12 d'agost de 2025, dimarts XIX

DIMARTS DE LA SETMANA XIX / I

Oració col·lecta

Déu totpoderós i etern,

que gosem invocar amb el nom de Pare;

feu que cresca sempre en els nostres cors 

l’esperit de fills que heu volgut donar-nos,

a fi que un dia merescam entrar en l’heretat promesa.

Lectura primera Dt 31,1-8

Josué, sigues valent i decidit,

perquè tu faràs entrar este poble al país

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisés es va presentar davant de tot el poble d'Israel i li va dir:

«Ja tinc cent vint anys: ja no puc anar i vindre i, a més, el Senyor m'ha dit que jo no passaria a l'altra vora del Jordà. Però el Senyor, el teu Déu, passarà davant de tu i aniquilarà tots estos pobles per a que pugues ocupar els seus territoris. Josué et guiarà, tal com ha dit el Senyor. El Senyor destruirà estos pobles com ha destruït Sehon i Og, reis dels amorreus, amb els seus territoris. El Senyor els farà caure a les vostres mans: tracteu-los d'acord amb els meus mandats. Sigueu valents i decidits, no tingueu por, no vos acovardiu: el Senyor, el teu Déu, t'acompanyarà; no et deixarà ni t'abandonarà».

Després Moisés va cridar a Josué i li va dir en presència de tot el poble d'Israel:

«Sigues valent i decidit, perquè tu faràs entrar este poble al país que el Senyor va prometre als seus pares. Tu el repartiràs entre els israelites. El Senyor et guiarà i t'acompanyarà; no et deixarà ni t'abandonarà: no tingues por, no t'acovardixques».

Salm responsorial Dt 32,3-4a.7.8.9 i 12 (R.: 9a)

Doneu glòria al nostre Déu,

que ara proclame el nom del Senyor:

«Ell és la Roca».

El seu obrar és irreprensible.

R. El Senyor es va reservar el seu poble

com a heretat seua.

Recorda't dels temps antics,

ves pensant en cada generació,

pregunta-ho a ton pare, i t'ho dirà,

que t'ho conten els ancians. R.

Quan l'Altíssim donava un país a cada poble,

i separava els uns dels altres els fills d'Adam,

va establir les fronteres de cada nació

segons el nombre dels fills de Déu. R.

El Senyor es va reservar el seu poble,

els fills de Jacob, com a heretat sua.

El Senyor tot sol els guiava,

no l'ajudaven déus estrangers. R.

Al·leluia Mt 11,29ab

Accepteu el meu jou, apreneu de mi,

que jo soc benèvol i humil de cor.

Evangeli Mt 18,1-5.10.12-14

Sobretot guardeu-vos de despreciar qualsevol d'estos xiquets

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En una ocasió, s'acostaren els deixebles a Jesús i li preguntaren: «¿Qui és el més gran en el Regne del cel?» Jesús va cridar un xiquet, el posà al mig i va dir: «Vos assegure que, si no canvieu i vos feu com els xiquets, no entrareu en el Regne del cel; o siga, que el qui es faça insignificant com este xiquet serà el més gran en el Regne del cel. I el qui accepta en el meu nom un xiquet com este, m'accepta a mi.

Sobretot guardeu-vos de despreciar qualsevol d'estos xiquets, perquè els seus àngels veuen contínuament cara a cara el meu Pare celestial.

¿Què vos sembla? Si algú té cent ovelles i se li n'extravia una, ¿no deixa les noranta-nou per la muntanya i va a buscar la perduda? Vos dic amb tota veritat que, si la troba, tindrà més alegria per esta que per les noranta-nou que no s'havien perdut. Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perda ni un d'estos menuts».

* * * * *

 Santa Joana Francesca de Chantal, religiosa (mem. ll.)

Santa Joana Francesca Frémiot de Chantal, religiosa, que, primer mare de família, va educar piadosament els sis fills que va tindre com a fruit del seu matrimoni cristià i, mort el seu espòs, sota la direcció de sant Francesc de Sales va abraçar amb decisió el camí de la perfecció, dedicant-se a les obres de caritat, especialment envers els pobres i malalts, i va donar principi a l'Orde de la Visitació, que va dirigir també prudentment. La seua mort va tindre lloc a Moulins, al costat del riu Alier, pròxim a Nevers, a França, el dia 13 de desembre. (1641)

• J.M. Bausset: Santa Joana Francesca de Chantal (2015)

Beats Antoni Perulles, prevere, i companys màrtirs (mem. ll. a la diòcesi d'Oriola-Alacant)

Beat valencià Gabriel (Justí Gabriel) Albiol i Plou, germà de La Salle, màrtir (memòria a Peníscola)

Venerable Lleó Dehon, prevere, fundador de la congregació de Sacerdots del Cor de Jesús (Dehonians o Reparadors)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 d'agost

2. A Catània, ciutat de la regió italiana de Sicília, sant Euplus, màrtir, que, segons la tradició, durant la persecució desencadenada per l'emperador Dioclecià, va ser empresonat pel governador Calvisià per haver sigut trobat amb el llibre dels Evangelis entre les mans, i, interrogat de nou, va respondre que es gloriava de tindre els Evangelis en el seu cor, per la qual cosa va ser flagel·lat fins a morir. (304)

3. A Nicomèdia, hui Turquia, sants Anicet i Foci, màrtirs. (s. IV)

4. A Killala, lloc d'Hibèrnia, actual Irlanda, sant Muredac, bisbe. (c. s. V)

5. De nou a Hibèrnia, al monestir que va rebre el seu nom, santa Lèlia, verge. (s. V)

6. A Brescia, de la Llombardia, actual regió d'Itàlia, sant Herculà, bisbe. (s. VI)

7. A l'illa de Lerins, a la Provença, hui França, sants màrtirs Porcari, abat, i diversos monjos, que, segons la tradició, van morir a mans dels sarraïns. (c. s. VIII)

8. A Ruthin, al nord de Gal·les, beat Carles Meehan, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que, irlandés de naiximent, va ser detingut quan es dirigia a la seua pàtria a través d'aquella regió, i condemnat a mort per haver entrat en els dominis del rei Carles II, va obtindre la palma del martiri en ser penjat i esquarterat. (1679)

9. A Roma, beat Innocenci XI, papa, que va regir sàviament l'Església, malgrat estar afectat per forts dolors i tribulacions. (1689)

10. En una vella nau ancorada enfront de Rochefort, a França, beat Pere Jarrige de la Morélie de Puyredon, prevere, que, en el furor de la persecució contra la religió, va patir la mort per la seua fe en Crist, després d'haver sigut exposat durant llarg temps als ardents raigs del sol. (1794)

11. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, sants màrtirs Jaume Do Mai Nam, prevere, Antoni Nguyen Dích, llaurador, i Miquel Nguyen Huy My, metge, que, en temps de l'emperador Minh Mang, per ser cristians, van ser decapitats després de patir cruels tortures. (1838)

12. A la vila d'Hornachuelos, prop de Còrdova, a Espanya, beata Victòria Díaz i Bustos de Molina, verge i màrtir, que mestra en la Institució Teresiana, en desencadenar-se la persecució contra l'Església, va proclamar la seua fe cristiana i va patir el martiri, mentre exhortava uns altres a prendre la mateixa decisió. (1936)

13. A Valdemoro, prop de Madrid, beat Flavi (Atilà) Argüeso González, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i màrtir, que, en la mateixa persecució, va morir víctima de l'odi contra la fe. (1936)

14. A Barbastre, a la regió d'Aragó, beats Sebastià Calvo Martínez, prevere, i companys*, màrtirs, religiosos de la Congregació de Missioners de l'Immaculat Cor de Maria, que, en la mateixa persecució van portar a terme el seu gloriós combat. (1936)

Són els seus noms: Beats Pere Cunill Padrós, Josep Pavón Bueno, Nicasi Sierra Ucar, preveres, Venceslau Clarís Vilaregut, subdiaca, i Gregori Chirivás Lacambra, religiós.

15. A Tarragona, beat Antoni Perulles Estivill, prevere de la Fraternitat d'Operaris Diocesans i màrtir, que, en l'esmentada persecució va consumar al carrer el seu sacrifici. (1936)

16. A Dachau, prop de Munic, a Alemanya, beats Florià Stepniak, de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i Josep Straszewski, tots dos preveres i màrtirs, que en temps de guerra, envaïda Polònia, la seua pàtria, van morir en una cambra de gas en este camp de concentració. (1942)

17. A la localitat de Planegg, pròxima a Munic, de nou a Alemanya, beat Carles Leisner, prevere i màrtir, que, sent encara diaca, va ser empresonat per la seua pública proclamació de fe i pel constant servici en favor de les ànimes. Ordenat sacerdot en el camp de concentració de Dachau, una vegada recobrada la llibertat en finalitzar la guerra, va morir a causa dels sofriments suportats durant la seua captivitat. (1945)