DIVENDRES DE LA SETMANA II / II
No alçaré la mà contra Saül,perquè és l'Ungit del SenyorLectura del primer llibre de SamuelEn aquells dies, Saül va prendre tres mil hòmens escollits de tot Israel, i va anar a perseguir a David i els seus hòmens cap a les roques dels Cabirols. Va arribar als corrals del ramat, on hi ha una cova vora el camí. Saül hi va entrar per a fer les seues necessitats, però justament David amb els seus hòmens estava en el fons de la cova.Els hòmens de David li digueren: «Este és el dia que el Senyor et va anunciar quan et deia: "Posaré el teu enemic en les teues mans i podràs fer-ne el que vullgues"». David es va acostar d'amagat i va tallar la punta de la capa de Saül. Una volta l'hagué tallada, sentí remordiment d'haver-ho fet i va dir als seus hòmens: «Déu me'n guarde, de fer cap mal al meu rei, l'Ungit del Senyor. No alçaré la mà contra ell, perquè és l'Ungit del Senyor». Amb estes paraules David va dissuadir els seus hòmens i no els permeté que es llançaren sobre Saül.Saül va eixir de la cova i va tornar al camí. Després va eixir David i va cridar darrere de Saül: «¡Rei, senyor meu!» Saül es girà i David s'agenollà i es prosternà amb el front a terra. Després digué a Saül: «¿Per què fas cas dels qui et diuen que David et vol mal? Hui has vist amb els teus propis ulls que el Senyor t'havia posat en les meues mans dins de la cova. Em deien que et matara, però no he volgut fer-ho. He pensat que jo no he d'alçar la mà contra el meu rei, perquè és l'Ungit del Senyor. Fixa't, pare meu, tinc a la mà la punta de la teua capa. T'he tallat la punta de la capa, però no t'he volgut matar. Tingues clar, per tant, que no he fet res de mal, ni soc un rebel, ni t'he faltat en res. Eres tu qui vas a la caça de la meua vida per a matar-me. Que el Senyor faça de jutge entre tu i jo. Que em faça justícia; jo no em faré justícia amb les meues pròpies mans. Tal com diu un proverbi dels antics: "La condemna, se la donen els mateixos culpables". No, no em faré justícia amb les meues pròpies mans. ¿Contra qui ha eixit en campanya tot un rei d'Israel? A qui perseguixes? Un gos mort, una puça. Que el Senyor siga el nostre jutge, que examine i defenga la meua causa i em deslliure de les teues mans».Quan David acabà de dir tot açò, Saül preguntà: «David, fill meu, ¿és de deveres la teua veu?» I arrancà a plorar. Després digué a David: «Tens raó: tu sempre m'has fet bé; jo, en canvi, sempre t'he fet mal. Hui m'has demostrat a on arriba la teua bondat: el Senyor m'havia posat en les teues mans, però tu no has volgut matar-me. Quan algú atrapa el seu enemic, ¿el deixa anar tranquil·lament? Que el Senyor et recompense açò que has fet hui per mi. Jo sé ben cert que tu seràs rei, i que el regne d'Israel es consolidarà en les teues mans».
Misericòrdia, Déu meu,misericòrdia,refugi de la meua vida;a l'ombra de les vostres ales em resguarde,fins que acaben les insídies.R. Misericòrdia, Déu meu,misericòrdiaClame al Déu Altíssim,al Déu que em fa tant de bé.Del cel m'enviarà la salvació,confondrà els qui m'acacen;m'enviarà el seu amor fidel. R.Siga exalçada la vostra glòria, Déu meu,per damunt del cel i de tota la terra.El vostre gran amor arriba al cel,i la vostra fidelitat, als núvols. R.
Déu, en Crist,reconciliava el món amb ell mateix,i a nosaltres ens ha encomanatl'anunci de la reconciliació.
Jesús va convocar els que ell va voler per a que estigueren al seu costat᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús va pujar a la muntanya, va convocar els que ell va voler, i anaren amb ell.
D'esta manera va designar els Dotze, per a que estigueren al seu costat i per a enviar-los a predicar, amb poder d'expulsar dimonis.
Els Dotze eren Simó, a qui donà el nom de Pere; Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, als quals donà el nom de Boanerges, que vol dir fills del tro; els altres eren Andreu, Felip, Bertomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d'Alfeu, Tadeu, Simó, el zelota, i Judes Iscariot, que el va entregar.
- Sant Francesc Gil de Frederic (Diòcesi de Tortosa)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Preguem per la unitat dels cristians (2026)
- Sergi Gordo Rodríguez, bisbe de Tortosa: Un sol cos i un sol Esperit (2026)
- Guions per a les celebracions eucarístiques o de la paraula i per a la pregària comunitària o personal (2025)
Aniversari de la butla pontifícia del papa Alexandre VI, Roderic de Borja, per la qual reconeixia la universitat creada amb les noves Constitucions de l'Estudi General (1501)
Elogis del 23 de gener
Va nàixer a Toledo, de família noble, cap a l'any 606. Jove encara, va professar com a monjo a Agalí, monestir famós de l'Espanya visigoda, prop de la ciutat de Toledo. L'any 657 va succeir sant Eugeni a la seu metropolitana. Va ser un defensor insigne de la virginitat de la Mare de Déu i de la doctrina verdadera sobre el baptisme. Va morir el 23 de gener de 667. El seu cos va ser tralladat a Zamora.
2. A Cesarea de Mauritània, a l'actual Algèria, sants màrtirs Severià i Àquila, esposos, que van ser cremats vius. (s. III)
3. A Roma, al cementeri Major de la via Nomentana, santa Emerenciana, màrtir. (c. s. IV)
4. A Ancira [Ankara], ciutat de Galàcia, hui Turquia, sants Clement [o Climent], bisbe, i Agatàngel, màrtirs. (s. IV)
5. A Teano, a la regió hui italiana de Campània, commemoració de sant Amassi, bisbe. (c. 356)
6. A Dampierre, prop de Besançon, a Borgonya, actualment França, sant Mainbod, oriünd d'Irlanda, el qual, pelegrí i eremita, va ser assassinat per uns lladres. (c. s. VIII)
7. A la ciutat de Seül, a Corea, sant Andreu Chong (Tyong) Hwagyong, catequista i màrtir, que va col·laborar amb el sant bisbe Llorenç Imbert, fent de la seua casa un refugi per als cristians i, per esta raó, va ser ferit cruelment i estrangulat en la presó. (1840)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada