DILLUNS DE LA SETMANA XX / I
El Senyor els donà jutges, però tampoc els feien cas
Lectura del llibre dels Jutges
En aquells dies, els israelites ofenien el Senyor amb el seu comportament: adoraven els Baals, abandonaven el Senyor, el Déu dels seus pares, que els havia fet eixir del país d'Egipte, anaven darrere dels déus dels pobles de la redor i els adoraven. Amb això disgustaven el Senyor. L'abandonaren per a donar culte a Baal i a Astarté.
El Senyor, indignat contra Israel, els deixà caure en mans dels saquejadors, que els deixaren en la misèria, i dels enemics de la redor, als que no podien oferir resistència. En qualsevol campanya, la mà del Senyor es posava contra ells, tal com el Senyor els havia dit i jurat. Es trobaren en una situació molt desgraciada.
El Senyor els donà jutges que els salvaven dels saquejadors, però tampoc feien cas dels jutges i continuaven anant a altres déus i adorant-los. S'havien apartat ràpidament del camí seguit pels seus pares, que havien obeït els manaments del Senyor: ells no els obeïen.
Cada vegada que el Senyor els donava un jutge, el Senyor estava amb el jutge durant tota la vida i així els alliberava dels enemics; perquè el Senyor s'havia compadit d'ells en vore'ls gemegar davall del pes dels opressors. Però quan el jutge moria, tornaven a fer pitjor que els seus pares: seguien altres déus, els veneraven i els adoraven. No abandonaven la conducta ni el camí rebel que solien seguir.
No van exterminar els pobles del país
tal com el Senyor els havia manat,
es van mesclar amb els idòlatres
i es contagiaren dels seus costums.
R. Per l'amor que teniu al vostre poble,
recordeu-vos de nosaltres, Senyor.
Donaren culte als ídols,
caigueren en els seus paranys,
immolant als déus falsos
els fills i les filles. R.
Es deshonraren amb els seus costums,
es prostituïren amb les seues maldats,
i el Senyor es disgustà amb el seu poble,
avorrí la seua heretat. R.
¡Quantes vegades els alliberà el Senyor!
Però ells s'obstinaven en les seues actituds.
Quan va sentir el seu clam,
es va fixar en la seua desgràcia. R.
Feliços els pobres en l'esperit:
d'ells és el Regne del cel.
Si vols ser perfecte,
ves a vendre els teus béns, i tindràs un tresor en el cel
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, un jove es va acostar a Jesús i li va preguntar: «Mestre, ¿què he de fer de bo per a obtindre la vida eterna?»
Jesús li va contestar: «¿Per què em preguntes sobre què és o no és bo? Només l’Únic és bo. Tu, si vols entrar en la vida, guarda els manaments».
Ell li va preguntar: «Quins?»
Jesús li va respondre: «No mataràs, no cometràs adulteri, no robaràs, no declararàs en fals contra un altre, honraràs pare i mare, i amaràs els que tens prop com a tu mateix».
El jove li va dir: «Tot això ja ho he complit: ¿què em falta fer?»
Jesús li va contestar: «Si vols ser perfecte, ves a vendre els teus béns, dona els diners als pobres, i tindràs un tresor en el cel; després torna i seguix-me».
Aquell jove, en sentir esta paraula, se'n va anar tot trist, perquè tenia molt de patrimoni.
* * * * *
![]() |
Beat Nicolau Factor |
Beat valencià Nicolau Factor [pregària], cotitular d'una església parroquial de València
- Beat Nicolau Factor (Cercapou)
- Porcar: Translació del cos del beat Nicolau Factor (1617)
- J.M. Bausset: El beat Nicolau Factor (2014).
Beat Vicent Ma. Izquierdo i Alcon, prevere i màrtir valencià (memòria a la Pobla de Farnals); beats valencians Patrici (Rafael Josep) Gellida i Llorach (memòria a Benicarló) i Fermí (Alexandre Joan) Gellida i Cornelles (memòria a Benicarló i Vinaròs), germans de La Salle, màrtirs.
Festa de la Mare de Déu de la Cova Santa a Beniarrés
- J.M. Bausset: La Mare de Déu de la Cova Santa (18 d'agost del 2015)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 18 d'agost
1. A Palestrina, a la regió del Laci, actualment Itàlia, sant Agapit, màrtir. (s. inc.)
2. A Útica, a l'actual Tunísia, sants màrtirs anomenats de la "Massa Càndida", que, més nombrosos que els peixos recollits en les seues xàrcies pels apòstols, van acceptar la mort amb gran fortalesa de fe per romandre fidels al seu bisbe Quadrat i confessar, alhora, a Crist com a Fill de Déu. (s. III/IV)
3. A Myra, lloc de Lícia, hui Turquia, sant Lleó, màrtir. (s. III/IV)
4. A Roma, a la via Labicana, santa Elena [o Helena], mare de l'emperador Constantí, que, entregada amb singular dedicació a ajudar els pobres, acudia piadosament a l'església mesclada entre els fidels, i havent peregrinat a Jerusalem per a descobrir els llocs del naiximent de Crist, de la seua Passió i Resurrecció, va honrar el pesebre i la creu del Senyor amb venerades basíliques. (c. 329)
- J.M. Bausset: Santa Elena (18 d'agost del 2015)
5. A Metz, a la Gàl·lia Bèlgica, actual França, sant Fermí, bisbe. (s. IV)
6. A Arle, a la regió de Provença, també a França, sant Eoni, bisbe, que va defendre la seua església de l'heretgia pelagiana i va recomanar al seu poble com a successor seu a sant Cesari, que ell mateix havia ordenat de prevere. (502)
7. A Bitínia, hui Turquia, mort de sant Macari, abat del monestir de Pelecete, que en temps de l'emperador Lleó V, va patir moltes proves per la defensa de les sagrades imatges, i va morir finalment en el desterrament. (850)
8. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a Campània, regió actualment italiana, beat Lleonard, abat, extraordinari home de pau. (1255)
9. A Ravenna, ciutat d'Emília-Romanya, també a Itàlia, beat Rinald de Concorezzo, bisbe, insigne pel seu zel, prudència i caritat. (1321)
10. A Màntua, població de Llombardia, de nou a Itàlia, beata Paula Montaldi, verge, abadessa de l'Orde de les Clarisses, que es va distingir per la seua devoció a la passió del Senyor i per la seua constant oració i austeritat. (1514)
11. En una nau ancorada enfront de la costa de Rochefort, a França, beat Antoni Banassat, prevere i màrtir, que, per ser rector, en el furor de la Revolució Francesa va ser detingut pels qui odiaven la fe, i va emigrar al Senyor consumit per la fam. (1794)
12. A Valdemoro, prop de Madrid, a Espanya, beat Francesc Arias Martín, prevere i màrtir, que, sent novici en l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, durant la persecució religiosa va complir en breu temps el seu camí de perfecció. (1936)
13. A Barbastre, prop d'Osca, beats Jaume Falguerona Vilanova i Atanasi Bidaurreta Labra, religiosos de la Congregació de Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, màrtirs en la mateixa persecució, juntament amb altres companys que els havien precedit en dies anteriors. (1936)
14. A Alcanyís, prop de la regió de Tortosa, beat Martí Martínez Pascual, prevere i màrtir, membre de la Societat de Sacerdots Operaris Diocesans, que en la mateixa persecució i en el mateix dia va rebre la corona de la glòria. (1936)
15. A la localitat anomenada Rafelbunyol, a la regió de València, beat Vicent Maria Izquierdo Alcón, prevere i màrtir, que va rebre la mort per part dels qui odiaven la fe. (1936)
16. A Santiago de Xile, sant Albert Hurtado Cruchaga, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, que va fundar una obra perquè els pobres que sense sostre i els rodamons, sobretot xiquets, pogueren trobar una llar verdadera i familiar. (1952) (Canonitzat en 2005)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada