SANT JOAN DE RIBERA
Festa a la diòcesi de València
Memòria ob. a la diòcesi d'Oriola-Alacant
 |
| Sant Joan de Ribera |
El Col·legi del Patriarca celebra la festa del seu fundador
Fill del duc d’Alcalá, nasqué a Sevilla (1532). Després de doctorar-se a Salamanca s’ordena de prevere (1557), i porta una vida de pregària i austeritat. Nomenat bisbe de Badajoz quan encara no tenia trenta anys, envià missioners per tots els pobles de la diòcesi. Ja als trenta-sis anys fou nomenat arquebisbe de València (1569), on desplegà una gran activitat pastoral: promogué la formació dels preveres, potencià la devoció a l’Eucaristia, visità la diòcesi múltiples vegades i no deixà de ser auster.
És el fundador del famós col·legi del Corpus Christi a València. Els darrers anys de la seua vida fou també virrei de València i, davant del problema dels falsos conversos, propugnà l’expulsió dels moriscos. El Greco pintà el seu rostre en la figura de Sant Agustí en el quadre de l'“Entierro del Señor de Orgaz”. Morí l’any 1611 i fou canonitzat el 12 de juny de 1960.
- J.M. Bausset: Sant Joan de Ribera (2015)
- Oració a sant Joan de Ribera.
Oració col·lecta
Oh Déu, que vau fer admirable el bisbe Joan de Ribera en el zel pastorali en l'amor al diví sagrament del Cos i la Sang del vostre Fill;vos supliquem que, per la seua intercessió,ens feu participar per sempre del fruit de la redempció.
Lectures pròpies:
Lectura primera Ez 34, 11-16
Jo mateix faré pasturar les meues ovellesLectura de la profecia d'EzequielAçò diu el Senyor Déu:
«Jo mateix buscaré les meues ovelles i les cuidaré. Les cuidaré com el pastor cuida el seu ramat el dia que es troba amb les ovelles dispersades, i les arreplegaré de tots els llocs on s'havien dispersat el dia de núvols i boira. Les faré eixir d'entre els pobles, les reuniré de tots els països, les faré vindre a la seua terra i les faré pasturar en les muntanyes d'Israel, en els seus barrancs i en tots els llocs habitats del país. Les conduiré a les millors pastures i tindran la mallada en les muntanyes més altes d'Israel. Allà, en aquelles muntanyes, reposaran en un bon corral, i trobaran herba abundant.
Jo mateix faré pasturar les meues ovelles, i jo mateix les duré a reposar, diu el Senyor Déu. Buscaré l'ovella perduda, faré tornar la que s'havia allunyat, embenaré la que s'havia fet mal, curaré la malalta, guardaré les grosses i robustes, les pasturaré totes amb justícia».
Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)
El Senyor és el meu pastor:no em falta res,em fa descansar en prats deliciosos;em porta al repòs vora l'aigua,i allí em retorna les forces.Em guia per camins segurs,per l'amor del seu nom.R. El Senyor és el meu pastor,no em falta res.Ni quan passe per una vall fosca,no tinc gens de por.Vos esteu al meu costat:la vostra vara i el vostre bastóem donen confiança. R.Vos pareu una taula davant de mienfront dels enemics;m'heu ungit el cap amb perfums,i la meua copa sobreïx. R.La vostra bondat i el vostre amorm'acompanyen tota la vida,i viuré anys i més anysen la casa del Senyor. R.
Evangeli Jo 15,9-17
Ningú té un amor més granque el qui dona la vida pels seus amics Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, Jesús va dir als deixebles:«Jo vos estime tal com el Pare m'estima. Mantingueu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, vos mantindreu en el meu amor, tal com jo guarde els manaments de mon Pare i em mantinc en el seu amor.Vos he dit açò per a que la meua alegria siga també la vostra, i la vostra alegria siga completa.Este és el meu manament: estimeu-vos els uns als altres com jo vos he amat. Ningú té un amor més gran que qui dona la vida pels seus amics. Sou amics meus si feu el que vos mane. Ja no vos dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo; vos dic amics, perquè vos he fet saber tot allò que li he sentit a mon Pare.
I no sou vosaltres els qui m'heu elegit, soc jo qui vos he elegit i vos he confiat la missió d'anar per tot el món i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I qualsevol cosa que demanareu al Pare en nom meu, vos la donarà. Açò vos mane: que vos estimeu els uns als altres».
* * * * *
DIMECRES DE LA SETMANA I / II
Lectura primera 1S 3,1-10.19-20
Parleu, Senyor, que el vostre servent vos escolta
Lectura del primer llibre de Samuel
En aquells dies, Samuel, que encara era un xiquet, estava al servici del Senyor, a les ordes d'Elí. En aquell temps, el Senyor comunicava rarament la seua paraula, no solia mostrar-se en visió.
Elí tenia la vista tan dèbil que a penes s'hi veia. Una nit, mentres Elí descansava en la seua habitació i la llàntia de Déu encara no s'havia apagat, Samuel dormia en el santuari del Senyor, on es trobava l'arca de Déu.
El Senyor el cridà, i Samuel respongué: "Ací em teniu". Corregué cap a Elí i li digué: "He sentit que em cridàveu. Ací em teniu». Elí replicà: «No t'he cridat. Ves-te'n a dormir». I el xiquet se n'anà a dormir.
El Senyor el tornà a cridar, i Samuel s'alçà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Ací em teniu». Elí replicà: «Fill meu, no t'he cridat. Torna-te'n a dormir». Samuel encara no sabia reconéixer el Senyor, la paraula del Senyor encara no sé li havia revelat.
