17 d'agost de 2025, diumenge XX

DIUMENGE XX / Cicle C

Lectura primera Jr 38,4-6.8-10

¡Mare meua! ¿Per què m'has engendrat?

Tinc contra mi tota la terra

Lectura del llibre de Jeremies

En aquells dies, alguns dels prohoms de Jerusalem digueren al rei Sedecies: «¡Que Jeremies siga condemnat a mort! Parlant d’esta manera, no fa més que desmoralitzar els pocs defensors que encara queden en la ciutat i tot el poble. Eixe home no busca el bé del poble, sinó la seua perdició».

El rei va respondre: «El deixe en les vostres mans perquè ni tan sols el rei no pot res contra vosaltres».

A Jeremies, per tant, l’agarrren i el tiraren a la cisterna de Melquies fill del rei, situada en el pati de la guàrdia. El baixaren amb unes cordes. En aquella cisterna no hi havia aigua, sinó fang, i Jeremies quedà afonat dins del fang.

I Èbed-Mèlec, oficial del palau, va anar a l’encontre del rei a la porta de Benjamí i li digué: «Rei i senyor meu, eixos hòmens no han actuat bé contra el profeta Jeremies: l’han tirat a la cisterna, i allí dins es morirà de fam, perquè ja no queda pa en la ciutat».

I el rei donà esta orde a l'etíop Èbed-Mèlec: «Pren amb tu trenta hòmens i trau el profeta Jeremies de la cisterna abans que es muiga».

Salm responsorial 39,2-3a.3bcd.4.18 (R.: 14)

 

Tenia esperança ferma en el Senyor, 

i ara ell m'ha buscat
i ha escoltat el meu clam.

R. Senyor, afanyeu-vos a ajudar-me.

O bé: 

 

Al·leluia.

M'ha tret de la fossa immunda,
del podrimer i del fangar;
m'ha posat els peus sobre pedra,
ha refermat els meus passos. R.

M'inspira un càntic nou,
un himne al nostre Déu;
molts ho voran i, atemorits,
esperaran en el Senyor. R.

Jo soc pobre i desvalgut,
però el Senyor em cuida,
m'ajuda i m'allibera.
Déu meu, no tardeu més. R.

Lectura segona He 12,1-4

Llancem-nos a córrer, sense cansar-nos, 

en la prova que se'ns presenta 

 

Lectura de la carta als cristians hebreus 

 

Germans, 

Rodejats d'un núvol tan gran de testimonis, que ens ensenyen com hem de viure la fe, llevem-nos de damunt tota càrrega, i el pecat, que amb tanta facilitat ens lliga. Llancem-nos a córrer, sense cansar-nos, en la prova que se'ns presenta. 

Tingam la mirada posada en Jesús, el guia de la nostra fe i el qui la porta a la plenitud. Ell, per a arribar a la felicitat que l'esperava, va acceptar el suplici de la creu, sense fer cas de la vergonya que havia de passar, i es troba a la dreta del tron de Déu. Tingueu present aquell que aguantà un atac tan dur contra la seua persona de part dels pecadors, i no vos canseu ni perdau l'ànim. En la vostra lluita contra el pecat, encara no heu hagut de resistir fins a la sang.

Al·leluia Jo 10,27

 

Les meues ovelles coneixen la meua veu, diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Lc 12,49-53

 

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió 

 

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: «He vingut a calar foc a la terra, i ¡com voldria que ja estiguera encesa! He de rebre un baptisme, i ¡com desitge que això es complisca! ¿Vos penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Vos dic que no, divisió i res més; perquè d'ara en avant una família de cinc estarà dividida: tres contra dos, i dos contra tres. Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra». 

• El foc que purifica (Lluc 12,49-53) (laparaula.com)

A. Estimar a Déu en tot i sobre totes les coses per a aconseguir les seues promeses és el que demanem al començament de la litúrgia de hui (cf. 1a orac.). Això es traduïx a optar per Crist, a pesar de les dificultats que això puga portar, fins i tot en les relacions familiars (Ev.). Hem de córrer la carrera que ens toca, sense retirar-nos, apartant-nos de tot el que ens destorba i del pecat que ens lliga, contemplant a Crist, que, renunciant al goig immediat, va suportar la creu i l'oposició dels pecadors (cf. 2 lect.). Perdam la por de viure i manifestar la fe per les crítiques o persecucions que això puga suposar. Acudim al Senyor enmig de les dificultats, ja que Ell cuida de nosaltres i és el nostre auxili i el nostre alliberament (cf. 1a lect. i salm resp.).

B. Jesús està habitat per un foc interior, un desig molt gran: el foc diví de l'amor de Déu per la humanitat. El baptisme pel qual ha de passar és el de submergir-se en la mort més indigna i cruel per a així salvar a tots, submergir-se fins al fons en la nostra humanitat per a dir-nos amb la seua vida que la mort està vençuda. El foc de Jesús, l'Esperit Sant, produïx missió, obertura, recerca, encontre, perdó, diàleg, servici, conversió contínua, profecia. És la tensió de l'amor de Déu per la humanitat, eixa és la font de tota la radicalitat de Jesús. Jesús ens porta foc, no cendres.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Vicent F.  Estarlich: Tres minuts amb les lectures del diumenge. 
• Missa d'À Punt: Doneu-nos la vostra pau (Pere Casaldàliga).

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 17 d'agost

1. A Cízic, a l'Helespont, actual Turquia, sant Miró, prevere i màrtir, que, segons una tradició, durant l'imperi de Deci i sota el prefecte Antípatro, va ser decapitat després de patir nombrosos turments. (s. III)

2. A Cesarea de Capadòcia, també actualment a Turquia, sant Mamés o Mamet, màrtir, que, sent pastor de condició molt humil, va viure solitari en els boscos amb la màxima frugalitat i, per haver-hi proclamat la seua fe en Crist, va consumar el martiri durant l'imperi d'Aurelià. (273/274)

3. A la regió italiana de Sicília, mort de sant Eusebi, papa, valerós testimoni de Crist, que va ser deportat per l'emperador Majenci a esta illa, on va deixar la pàtria terrestre per a meréixer la celestial; traslladat el seu cos a Roma, va ser enterrat al cementeri de Calixt. (310)

4. A Frísia, a l'actual Holanda, sant Hieró, prevere i màrtir, de qui es conta que va rebre la mort a mans d'alguns pagans normands. (856)

5. A Tessalònica, ciutat de Macedònia, a l'actual Grècia, mort de sant Elies el Jove, que va ser monjo segons les regles dels Pares Orientals, i després d'haver patit molt per part dels sarraïns a causa de la fe, amb una fortalesa d'ànim invencible va portar una vida rigorosa d'oració i austeritat, tant a Calàbria com a Sicília. (903)

6. A Arcara Li Fusi, prop de Milazzo, a la regió italiana de Sicília, sant Nicolau Politi, eremita, que va portar una vida de màxima austeritat en una cova. (1107)

7. A Colle di Val d'Elsa, prop de Siena, a Toscana, regió també d'Itàlia, beat Albert, prevere, que va oferir al poble un insigne exemple de virtut. (1202)

8. A Montefalco, població de l'Úmbria, novament a Itàlia, santa Clara de la Creu, verge de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que va regir el monestir de la Santa Creu i expressà extrem amor per la passió de Crist. (1308)

9. A Toledo, ciutat d'Espanya, santa Beatriu de Silva Meneses, verge, que va ser dama noble en la cort de la reina Isabel, però després, preferint una vida de major perfecció, es va retirar a les religioses de l'Orde de Sant Doménec durant molts anys i finalment fundà una nova institució amb el títol d'Orde de la Concepció de la Benaurada Mare de Déu. (1490)

10. A Nagasaki, del Japó, sants màrtirs Jaume Kyuhei Gorobioye Tomonaga, prevere de l'Orde de Predicadors, i Miquel Kurobioye, que en temps de l'emperador Tokugawa Yemitsu, van ser condemnats a mort per la seua fe en Crist. (1633)

11. A la localitat de Saumur, prop d'Angers, a França, santa Joana Delanoue, verge, que, confiada totalment en l'ajuda de la divina Providència, va acollir primerament a sa casa a òrfenes, ancianes i dones malaltes i de mala vida, i després va fundar amb algunes companyes, l'Institut de Germanes de Santa Anna i de la Providència. (1763)

12. En la mar enfront de Rochefort, a França, beat Natal Hilari Le Conte, màrtir, que, clergue de la catedral de Bourges i encarregat de la música, durant la persecució desencadenada pels qui odiaven la religió va ser confinat en una nau, on va morir, per Crist, consumit per la malaltia. (1794)

13. Beata Leopoldina Naudet (1773- Verona, Itàlia 1834). Verge, fundadora de la Congregació de les Germanes de la Sagrada Família.

14. Beata Maria-Elisabet Turgeon (1840- Rimouski, Quebec, Canadà 1881). Fundadora de la Congregació de les Germanes de la Mare de Déu del Sant Rosari. Dedicada a l'ensenyament dels xiquets pobres.

15. A Castellfollit de la Roca, prop de Girona, beat Enric Canadell, prevere de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia i màrtir, que va patir la mort a mans dels qui odiaven l'Església. (1936)