12 de gener de 2026, dilluns I: Sant Elred de Rievall

Comença el temps ordinari

43. A més dels temps que tenen un caràcter propi, queden 33 o 34 setmanes en el curs de l'any, en les quals no se celebra cap aspecte peculiar del misteri de Crist; sinó més aviat es recorda el mateix misteri de Crist en la seua plenitud, principalment cada diumenge. Este període de temps rep el nom de temps ordinari.

44. El temps ordinari comença el dilluns que seguix al diumenge posterior al 6 de gener i s'estén fins al dimarts abans de Quaresma, inclusivament; de nou comença el dilluns després del diumenge de Pentecosta i acaba abans de les primeres Vespres del diumenge I d'Advent.

Normes universals sobre l'any litúrgic i sobre el calendari (21 de març de 1969).

DILLUNS DE LA SETMANA I / II

Lectura primera 1S 1,1-8

La seua rival retreia a Anna

que el Senyor l'haguera deixada sense fills

Comença el primer llibre de Samuel

Hi havia un home de Ramà, un sufita de la muntanya d'Efraïm, que es deia Elcanà, i era fill de Jeroham, fill d'Elihú, fill de Tohu, fill de Suf, un efraïmita. Tenia dos dones: l'una es deia Anna i l'altra Peninnà. Peninnà tenia fills, però Anna no en tenia.

Cada any aquell home pujava a Siló per a adorar el Senyor de l'univers i oferir-li un sacrifici. Ofní i Pinhàs, els dos fills d'Elí, eren sacerdots d'aquell santuari.

Va arribar el dia que Elcanà oferia la seua víctima. Elcanà solia donar a la dona Peninnà i a cada u dels seus fills i filles les porcions corresponents; però a Anna li reservava la part millor, perquè ell se l'estimava més, encara que el Senyor no li havia concedit fills. Peninnà, la seua rival, la feria retraent-li que el Senyor l'haguera deixada sense fills.

Un any i un altre tornava a insistir: quan pujaven al temple del Senyor, Peninnà la mortificava. Esta vegada, Anna es posà a plorar i no tastava res. El seu marit li va dir: «Anna, ¿per què plores? ¿Per què estàs trista i no menges? ¿No soc per a tu millor que deu fills?»

Salm responsorial 115,12-13.14 i 17.18-19 (R.: 17a)

¿Com podria retornar al Senyor

tot el bé que m'ha fet?

Alçaré la copa de la salvació

i invocaré el seu nom.

R. Senyor, vos oferiré una víctima d'acció de gràcies.

Compliré les meues promeses

en presència de tot el poble.

Oferiré una víctima d'acció de gràcies

i invocaré el nom del Senyor. R.

Compliré les meues promeses

en presència de tot el poble,

en els atris de la casa del Senyor,

enmig de tu, Jerusalem. R.

Al·leluia Mc 1,15

El regne de Déu està prop,

diu el Senyor,

convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mc 1,14-20

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Després que Joan fou empresonat, Jesús va anar a Galilea a proclamar la Bona Nova de Déu; deia: «Ha arribat l'hora i el Regne de Déu està prop; convertiu-vos i creieu en la Bona Nova».

Passant vora el llac de Galilea, va vore a Simó i el seu germà Andreu, que estaven tirant les xàrcies a l'aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Vingueu darrere de mi, i vos faré pescadors d'hòmens». Immediatament deixaren les xàrcies i el seguiren.

Un poc més avant va vore a Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que estaven en la barca repassant les xàrcies. Els va cridar immediatament, i ells deixaren son pare Zebedeu en la barca amb els jornalers, i se n'anaren darrere de Jesús.

* * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 de gener

1. A Cesarea de Mauritània, hui Algèria, sant Arcadi, màrtir, que es va ocultar en temps de persecució, però en ser detingut en el seu lloc un familiar seu, es va presentar espontàniament al jutge i, per negar-se a sacrificar als déus, va sofrir turments dolorosos fins a consumar el seu martiri. (c. 304)

2. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sants màrtirs Tigri, prevere, i Eutropi, lector, als quals, en temps de l'emperador Arcadi, se'ls va acusar falsament d'haver incendiat l'església principal i el palau senatorial com a reacció al desterrament del bisbe sant Joan Crisòstom, per la qual cosa van ser sotmesos al martiri baix Optat, prefecte de la ciutat, partidari del culte als falsos déus i contrari a la religió cristiana. (406)

3. A Arle [Arlés], ciutat de la Provença, a la Gàl·lia, hui França, santa Cesària, abadessa, germana del bisbe sant Cesari, qui, per a ella i per a les seues germanes, va escriure una Regla destinada a santes vèrgens. (c. 529)

4. A Grenoble, a Burgúndia, també a l'actual França, sant Ferriol, bisbe i màrtir, que va ser assassinat a colps per un sicari, mentres predicava a la multitud. (c. 659)

5. A Wearmouth, a Northúmbria, actualment Anglaterra, sant Benet Biscop, abat, que en les cinc peregrinacions que va fer a Roma va portar amb ell mestres i molts llibres perquè els monjos reunits en la clausura del monestir, sota la Regla de sant Benet, progressaren en la ciència de l'amor de Crist, en bé de l'Església. (c. 690)

6. Al monestir de Rievall, també a Northúmbria, sant Elred, abat, el qual, educat en la cort del rei d'Escòcia, va ingressar en l'Orde Cistercenc. Va ser mestre eximi de la vida monàstica i va promoure constantment i suaument, amb el seu exemple i els seus escrits, la vida espiritual i l'amistat en Crist. (c. 1166)

• Sant Elred: L'amistat espiritual.

7. A la ciutat de Lleó, a Espanya, sant Martí de la Santa Creu, prevere i canonge regular, que va ser home expert en Sagrada Escriptura. (1203)

8. A Palerm, a l'illa de Sicília, sant Bernat de Corleone, de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, admirable per la seua caritat i eximi per la seua penitència. (1667)

9. A Mont-real, a la província de Quebec, al Canadà, santa Margarida Bourgeoys, verge, que amb gran voluntat va reconfortar els colons i els soldats, i va treballar assíduament per a assegurar la formació cristiana de les jóvens, fundant per a això la Congregació de la Mare de Déu. (1700)

10. A Avrillé, prop d'Angers, a França, beat Antoni Fournier, màrtir, que, artesà d'ofici, va ser afusellat durant la Revolució Francesa per la seua fidelitat a l'Església. (1794)

11. A la ciutat de Caen, també a França, beat Pere Francesc Jamet, prevere, que es va distingir per la seua ajuda a les religioses Germanes del Bon Salvador i pel seu treball per la restitució de la pau en l'Església, després d'un temps d'inestabilitat. (1845)

12. A Viareggio, a la regió de Toscana, a Itàlia, sant Antoni Maria Pucci, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, el qual, rector durant quasi cinquanta anys, es va dedicar sobretot a atendre els xiquets pobres i malalts. (1892)

13. Al lloc anomenat Tomhom, prop de la ciutat de Bangkok, a Tailàndia, beat Nicolau Bunkerd Kitbamrung, prevere i màrtir, predicador eximi de l'Evangeli, que va ser empresonat en temps de persecució contra l'Església i, a causa de la tisi, que va contraure ajudant els malalts, va morir de manera exemplar. (1944)