Per tercera vegada el Senyor cridà a Samuel, i ell s'alçà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Ací em teniu». En aquell instant Elí comprengué que era el Senyor qui cridava el xiquet, i digué a Samuel: «Ves a dormir i, si et torna a cridar, li dius: "Parleu, Senyor, que el vostre servent vos escolta"».
El Senyor es presentà i el cridà com les altres vegades: «Samuel, Samuel». Ell li respongué: «Parleu; que el vostre servent vos escolta».
Samuel es va fer major. El Senyor l'afavoria sempre i no deixà de complir mai cap de les seues profecies. I tot el poble d'Israel, de Dan a Beerxeba, va saber que Samuel era de deveres un profeta del Senyor.
Salm responsorial 39,2a i 5.7.8-9.10 (R.: 8a i 9a)
Tenia esperança ferma en el Senyor.
Feliç aquell que confia en el Senyor
i no s'acosta als idòlatres
ni als enfangats en la mentira.
R. Ací em teniu:
Déu meu, vullc fer la vostra voluntat
M'heu dit a cau d'orella
que no voleu sacrificis ni ofrenes,
que no cal holocaust ni víctima. R.
Per això vos dic: «Ací em teniu
-com està escrit en el meu llibre-,
Déu meu, vullc fer la vostra voluntat,
amb la vostra llei en el cor». R.
Anuncie de gust la vostra justícia
en la gran assemblea;
no em mossegue els llavis;
vós bé que ho sabeu, Senyor. R.
Al·leluia Jo 10,27
Les meues ovelles coneixen la meua veu,
diu el Senyor;
també jo les conec i elles em seguixen.
Evangeli Mc 1,29-39
Jesús va curar molts malalts que patien diverses malalties
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús, eixint de la sinagoga, se n'anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu.La sogra de Simó estava en el llit amb febra, i de seguida li ho digueren a Jesús. Ell se li va acostar i, agarrant-la de la mà, la va fer alçar. Li desaparegué la febra i es posà a servir-los.A poqueta nit, quan el sol s'havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. Tot el poble s'havia reunit davant de la porta. Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va expulsar molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.De bon matí, quan encara era fosc, s'alçà, se n'anà a un lloc solitari i s'hi quedà pregant. Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. Quan el trobaren, li digueren: «Tota la gent està buscant-vos».Ell els digué: «Anem a uns altres llocs, als pobles veïns, a predicar també allí, que per això he vingut».I anà per tot Galilea, predicant en les sinagogues de cada lloc i expulsant els dimonis.
Aniversari de la mort de Lewis Carroll (1898)
Aniversari de la mort del bisbe valencià Antoni Vilaplana i Molina (2010)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 14 de gener
1. Commemoració de sant Potit, màrtir, que, després de patir turments a la ciutat de Sàrdica, a l'antiga província romana de Dàcia, hui Bulgària, va aconseguir finalment el martiri en ser executat per l'espasa. (s. inc.)
2. A Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sant Gliceri, diaca i màrtir. (s. inc.)
3. A la ciutat de Nola, a la regió italiana de Campània, sant Fèlix, prevere, el qual, segons conta sant Paulí, mentres creixia la persecució va ser empresonat i sotmés a cruels turments. Restablida la pau, va poder reintegrar-se als seus i va viure en la pobresa, fins a una venerable ancianitat, com a invicte confessor de la fe. (s. III/IV)
4. Commemoració dels sants monjos que a Raití i a la muntanya del Sinaí, llocs de l'actual Egipte, van ser martiritzats per la seua fe en Crist. (c. s. IV)
5. A la regió dels Ibers, hui Geòrgia, a l'altre costat de la mar Negra, santa Ninó [o Nina], qui, sent cristiana, va ser portada a aquell país, on per la seua vida santa va suscitar la reverència i admiració de tots, fins al punt d'abraçar la fe cristiana la mateixa reina, el fill de la qual va ser curat amb les seues oracions, i també el rei i tot el poble. (s. IV)
6. Al comtat de Gavaldà, actual França, sant Fermí, bisbe. (s. V)
7. A Clarmont, a Aquitània, també a la França actual, sant Eufrasi, bisbe, l'hospitalitat del qual alaba sant Gregori de Tours. (515/516)
8. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sepultura de sant Daci, bisbe, que en la controvèrsia dels Tres Capítols va defensar els criteris del papa Vigili, a qui va acompanyar a Constantinoble, on va morir. (552)
9. A la ciutat d'Écija, a la província romana de Bètica, actualment a Andalusia, sant Fulgenci, bisbe, germà dels sants Leandre, Isidor i Florentina. El seu germà Isidor li va dedicar el seu tractat Dels oficis eclesiàstics. (c. 632)
10. En Tagliacozzo, a la regió italiana dels Abruços, beat Odó [o Ot] de Novara, prevere de l'Orde dels Cartoixans. (c. 1200)
11. A la ciutat d'Udine, a la regió hui italiana de Venècia, beat Odoric Mattiuzzi de Pordenone, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va viatjar per les regions dels tàrtars, dels indis i dels xinesos fins a la principal ciutat de la Xina anomenada Kambalik. En totes eixes regions va convertir a molts a la fe de Crist amb la predicació de l'Evangeli. (1331)
12. Al bosc d'Aralvaimozhi, a l'Índia, Sant Llàtzer (Devasahayam) Pillai, laic, pare de família i màrtir, per haver-se convertit al cristinisme (1752)
13. A Batàvia, lloc de Surinam, beat Pere Donders, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que es va entregar amb caritat desbordant a atendre tant els cossos com a les ànimes dels leprosos. (1887)
14. Beata Alfonsa Clerici (1860- Vercelli, Itàlia 1930). Verge, religiosa de la Congregació de les Germanes de la Preciosíssima Sang de Monza, que va desenvolupar el seu apostolat com a mestra de jóvens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada