No és terra de sembrats, ni de figueres, ni de vinyes, ni de magraners. No hi ha ni aigua per a beure».

Moisés i Aaron deixaren l'assemblea i anaren a l'entrada de la tenda de l'encontre. Es prosternaren i se'ls va aparéixer la glòria del Senyor. El Senyor va dir a Moisès: «Pren la vara i, juntament amb Aaron, el teu germà, reunix l'assemblea. Després, en presència de tots, ordeneu a la roca que done aigua; així faràs brollar aigua de la roca, per a que beguen ells i el seu bestiar». 

Moisés, complint el que el Senyor li manava, prengué la vara guardada en presència del Senyor. Després, ell i Aaron reuniren tota la comunitat davant de la roca, i Moisés els va dir: «¡Escolteu, gent rebel! ¿Creieu que vos podrem fer brollar aigua d'esta roca?» 

Moisés va alçar la mà, donà dos colps a la roca amb la vara, i en va brollar aigua en tanta abundància que tota la comunitat i el seu bestiar en pogueren beure. 

Però el Senyor va dir a Moisés i a Aaron: «Com que no m'heu cregut capaç de manifestar la meua santedat davant del poble d'Israel, no fareu entrar esta comunitat a la terra que jo els he donat».

Estes són les aigües de Meribà, on els israelites acusaren el Senyor, i ell va mostrar la seua santedat entre ells.

Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)

Vingau, celebrem el Senyor amb crits de festa,

aclamem la roca que ens salva;

presentem-nos davant d'ell a beneir-lo,

aclamem-lo amb els nostres cants.

R. Si sentíreu hui la seua veu:

«No enduriu els vostres cors».

Entreu, prosternem-nos i adorem-lo,

agenollem-nos davant del Senyor,

que ens ha creat;

ell és el nostre Déu,

i nosaltres som el poble que ell pastura,

el ramat que ell mateix guia. R.

Si sentíreu hui la seua veu:

«No enduriu els cors com a Meribà,

com el dia de Massà en el desert,

quan em posaren a prova els vostres pares,

i em temptaren,

encara que havien vist les meues obres». R.

Al·leluia Mt 16,18

Tu eres Pere.

Sobre esta roca jo edificaré la meua Església,

i les forces del regne de la Mort no la podran dominar.

Evangeli Mt 16,13-23

Tu eres Pere. Et donaré les claus del Regne del cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Quan Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, va preguntar als deixebles:«¿Qui diu la gent que és el Fill de l'home?» Ells li respongueren: «Uns diuen que Joan Baptiste; altres, Elies; altres, Jeremies o un dels altres profetes». Ell els preguntà: «I vosaltres, ¿qui dieu que soc jo?» Simó Pere li contestà: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu». Jesús li va respondre:

«Benaventurat tu, Simó, fill de Jonàs, perquè això no t'ho ha revelat ni la carn ni la sang, sinó el meu Pare del cel. I ara jo et dic: tu eres Pere, i sobre esta pedra edificaré la meua Església, i les forces del regne de la Mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lligues en la terra, quedarà lligat en el cel, i tot allò que deslligues en la terra, quedarà deslligat en el cel». Després prohibí severament als deixebles dir a ningú que ell era el Messies.

Des d'aquell moment començà a deixar entendre als deixebles que havia d'anar a Jerusalem, i que allí havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar al tercer dia. Pere se'l va endur apart i es posà a increpar-lo: «De cap manera, Senyor: ¡a vós això no vos pot passar!» Però Jesús es girà i li digué: «¡Fora de la meua vista, Satanàs! Em vols fer caure, perquè penses com els hòmens, no com Déu». 

 

* * * * *

Sants Sixt, papa, i companys, màrtirs (mem. lliure)

Sant Gaietà [o Gaetà o Caietà] de Thiene, prevere (mem. lliure), titular de l'església parroquial de Crevillent

Nascut a Vicenza (1480), Gaietà estudià lleis a Pàdua i, ja sacerdot, s’adonà de la falta d’espiritualitat del clero, fet del qual el mateix papa Adrià VI ja se’n queixava: «Els pecats del poble tenen el seu origen en els pecats dels sacerdots» (1522). El 1524 fundarà, amb el bisbe de Chieti-Teate, Caraffa (futur papa Pau IV), la societat apostòlica de Clergues Regulars (“Teatins”).

Morí el 7 d’agost de 1547 a Nàpols assistint els empestats. Canonitzat el 1671 per Climent X proclamant-lo: «el primer gran sacerdot de l’Edat Moderna».

Beates valencianes Ma. del Carme Zaragoza i Zaragoza i Ma. Rosa Adrover i Martí, dominiques, màrtirs (memòria a la Vila Joiosa)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 7 d'agost

Sants Sixt II, papa, i companys, màrtirs. El papa sant Sixt, mentre celebrava els sagrats misteris i ensenyava als fidels els mandats del Senyor, per orde de l'emperador Valerià va ser inesperadament detingut pels soldats i decapitat immediatament, el dia 6 d'agost; amb ell van patir al mateix temps el martiri quatre diaques, que van ser enterrats amb el pontífex a Roma, al cementeri de Calixt, a la via Àpia. En este mateix dia, els sants Agapit i Felicíssim, diaques seus, van morir al cementeri de Pretextat, on van ser soterrats. (258)

Sant Gaietà de Thiene, prevere, que a Nàpols, a la regió italiana de Campània, es va entregar a pies obres de caritat, especialment en favor dels malalts incurables, va promoure associacions per a la formació religiosa dels laics i va instituir els Clergues Regulars per a la renovació de l'Església, recomanant als seus deixebles el deure d'observar la primitiva forma de vida apostòlica. (1547)

3. A Augsburg, a Forta, actual Alemanya, santa Afra, màrtir, que, convertida al cristianisme des d'una vida de pecat, conta la tradició que, sense haver sigut encara batejada, va ser cremada viva per haver confessat la seua fe en Crist. (304)

4. A Arezzo, a la regió de la Toscana, actualment Itàlia, sant Donat, segon bisbe d'esta seu, del qual el papa sant Gregori el Gran lloa la virtut i l'eficàcia de la seua pregària. (s. IV)

5. A Châlons, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Donacià, bisbe. (s. IV)

6. A Roan [Rouen], també a la Gàl·lia, sant Victrici, bisbe, que encara soldat, en temps de l'emperador Julià va abandonar l'exèrcit per a seguir a Crist, per la qual cosa va ser sotmés, per orde del tribú, a moltes tortures i condemnat a mort. Va aconseguir, no obstant això, aconseguir la llibertat, i després de ser consagrat bisbe, va portar a la fe cristiana els feroços pobles dels mòrins i dels nervis, a la Gàl·lia del nord. (c. 410)

7. A Besançon, a la Burgúndia, de nou a França, sant Donat, bisbe, que va compondre una Regla per a vèrgens, seguint els ensenyaments de sant Benet, sant Columbà i sant Cesari. (d. 658)

8. A Venècia, actual territori italià, beat Jordà Forzaté, abat, que va ser fundador de monestirs a Pàdua i, no havent pogut evitar, malgrat els seus esforços, la ruïna de la seua pàtria, fora d'ella es va adormir devotament en el Senyor, deixant un insigne exemple d'honestedat, integritat, costums i saviesa. (c. 1248)

9. A Messina, a la regió de Sicília, a Itàlia, sant Albert degli Abbati, prevere de l'Orde dels Carmelites, que amb la seua predicació va convertir a molts jueus a la fe en Crist i va proveir de queviures la ciutat en el seu setge. (c. 1306/1307)

10. A Sassoferrato, al Picé, hui regió de les Marques, així mateix a Itàlia, beat Albert, monjo de l'Orde dels Camaldulencs, insigne per l'austeritat de vida i la perfecta observança de la seua Regla. (1350)

11. A L'Aquila, a l'antiga regió Vestina, de nou a Itàlia, beat Vicent, religiós de l'Orde dels Germans Menors, cèlebre per la seua humilitat i el seu esperit de profecia. (1504)

12. A la ciutat de Gondar, a Etiòpia, beats Agatàngel (Francesc) Nourry de Vincennes i Cassià (Gonçal) Vaz López-Netto de Nantes, preveres de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtirs, que durant la seua missió a Síria, Egipte i Etiòpia van buscar reconciliar amb l'Església catòlica els cristians separats i finalment, per orde del rei d'Etiòpia, van ser lligats a arbres amb el seu propi cordó religiós i lapidats fins a la mort. (1638)

13. A Lancaster, a Anglaterra, beats Martin de Sant Fèlix (Joan) Woodcock, de l'Orde dels Germans Menors, Eduard Bamber i Tomàs Whitaker, preveres i màrtirs, que van ser penjats per ser sacerdots i haver entrat en els dominis de rei Carles I. (1646)

14. A York, també a Anglaterra, beat Nicolau Postgate, prevere i màrtir, que durant el regnat de Carles II, a causa del seu ministeri sacerdotal, que havia exercit ocultament entre els pobres durant quasi cinquanta anys, va ser penjat en el patíbul. (1679)

15. A la localitat de Gorka Duchovna, prop de Poznan, a Polònia, beat Edmund Bojanowski, prevere, que, conforme als preceptes de l'Evangeli, va treballar amb gran afany en la formació dels pobres i gent analfabeta, i va fundar la Congregació de Serventes de la Immaculada Concepció de la Benaurada Mare de Déu. (1871)

16. A Colima, ciutat de Mèxic, sant Miquel de la Mora, prevere i màrtir, que, en el furor de la persecució contra l'Església, va ser coronat amb el martiri pel fet de ser sacerdot. (1927)